Cas típic 1929: noi li agrada noia, noi li agrada La Carretera

Posted: 2014-06-26 in Llibres

the-road

La carretera – Cormac McCarthy

Ell llibre arranca en un mon apocalíptic on un pare i un fill segueixen una carretera tot caminant cap al sud perquè fa fred. Bàsicament això es tot el que passa en les 200 pàgines del llibre. Què ens ofereix la gran part de la novel·la? Únicament veiem com els protagonistes estan cansats, passen fred i gana. I sobretot s’abracen, s’abracen molt perquè pare i fill s’estimen molt ja que només es tenen l’un a l’altre en aquest mon de merda on tot està cobert de cendres i sempre plou i fa fred. Per si no ha quedat clar es tracta d’un llibre depriment i trist. Mentiria si digués que no hi ha en absolut acció, de fet hi ha uns pocs humans supervivents, però bàsicament son hostils.

Punts a favor:

  • Futur apocalíptic

Punts en contra:

  • El nen
  • La fixació de l’autor amb repetir la paraula carretera
  • Els molts moments on no passa res
  • Els flashbacks amb la dona
  • La repetició de les situacions
  • La història no avança

Se que hi ha una peli, però vist que el llibre no m’ha fet el pes no la miraré pas, segur que la interpretació d’en Viggo Mortensen es molt bona, però no em ve de gust aguantar hora i 50 minuts d’un pare i un fill caminant per una carretera.
El final de la novel·la es previsible, des del primer capítol un s’imagina com acabarà. Bé, el que vindria a ser el primer capítol, ja que en la versió que jo m’he llegit no hi ha cap maleit capítol. Què representa? Com que només té 200 i poques pàgines i que es tan addictiva l’has de llegir tot seguit? Res més lluny de la realitat, com a mínim per mi no ha suposat cap addicció veure un pare i fill fent el mateix una i altra vegada canviant l’escenari de fons. Serà una relació paternofilial molt maca i emotiva i dramàtica i tot el que tu vulguis, però es que tota l’estona es igual: Caminar, passar fred, passar gana, re-buscar menjar, amagar-se, tossir i converses pràcticament monosil·làbiques. Lo únic positiu de tot el llibre es que pots aprendre un o dos petits trucs de supervivència en el cas que s’enfonsi la societat civilitzada, descomptant els bàsics com ara que has de caminar cap al sud i no cap al nord perquè al nord fa més fred… A no ser que visquis en l’hemisferi sud, però crec que no dels meus lectors habituals del bloc hi viu. I les frases que sempre poso? Doncs no, serà que no estava prou atent, però no he trobat res remarcable.
Nota: 3/10

Anuncis
Comentaris
  1. Clidice ha dit:

    jo també li posaria aquesta puntuació, per poc original (d’apocalipsis se’n n’han escrit fins a avorrir les pedres), i per final tramposíssim: si fas una bona massacre no et facis el bo i esguerris el final rotllo hi ha una possibilitat de futur. Un bon exemple de com el transcendentalisme del todossién i un nen poden ser una màquina de fer quartos.

  2. XeXu ha dit:

    M’agraden les ressenyes sense prejudicis. Aquest és un autor i un llibre reconeguts, però és talment com tu el descrius: No hi passa res. I si no hi passa res, ja pot ser de culte, que t’avorreixes mortalment llegint-lo. Molt pesat, la veritat és que no recordo el final perquè em va acabar cansant molt, i no sé si era previsible o no. Però una cosa sí que l’aconsegueix, et regira l’estómac i et deixa mal cos. Encara que també pot ser mala llet per haver-te fet perdre el temps.

  3. ahse ha dit:

    La pregunta és per què el gran Pons ha agafat aquest llibre-perdúa-de-temps per llegir-lo.

    • Pons ha dit:

      Perquè una persona em va recomanar la peli. I com que normalment el llibre sol ser millor que la peli doncs ho vaig probar. Mai més tornaré a fer cas de cap recomanació d’aquesta persona

  4. no vaig ser capaç de acabar-lo tot i ser una lectura “obligada” al curs del Ateneu

  5. Rosella ha dit:

    No he trobat cap terme mig per aquesta novel·la: hi ha gent que li ha agradat moltíssim, i hi ha gent que no li ha agradat gens. Jo també sóc de les que no els hi ha agradat gens, i a més amb rabieta de que estigui tan sobrevalorat, perquè per mi no s’ho mereix. Que respecto els gustos de tothom, eh? Però es que els dels pocs que m’ha tret de polleguera i no li concedeixo res.

  6. Laura T. Marcel ha dit:

    Jo vaig llegir el llibre, fins al final, i em va semblar força totalment gris i depriment. També he vist la peli, no perquè em fascinés el llibre, sinó per casualitat. La peli és molt més light. Si he de triar, com gairebé sempre em quedo amb el llibre. Potser puntuaria fins al 5/10, però no més.

    • Pons ha dit:

      Com es veu una pel·lícula per casualitat? Per casualitat vas mirar una televisió durant gairebé 2 hores?

      • Laura T Marcel ha dit:

        Volia dir que vaig veure per causalitat que la feien per la tele, fent zapping i em vaig quedar a veure-la, influïda segurament perquè tampoc devien fer res més interessant, que estaràs d’acord amb mi que això ja passa, i em va semblar tant depriment com el llibre però se’m va passar més ràpid. El llibres solen entrar en molts més detalls i la peli anava més al gra.

  7. ricard ha dit:

    Jo he vist només la pel·lícula, que no estava malament del tot. Però era molt depriment i no em van quedar ganes de repetir.

    • Pons ha dit:

      Tu has vist la peli i no has llegit el llibre i jo he llegit el llibre i no he vist la peli, entre els dos ja hem fet més dels que ens toacava

  8. Gemma Sara ha dit:

    Ni he vist la peli ni he llegit el llibre (ni ho faré!), però, de vegades la peli és millor que el llibre, no? per exemple Blade Runner o El planeta de los simios… per mi.

  9. nitamiu ha dit:

    uiii coincideixo, és trist i depriment, però dissenteixo en la nota i en la majoria de comentaris, la capacitat de l’autor per explicar els sentiments, transmetre sensacions i emocions és brutal.

    de fet hauria sigut molt estrany que coincidíssim :-P

  10. ÒscarAzAl ha dit:

    És com El retorn del rei, però en el món real, no?

  11. TERESA DUCH ha dit:

    Per fi, Pons, algun tema de què parlar amb tu. A mi no em va agradar gens La carretera. Vaig arribar al final esperant algun cop d’efecte que em justifiqués la pèrdua de temps de llegir-lo. En va. M’agraden les històries que expliquen emocions, però aquest, em sap greu pel Sr. McCarthy, fins i tot el vaig trobar mal escrit. Salutacions al teu gat.

    • Pons ha dit:

      Pel que veig o t’agrada molt aquest llibre o no t’agrada gens. Entre els lectors d’aquest bloc guanya clarament la segona opció, si es que tenim molt senti comú a aquí :P

  12. Ricard ha dit:

    Amb aquest no coincidim. Sóc un fan de Cormac McCarthy com pots llegir al meu blog: http://fragmentspetits.blogspot.com.es/search/label/Cormac%20McCarthy De fet el vaig descobrir com a escriptor després de veure dues pelis basades en llibres seus: La carretera i No es país per a vells. A partir d’aquí vaig llegir els dos llibres i després la resta dels seus llibres. Reconec que és un autor ben especial i que t’agrada molt o no t’agrada gens, no hi ha terme mig.

    • Pons ha dit:

      De la carretera no he vist la peli i del país per vells no he llegit el llibre però si he vist la peli, però haig de reconèixer que la peli em va agradar, sobretot pel paper d’en Barden.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s