Cas típic 1953: noi li agrada noia, noi li agraden els Camises Vermelles

Posted: 2014-08-20 in Cine, TV, Webs/Blocs
Red Shirts (Red)

Comandant: Per aquesta missió super-perillosa on hi ha un alt risc que algun dels membres del grup no sobrevisqui necessitaré la col·laboració del meu fidel primer oficial, del meu tinent de confiança, del sempre present doctor i també del noi becari que es la primera vegada que veig per aquí del qual ni tan sols puc llegir què hi posa en la placa del seu nom.
Becari: Oh no…

Hi ha un arquetipus de personatge que sempre apareix en tota pel·lícula o sèrie d’acció i molt sovint també en les de por. Es un personatge únicament dissenyat amb una sola finalitat: Morir. Els guionistes es valen d’aquests personatges per demostrar que una situació es realment perillosa però no es poden permetre que un dels protagonistes quedi greument incapacitat, així doncs aprofiten el recurs de matar un secundari del qual no en sabem res, moltes vegades ni tan sols el nom. Es opcional que l’espectador sàpiga que quan “tot això acabi” vulgui casar-se i muntar una granja a Oregon.
El nom de RedShirts o Camises Vermelles prové de la sèrie Star Trek. Segons la secció a la que pertany el membre de la tripulació de l’Enterprise porta un color d’uniforme o un altre. Així doncs per exemple els grocs son de operacions o oficials (depen de la generació), els blaus son doctors o ciència i els vermells son els de seguretat. En un capítol estàndard de Star Trek, els protagonistes solien baixar als planetes acompanyats amb dos o tres d’aquests membres de la tripulació, i inevitablement algun d’ells moria. Però no passa absolutament res perquè la quantitat de tripulants vestits amb Camises Vermelles es pràcticament infinita, per tan no hi ha problema en que mori algun en cada capítol. De fet, el 73% dels tripulants morts a la sèrie portaven l’uniforme vermell.

redshirts going to die

Aprofiteu per mirar-los abans no es morin per qualsevol cosa

Com detectar un Camisa Vermella?
És inútil: Es important remarcar que un Camisa Vermella no es qualsevol secundari que mor, per ser un autèntic Camisa Vermella es bàsic que no faci absolutament res per la trama. Per tan, si la seva mort es heroica i gràcies a ell es destrueix la amenaça no es un autèntic Camisa Vermella. Un autèntic Camisa Vermella ha de morir gratuïtament.
És nou: Si es tracta d’una sèrie i apareix un personatge nou el qual apareix sense que ningú hagués parlat abans d’ell té moltes possibilitats d’acabar mort com un bon Camisa Vermella, en especial si es tracta d’una sèrie d’acció. Si ni tan sols escoltem el nom del personatge la mort d’aquest Camisa Vermella es inevitable.
És menyspreat: S’ha mort un personatge i no estaves segur de si era un Camisa Vermella o simplement un secundari? La diferència es que a la mort del Camisa Vermella mai se li dediquen més de dos línies de diàleg. Es més, al cap de 3 minuts tothom actua com si ningú hagués mort.
És el més exposat: Els Camises Vermelles solen ser els primers del grup o bé els últims. Si a la sala hi una trampa, no ho dubteu, el Camisa Vermella serà el primer en entrar-hi i per tan l’encarregat d’accionar-la i patir-la. Per contra, si hi ha un monstre que persegueix al grup, el Camisa Vermella serà últim, per tan serà el primer objectiu que atraparà el monstre de torn.
És d’una minoria ètnica: Hi ha un tipus de Camisa Vermella que està discriminat pel seu gènere. Per ser políticament correcte direm que es tracta d’un personatge de color. Per si no queda clar, el color es el negre… De tot el grup de personatges secundaris sense importància el que té més possibilitats de ser el primer a morir serà el negre, i si aquest ja ha fet la brometa de rigor, els minuts de vida que li queden es poden comptar amb els dits d’una ma. En el cas que no hi hagi un secundari negre, la seva funció queda suplida perfectament per un secundari hispànic.
És del gènere equivocat: Es a dir, son homes. Siguem clars, quan mor una dona sap greu, en canvi si es mor un home no sap tan greu. Per què es així? Ni idea, però tots sabem què es així. Per tan els Camises Vermelles son principalment homes.
És de seguretat: Les feines d’un Camisa Vermella estan relacionades amb la seguretat. Des del més bàsic vigilant de seguretat fins al Navy Seal de Operacions Especials nivell 5. A excepció que siguis dels protagonistes, si estàs entrenat en tècniques de combat i armes tens moltes més possibilitats de morir el primer que no pas la doctora en física teòrica que únicament ha guanyat els reflexes que té jugant al Candy Crush. I si la doctora es de bon veure, per anar guanyant temps, ja pots anar ensenyant la foto dels teus fills perquè es la última escena en la que sortiràs.

Exemples
Descomptant per suposat les diferents generacions de Star Trek també hi ha altres pel·lícules i sèries on utilitzen clarament els Camises Vermelles, i quan dic “utilitzen” vull dir “maten”.
Stargate SG-1: Sempre que es veu un equip SG que no sigui el SG-1, algun dels seus components o tots d’ells acaben morint. Es el que sol passar quan vas a un planeta desconegut.
Herois: Des de que es descobreix en Zyler, Zylar, o com es digui el dolent que arregla rellotges, tot nou super-heroi que apareix es un Camisa Vermella, saps que la seva existència només servirà per morir i així els seus poders siguin absorbits pel Sylar, encara que el seu poder sigui el de pelar tubercles amb la ment.
Aliens (Alien 2): La Sigourney Weaver i un munt de marines super equipats i confiats entren en la pitjor trampa mortal mai imaginada. Només cal agafar la llista de marines i ordenar-los segons el nombre de línies de diàleg i anar taxant metòdicament durant tota la pel·lícula.
Jason i els argonautes: En els clàssics també es dona aquesta situació. Es podria haver dit perfectament “Jason i la resta de la tripulació que gradualment va minvant” però els productors van pensar que seria un títol massa llarg. Sirenes, ciclops, bruixes, esquelets, qualsevol enemic serveix per carregar-se dos o tres Camises Vermelles de la tripulació d’en Jason.
 
Aquesta entrada forma part del projecte de la Taula Periòdica proposat per en Sergi. Us convido a participar-hi! Per mi ja es la segona vegada ;)

Comentaris
  1. Clidice ha dit:

    Quan surten els crèdits al final el nen pregunta:

    – Mare, què hi diu aquí?
    – Res fill, la llista de morts

    ^^

  2. Anna ha dit:

    Res a veure amb els polseres vermelles?

    • Pons ha dit:

      bé, els polseres vermelles també es van morint, però molt a poc, ho fan massa lentament com per considerar-se camises vermelles…

  3. XeXu ha dit:

    M’ha agradat molt aquest post! Ja no pensava en la taula periòdica del Sergi, caram, a veure si m’animo a tornar-hi a participar. Has fet una bona tria per explicar i ho has fet molt bé. Està clar que per demostrar que l’amenaça d’un determinat capítol és seriosa i la situació molt compromesa, ha de morir algú. Si no mor algú serà que no n’hi ha per tant, oi? Però a qui ens carreguem? Doncs fes aparèixer un personatge per allà que ningú sap d’on surt. Ben cert, passa molt i molt sovint. Veus, a Joc de Trons no, allà mor tothom i ja està, molt més realista.

    • Pons ha dit:

      M’ha agradat molt aquest comentari! Gairebé li donaria un BCPP si no fos tan descaradament pilota.
      La taula periòdica d’en Sergi es una gran iniciativa, està plena de casos molt interessants. La veritat, es una autèntica llàstima que tan poca gent s’hagi apuntat a participar-hi. Al final, amb el temps, m’acabaré polint mitja taula, ja ho veuràs xD

      • XeXu ha dit:

        Pilota? Per un dia que fas un post interessant i que t’ho dic? Bah. Apa, el de divendres que torni a ser de gatets perquè el pugui criticar, eh!

    • JOMATEIXA ha dit:

      totalment d’acord, ens donen cada disgust…

  4. JOMATEIXA ha dit:

    És com un joc això d’identificar camises vermelles. Normalment ho endevino.
    Un cop vaig fallar de ple. A “La gran tormenta” o crec que era algo així, d’en George Clooney. El meu germà ja l’havia vist i jo no, vaig dir “aquest, aquest i segurament… aquest” i els vaig endevinar, però va resultar que (spoiler)… el director estava animat i també va matar a tots els altres…
    Al final em vaig quedar de pedra i el meu germà es va fer un fart de riure.

  5. JOMATEIXA ha dit:

    Era “La tormenta perfecta”

  6. Laia ha dit:

    Oh, molt ben trobat! Enlloc de “redshirts” (donada la meva poca vinculació amb Star Trek) jo els solia anomenar “pringats”, que només omplen una mica la pantalla i prou. M’ha agradat com ho has explicat. Realment, són aquells que semblen tontos, que quan els estan perseguint ensopeguen amb tot, que se’ls acaben carregant i fins i tot acabes pensant “ja era hooooora”.

    M’ha semblat molt interessant això de la taula periòdica en anglès, però no sé jo si em veig capaç de fer un article així. He fet un cop d’ull a l’article dels “redshirts” i he rigut molt amb el que posa al peu de foto d’un redshirt mort.

  7. Elfreelang ha dit:

    ja veig que ser un personatge de ficció sobretot a star treck i dur camisa vermella és com estar ja al forat mort i enterrat! gràcies a tu he anat a fer una visita a àtoms i lletres ….és guai això de la taula periòdica

  8. Sergi ha dit:

    Gràcies de nou per participar a la Taula Periòdica. Com pots veure, molts dels teus lectors han detectat un increment de qualitat respecte a altres posts ;)

    A mi també m’ha agradat: molt amè i molt ben explicat. Com sempre em fixaré en detall sense trascendència (un detall camisa vermella, podríem dir-ne). És curiós que als negres se’ls anomeni ‘de color’ quan tècnicament el negre no és cap color. També és curiós que se’ls anomeni negres quan són més aviat marrons. Si un camisa vermella (són realment camises?) marró fos devorat per un monstre, s’hauria menjat un marró? Aleshores l’expressió ‘menjar-se un marró’ prendria un altre significat.

    • Pons ha dit:

      No està bé que jo ho digui, però haig de reconèixer que aquest post m’ha quedat realment bé :D

      Sobre la gent de color hi ha un munt de sense sentits, per exemple

  9. L’altre dia vaig haver de solucionar algun que altre problema amb una camisa vermella o roja i un huit que portava com a número al muscle, semblava més xulo que un huit.
    Ara ja m’ho pensaré en tornar a posar-me-la.

    Vicent

  10. Pere ha dit:

    No coneixia açò del camisavermellisme. M’ho apunte.
    Bé, sabia que eixistien eixa classe de personatges, però no el calificatiu. M’agrada.

  11. ahse ha dit:

    I les camises blanques? I les blaves? Què!?

  12. ÒscarAzAl ha dit:

    També és cert que si no vols morir, no et facis membre de seguretat d’una nau que visita planetes inhòspits i desconeguts.

  13. […] Aquesta entrada forma part del projecte d’en Sergi. Us animo a participar-hi! Podeu recordar les meves anteriors participacions amb Riure malèfic i Camises Vermelles. […]

  14. […] periòdica de l’escriptura d’en Sergi. Recordareu altres participacions: Riure malèfic, camises vermelles, accions […]

  15. […] del Sergi que precisament recordava aquest fet us convido a llegir-ho o rellegir-ho en el CT1953 perquè l’argument del llibre té molt a veure amb aquest […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s