La carretera – Cormac McCarthy (216 pàgines)
Ell llibre arranca en un mon apocalíptic on un pare i un fill segueixen una carretera tot caminant cap al sud perquè fa fred. Bàsicament això es tot el que passa en les 200 pàgines del llibre. Què ens ofereix la gran part de la novel·la? Únicament veiem com els protagonistes estan cansats, passen fred i gana. I sobretot s’abracen, s’abracen molt perquè pare i fill s’estimen molt ja que només es tenen l’un a l’altre en aquest mon de merda on tot està cobert de cendres i sempre plou i fa fred. Per si no ha quedat clar es tracta d’un llibre depriment i trist. Mentiria si digués que no hi ha en absolut acció, de fet hi ha uns pocs humans supervivents, però bàsicament son hostils.
Punts a favor:
- Futur apocalíptic
Punts en contra:
- El nen
- La fixació de l’autor amb repetir la paraula carretera
- Els molts moments on no passa res
- Els flashbacks amb la dona
- La repetició de les situacions
- La història no avança
Se que hi ha una peli, però vist que el llibre no m’ha fet el pes no la miraré pas, segur que la interpretació d’en Viggo Mortensen es molt bona, però no em ve de gust aguantar hora i 50 minuts d’un pare i un fill caminant per una carretera.
El final de la novel·la es previsible, des del primer capítol un s’imagina com acabarà. Bé, el que vindria a ser el primer capítol, ja que en la versió que jo m’he llegit no hi ha cap maleit capítol. Què representa? Com que només té 200 i poques pàgines i que es tan addictiva l’has de llegir tot seguit? Res més lluny de la realitat, com a mínim per mi no ha suposat cap addicció veure un pare i fill fent el mateix una i altra vegada canviant l’escenari de fons. Serà una relació paternofilial molt maca i emotiva i dramàtica i tot el que tu vulguis, però es que tota l’estona es igual: Caminar, passar fred, passar gana, re-buscar menjar, amagar-se, tossir i converses pràcticament monosil·làbiques. Lo únic positiu de tot el llibre es que pots aprendre un o dos petits trucs de supervivència en el cas que s’enfonsi la societat civilitzada, descomptant els bàsics com ara que has de caminar cap al sud i no cap al nord perquè al nord fa més fred… A no ser que visquis en l’hemisferi sud, però crec que no dels meus lectors habituals del bloc hi viu. I les frases que sempre poso? Doncs no, serà que no estava prou atent, però no he trobat res remarcable.
Nota: 3/10
Pons's blog 