Cas típic 1945: noi li agrada noia, noi li agrada Sons of Anarchy

Acabo de veure la primera temporada de Sons of Anarchy. La sèrie va sobre el fill del fundador dels Sons of anarchy, una banda de motoristes d’un poblet de California que per enriquir-se es dediquen al tràfic d’armes.

Si els trobeu per la carretera intenteu no molestar-los gaire, son gent susceptible

Per començar, la intro no es ni bona ni dolenta, simplement es senzilla, es tot el que un es pot esperar: Motos, tatuatges, armes i tot condimentat amb rock. El que m’agrada es que es curta.
La sèrie comença guai, amb una explosió en un magatzem. Reconeixem-ho, les explosions molen, sempre i quan no les visquis de massa a prop es clar. Però a partir d’aquí sembla una telenovel·la. El protagonista té un fill amb una yonki, el pare està mort, el germà també està mort, la mare del noi està emparellada amb el co-fundador i cap de la banda, tot molt embolicadament familiar, es a dir culebró total. D’acord, hi ha baralles, hi motos, hi ha musica roquera, però i què? No us deixeu enganyar continua sent un culebró. A veure, no es ni molt menys un culebró tan descarat com Gossip Girls ni Anatomia de Grey, però té els seus tocs. Si agafes aquesta espècie de telenovel·la i afegeixes un protagonista ben guapo, d’uns 30 anys, ros, ulls blaus, amb un perilla mal afaitada, ja tens una sèrie que agrada a les noies, perquè serà tot lo tòpic que vulguis, però a les noies els hi agraden “los chicos malos”. Això si, nois dolents que plorin quan vegin el seu fill recent nascut.

La mare (la Gemma) del protagonista (en Jack) es la única mare del mon, que en comptes de preocupar-se perquè el seu fill no es porta bé i fa bondat, es preocupa perquè es comença a portar massa bé i vol deixar lo de traficar, robar i matar. Pensava que l’activació del “gen mare” era automàtic, era acabar de parir i voler que el teu fill sigui un home de profit, però es veu que no passa amb totes.

No em digueu que no es irònic que la banda es digui “Fills de la anarquia” i estigui tan ben jerarquitzada. Es a dir, hi ha un president (en Clay), un vicepresident (en Jack), els sergents, etc. Però no solament això sinó que fins hi tot porten una etiqueta a la armilla amb el nom i el càrrec! Hòstia! Quanta anarquia! Potser no volen govern, però a la seva banda que quedi ben clara la posició jeràrquica de cada un, només faltaria!

Quin problema té l’home del gorro? Fa tanta calor com per anar sense samarreta, però continua portant un gorro de llana al cap? Ah! Que realment no fa tanta calor! Que tot es una excusa per veure en Jack sense samarreta! Perquè després diguin que no es una sèrie per noies…

A PARTIR DE AQUÍ ESPOILERS

Si la mare del protagonista es vol carregar la yonki perquè li dona una xeringa amb una dosis de veritat? Per què no li dona una xeringa amb qualsevol verí? Vols dir que li farien la autòpsia a una yonki? No ho crec pas, la sanitat americana no està per gastar els calers dels contribuents en segons qui….

A veure si ho he entès. En el primer capítol en comptes d’amagar ràpidament els cadàvers de les treballadores del seu magatzem il·legal el primer que fan es planejar tranquil·lament una venjança, i l’endemà amb tota la calma arriba la poli (la que no està subornada) i troba els cadàvers. Quina sorpresa! A què esperaven per amagar els cadàvers? Que fos Halloween i fer que els cadàver semblessin una bona disfressa…? Crec que anar tan amb Harley no es bo, et toca massa aire al cap…

Capítol 4. La gent d’aquest poble es tot curiosa, quan tenen un problema no contacten amb la policia, contacten amb aquesta banda de criminals. Que s’han pensant que son? Els criminals ara son justiciers? Estàs de broma? Aquesta gent ha vist masses vegades el Equipo A…. Però el més fort de tot es que la banda accepta! Que serà lo següent? Què el jefe fumi purs i digui “Me encanta que los planes salgan bién”? Perquè el cabell blanc ja el té. Bahh, això no es serio…

En el capítol 5. Algú em pot explicar quina lògica segueix el tio que havia sigut de la banda i torna al poble? Per què torna? Si el van fer fora va ser per algo, no? A sobre torna encara portant el tatuatge, hola? Que no hi toca? L’excusa es per vendre’ls-hi una peces robades? En serio? No hi ha més gent que li interessi les peces? Es nota bastant que llevat dels dos primers capítols que serveixen per introduir-nos en situació, els capítols 3, 4 i 5 son per omplir la temporada.

Capítol 6. Una banda de traficants d’armes que es dedica a carregar-se els clients? No cal haver fet un master en ADE per saber que això no es bo pel negoci.

Del capítol 8 no en tinc cap queixa. De fet el capítol m’agrada, fa avançar la trama general. Bon capítol. Si del capítol 7 no en parlo es que no hi ha res a dir.

Deixant de banda que s’ha de ser molt malparit per deixar que matin el teu fill, la manera com plantegen l’assassinat del cap de la banda dels Mayans es estúpid. Estan uns quants de la banda dels mexicans en un parc, fent coses de mexicans com ara tocant la guitarra espanyola, prenent el sol i donant de menjar als ocells, de debò que no m’ho invento això es el que fa una perillosa banda de delinqüents. El cas es que el pare porta el seu fill cap al lloc on venen xurros (sí, una parada de xurros ambulant, en serio, no m’ho invento, si els americans mengen hot dogs, els mexicans han de menjar alguna altra cosa, no? A veure, algun guionista què sàpiga que mengen els mexicans? Algú? No? No? Ningú? Cap problema, posem xurros, a tothom li sembla bé? Doncs fet, una paradeta de xurros) . Allà el xurrer el mata clavant-li un ganivet. Què fan els mexicans de la banda mentrestant veuen com el fill del seu jefe mor apunyalat? Doncs continuen prenent el sol…

M’alegro molt que hagi tornat la dona de la ATF al poble. Es l’únic personatge de la policia que no es comporta com un idiota. Fins ara els únics personatges carismàtics que hi havia eren alguns membres de la banda, ja va bé que en l’altra bàndol hi hagi algú amb dos dits de front.

Les mares sempre volen el millor pels seus fills, i la Gemma, la mare del protagonista no es l’excepció. En concret vol que el seu fill esculli la yonki en comptes de la doctora. Quina mare voldria que el seu fill acabés amb una experta doctora amb una bona feina, un bon sou, una persona amb valors, una persona ètica, una persona responsable, en resum una persona de bé, totes, no? Totes menys la Gemma… Es que la yonki no té punts a favor? Bé… si… en comparació amb la doctora només hi surt guanyant en una cosa, té els pits més grossos… Difícil decisió sobre quina escollir, oi? Un incís, la yonki es la germana del Joey a la fracassada comèdia Joey. La yonki no es l’únic personatge que coneixereu, també descobrireu que la Gemma es la mare que sortia a Matrimonio con hijos, i que el cap de la banda es mig famós per haver sortir en algunes pelis, com ara fent del propi Hellboy.

Certament, Sons of anarchy molaria més si el cap de la banda fos un dimoni

L’acumulació d’errors del capítol 12 desemboca en una sèrie de danys col·laterals imprevists al començar al capítol i això m’agrada. M’agrada que res surti com estava planejat. Així es la vida. No exactament al revés de com un ho havia pensat, però amb un resultat que definitivament no es l’esperat. L’objectiu es matar un membre de la banda que t’ha delatat als federal quan realment no ha estat així però tu no ho saps? Doncs acaba morta la seva dona.

El final bé, tot i que no hi ha cliffhanger explícit queda pendent veure com el nano (en Jack) canviarà les coses perquè la banda sigui més bona. Si, heu llegit bé, he dit més bona. Serà com un espècie de breaking bad però al revés, un breaking good. Ja ho veurem si ho aconsegueix. Bé, es una manera de parlar, no estic segur de voler continuar la sèrie. De moment han fet 6 temporades i a final d’any emeten la setena, per tan fa una mica de mandra encara que només siguin 13 capítols per temporada. No em vull comprometre a res.

A PARTIR DE AQUÍ JA NO HI HA MÉS ESPOILERS

Com a nota després dels espoliers, dir que si no comento un capítol es que no en tinc cap queixa. Per tan heu vist que els primers capítols tenen bastantes queixes mentre que els últims no tantes, per tan la sèrie millora progressivament, això es bona senyal, m’agraden les sèries que milloren.

Una cosa que li sobra clarament a la sèrie son aquests moments de rock lent on veiem els personatges preocupats. Ja sabem que estan preocupats, no cal que ens ho recordin, en comtpes de perdre el temps en això podrien posar algun diàleg per fer avançar la trama, no? Però es clar, sempre es més senzill una escena buida que una escena amb una conversa, així no cal pagar-lis tan als guionistes.

Alguns crítics han comparat Sons of Anarchy amb els Soprano. Per començar en Sons hi ha més acció, i tot i que els dos tenen la mateixa edat, es a dir, son tirant a vells per la “feina” que fan. De fet, tota la primera temporada sembla que passi en un mes. En canvi els Soprano era més realista, deixava passar més el temps perquè sigués més versemblant. Cada personatge dels Soprano tenia el seu què, en canvi, de moment molts dels personatges secundaris de Sons son pràcticament una façana, un decorat, un alleujament còmic o un alleujament serio i dur i violent, els hi falta profunditat. Però s’ha de reconèixer que tot i alguna que altra incoherència la història té lo seu.

Com valoro la sèrie? Els primers dos capítols tipus telenovel·la son un 2 o un 3. Els següents 3 capítols que son per omplir son un 4 o un 5. Els següents capítols on la trama realment avançat son un 6 i potser alguns capítols com ara el 8, 11 i 12 es mereixen un 7. Per tan li queda un en part merescut i en part benevolent 6/10. Si voleu fer feliç a la vostra parella femenina dieu-li de mirar Sons of anarchy junts, si no en teniu, o si no la voleu fer feliç, tampoc es una sèrie imprescindible.

Nota de la primera temporada: 6/10

BCPP: Roselles