Cas típic 1927: noi li agrada noia, noi li agrada banyar-se tranquil·lament

Posted: 2014-06-24 in Webs/Blocs

En un principi, pels banyistes de South Beach només era un altre dia tranquil i calorós de juliol com qualsevol altre, però el dia no acabaria així ja que el petit Joey va escollir aquella tranquil·la platja. En Joey era un tauró blanc de 12 metres de llarg i 9.000 kilos de pes. En Joey va jugar amb els banyistes tal com ell sabia fer-ho, es a dir, agafant-los per les cames amb les seves mandíbules i sacsejar-los a banda i banda fins a arrancar-lis les cames. No es adorable? Lamentablement en Joey només va poder jugar amb un parell de persones abans que la resta de banyistes sortissin de l’aigua amb crits de terror. Després van començar a aparèixer els caçadors de taurons amb els seus arpons i van aconseguir abatre el pobre Joey. Després els banyistes de South Beach, alleujats, van poder tornar a banyar-se altre vegada tranquils, ja que no sabien que s’estava acostant la mare d’en Joey per buscar al seu petitó.
South_Beach_Bathers_1907-8_John_Sloan
Disclaimer: Aquest relat no l’he escrit jo sol, he comptat amb l’ajuda del meu bon amic Spilberg. Tot i que no parava d’insitir en posar-hi un extraterrestre a la història. Fins als nassos estic de la mania d’aquest home de posar-hi extraterrestres quan no cal.
Aquesta ha sigut la meva col·laboració als relats conjunts del mes de juny.

Advertisements
Comentaris
  1. McAbeu ha dit:

    Has fet bé de no fer cas al teu amic Speilberg, en aquesta història no fa cap falta un extraterrestre. En canvi, potser sí que li aniria bé una impactant banda sonora, vols que parli amb el meu amic John Williams a veure si s’hi pot fer alguna cosa?

  2. ostres pobre Joey mira que no deixar-lo acabar de jugar tranquil…

  3. ricard ha dit:

    Uns plans subjectius des de dintre l’aigua quedarien d’allò més bé.

  4. La veritat és que em fa llàstima el pobre Joey, però també els pobres banyistes i és que seran les mares de tots tres les que quedaran més mal plarades, així és la vida, pobre gent, les tres mares incloses.

    Vicent

  5. ahse ha dit:

    Genial!! Mai no he sentit tanta compassió per a un pobre tauró entremaliat i simpàtic!
    Alabat sigui el Pons ara i sempre i per a sempre més! Amen.

  6. Pobre Joey, encara no tenia gaire pràctica en això de jugar amb humans. Sort que la mare posarà les coses al seu lloc.

  7. jpmerch ha dit:

    Home, que el Joey es menjara a l’ET al principi del relat, hauria quedat bé, crec.

  8. XeXu ha dit:

    Doncs t’ha quedat prou bé, ara que ho dius, sí que fa pinta que aquí n’ha de passar alguna, estan tots tan tranquils… Ben pensat, però amb aquestes companyies que gastes ja podràs.

  9. sa lluna ha dit:

    Doncs mira, m’has fet pensar que en pots acollir un de mascota, la peixera haurà de ser una mica més gran, sempre poden fer-te un descompte per l’altra. ;)

    Més aferradetes! ☺

  10. Gemma Sara ha dit:

    D’acord amb el McAbeu: aquí falta una banda sonora, la banda sonora que ens ve al cap, automàtic!

  11. Alfonso Robles ha dit:

    Si el Joey sol volia jugar. És que els taurons són uns incompresos.

  12. Rafel ha dit:

    Ara els taurons ho tenen més fàcil, ja no els cal desembolicar el menjar.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s