Arxivar per 2014-07-14

Abans de començar el post em vull disculpar perquè m’ha quedat una entrada lleugerament més llarga del que es habitual en aquest bloc, però es que la primera temporada de House of Cards no es mereixia menys.

La primera decepció de House of Cards es la capçalera, es terriblement sosa! Està molt vist això del time-lapse d’una ciutat, està molt bé per una intro de fa 10 anys, però no per una sèrie actual. Per sort la música com a mínim haig de reconèixer que té caràcter. Segona decepció: En Kevin Spacey no es diu Sr Cards o Sr House, es diu Underwood que realment sona força bé, però de nom es diu Francis, no pot ser que un polític de primera línia es digui Fran, no es serio, el Paco? El Cesc? El Cisquet? On s’és vist? Però bé, dintre del que cap això no té importància…
En la sèrie mostren el Frank (Kevin Spacey) amb els estereotips d’un psicòpata de manual:

  • Primer estereotip que es un psicòpata: Sacrifica un gos a sang freda sense immutar-se.
  • Segon estereotip que es un psicòpata: Parla a la càmera i la sèrie no es una comèdia.
  • Tercer estereotip que es un psicòpata: Juga a videojocs de matar en primera persona.
  • Quart estereotip que es un psicòpata: Es carnívor, molt carnívor.

Què veiem a House of cards? Bàsicament veiem una cosa, la cara de pòquer de Kevin Spacey. Veiem alguna cosa més? Sí, es clar, també veiem en Kevin Spacey quan no posa cara de pòquer. Alguna cosa més? De fet si, de tan en tan també veiem el cos sencer de Kevin Spacey i molt de tan en tan fins hi tot veiem coses que no son Kevin Spacey! Tot i que m’imagino que el primer esborrany del capítol pilot no deuria anar gaire allunyant de 50 minuts seguits de Kevin Spacey sol davant la càmera amb una paret de maons de fons, no fos que l’espectador es disgregui d’alguna cosa que no sigui en Kevin Spacey. Potser exagero una mica, també m’ha semblat veure de fons la dona d’en Kevin Spacey, un congressista drogoaddicte que pensa amb el penis, i la reportera jove que serveix per intentar captar el públic femení. Res més? Ah si, el cap de personal d’en Frank que té tanta pinta i actitud de mafiós que no desentonaria gens en un capítol dels Soprano.

—————————– INICI DELS ESPOILERS —————————

A veure si ho he entès bé. Al tercer capítol li foten la culpa a un polític per conservar un monument ja que una adolescent ha enviat un missatge mentre conduïa sobre aquest monument? Que ens hem tornat bojos? M’haig de creure que als EEUU responsabilitzen els polítics de qualsevol cosa? En canvi en el nostre país es just el contrari, tenim polítics corruptes que reben suborns per tot arreu i sembla que no sigui la seva responsabilitat…

El poder està molt bé, però no es comparable a la felicitat que donen unes bones costelles de porc

El poder està molt bé, però no es comparable a la felicitat que donen unes bones costelles de porc


En Frank es tan dolent que fins hi tot enganya a la bona gent perquè faci coses dolentes. Llàstima que la bona gent sigui tan estúpida com per fer-li cas a en Frank. Això no diu gaire en favor dels polítics. De fet, sembla que la resta de polítics no coneguin en Frank, no crec pas que aquest arribés al poder d’un dia per l’altre, per tan ja haurien de saber perfectament que no te’n pots fiar d’ell. Ben bé sembla que estiguin posats a l’espera només per què en Frank els faci servir pels seus propòsits. I quins son els seus propòsits? Doncs els de qualsevol supermalvat que es faci respectar, la dominació del mon, o el que vindria a ser el mateix pels americans, la presidència dels EEUU.

Us heu fixat que justament l’han posat al davant del ministeri de educació, el ministeri més sensible de tots, casualitat? “Los niños! Es que nadie piensa en los niños?!” (Posa la veu de la dona del capellà Lovejoy mentre llegiu la frase anterior)

M’ha agradat que en el capítol 5 l’hagi espifiat en el debat amb el del sindicat. Està bé que sigui una mica humà i també falli. No tot havia d’anar bé i acabar cada capítol feliçment menjant en el restaurant d’en Freddy. Poca broma, eh? Qui es fot un costellam de porc dia si i dia també? No m’estranya que després la seva dona li digui que comenci a remar, si no ho fes aviat haurien d’eixamplar la porta del Capitoli.

El capítol 8 es un filler total, no aporta res a la trama, bé, em refereixo al Frank, el Russo encara intenta fer algo. Té collons que en una temporada de 13 capítols hagin de posar capítols per omplir, quan eren de 24 capítols encara ho entenia, però sent només la meitat? Es ridícul.

Una cosa que aprenem (o ens recorden) en el capítol 9 es que els videojocs no desestressen tan bé com un polvo amb una noia 25 anys més jove que tu. Pobre Spacey, se’l veu neguitós en aquest capítol. Per cert, heu vist què li fa la dona al pobre Frank? Us ho creieu que tan sols acaba cabrejada pel fet que es tira una de més jove? I que a sobre també queda ressentida pel fet que en Frank no li fes els fills que ella va acceptar en un principi que clarament que no volia? Per aquests dos detalls calia putejar-li el pla de llei al pobre Frank? I jo que em pensava que el dolent de la sèrie era ell… La excusa que dona es que ho ha fet per la seva fundació d’estar per casa, si es clar… Coi d’hormones menopàusiques que la revolucionen i fan que no pensi amb coherència. Repeteixo, pobre Frank.

Es innocent la Zoe, no? Val que es jove e inexperta, però d’aquí a pensar que en Frank no li donaria igual triar-la amb ella que amb algú altre, si ella no li donava alguna cosa a canvi, i quan dic cosa, vull dir sexe, no voldria pas que algú no ho veiés tan clar com és. De fet, em crec que sigui realment tan ingènua, si fins hi tot es sorprèn que una bossa d’escombraires alimentada amb orgànica gotegi!

Una cosa que no m’esperava es que en Russo canviés, evolucionés, despertés. M’ha sorprès i molt. Gratament? Podrem dir que si, com a mínim ara es un personatge més interessant. Meeeehhh! Error! Es només una il·lusió que dura dos capítols. Després torna a ser el de sempre. Es difícil dir que no a una bona festa si ets un tio festiu i a en Russo li agrada molt la festa.

En el capítol 11 per fi coneixem els plans reals d’en Frank, i de moment tot sembla encaixar molt bé. Per tan, la sèrie només li queden dos capítols perquè tot li comenci a fallar. De fet no li cal tan, amb uns 10 minuts del capítol 12 ja ho fan. Per cert, pobre Cristina, es la que pitjor ho passa amb tot això, tan bona noia que es ella, diria que es la única dona que em cau bé d’aquesta sèrie. Algun voluntari per consolar-la? No? No patiu, ja hi vaig jo si cal.

Feia 10 capítols que en Frank no es carregava algú amb les seves pròpies mans (recordeu el gos del primer capítol?), no se vosaltres però jo ho trobava a faltar. De fet, esperava que després de fer-ho hagués anat a celebrar-ho amb un bon costellam de porc amb salsa barbacoa, res obre la gana com un assassinat.

Capítol 12: Conversa entre la Zoe i el seu xicot de la seva edat (aprox):
– Tengo fuentes
– Underwood?
– Nooooo!!!
Quina interpretació més convincent d’aquesta nena! Es mereix un Emmy! Va, passem a lo que importa realment del capítol, la visita al club de striptease. No es una sèrie policial, però si hi ha una cosa han aprés les sèries actuals es a copiar la HBO i la HBO sempre posa en les seves sèries en algun moment un club de striptease. Ara parlant en serio, el capítol 12 es molt interessant, però ho seria més si tingués més clar el què va passar en el capítol dos, per tan ja ho sabeu, si mireu House of Cards, recordeu que els capítols dels principi no son especialment importants els detalls exceptuant el capítol dos, repetiu amb mi: Capítol dos i Roy Kepeniak.

G.R.R. Martin confirma que ni Targaryen ni Lannister ni Stark, serà Underwood qui regnarà sobre ponent

G.R.R. Martin confirma que ni Targaryen ni Lannister ni Stark, serà Underwood qui regnarà sobre ponent


Últim capítol! Quina crack la Zoe! Primer li fot un polvo al nano i després li demana ajuda. I quan es tan evident que ho ha fet expressament que fins hi tot el nano li diu, ella ho nega amb un super convincent “Noooo!!!” Segon Emmy per la joveneta!
Parlant en serio he trobat l’últim capítol una mica fluixet. Amb prou feines es nota que es final de temporada. Si, d’acord, els periodistes saben que tot ha sigut un pla per aconseguir la vicepresidència, i què? Tots els polítics fan plans, la diferència es que al Frank li surten gairebé com ell vol. Potser si l’últim capítol hagués actuat més com a final temporada amb un bon cliffhanger potser m’hagués plantejat de posar-li el 8, però d’aquesta manera no hem queda cap altre que valorar la primera temporada amb un 7/10.

—————————– FI DELS ESPOILERS —————————

Apunts varis

  • Coi d’americans, son un tòpic amb potes, perquè no poden llegir el mail un cop arriben a casa sense servir-se una copa, perdó, una tassa, de vi?
  • M’agradaria recordar que en tot moment estem veient als polítics del partit demòcrata, el president es demòcrata, en Frank, pràcticament tots els que veiem, per tan, en teoria son els “bons”, per tan, imagineu què deu estar passar en el cantó fosc, també coneguts en alguns sectors com a “republicans”.
  • Entre conversa avorrida i conversa avorrida, Us heu fixat en la decoració? Tan a casa d’en Kevin, com a tots els despatx, tot es un estil… bé com dir-ho, simplement que no han agafat res de l’Ikea, tot es tan clàssic i barroc, fa cosa, eh? Però bé, suposo que com a mínim seran còmodes.
  • Es nota que no es una sèrie HBO perquè tot i sortir pits en el primer capítol no son de “qualitat HBO”, en canvi els del segon capítol ja son una altra cosa. Bé per la HBO, està creant exemple per altres productores.
  • Si un pensa que l’home més poderós del mon (lliure?) es el president dels EEUU, el segon home més poderós serà el vicepresident, no? Doncs res més lluny de la realitat, com a mínim a House of Cards el vicepresident dels EEUU no s’assabenta absolutament de res. Amb aquest rol tan passiu, si jo fos vicepresident amb l’únic que estaria centrat es en assassinar al president. D’acord, vist així jo no seria gaire bon vicepresident.

Conclusió
Us diré la veritat, a mi no m’agrada la política per això no m’agraden les sèries polítiques. D’acord, ara em direu que m’agrada l’Ala Oest, si es cert, però es la clara excepció que trenca la regla, en canvi House of Cards no ho és. Es una sèrie durament política. De fet, quan estic veient House of Cards em venen ganes de que s’acabi el capítol i veure’n un de l’Ala Oest.
El millor de la sèrie son les interpretacions. No podria pas ser de cap altre manera, us imagineu a algú dient que en Kevin Spacey no es bon actor? Kevin Spacey es un maleït crack! Però lamentablement en les sèries no només son importants les interpretacions, també hi ha una cosa que es diu guió, i si aquest guió fa que la trama sigui lenta i avorrida la sèrie perd molt. Aquí estic parlant de la primera meitat de la sèrie, per això haig de reconèixer que al principi la sèrie no m’apassionava massa. A part de que en Kevin Spacey es un monstre, i d’uns quants moments bons, la sèrie tampoc era per llençar coets, de fet té rotllos polítics força pesats, per això volia trencar amb la opinió de la crítica, la idea que tenia vist els primers capítols no era pas posar-li una mala nota però si que volia posar-li una nota més fluixa ja que es el que es mereix en la primera part de la temporada, una cosa com ara un 5 o estirant un 6 de 10. Però a partir del capítol 9 la trama es posa realment interessant, i el capítol 10 encara més interessant i ja aguanta l’interès fins al final.

[ajudant i Spacey]
– ¿Como ha ido?
– ¿Que has oido?
– Muchos “joder”
– Pues eso lo explica todo

Nota:7/10