Cas típic 1949: noi li agrada noia, noi li agrada Cosmos

El 99% de les sèries que miro son ficció. I que es el 1% restant? Es Cosmos, la versió renovada de la sèrie de divulgació científica de Carl Sagan presentada per Neil Tyson

No em direu que no fa cara d’astrofísic

Es una sèrie d’uns 50 minuts per capítol de divulgació científica. No patiu, no es avorrida, no serveix per fer una migdiada perquè el que explica es interessant i no us adormireu pas. Les explicacions son força planeres i no cal cap coneixement científic avançat per entendre-ho tot. No cal que patiu per la falta d’acció perquè en la ciència hi ha acció per tot arreu, d’acord que no hi ha Jack Bauers que salvin EEUU en 24 hores, però hi ha supernoves, evolucions d’espècies, extincions massives, elements minúsculs, galàxies gegants, etc, etc. La primera temporada consta de 13 capítols i tot just ha estat acabada d’emetre fa pocs mesos. Cada capítol tracta d’un tema en concret, per tan, pots veure els capítols desordenats, i fins hi tot si hi ha algun tema que no t’interessa et pots saltar el capítol sense problema, tot i que jo no ho recomano perquè tots tenen el seu què. Us faig un breu apunt sobre el contingut de cada capítol:

• El capítol primer va sobre astronomia general: La nostra posició en l’univers, el calendari còsmic, etc. No expliquen res que algú mínimament interessat en l’astronomia no sabés ja, però les imatges no deixen de ser impressionants. Primer fan un recorregut per la nostra adreça postal en el context de l’univers en l’espai i després la fan a través del temps. El resum es el mateix, no som pràcticament res comparats amb l’univers. Per acabar d’omplir el capítol ens parlen del primer que va defensar que la Terra no era el centre de l’univers, com que eren temps de la inquisició, ja us podeu imaginar com va acabar el pobre…
• El capítol segon va sobre l’evolució i com la vida es capaç d’adaptar-se a qualsevol cosa. Podrien haver aprofitat el capítol per ficar-se amb el creacionistes i deixar-los com a imbècils, però s’han contingut bastant pel meu gust.
• El capítol tercer va sobre els cometes, hi ha un moment molt divertit, en el que diu que Halley va fer moltes coses per la ciència, però irònicament lo únic que no va fer va ser descobrir un cometa. Son uns catxondos aquests cinetífics.
• El capítol quart va sobre les galàxies. Per exemple, quan veiem la llum d’una estrella estem mirant en el passat, perquè la llum es mou molt ràpid, però les distàncies son molt grans. Estem parlant de l’espai-temps. Sí, ho tinc clar, es el meu capítol preferit.
• El capítol cinquè va sobre la llum, ja sabem la dualitat entre ona-partícula, la longitud d’ona, etc.
• El capítol sisè va sobre els àtoms: “Hi ha més estrelles en l’univers conegut que grans de sorra en totes les platges del mon. Hi ha més àtoms en el meu cos que estrelles en l’univers conegut”. Parla sobre els àtoms importants com el carboni. Sobre què els hi passa els àtoms a dins de les estrelles. I també toca el tema del neutrins.
• El capítol setè va sobre l’edat de la terra i la relació que té amb el verinós plom. Per cert, casa nostra té 4.540 milions d’anys.
• El capítol vuitè va sobre les estrelles. De què estan composades. A quina distància estan. De quin tipus son. En què es converteixen les estrelles quan han cremat el seu combustible tot depenent de la mida, noves, supernoves, hipernoves, forats negres, pulsars. Tots els capítols tenen imatges precioses però aquest s’emporta el primer premi.
• El capítol novè va sobre els canvis que ha patit la terra, la proliferació d’una determinada espècie, els moviments de la terra, les extincions massives, edats de gel, canvis en l’eix de la terra, etc. En resum que no ha parat quieta si parlem en períodes de desenes de milers d’anys.
• El capítol desè va sobre el electromagnetisme i el seu descobridor, en Faraday, aquest no, aquest. I perquè es important l’electromagnetisme? Doncs perquè ha fet possible transmetre les ones de so i imatge a la velocitat de la llum per tal de poder-nos communicar. Es a dir, en part, gràcies a Farday avui podeu llegir el meu bloc!
• El capítol onzé va sobre el viatge de la vida i que els cometes que serveixen per transportar bacteris entre planetes quan aquests xoquen contra un planeta, fins hi tot entre sistemes solars diferents. Per tan la vida es va repartint. També ens parla de les maneres que es pot extingir la vida a la terra en “breu” i també del futur inevitable del sol amb el calendari còsmic dels propers 14.000 milions d’anys.
• El dotzè capítol va sobre l’efecte hivernacle i fa servir l’infern inhabitable de Venus com a excusa per parlant-se del CO2 i l’escalfament global que estem provocant a la terra al cremar combustibles fòssils. Però es culpa nostra? No del tot… els volcans expulsen un munt de CO2 també, quan? un 2% del CO2 que va a l’atmosfera a l’any, nosaltres el 98% ups!
• El tretzè capítol va sobre el que coneixem de l’univers o més aviat el que encara no coneixem. Per exemple, sabem que els raigs còsmics son en part provocats pels pulsars i les supernoves, però els més energètics de tots no son provocats per cap de les dos coses, qui es el fa? No ho sabem… encara! Els planetes propers al sol giren més ràpid al seu voltant que els llunyans perquè es veuen més afectats de la gravetat, passa el mateix amb les galàxies? les estrelles del centre giren més ràpid? Doncs no! Perquè hi ha una cosa que tenim ni idea de que coi es que fa girar les estrelles dels extrem de les galàxies igual que les del centre, com que es una cosa molt rara i misteriosa li donarem un nom igual de estrany i miseriós, “matèria obscura”, d’on surt? què és? i com es que n’hi tanta? (es 10 vegades més gran que l’univers observable)! no en tenim ni idea… encara! Però encara hi ha coses més misterioses que la “matèria obscura” i aquesta es “l’energia obscura” que ocupa encara més que la matèria obscura, i no pregunteu res més al respecte perquè d’aquesta si que no en sabem res. Com que es l’últim capítol hi ha una mica de recopilació final amb un toc una mica sentimental que ve a dir que la nostra vida individual no es res, però en conjunt la humanitat s’ha espavilat prou bé per entendre aquest complex univers i que hem de continuar fent-ho.

Sigui el capítol que sigui hi ha un comú denominador a part de la ciència, les imatges espectaculars. Sempre posen coses que brillen, amb molts colors i formes, animals, plantes, muntanyes, gel, planetes, estrelles, galàxies, àtoms, molècules, tot es maco!Si et preocupa que el nivell necessari per entendre la sèrie sigui més alt del que tens, no has de patir per res, es una sèrie de divulgació total, per tan, pràcticament assumeixen que no saps res, i en molts casos no s’equivoquen xD Això no vol dir que el que expliquin sigui trivial, sinó que simplifiquen els conceptes lleugerament perquè siguin fàcils d’entendre per tothom o pràcticament tothom. Es a dir, el lector promig d’aquest bloc pot assimilar els conceptes de la sèrie sense problemes.
Si hagués de criticar alguna cosa, seria que alguns capítols expliquen massa història. Es a dir, per explicar un tema van als inicis de tot, van al inventor o al descobridor en qüestió, i una mica em sembla bé, però continuen saltant d’un inventor a un altre i es queden en la història i encara que vagin fent salts en el temps, no parlen dels fets rellevants descoberts en la actualitat del coneixement en qüestió fins al final. Però bé, tampoc es mala idea del tot, perquè posar cares i noms als científics ajuda a que la teoria sigui més amigable. Es igual, no he dit res, no he criticat res, la sèrie es perfecte tal com és. La sèrie té un altre “punt problemàtic”, bé, el problema no es de la sèrie en si, el problema es de l’espectador, que li estan oferint un munt d’informació interessant en uns escassos 50 minuts, i el cervell no te temps d’assimilar les conseqüències del què acaba d’aprendre que ja immediatament en la següent frase ja li estan explicant un fet encara més extraordinari del nostre univers. Cosmos es una sèrie que l’has mirar amb el comandament a la ma i posar pausa i pensar en el que t’acaben de dir i flipar.

Es complicat qualificar una sèrie d’aquestes característiques ja que l’hauria de comparar amb sèries de ficció, per tan no ho faré. Simplement em limitaré a recomanar-la totalment, i el que sigui una mica aficionat a la ciència em farà cas i el que no ho sigui, doncs pitjor per ell…