Arribem a la meitat de l’any, es estiu, els lectors desapareixen del bloc i els posts surten en mode automàtic, si, encara més automàtics que de costum: Recopilació dels llibres llegits durant la primera meitat del 2014.
- El cementiri d’animals – Stephen King 3/10
- L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra – Jonas Jonasson 7/10
- El Dragón Renacido – Robert Jordan 6/10
- ¿Cada cuánto hay que echar a lavar un pijama? – Luis Piedrahita 6/10
- La corona de hielo – Terry Pratchett 6/10
- Diabetes para dummies – Alan L. Rubin MD 4/10
- Aleación de ley – Brandon Sanderson 6/10
- La senda del perdedor – Charles Bukowski 3/10
- Los portales de piedra – Robert Jordan 5/10
- La princesa promesa – William Goldman 8/10
- Dinero a mansalva – Terry Pratchett 8/10
- Se el que estàs pensant – John Verdon 6/10
12 llibres, per tan queda una mitjana ben rodona, dos llibres per mes. Perquè hi ha llibres amb el nom en castellà i d’altres amb el nom en català? Perquè uns els he llegit en castellà i els altres en castellà? Doncs no, perquè tots els he llegit en castellà.
Pons's blog 
Ja sé que estem a juliol i històries, però encara així crec que el becari podria treballar una mica més els títols dels posts. Per exemple:
“Cas típic 1933: noi li agrada noia, noi ha llegit llibres a la primera meitat del 2014”
O fins i tot:
“Cas típic 1933: noi li agrada noia, noi llegeix llibres durant mig any”
. No entenc com pot ser més vaga la gent que encara no ha sortit de la universitat…
Si durant l’any el becari ja ho fa malament, imaginat ara al estiu, va amb desgana terrible
Home, però almenys el títol, no?! De què va aquest noi, tot el dia pensant en bananes…
Una bona xifra. Només coincidim en dos, el segon i l’últim. No he acabat d’entendre això dels idiomes, suposo que llegeixes en castellà perquè ho fas en e-book i és més fàcil.
Si, es per lo del ebook, en castellà es més fàcil trobar-los.
I quina raó hi ha, doncs, per escriure alguns títols en català i altres no?. M’has deixat intrigat.
Saps, enguany estic fent per primera vegada la meva llista de llibres llegits (i a més hi ha moltes possibilitats que la publiqui i tot) per això he pogut comptar que, en aquests sis primers mesos, en format ebook n’he llegit 13, 12 en català i 1 en espanyol per tant no sé si la suposició d’en XEXU és certa en el teu cas, en el meu ja es veu que no.
Amagats són els camins del Pons!
Si, segurament també els podria trobar per l’ebook en català, però no se, em passa com en el cine, que en català no m’ho acabo de creure tan, en català em sona massa proper i per tan com que perd la èpica. Potser no té massa sentit el que dic, però es així.
No t’ho prenguis malament però sí, per mi això que dius no té gaire sentit. Jo llegeixo majoritàriament en català perquè m’agrada fer-ho així i entre la versió en espanyol i la catalana d’un llibre sempre trio aquesta última. Però, de la mateixa manera, entenc perfectament que hi hagi gent que ho faci al revés i que triï llegir en castellà perquè així gaudeix més de la lectura. No hi ha cap mal en això, llegir és (per mi) un acte de gaudi personal i cadascú ho ha de fer com li vagi més bé sense que tingui cap importància si llegeixes molt o poc, si són best-sellers o clàssics de fa 100 anys i per tant tampoc l’idioma en que estan.
És a dir que no cal justificar-se ni buscar excuses, i t’he de dir que això de “que en català es perd l’èpica” que has dit tu i que diu molta altra gent, sempre m’ha sonat a excusa que l’únic que fa és minorar la nostra llengua en comparació amb l’altra que “sí té èpica”. I ja hi ha prou gent des de fora que voldria que el català només servís per “les cosetes catalanes” perquè nosaltres també els fem el joc en aquest sentit.
Naturalment això és la meva opinió, i com a tal es pot compartir o no,
És això, es una mala excusa, en el fons soc un traïdor a la causa catalana i només li segueixo el rotllo pel tema dels calers.
Jo també llegeixo més en castellà perquè m’és més fàcil aconseguir en aquest idioma els ebooks.
No em considero capacitat per atorgar títols de “traïdor” i/o “salvador” de pàtries perquè sempre he pensat que, en aquests temes, cadascú pot tenir les seves idees i que totes són igualment respectables.
Tampoc considero que la nostra llengua sigui més important que cap altra i que les coses en català siguin millors només pel fet de ser en català. Però no em convencereu que són pitjors també per l’única raó de ser en català.
Em sap greu si aquests temes me’ls prenc massa seriosament i potser el meu comentari no ha estat prou adient pel to que vols donar al teu blog. Me’n disculpo si no t’ha agradat i ho deixo aquí, no cal continuar una “discussió” que no ens portarà enlloc.
No acabo de veure perquè t’has de disculpar, però bé, fes el que vulguis.
Pons’s blog guanyant discussions des del 2006 ^^
T’has de considerar humà ^^
Recorda que ets humà!!! El Pons no pot dir coses sense sentit. El Pons només diu la veritat! El Pons escull llegir en castellà perquè li toca llegir llibres molt dolents, i essent el castellà un idioma no gaire evolucionat, la baixa qualitat del llibre s’amaga rere les paraules resultant-li llegible.
Coincideixo en els mateixos que en XeXu. Aguns de la llista no em diuen res, però altres potser els guardaré als pendents per si m’hi animo.
Jo llegeixo molt en català, però si l’autor és castellà m’agrada llegir la versió original.
Suposo que trobar els ebooks “Gratis” sí que potser és més fàcil en castellà.
quins potser t’animes?
Puix que parla en català, escoltem-lo.
What??
He vist en l’altre post que Bukowsi no ha triomfat gaire… Ja em sap greu, jo el que he llegit (poc) m’ha agradat força, sobretot els contes, i un parell de vegades he fullejat els seus poemes (però jo no sóc gaire de poesia). El llibre que vaig llegir era “Erecciones, eyaculacions y exhibiciones”, un llibre de contes molt distret. Aquí us deixo un de divertit, curt, per si el voleu llegir, inspirat en l’home minvant, però en l’estil Bukowski: http://gatopistola.blogspot.com.es/2012/01/quince-centimetros-por-charles-bukowski.html
Dels demès, alguns els he llegit (cementiri, l’avi, la princesa, Verdon). A mi Cementiri em va agradar, però era molt jove quan el vaig llegir i adorava tot el que escrivia King. Dels altres, més o menys coincidim en la nota.
La resta, la veritat, no m’atreu gaire (sense ànim d’ofendre, eh? cada un té els seus gustos). Es que no m’agrada la fantasia i els móns fantàstics (n’he llegit, han estat bé, però no és un gènere que m’atregui), i tampoc especialment els llibres de monòlegs (tinc els primers d’en Buenafuente, però de fa una mà d’anys). La diabetis és una malaltia que no em toca de prop, així que tampoc em crida l’atenció. Això si, admiro que facis unes crítiques tan distretes.
Gràcies per lo de les crítiques, així em motivo per seguir millorant :P
Has posat els 15 cm en castellà, no tens cap enllaç on es pugui llegir aquest curt en un idioma decent?
Indecent, un idioma? Hehehe bé, te’l passo en v.o.: http://theguimartinez.com/charles-bukowski-six-inches/
Gràcies.
(És que l’indecència no coneix limits.)
L’acabo de llegir, estic amb una nausea que no vegis però no em puc permetre vomitar aquí perquè embrutaria el bloc. Només vull dir que em costa creure que algú volgués llegir la brossa que produeix aquest autor, “fa fàstic” és molt poc dit. El dia que pugui treure una recopilació dels meus malsons més fastigosos em forrarré segur.
Gràcies per avisar en quins autors no fotre la pasta! Ara si em permets, aniré a visitar el water…
Hahaha Ahse, hi ha gustos per tot! En el món literari Bukowski és transgressor, juga amb l’immundicia, amb la morbositat malaltissa, amb la pitjor realitat. Per alguns és vomitiu, per altres és objecte de veneració. A mi m’agrada i el trobo interessant, juga amb els límits i, de moment, no m’he sentit íntimament ofesa. Crec que també és bo que no t’hagi agradat perquè Bukowski era un provocador i com a tal és el que pretén, provocar el que sigui. Però ja em sap greu, eh? Espero que et recuperis aviat! hahaha
Ets dels que no han tingut mai cap malson fastigos o no recorden què somnien?
Per la meva part espero oblidar que he llegit aquest relat, m’ha provocat nausea físicament. Apostaria que quest paio tenia problemes del sistema límbic.
Llegir sempre és bo mentre es llegisca, jo he llegit llibres en castellà, més de huit-cents, en català-valencià, més de dos-cents i en francès una cinquantena, les altres llengües les he deixades pels enamorats de les llengües, per a mi aquestes no fan un efecte d’enamorament, són les meues pàtries.
I he llegit molt de literatura castellana, catalana, francesa, alemanya, anglesa, nordamericana, d’escriptors de l’Europa de l’Est, a banda de llibres d’assaig de temes en general i de filosofia o psicoanàlisi, però ja fa més de quatre anys que només llegisc un o dos llibres a l’any i perquè m’atrauen fins l’enamorament, ara només hi escric, m’ha arribat l’hora de donar que no de rebre.
I és per això que els escric de franc, escric els meus escrits i els done de franc, tot i que sempre dirà ue sóc un ratllat o un pessat, o que m’ho podia callar això que escric, els hi ha de tots els colors, però jo no cobre, els done de franc.
Però en les meues pàtries tant m’ha donat fer-ho en castellà com en català-valencià com en francès, és més m’era imprescindible no oblidar cap de les llengües que conformen el meu si.
Jo llegia més de quaranta llibres a l’any durant més de quaranta-sis anys, tot i que no sé si ixen els comptes.
Una abraçada i segueix llegint, el món et necessita i de retruc degusta’ns amb els teus escrits també de franc si pot ser.
Vicent
Quins escriptors de l’Europa de l’Est dius que has llegit?
Mijail Bulgakov, Fedor Dostoievski, Màxim Gorki, Maiakovski, i alguns més moderns o clàssics, però els hi ha molts, finalment m’agrada el psicoanalista Slaboj Zizek, que sol escriure assajos, hi ha un munt i bons dels moderns i clàssics de l’Europa de l’Est.
Hm. Quin dels esmentats t’ha agradat més i per què?
No podria dir més o menys ni que un fóra millor ni pitjor, de Dostoievski m’agrada la profunditat dels seus personatges, que sempre estan en el límit de les seues vivències, tot i que el que potser darrerament més m’ha lluït ha estat Zizek, amb ell he descobert, doncs si volies saber de mi, “sóc” un pseudo-psicòpata que quan s’avorreix en comptes de fer el mal fa el bé, he descobert que es pot fer molt de mal només amb el desig i és per això que procure ser senzillament “bo” o més complicadament íntegre.
Et podria estar parlant eternament només dels de l’Est, però en el fons i de vegades en la forma tothom diu el mateix i si ja vas mirant els meus articles te n’adonaràs de que no farolege quan et dic que he llegit molt i que ara m’ha arribat l’hora de donar.
Però si el que vols és que et recomane un llibre et diré que et llegisques “El convit” o “El banquet” també traduït de Plató, potser si el vius tu i jo tindrem moltes coses ja en comú, tot i que sospite que les tenim de totes les maneres.
En fi, una abraçada ben d’amic des de Russafa
És que a l’Est sempre hi ha més profunditat. ^^
Perdó, durant més de trenta-sis anys…
de moment publico de franc, de moment…
Em tinc dos de pendents de lectura, el segon i l’últim, de la resta no em crida l’atenció cap
ui bona xifra una dotzena! no coincidim en cap ni un per això ens avenim
segura que ens avenim? xD
Quant de temps, Pons, Dotzenes de llibres i milers de sèries. Qui pugués! Llegeix en la llengua que vulguis que aquí som bilingües, pel cap baix. No n’he llegit cap d’aquests. L’únic, L’avi…, el vaig començar però no vaig poder seguir. Sempre vaig a contracorrent, ostres!
El Pons té un becari que li faci la feina bruta, és normal que en tingui temps ^^
quant no et cal dormir tens més temps :P
¿Cada cuánto hay que echar a lavar un pijama? ???
T’has llegit un llibre amb aquest títol? Suposo que devia tenir un bon argument perquè veig que li vas posar un 6.
t’has fixat que hi ha enllaços a la llista…?
Recordar al becari que els enllaços s’han de posar amb fonts més grans perquè la gent relaxada per a l’estiu els pugui observar!!
Jo tampoc coincideixo amb cap. “Cementiri d’animals” l’he llegit però fa molt de temps. El de l’avi em faria gràcia (aviat faran la peli) i els dels dummies no crec que me’l llegeixi mai.
Per tan si tb has llegit Cementiri d’animals si que coincidim amb un…
Doncs jo justament abans d’ahir vaig acabar L’avi de cent anys. No sabria si valorar-lo igual que tu, però he de dir que m’ha agradat i més o menys m’ha ajudat a fer un mapa mental de moltes de les coses que van passar al segle XX (la Història sempre la he portat fatal…)
De la Princesa promesa en tinc un mal record, a l’escola cada any ens posaven la peli i la vaig avorrir a mort…
Quina escola més estranya que anaves :S