Cas típic 1944: noi li agrada noia, noi li agrada El Yermo de Aiel

Posted: 2014-07-30 in Llibres

el-yermo-de-aiel-9788448034542

El Yermo de Aiel – Robert Jordan

El Yermo de Aiel junt amb Los Portales de Piedra conformen la quarta part de la saga de la Roda del temps. En la edició espanyola van decidir separar El ascenso de la Sombra en dos còmodes llibres de 496 i 624 pàgines cada un. Si no voleu espoilers sobre la trama d’aquest llibre i d’anteriors llibres millor deixeu de llegir, per contra, si us dona igual tot endavant sense por.
El llibre comença amb una batalleta d’en Perrin, la seva xicota, en Loial, i tres Aiel contra uns quants Trollocs. Una lluita contra Trollocs? Què original! Només havia passat dotzenes de vegades fins ara! I sabeu què? El ferit més greu dels bons s’emporta una esgarrinxada, quina putada, eh?
El llibre comença amb la part menys màgica, que per mi millor, perquè quan apareixen poders del no res no m’agrada massa, però lamentablement resulta que es una part avorrida. En Perrin arriba al seu poble, veu que la gent està mig acollonida pels Trollocs que corren al seu aire i per altra banda pels Capes Blanques que en teoria els protegeixen, però son més aviat com la inquisició. Nobody expects the White Layers! Aquests capes blanques tenen retinguts en el seu campament uns familiars dels nostres 3 nois protagonistes i en Perrin organitza un rescat. I justament quan comença l’acció et canvien totalment d’escenari i et parlen del que fan en Mat i en Rand! Increïble! Indignant! Portes un munt de pàgines aguantant com en Perrin va d’una granja a una altra reclutant grangers perquè quan arriba el moment interessant et deixin penjat. Robert Jordan dimissió! Ai no, pobre, que està finat.
I què fan en Rand i en Mat perquè sigui tan interessant com per interrompre l’acció d’en Perrin? Doncs cavalcar pel desert… Fa calor… Es posen un mocador pel cap… Suen… Es posen un barret… Arriben a un oasis on hi ha una bassa d’aigua i unes quantes cabres… Tot molt apassionant ja ho veieu. Per ser sincer, també passen coses interessants per les tres bandes on es mou el llibre, però si les expliqués llavors posaria entusiasme i semblaria que m’agrada massa el llibre quan simplement no està malament del tot. Per exemple, la història d’en Perrin, que en aquest llibre està totalment aïllada, no està pas malament. Té la seva gràcia veure la organització dels vilatans per defensar-se de monstres el doble de corpulents que ells (vindrien a ser com uns Orcs perquè ens entenguem) i que malgrat els pagesos pateixen algunes baixes n’acaben matant un munt. Lliçó moral: Si sou les forces del mal no lluiteu mai contra el que semblen uns grangers desvalguts perquè resulta que seran més cracks amb els arcs que Robin Hood, Legolas, Hawkeye, o la Katniss Everdeen. Per altra banda la història de la Nynaeve i la Elayne tampoc està malament. Per cert, la Nynaeve es rotllo Son Gohan, es a dir, que es una patata, però quan s’enfada destapa el seu autèntic poder i fot una pallissa a tothom. Per sort, s’enfada per qualsevol cosa. Finalment la última banda, la d’en Rand després d’un inici avorrit i una continuació avorrida arriba a un desenllaç força interessant, m’agradarà veure com continua amb els seus nous amics Aiel.

Pobres Trollocs, no tenen res a fer davant d'un humil pastor de cabres

Pobres Trollocs, no tenen res a fer davant d’un humil pastor de cabres


I què tal el final? Bé, com que es tracta d’una saga i no d’un llibre aïllat el final acaba amb acció i tal però es nota que a la història encara li queda molta tela. Al final hi ha una lluita d’aquestes estranyes entre personatges molt poderosos i quan dic poders, em refereixo a poders així a lo gran amb grans explosions i tal. Tot molt espectacular i explosiu, però realment un no s’assabenta massa de que coi està passant perquè moltes vegades l’autor barrejo el que nota el protagonista amb el què realment està passant. Perquè agafeu la idea us poso un tros d’aquesta lluita exagerada: Martillos de Poder lo bastante grandes para allanar montañas y cuchillas que habrían atravesado el núcleo de la tierra se descargaron sobre Rand
En aquest llibre hi ha bastants personatges com passa en altres sagues de fantasia, però com que els personatges no es moren mai, amb la tonteria es van acumulant i acumulant cada cop més i comences a tenir bastants. La dotzena de principals es fàcils control·lar-los però pel que fa a la resta la cosa es complica, i més quan no hi ha Maries i Laures sinó noms estranys com Amathera, Egeanin, Moghedien, etc. Que en matessin algun de tan en tan no vindria pas malament. Sobre això que hi ha masses personatges i que tenen noms estranys us porto un joc per no avorrir-vos, heu d’endevinar el sexe del personatge segons el seu nom, marqueu amb H(Home) o D (Dona) segons el que creieu:

  1. Lan
  2. Faile
  3. Gaul
  4. Chiad
  5. Bain
  6. Moghedien
  7. Lanfear
  8. Amys
  9. Bair
  10. Chiad
  11. Couladin
  12. Egeanin

—¿No te parece hermosa? Tiene la espalda recta, los miembros fuertes y flexibles y los labios carnosos y rojos como granas. Su cabello parece oro hilado y sus ojos, zafiros. Su piel es más suave que la seda más fina, su busto lleno y armonioso. Sus caderas…
—Sé que es hermosa —la interrumpió precipitadamente Rand, que sentía arderle las mejillas—. ¿Qué te propones?
—Me limito a describirla…

—El deber. Esa montaña puede volverse terriblemente pesada en ocasiones — suspiró mientras cogía una lanza y una adarga a Rhuarc—. ¿Cuándo se tiene una oportunidad de descargar ese peso durante un rato?
—Cuando se ha muerto —respondió escuetamente Lan.

Per a més posts sobre aquesta saga que li importa ben poc al 99% dels meus lectors habituals podeu visitar els següents posts:

Nota: 6/10

Anuncis
Comentaris
  1. XeXu ha dit:

    Em sembla que m’haurien de pagar molts diners per llegir aquests llibres… i mira que llegeixo merdes similars, com el que ara em té distret, però intento evitar les sagues, sobretot si són llargues, tret de les que tinc en standby esperant que l’autor es digni a treure seqüela.

    • Pons ha dit:

      Es curiós, perquè dintre de la fantasia es una de les sagues més famoses, i no només això, sinó que es de les més ben valorades, però tot i trobar que no està malament, no es fruit de la meva devoció…

  2. Montse ha dit:

    Home, jo me’l llegiria, però només tinc tres setmanes de vacances i em sembla que no em dóna per a sagues. De fet, ara mateix sento el cervell tant aigualit que m’estan donant ganes de veure el Sálvame de luxe… Doctor, és greu?

  3. JOMATEIXA ha dit:

    Et podria dir el mateix que has comentat al meu bloc, que no segueixes massa les meves recomanacions… però no sóc rancorosa :)
    Moltes de les teves recomanacions són sagues i de moment he de fer pausa o acabar-ne algunes (si ens deixen), abans d’enganxar-me a altres, però segur que algun dia hi cauré. Tinc en Sanderson esperant a que es desembossi una mica la llista dels pendents i després ja et diré si m’hi he atrevit o no ??

    • ahse ha dit:

      No vinguis amb aquest tipus d’escuses! Si el Pons pot llegir-les tu per què no??

    • Pons ha dit:

      quin d’en Sanderson? Els últims de la saga son escrits per ell, però es clar, si vols fer-ho bé primer t’has d’empassar els d’en Jordan

      • JOMATEIXA ha dit:

        Nacidos de la Bruma. Creia que eren 3 llibres. M’hauràs d’explicar que és això del Jordan??

        • Pons ha dit:

          Els nacidos de la bruma es una trilogia de 3 llibres escrita íntegrament per Brandon Sanderson:

        • El Heroe de las Eras – Brandon Sanderson 8/10
        • El pozo de la ascensión – Brandon Sanderson 8/10
        • El imperio final – Brandon Sanderson 8/10
        • En canvi, el llibre que ens ocupa aquest post es la una saga d’un munt de llibres, els quals la majoria van ser escrits per Robert Jordan, però els últims llibres els va acabar escrivint en Brandon Sanderson segons les notes deixades per en Robert.

  • Xavier Pujol ha dit:

    Seria capaç d’apostar pel pastor de cabres que s’enfronta als monstres.

    Sóc Pujol, i no pas Corleone

  • maria ha dit:

    Ostres no em sonen de res…
    Em sembla que no estic massa feta per aquest tipus de llibres. Miraré si te’n cau algun de millor. :)*

  • ahse ha dit:

    Gran post!! L’esperit Pons flueix tot arreu seu ^^

    1. H
    2. D
    3. H
    4. H
    5. H
    6. H
    7. D
    8. D
    9. H
    10. H
    11. D
    12. H

  • Comenta que es gratuït, de moment...

    Fill in your details below or click an icon to log in:

    WordPress.com Logo

    Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

    Twitter picture

    Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

    Facebook photo

    Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

    Google+ photo

    Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

    Connecting to %s