Cas típic 1950: noi li agrada noia, noi li agrada El Mètode

Posted: 2014-08-13 in Llibres

9963452

El mètode – Neil Strauss

Un no pot sobreviure només amb ciència ficció i fantasia, també necessita provar de tan en tan algun bestseller, per diferent a lo habitual que sigui, com es el cas del Mètode. El mètode científic? El mètode Grönholm? El mètode Larson per deixar de fumar? Fred, fred… El mètode per fer què? Doncs per aconseguir sexe, què ha de ser? El mon es mou pel sexe, o més aviat per la falta d’aquest, això era una frase d’algú, busqueu l’autor/a i m’ho dieu en els comentaris, ok? Sí, aquesta es una nova estratègia per intentar augmentar l’èxit dels posts sobre llibres que solen ser poc actius en quan en comentaris.
Tornem al tema, parlàvem de sexe (ho poso en negreta, perquè paraules com aquesta son les que realment donen visites a un bloc). El Mètode (The Game en la versió original) no es un llibre d’auto-ajuda dissenyat per aprendre “l’art” de seduir, com a mínim no directament, això només ho toca de manera indirecta, però d’una manera indirecta que moltes vegades acaba sent molt directa, però definitivament no es pot catalogar com a llibre d’auto-ajuda, això si, si el que apareix en el llibre et serveix d’alguna ajuda el autor no es fa responsable.
L’argument tracta d’un periodista que s’infiltra en el mon de la gent obsessionada en seduir el màxim nombre possible de noies i acaba convertint-se en un d’ells. Segurament a cap dels meus lectors li interessa això…, però voleu saber com es sedueix una noia segons aquests experts? Bàsicament convertint-te en Tom Cruise. Ens ha fotut! D’acord, posem per cas que la gent que vol seduir té la mala sort de no tenir tan bon físic com Tom Cruise (es estrany, però es pot donar el cas…). El que volen dir es que has de fer com Tom Cruise a Top Gun. Pilotar un avió de combat? Ehm… potser no caldria, però segur que també ajuda a lligar, està clar que “Ei nena, saps que piloto un caça F-16?” funciona millor que “Ei nena, saps que piloto un Dacia de segona ma?” Però el llibre es refereix a l’actitud. Diuen que lo important es demostrar molta seguretat en un mateix i convertir-te en el centre d’atenció, es a dir, en un mascle alfa, i riure i destacar. Que consti que no ho dic jo, eh? Que ho diuen els experts dels que parla el llibre, i si a ells els hi funciona qui soc jo per discutir-ho? Es veu que també funciona bastant la màgia. De fet aquesta teoria té sentit, recordeu en David Copperfield que tot i no ser lleig, tampoc no seria precisament el guanyador d’un concurs de bellesa, va estar sortint amb la Claudia Schiffer durant 5 anys! Poca broma, eh? Llavors cal fer desaparèixer la Estàtua de la Llibertat per aconseguir caçar una noia? Sí, cal. Però en el cas que el teu nivell de mag no arribi a tan també et pot ajudar a aconseguir una noia. Res per aquí, res per allà, picada de mans “plas plas” i el sostenidor es descorda sol.
Alguns defineixen aquest llibre com a masclista. No es cert, seria més acurat dir que es masclista de collons. Bàsicament les noies son trofeus i ja està. Com més atractiva es la noia millor. I quantes més noies millor. Tan senzill com això. Si es tan masclista perquè vaig continuar llegint el llibre? Pel morbo. Es morbós saber què passarà. Si al final els personatges acabaran evolucionant o no. Si al final acabarà sent moralista i dient que la felicitat veritable només s’aconsegueix casant-te, comprant-te un suburban, tenint un gos, dos fills (un de cada sexe, es clar) i vivint en una caseta unifamiliar amb jardí.
El protagonista bàsicament es mou pels EEUU, sobretot a Los Angeles, per tan, no està assegurada la eficàcia fora d’aquestes fronteres. Si hagués vingut a Catalunya potser s’hagués emportat una decepció, o no… El pitjor de tot (o el millor, encara no tinc realment clar si això es bo o no) es que no es ficció, segons les fonts el llibre està basat en fets reals. Tot això sembla haver passat de veritat. Sembla existir aquesta “Comunitat de mestres del lligoteix”. Sembla ser que el periodista si que va conèixer tots aquests personatges estrambòtics, que tots ells son personatges reals. Es veu que realment si que va canviar totalment el seu sistema de vida. Que realment es va obsessionar amb això tal com si fos una droga, i no em refereixo al sexe, em refereixo al fet de flirtejar i lligar.
El llibre es força repetitiu. Primer explica algunes tècniques, presenta gent nova, després unes pràctiques, després alguns viatges, més gent nova, després explica més tècniques, més pràctiques, més viatges, gent nova, tècniques, pràctiques, pràctiques, gent nova, pràctiques, tècniques, etc, etc. Aquest es el problema de la no ficció, que la realitat es força monòtona encara que estiguem parlant de lligar com mestres de la seducció.
A partir de la meitat del llibre es centra més en la vida personal dels mestres de la seducció que va coneixent i en el seus problemes que no pas en els mètodes per lligar. Concretament cap a l’últim terç es centra en els problemes de convivència en la mansió de Projecte Holywood, i això realment no té massa interès, lo únic que serveix es per reflectir que al entrar en aquesta comunitat de seducció absorbeix molt i fa que la gent només pensi en lligar i oblidin tots els altres aspectes de la vida que son tan o més importants. Aquesta es una de les lliçons morals que dona el llibre. L’altre lliçó moral es que els mètodes per lligar et poden servir per conèixer moltes noies, però que per mantenir una relació no hi ha cap mètode millor que ser un mateix. Què bonic, oi? A excepció que sent un mateix siguis un imbècil, que també es possible.
Conclusió: La part dels mètodes de lligar es interessant. La part de la vida personal dels mestres de la seducció amb les seves crisis, depressions, baralles i tota la resta es un conyàs.

[Dedicatoria inicial]
Dedicado a las miles de personas con las que he hablado en bares, discotecas, centros comerciales, aeropuertos, supermercados, metros y ascensores durante los dos últimos años. Si lees esto quiero que sepas que en tu caso no usé ninguna técnica. Contigo fui sincero. De verdad, lo nuestro fue diferente

Para excitarse, a un hombre le basta con ver la portada de un Playboy; de hecho, le basta con ver un aguacate deshuesado.

Pridnestrovskaia no está reconocido diplomáticamente como Estado independiente ni aparece en ningún mapa ni en ninguna guía. Pero cuando un soldado te apunta con una pistola, puedo aseguraros que Pridnestrovskaia es algo muy real.

(La frase «¿Quieres venir a casa a ver mi gato haciendo saltos mortales?» casi nunca fallaba.

Nota: 6/10

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Deu meu deu meu la grandesa del Pons està per damunt dels limits mortals, al buscar la frase famosa m’han surtit un munt de llocs webs p o r n i aquest llistat de pelis “no-porn” de les quals algunes m’he de descarregar per veure: ostres

    Deixeu-me uns minuts per resar i lloar la gloria del Pons!!

  2. ahse ha dit:

    Ostres…
    Mare!
    És que…

    Em falten les paraules!!

    Aquest post m’ha deixat surant en l’abismal bretxa que hi ha entre el flirteig i el sexe, necessitaré unes setmanes per recuperar-me! El Pons s’està lluint massa aquest agost…

  3. maria ha dit:

    Que bo això de conduir un F-16! Vols dir que impressiona?

  4. ahse ha dit:

    Oh! Un post de sexe fet pel Pons al agost!! Faré el màxim que pugui per treure’n un comentari coherent, però tinc certs dubtes que pugui seguir el fil.

    Què anava a dir? Em, sí! El món es mou pel sexe!! Gran veritat veritable, tot i que hi ha gent amb genetica deficitaria que realment no en dona ni 5 centims i tampoc no estan capacitats per saber quant perden… És a dir, probablement no perden res perquè és obvi que no han nascut per això, però igualment, un des del seu punt de vista més reduit i absurd seguirà pensant que perden molt. Definitivament, el sexe es mereix estar escrit amb negreta! Sempre i quan un no pensi en el malparit Bukowski, i la nausea que t’ha d’agafar al recordar certa història fastigosa on… (yaaaaak)

    Em, el llibre aquest de flirteig doncs? Pffffffff, quan he vist la paraula “penetració” vaig pensar que anava d’una altra cosa. Ara diré una altra veritat veritable: no cal ser pilot d’avió de combat per seduir una noia. De fet, és més aviat el contrari, és recomanable que no siguis pilot d’avions de combat si vols seduir noies, ja que volar a velocitats supersoniques afecta de manera no-desitjada certes mides i s’hauria d’entendre què més. Certes activitats no són exactament compatibles amb el sexe!

    Segon punt, la màgia no té res a veure amb la seducció real. Un paio que només aconsegueix aparentar coses no arribarà enlloc. Com a molt pot aconseguir uns one-night stands i res.

    Tercer, llegir llibres masclistes pot resultar divertit si no has d’acabar-los. Com el gran Pons ja ho comenta, a partir d’una certa part el best-seller s’ha tornat avorrit. Ja m’ho imaginava jo! Seguint així un arribarà a compadir als pobres artistes dels metodes de seducció i a preguntar-se si oferint-los un mocador ben net i un got de llet calent els podria ajudar a superar les seves decepcions. En els pitjors dels casos un pensa que regalant-los un gatet o un gosset dels petitons en podria ajudar.

    Conclusió: lligar pot resultar interessant, però si després resulta que no hi ha sexe o no hi ha sexe de qualitat lligar no serveix per a res. Tota la art del món que un tingui no compensarà la manca de caràcter ni el fet de tenir un bon troç de carn. :-P

  5. XeXu ha dit:

    Tanta història per no acabar-nos explicant l’única cosa que ens interessa: saber si has posat en pràctica el que has après en el llibre, i sobretot si t’ha funcionat. Si a tu no t’ha funcionat, que ets un gran mestre de l’univers, no em gastaré els diners que val el llibre!

    Saps què, no me’ls gastaré igualment…

    • Pons ha dit:

      Tens raó, no et molestis, perquè funcioni has d’estar disposat a canviar el caràcter, i la teva edat ja no estàs per canviar de manera de ser…

    • ahse ha dit:

      Què se suposa que hauria d’haver funcionat? Que el Pons comenci a tenir tot tipus de crisi, depressions, baralles i d’altres merdes per espatllar el bon rendiment dels posts al bloc???

      El Pons és una divinitat responsable, no posarà en perill el funcionament del bloc per comprovar si totes les xorrades escrites a un best-seller es poden aplicar a la vida real!

  6. Maria ha dit:

    Res més glamourós que el “-Mossaaaa! Ets tan rossa com jo la tinc de grossa!” o el “Mossaaaaa! Que els coll*** em fan bossaaaa!” dels paletes del barri :D

    Amunt en Pons! Avall els mètodes i els pantalons!

  7. estranger ha dit:

    Jo sempre he sentit a dir que són elles les que acaben escollint, i que quan et tenen al punt de mira, llavors ja has begut oli, perquè fan com el Tom cruise quan pilotava un F-16 – que en realitat no pilotava, per cert…-

    Ara bé, una de les dones més imponents físicament que he vist a la vida – en viu – va ser al cuartel on feia la mili, i sortia amb un sargent primer catxes que tenia una moto que enriute´n de la del Tom cruise a Top Gun. La dona en qüestió sortia en un programa de telecinco…

    O sigui que dedueixo que hi ha de tot a la vinya del senyor, que deia la meva iaia, i si hi ha de tot és que no hi ha mètode que valgui. Tot depen dels ambients on un es mou.

    Salut, Pons.

  8. L’amor és un acte inconscient, una altra cosa són els homes que mimetitzen l’amor per a aconseguir una dona, l’amor es basa sempre en un engany i senzillament cal ser sempre un mateix però de veres, sentir des dels arbres fins al logo d’una moneda que ens pot parlar per a poder ser un mateix, només així trobarem l’amor de la nostra vida, si és que el tenim, perquè passat, present i futur no van sempre en eixe ordre.

    Sigues tu mateix, ja ho deien els grecs i no només aconseguien dones, sinó també homens i mira que això és difícil, si més no per a mi, que no m’ho plantege, cal plantejar-s’ho en darrer terme per aconseguir l’amor, i deixar a la natura o a Déu o als déus que facen el nosstre camí.

    Vicent

  9. Gemma Sara ha dit:

    Estic amb l’Elfree, millor el discurs del mètode que pilotar un nosequè, i després comentari de text amb tots els ets i uts (vaja, els que siguin possibles).

  10. Jo, certament, més que la veritat que s’amaga darrere de la teua obra llegisc la teua intenció.

    T’han dit mai que vals molt, Pons?

    • ahse ha dit:

      Ei, vigila!! Quina classe de preguntes estas fent? El Pons és una divinitat, la gent prega al Pons i va lloant el seu bloc, no pas fent valoracions personals sobre la seva forma de ser!

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s