Feliç dia internacional del traductor! Ho celebrem amb un post de traduccions?
Dell utilitza aquest «llenguatge col·loquial» per explicar l’home del carrer com configurar el seu PC
Per Apple el castellà no té secrets
“Bombo”, aquesta paraula inexistent en anglès.
Adéu vi!
Recopilació de subtítols “curiosos”
Acabo amb un traductor per entendre les dones (també funciona amb homes!)
Sabíeu que diumenge va ser el dia de la pregunta estúpida?! Per celebrar tal dia, us deixo amb les preguntes i respostes dels passarells de yahoo answers
Sabeu qui es el Bok? Millor us enganxo unes quantes tires…
Segona part del CT1978 sobre els secundaris de l’ala oest que tinc vists d’altres sèries.
James Cromwell fa de ex-president, i el tenia vist com l’home que es casa amb la Ruth A 2 metros bajo tierra
Glenn Close fent de jutgessa i possible candidata pel tribunal suprem a l’ala oest, i la coneixem per un munt de pelis i d’haver-la vist a la sèrie Damages fent de Patty Hewes
Deirdre Lovejoy s’encarrega de temes d’advocats amb el nom de Lisa Wolfe. La conexia d’haver-la vist a The Wire sota el nom de Rhonda Pearlman fent de coses judicials també.
William Fichtner que ha sortit a Prison break fent del poli Alex Malone, a l’ala oest surt de jutge candidat pel suprem
Jimmy Smiths fa durant 37 capítols del congressista Mathew Santos i l’havia vist anteriorment fent de jutge assassí (Miguel Prado) a la tercera temporada de Dexter
La petita Kristin Chenoweth coneguda pel paper de l’ajudant del pastisser a Criant malves apareix a l’ala Oest com a Annabeth Schott, com a ajudat d’en Tobby primer i com a assistent de campanya d’en Leo després.
En Wallace Langham fa el paper de Terry Anders, un especialista en energies alternatives, però es conegut gracies el seu paper de tècnic de laboratori Hodges a CSI Las Vegas.
Ed O’Neill es el governador Eric Baker D-PA, però es va fer famós fent de Al Bundy a Matrimonio con hijos, i continua sent famós gràcies a Modern Family i el seu paper de Jay Pritchett.
Don S. Davis es el reverend republicà Don Butler a l’ala oest, però tothom el coneix per ser el general Hammond de Star Gate.
Dean Norris fa de Steve Hodder, el president del partit republicà. Però tothom el coneix com el cunyat de Walter White a Breaking Bad.
PD: Jay Leno, David Hasselhoff, Jon Bon Jovi també apareixen uns moment fent un petit cameo com a ells mateixos.
Pensàveu que com que ja he acabat de veure l’Ala Oest de la Casa Blanca ja no tindríeu més noticies d’aquesta sèrie? Innocents…
Un fet que caracteritza l’Ala Oest es la continua aparició de personatges secundaris. Si tenim en compte que m’agrada mirar sèries, resulta que he descobert que alguns d’aquests secundaris ja els tenia vist d’altres sèries. M’acompanyeu a fer un repàs del que he detectat?
Jorja Fox famosa gràcies a interpretar Sara Sidle a CSI Las Vegas apareix durant 5 capítols fent de guardaespatlles de la filla del president.
El Comandant Adama de Galáctica, estrella de combate interpretat per Edward James Olmos fa del jutge Roberto Mendoza.
La Doctora Cuddy de House, interpretada per Lisa Edelstein fa el paper d’una acompanyant.
El CSI gros de CSI Miami anomenat Walter Simmons e interpretat per Omar Benson Miller apareix breument fent d’amic d’en Charlie.
El tinent Cedric Daniels de The Wire, anomenat Lance Reddick apareix a l’ala oest fent de detectiu de policia.
El Líder de la minoria es Geoff Pierson que el coneixereu per ser el pare jefe d’en Dexter.
Emily Procter la coneixeu gràcies al paper de Calleigh de CSI Miami. De fet, ja em va estranyar que la única persona que mig sabia actuar de CSI Miami fos ella. Bé, l’Horatio també actuava, però de una manera diferent… El cas es que ella ho feia bé. Ara gràcies al seu paper d’advocada en l’Ala Oest entenc on va aprendre, va treballar amb els millors!
En 3 capítols en Matthew Perry fa d’advocat republicà, però segur que el coneixeu més com a Chandler Bing de Friends.
Zeljko Ivanek fa de republicà en un parell de capítols. I segur que el teniu vist d’un munt de sèries perquè surt a totes.
El president temporal interpretat per John Goodman segur que us sona d’haver-lo vist a Roseanne fent de Dan Conner. A part de veure’l en varies pelis com ara el Gran Lebowski.
Terry O’Quinn que fa de General Nicholas Alexander durant 7 capítols a l’ala oest us sonarà com Lock de Lost
Vist que m’està quedant un post molt llarg millor paro aquí per avui i continuo demà.
BCPP: Rosellles
Segona part del post sobre Twin Peaks. Si no ho heu fet ja us recomano llegir la primera part.
ESPOILERS
Haurà sobreviscut el millor personatge de la sèrie i protagonista absolut de la primera temporada a tres trets? La resposta es evidentment que si. Una vegada més el recurs de la armilla antibales serveix per salvar la vida d’un personatge que ja estava mort. Quin tipus d’assassins son tan sapastres per disparar al tronc? Jo quan assassino a la gent sempre ho faig disparant tant al pit com al cap, es cert que gastes alguna bala extra, però hi ha coses en les que no es pot ser garrepa.
La pregunta que ens fem es: Serà la segona temporada plena de situacions tan surrealistes com la primera temporada? La resposta arriba en la primera escena del primer capítol quan un avi del servei d’habitacions li porta un got de llet al agent del FBI que està dessagnant-se al terra i s’ho pren tot amb molta calma, fins hi tot l’agent li dona propina per portar-li un got de llet calenta. I els somnis estranys de la primera temporada també es repeteixen en la segona? Lamentablement en la mateixa primera escena tenim un d’aquests somnis, per sort no hi ha nans de vermell, hi ha un home amb veu cavernosa que diu coses sense cap sentit. Senyor Lynch s’ha lluït.
El personatge del forense, anomenat Albert, del FBI dona molt de joc, estic molt content que hagi tornat en aquesta segona temporada. Un tio tan estirant sempre fa gràcia en mig d’un poble, es un tio seriós que fa d’alleujament còmic, un de tants personatges indirectament còmics que té aquesta curiosa sèrie. Un altre d’aquests moments es presenta en el capítol 6 on apareix David Lynch actuant com a supervisor de l’agent Cooper. Fa el paper de sord i provoca varies de les situacions més divertides de la sèrie. Em cau bé aquest personatge. Es una llàstima que aparegui tan poc. Tan sols el tornarem a veure en el capítol 19.
Canviant radicalment de tema (per això he fet un punt i a part). Per què les noies de principis dels anys 90 quan els atacava algú només sabien cridar histèricament i quedar-se totalment quietes sense defensar-se? Es un misteri…
Ja m’havien avisat que en la sèrie apareixien elements sobrenaturals. Fins ara estava content perquè no havien aparegut, però en el segon capítol de la segona temporada ja tenim el misteriós Major Briggs que ensenya un missatge escoltat en l’espai “Las lechuzas no son lo que parecen”, “Cooper, Cooper, Cooper”. De debò, no cal que la sèrie es posi en temes de ciència ficció, tal i com era fins ara estava bé. Al principi no em vaig preocupar massa perquè confiava en que no era res extraterrestre, que podia ser algú que havia manipulat el sistema de detecció de sons o qualsevol cosa, però no he tingut aquesta sort.
Ens havíem de creure que la bruixa de la Catherine Martell havia mort en l’incendi quan no s’havia trobat el cadàver? Potser hagués sigut mig creïble si en el mateix moment no hagués aparegut un xino amb una perruca més falsa que el motxo del pal de fregar i un bigoti més inversemblant que… que… em falten comparacions. En general la trama es seria i no tracta a l’espectador com a idiota tot i farcir la història amb personatges idiotes, però això de la Catherine disfressada de xino i que tothom s’ho empassi em sembla una broma.
Després d’insinuar que no tornaríem a veure el forense del FBI per Twin Peaks, en el capítol 9 torna l’Albert! Es el meu tercer personatge preferit després d’en Cooper i la Audrey. Es associal com ell sol, m’encanta. El capítol 9 es per fi el capítol que detenen el culpable de l’assassinat de la Laura. Per cert, no té cap sentit que l’assassí sigui el pare de la Laura, com s’aguanta això? Quina raó hi ha? Agafeu-vos bé, perquè resulta que estava posseït!! Sí! Sí! Posseït per una entinat maligne coneguda com “Bob”! Efectivament! Igual que el “actor secundario Bob” o “Bob esponja”, tots ells personatges igual de malvats… Sense comentaris. Tota una investigació federal acaba amb la solució que l’assassí estava posseït?! Qualsevol semblança amb els casos seriosos de CSI es pura coincidència. Ho trobo lamentable. De totes maneres, si en el capítol 9 ja troben el culpable, llavors què passa en els capítols següents? Bona pregunta, simplement van allargant les trames secundàries i creen noves trames com a excusa per allargar la sèrie. Efectivament, simplement omplen el temps de la sèrie. Especialment el capítols 10 i 11 son avorrits.
Capítol 18: Una noia està sola en una cabana al bell mig del bosc amb el xèrif, que es doble de fort que ella, i per matar-lo fa servir una corda de piano en comptes de la pistola que està just sobre la tauleta de nit?! No es solament cosa meva pensar que aquesta noia no es gaire pràctica, no?
Tots els assassins en sèrie deixen la seva firma personal, una petita marca que els distingeix, ja sigui un petit dibuix en el cos de la víctima, algun petit objecte fora de lloc de l’escena del crim, algun petit objecte a dins d’alguna cavitat del cadàver, etc. Què deixa el nostre assassí en sèrie? El cadàver dins de la figura d’un peó gegant. Ens hem de creure que ningú ha vist com arrossegava una caixa d’uns 3 metres d’alçada i 2 d’amplada i la deixava al mig del parc de la ciutat? Sense comentaris.
Representa que si un malparit com es en Leo es torturat per algú encara més malparit com ara en Windom Earle (nom i cognom sempre van junts en aquest personatge, no em pregunteu el motiu, potser hi ha molts Windoms a la zona…) em de sentir pena pel malparit torturat? Diguem malparit, però no em sap gens de greu.
Quan l’agent Cooper no té una gravadora a les mans es perquè té una tassa de cafè.
Com es passa del mon real al mon dels esperits, doncs a través d’unes cortines… Sense comentaris. Bé, si un comentari, son unes cortines de vellut; Terciopelo azul? (picada d’ullet sr Lynch) No, vellut vermell. Si em preguntessin com m’imagino el mon dels esperits (tampoc tinc massa clar si s’ha d’anomenar així, però a falta d’una denominació millor…) no tinc clar com respondria, però el que sí que tinc clar es que no seria una sala envoltada de cortines vermelles, amb un nan assentat a un sofà, un terra de ratlles blanques i negres en zig zag i un cantant de soul.
FI ESPOILERS
VALORACIÓ
Hi ha tres personatges que em cansen especialment, son en James, la Donna i la Madeleine. Porten sempre el mateix triangle amorós durant tota la sèrie, sempre igual. Quan en James té una vol l’altre i quan té l’altre vol l’una, es un indecís, que coi vol realment un trio? Ara que ho he dit, es possible… Sobretot la parella James / Donna es especialment pesada. Un altre grup de personatges que em sobra son el trio Leo, Shelly i Booby. Un cop li passa l’accident al Leo que hi pinten els 3 en la història? No aporten res, només allarguen els capítols. De fet, hi ha molts personatges de la sèrie que li donen un toc massa de telenovel·la. De fet, tot el que no sigui la part d’en Benjamin Horne i la part relacionada amb la policia té molt aire de drama pastelón. No gràcies, si volgués una telenovel·la em miraria Antomia de Grey.
El que més em desagrada de la sèrie, a parts dels dos trios de personatges anteriors, son les parts místiques. Les parts dels somnis i visions que realment parlen sobre la realitat. Em fot que en comptes d’una investigació policial al us, les pistes siguin esdeveniments que passen en els somnis i en les visions. Es massa sobrenatural no em va gens aquest rotllo, ja sabeu que jo soc de l’estil CSI.
Deixeu-me parlar sense espoilers de l’últim capítol. El què passa durant la segona meitat de l’últim capítol no s’entén gens, potser el sr Lynch si que ho entén, però la resta de mortals no entendran què passa. Com a mínim els últims 3 minuts si que s’entenen, lamentablement no m’han agradat, aquesta no es manera d’acabar una sèrie, no li pots fer això al protagonista absolut de la sèrie que cau bé absolutament a tothom (Estic insinuant que se’l carreguen? Qui hagi vist la sèrie ja ho sabrà…). Des del final de Prison Break que no havia vist un capítol final tan dolent, això vol dir que per mi es pitjor que el final de Lost. Petit incís, tot i no agradar-me el final de Lost tampoc puc dir que em va desagradar tan com a la majoria. El cas es que el final de Twin Peaks no m’ha agradat. De fet, els últims capítols, tret del penúltim, no m’estaven interessant massa.
Per acabar, la lliçó moral que crec que ens vol transmetre la sèrie es “No posis en mig de temes sobrenaturals que no pots entendre perquè acabaràs malparat”. Però jo he anat més enllà i he tret la meva pròpia lliçó moral “No miris més produccions de David Lynch perquè no t’agradaran”.
Nota de la primera temporada: 7. Nota la segona temporada: 4. Sobretot el problema es la segona part de la segona temporada. (7 + 4) / 2 = 5.5. Arrodoneixo a un 5 per culpa del final. Sí, decidit, la nota que li poso a la sèrie es un cinc. Deixeu-me explicar. La primera temporada està bé, però es queda a mitja trama. La segona temporada empitjora gradualment fins que es descobreix l’assassí de la Laura moment en que un s’indigna per culpa de la manera rastrera que es resolt el cas. A partir d’aquí arranquen unes subtrames amb poc interès, fins que tot desemboca al final que no m’ha agradat que comentava abans. Per tan, si ja veu veure la sèrie en la seva època, molt bé, però si no l’heu vist i esteu pensant de veure-la, a excepció que us interessin molt les sèries que van marcar una època, no ho feu. Escolliu qualsevol de la part superior del meu rànquing de sèries.
Nota: 4/10
Hi ha dies que soc anti-cadenes i en canvi altres dies m’agraden. Avui es un d’aquells dies que m’agraden, qui sap el dia que realment surti publicat aquest post si hauré canviat d’opinió i em maleiré i em criticaré a mi mateix.
La primera part de la cadena es agrair a qui t’ha nominat a tu. En aquest cas no m’han nominat directament, simplement en McAbeu ho va deixar obert, a part l’Assumpta va pensar en mi en el post d’en McAbeu, però es veu que no el suficient per pensar-hi en el seu post, però sense rancor, eh?
Sobre la segona part d’enviar la cadena a altres blocs doncs passo bastant. Ja em sento culpable perquè moltes vegades ja us amenaço per fer qualsevol cosa. A qui vull enganyar? No em sento en absolut culpable però em fa mandra haver d’escollir 11 blocs. Segurament apareixeria gelosia entre els no nominats, depressions varies i traumes diversos. Així doncs que qui vulgui que continuï la cadena.
Descobreix nous blocs? Com si a la blogosfera encara es creessin nous blocs…
2. Com et vas animar a escriure un blog?
Per evolució. Primer es va originar la vida a la terra. Després van aparèixer els organismes pluricel·lulars, després els vertebrats, els mamífers, el gènere homo, el homo sapiens sapiens, el llenguatge, la cultura, l’art, la llengua escrita, les civilitzacions, els imperis, la ciència, la impremta, el telèfon, la radio, el cine, la televisió, Internet, els blocs i finalment la cimera de l’evolució comunicativa: El meu bloc.
3. Prefereixes sagues o llibres sense continuació?
Prefereixo sagues, perquè quan m’agraden una història vull que duri. Amb les sèries de TV em passa el mateix, les prefereixo en front de pel·lícules. Però es clar, igual que no hi ha moltes sèries que siguin realment bones tampoc hi ha moltes sagues realment bones que mereixin la pena de principi a fi, per tan majoritàriament acabo llegint llibres sense continuació i pel·lícules.
4. Quin és el llibre que has rellegit més vegades?
No rellegeixo. Llavors et dones compte que tan bo no era el llibre. A més que perd tota la gràcia saber què passarà.
De totes maneres el premi al llibre més rellegit se l’emporta el Pirata Garrapata amb 3 lectures.
5. Quin és el millor llibre que has llegit aquest últim any?
Dinero a mansalva de (Oh! Sorpresa!) Terry Pratchett
6. Quina és la teva portada preferida?
Qui es fixa en la portada? A més, últimament llegeixo sempre en kindle per tan ni les veig les portades. Es una pregunta estúpida, això es com si en una enquesta sobre gastronomia et pregunten quina es la teva vaixella preferida.
7. Quin llibre t’emportaries a una illa deserta?
Algun amb moltes pàgines, anirien bé per encendre una foguera…
8. Quin és el teu personatge literari masculí preferit?
Havelock Vetinari. Qui? Ais… El patrici i tirà indiscutible de la ciutat de Ankh-Morpork. Quina? Ais… La capital de Mundodisco, mon fantàstic on s’ambienten la gran majoria de novel·les de Terry Pratchett. Qui? Au va! Ves a pastar!
9. Quin és el teu personatge literari femení preferit?
Degut al tipus de llibres que llegeixo aquesta pregunta es realment complicada. Direm que la pròpia Amelie Nothomb en la seva novel·la mig autobiogràfica “La Metafísica dels tubs”. No us esperàveu aquesta resposta, eh?
10. Que l’hi diries al teu personatge literari preferit?
Compartiríem anècdotes, experiències i consells sobre el govern i la gestió de Ankh-Morpork per part seva i el govern i la gestió de la catosfera per part meva.
11. Quin és el teu autor o autora preferit?
Qui no sàpiga la meva resposta queda desterrat del bloc.
Demà serà el dia de parlar com un pirata!
Demà es un dia festiu segons la meva religió, el pastafarisme. Ja que hi som, perquè no fem un post sobre vaixells? Encara que no sigui vaixells pirates no passa res…
Un ferri encalla a Finlàndia perquè el seu capità va quedar atrapat al lavabo…
Fotos de la construcció del Titànic pas a pas.
Es passa 62 anys per reproduir la Royal Navy amb mistos i caixes de mistos! En total son 432 vaixells de guerra!
Sabíeu que l’acer dels vaixells alemanys enfonsats durant de la primera guerra mundial va molt buscat? Son coses de la radioactivitat de l’aire es veu…
Sabíeu que a Madrid tenen mar fet a escala? Bé, de fet es el Canal de Experiències Hidrodinàmiques de El Pardo.
PD: Recordeu indicar el vostre aniversari al CT1971 si no ho heu fet ja, per veure si trobem més coincidències.
Sempre que feia un viatge per Aix en Provence li passava el mateix, segurament seria per l’ambient de pau i tranquil·litat que s’hi respirava i per l’encant de poble tradicional que sempre ha tingut, però el cas es que sempre que portava a rebel·lar les fotos descobria que s’havien convertit en aquarel·les.
Aquesta ha estat la meva curta però intensa participació als relats conjunts de setembre.
Ja he acabat de veure la mítica sèrie Twin Peaks. Si voleu recordar el post sobre la primera temporada teniu el CT1962. Per no fer-vos llegir massa he dividit el post en dos parts, avui aprofundeixo en els personatges i demà dimarts vinent parlaré més de la trama i la valoració personal de la sèrie. Twin Peaks es mou gràcies al conglomerat d’històries individuals de cada personatge, per això, per entendre millor la sèrie res millor que analitzar personatge a personatge. Aviso que en les descripcions dels personatges poden haver-hi alguns petits espoilers, així doncs si voleu veure la sèrie (cosa que jo no recomano) no ho llegiu.
Em cauen bé
Agent Dale Cooper: Home super-optimista i feliç. Pot passar de la preocupació a la alegria en el temps que es triga a servir-li un cafè acompanyat de qualsevol pastís. Gràcies al seu positivisme es guanya fàcilment la confiança de gairebé tots els habitants de Twin Peaks, en especial la del xèrif. Viu enganxat a la seva millor amiga, una gravadora de veu, en especial durant la primera temporada El que no m’agrada d’ell son els seus somnis críptics, però no podia ser tot perfecte.
Xèrif Harry Truman: Es molt bon home i es fa molt amic de l’agent Cooper, només per això ja es mereix estar tan amunt a la llista.
Audrey Horne: Viu feliç fent el que li dona la gana. Es possible que acabi amb problemes, però té la sort que sempre la salven. Bàsicament actua sense pensar i sempre té un somriure als llavis. Ja heu vist que hi ha un patró de moment, la gent que sempre em cauen bé. A més, té bon criteri perquè li agrada l’agent Cooper. Lamentablement a mesura que avança la sèrie deixa de ser un personatge tan guai.
Gordon Cole: Supervisor de l’agent Cooper. Es un home alegre i que es preocupa per l’agent Cooper, es el cap que tots voldríem. Es el millor recurs còmic de la sèrie. Està sord i això fa que contesti les preguntes responent una cosa que no té absolutament res a veure amb la pregunta que li han fet. Tan sols apareix en dos capítols, i si us sona la seva carà serà perquè es el mateix David Lynch.
Albert Rosenfield: El forense del FBI. Es asocial, però es eficient. Es un incomprès pel xèrif però jo l’entenc.
Agent Dennisse: O més habitualment Dennis, mai se sap. Es un transsexual de la DEA. Un personatge més extravagant per la sèrie, ja no ve d’aquí. Si us sonen les seves sensuals cames serà perquè son les de David Duchovny a.k.a. Fox Mulder de Expedient X. Ara ja sabeu d’on va treure aquest l’afició pels fets paranormals.
Quina opinió podria tenir d’un nan ballarí vestit de vermell?
Ni bé ni malament
Norma Jennings: Rosseta maca propietària de la cafeteria. Es un personatge sense substància, ni bo ni dolent. Està allà per donar la típica conversa de barra de bar amb la diferència que es tracta d’una cafeteria i posar un cambrer sempre netejant la mateixa gerra amb un drap seria massa tòpic.
Ed Hurley: El propietari de la gasolinera i taller. També es un personatge sense substància. Té el mèrit d’aguantar la sonada de la seva dona.
La sonada del tronc: Una dona que va pel poble parlant amb un tronc. La típica vella boja dels gats era massa tòpica, així doncs millor que parli amb un tronc. A part d’encertar-la amb les seves previsions no fa massa per la sèrie.
Hawk: El únic policia eficient, a part del xèrif, del poble. Es el toc ètnic que tota sèrie ha de tenir, es clar, no podien pas posar un afroamericà en un poble de les muntanyes dels EEUU, havien de posar un natiu americà.
Major Briggs: Es un científic de les forces aèries. No se sap que coi deu haver vist, però no té cap problema en creure en els fets paranormals. De totes maneres per mi sempre serà el General Hammon de Star Gate.
Andy Brennan: L’agent de policia curtet. Res més a dir. Es un altre dels recursos humorístics de la sèrie, però a mi em deixa bastant fred.
Lucy Moran: Secretaria de la policia amb una veu i caràcter força irritant. Es la parella perfecte de l’Andy però a tots dos els hi costa veure-ho, es clar, al no ser gaire espavilats…
Saps que es tracta d’una sèrie mítica quan apareix homenatjada en els Simpsons
Em cauen malament
Nadine Hurley: La bòrnia sonada. Després d’un incident es recupera pensant-se que es una adolescent i amb una super-força. Personatge força insofrible perquè intenta fer gràcia i no ho aconsegueix massa.
Jocelyn Packard: La Coreana. Sempre es fa la tonta i la pobre i desvalguda dona desemparada. Només té una frase “Oh, tinc por”, però per darrera conspira com la que més, el problema es que no en sap i li surt tot malament.
Donna Hayward: La millor amiga de la Laura. Va oscil·lant entre un “ara m’agrada en James, ara no m’agrada, ara m’agrada un sonat agorafòbic, ara no m’agrada”. Què coi vol? Aclarat si us plau!
James Hurley: El típic motorista rebel amb caçadora. Què passava en els vuitanta que totes les noies queien rendides davant aquest estereotip? Primer està amb la Laura, quan aquesta es mor passa ràpidament a la Donna, tonto no es, té clar que es millor tenir una novia viva que morta. No content amb això tonteja amb la cosina de la Laura. Al final es tan estúpid que fins hi tot deixa perdre la Donna. Tot i que després la Donna el va a buscar per salvar-lo després d’haver fet de pringat amb el rotllo de la dona que volia matar el seu marit i fotre-li la culpa. Tota aquesta trama està ficada de manera totalment gratuita.
Madeleine Ferguson: La cosina de la Laura. Com que es igual que la Laura, això provoca en James es pengi d’ella, però en James està amb la Donna. Quin trio! No els suporto! Per sort, el seu paper dura poc…
Leo Johnson: Maltractador, traficant, assassí, criminal en general, calen més motius per odiar-lo?
Shelly Johnson: Casada amb el mal-tractador, traficant, assassí, criminal en general d’en Leo. Per què s’hi va casar? Oh, diu que abans de casar-se no era així… Ah es clar, et tornes un malparit d’un dia per l’altre, es clar. D’acord, ha aprés la lliçó i ara està amb un altre noi, en Bobby, estaria molt bé si no fos perquè en Bobby es un imbècil…
Bobby Briggs: El seu cognom sona igual que totxo en anglès, i el tio es més tonto que un maó, casualitat? No ho crec pas. Té aspiracions de grandesa i es un venedor de fum, però es un desgraciat en tota regla.
Ben Horne: Al principi de la sèrie es un triomfador que es propietari de la meitat dels serveis del poble. Al final de la sèrie es un perdedor que gairebé no té res. Passant inclús per un període psicòtic el qual es pensa que es el general Lee. Sense comentaris. Quan es recupera del brot psicòtic tampoc es pot dir que estigui recuperat del tot.
Jerry Horne: Germà excèntric d’en Ben. Què fa? Només pul·lular al voltant del seu germà. Es una excusa perquè en Ben expliqui els seus plans en veu alta.
Pete Martell: Segueix enamorat de la bruixa de la seva dona malgrat no està d’acord a com tracta la Jocelyn. Malgrat ser un crack dels escacs es un passarell.
Catherine Martell: Extorsiona de manera cutre al Ben i a la Jocelyn i li surt bé en els dos casos! Això diu molt poc a favor d’aquests dos personatges. Pel que fa al personatge, simplement és odiós.
Leland Palmer: Pare de la Laura. Advocat d’en Ben Horne. Hoste d’en Bob. Sonat total durant la resta del temps.
Nen Orfe: Odio els nens en les sèries que fan el tòpic paper de nen que fa entremaliadures. Que coi es això Daniel el trapella? Pfff
Ja ho heu vist. En la sèrie hi ha més personatges que em cauen malament que no pas de qualsevol altre. Com suporto la sèrie? Bona pregunta. Suposo que es per la curiositat de saber com acaba la història. I sobretot perquè la primera temporada està més bé que la segona. Demà continuaré parlant una mica més sobre aquesta mitificada sèrie.
PD: Recordeu indicar el vostre aniversari al CT1971 si no ho heu fet ja, per veure si trobem més coincidències.
En el CT1968 es parlava entre moltes d’altres coses que:
En una reunió de 23 persones escollides aleatòriament, la probabilitat que dues d’elles compleixin els anys el mateix dia del mateix mes és de 0,507, és a dir, hi ha un 50,7% de possibilitats que hi hagi dues persones que compleixin els anys el mateix dia de l’any.
Per a més informació l’article de gausianos
Arrel d’aquesta dada en Xexu va pensar que a Pons’s Blog podriem trobar aquests 23 comentaristes, i d’aquesta manera provar la teoria. I em va fer gràcia la idea, motiu per el qual es va emportar el BCPP
Aniversaris, provocant moments incòmodes des de compleixes un any
Així doncs: Quin es el dia del vostre aniversari?. Per predicar amb l’exemple us diré que el meu aniversari es el 6 de novembre. Alguns us preguntareu que si jo soc un èsser immortal, com puc tenir aniversari? Doncs perquè soc tan antic com l’univers, es a dir, el Big Bang que hi va haver fa uns 13.800 milions d’anys que entre d’altres coses em va crear a mi va caure en 6 de novembre. Si voleu ser discrets no cal que digueu la vostra edat, en tinc prou en saber la data de l’aniversari. Gràcies per la vostra col·laboració!
ACTUALITZACIÓ: Experiment confirmat! En el vintè participant ja hem fet bingo! Tan Allau com estranger fan anys el 25 de desembre! Ho hem aconseguit en el vintè participant on la probabilitat era del 41,14%
Demà es el dia del programador! Per celebrar-ho avui us ofereixo un post sobre informàtica ^^
Instruccions correctes a l’hora d’entrar en una sala plena de programadors.
Sabíeu que en el CERN hi ha un refugi pels vells ratolins informàtics?
Javapocalypse: S’ha detectat un error de seguretat en Java i per tan es el fi de Java i per extensió del mon!
Què passaria si els clients dels restaurant fessin el mateix que els clients dels dissenyadors i programadors.
Acabo amb un recull de 13 cançons molt freaks sobre informàtica. Com per exemple el clàssic Computer-man de Apple.
BCPP: ahse
No vull semblar un terrorista, però crec que avui es un bon dia per fer un post sobre avions :P
Us atreviríeu a volar en un avió amb el terra transparent?
25 avions que sembla estrany que puguin volar. Per exemple aquest ridícul Stipa-Caproni
Rècord de vol en avioneta sense aterrar: 65 dies!. Fent en total 240.000Km!
Vídeo de seguretat a bord original a càrrec dels ja coneguts Air New Zealand.
Però els de kulula airways tampoc estan gens malament
Per fi faré cas a les peticions de la comunitat científica que segueix aquest bloc i els hi oferiré un post matemàtic.
Touch Mathematics: Una pàgina on pots veure gràficament i movent-te amb el ratolí per sobre les gràfiques per veure els valors que prenen tan les derivades com la trigonometria.
La paradoxa/problema dels aniversari:
Quanta gent fa falta en un grup per que la probabilitat de que dos d’ell tingui la mateixa data d’aniversari (dia i mes) sigui major fel 50 per cent?
La sorprenent resposta es que tan sols calen 23 persones. Podria explicar la resposta, però això ja ho ha fet Gaussianos.
El número de Deu es 20: Definitivament s’ha demostrar que el nombre de moviments màxims necessaris per fer el cub de rubik, estigui lo descol·locat que estigui són 20 moviments.
Per acabar us deixo amb una recopilació de Microsiervos de “Grans qüestions científiques”.
¿Cuánto medía el columpio de Heidi? ¿Y el campo de fútbol de Campeones?En las series de dibujos animados los efectosdramáticos alteran los tamaños de las cosas, pero, ¿hasta qué punto? Lo primero lo calcularon en el foro de la web de física y el resultado es que Heidi se columpiaba en un artilugio de unos 20 metros de altura, a juzgar por el periodo de oscilación que se ve en la apertura de cada capítulo. Oliver y Benji también corrían lo suyo: 18 kilómetros tenía de largo el campo, si se tiene en cuenta lo que tardaba la portería en aparecer por el horizonte y la curvatura de la Tierra. Este es un buen ejemplo de cálculo que algún matemático-físico puso en circulación hace años y todavía circula por la red: un meme con más de una década.
Si estás esperando el autobús y no llega, ¿es mejor seguir esperando o echar a andar hacia tu destino?Seguramente a la pareja de matemáticos que investigaron esto se les ocurrió la solución mientras discutían sobre el tema esperando el autubús. El caso es que hay muchos factores a tener en cuenta: la distancia a recorrer, la frecuencia de los autobuses, las diferencias reales de velocidad entre el tráfico rodado y andar… Pero nada que no puedan resolver unas cuantas ecuaciones. El resultado fue un trabajo titulado Caminar vs. Esperar: los vagos ganan donde concluyeron que la mejor estrategia matemática es esperar, salvo contadísimas excepciones. De hecho suele ser mejor incluso salir andando según llegas a la parada si el autobús no está ya allí.
¿Podría un tigre siberiano de 160 kilos saltarse la valla de un zoo? No es que sea algo que uno piensa todos los días, pero a quién no le ha asaltado la duda al ver a esos bichos en el zoológico. Esto se estudió a raíz de un incidente en el Zoo de San Francisco; dos físicos realizaron una reconstrucción del escenario, incluyendo un «tigre siberiano simplificado a modo de proyectil bidimensional» para concluir que sí que era posible que la fiera saltara la valla. (En el incidente, así sucedió de hecho). Así que la próxima vez que los veas, y no tengas muy claro si la altura de la valla o el foso es suficiente, recuerda: las matemáticas podrían despejarte la duda.
¿Si llueve y no llevas paraguas, cómo te mojas menos: andando o corriendo?Cada una de las dos opciones tiene su aquel: si caminas a velocidad normal pasas más tiempo bajo el agua; si corres da la impresión de que te impactarán más gotas. El asunto se complica si hay que tener en cuenta la dirección e intensidad de la lluvia. Al respecto se ha publicado de todo: desde quien cree quees mejor correr que andar y da una prueba geométrico-matemática a quien a la inversa considera que es mejor andar (despacio) que correr (rápido). La comprobación empírica la hicieron Los cazadores de mitos, y aunque por los pelos –pero decididamente poca precisión científica— ganó la opción «andar». Otros expertos también han considerado que el problema es difícil de resolver, así que la respuesta es que no hay una conclusión definitiva. Mejor irse cantando alegremente.
¿Cuántos coches caben aparcados en línea en una calle? Aunque unos aparquen más cerca y otros más lejos, dejando huecos irregulares con el tiempo, la respuesta correcta es 0,74759 coches por cada «coche teórico», es decir que la densidad de coches suele ser del 75% sobre el máximo posible si todos estuvieran en contacto. El matemático que lo investigó lo llamó la constante de Rényi. Siguiendo con el tema automovilístico, otro matemático encontró la fórmula para el aparcamiento perfecto en línea, en la que influyen cuatro factores: el radio de giro, la distancia entre ruedas, el tamaño del coche y el ancho del coche junto al que aparcas.
¿Cuál es el mejor momento para comprar un billete de avión? Las tarifas de avión son tan impredecibles como incomprensibles, y el hecho de que podamos acceder a ellas a través de Internet no hace sino volvernos más locos todavía: los precios cambian de un día para otro, incluso a veces en cuestión de horas o minutos. El dilema es si comprar un billete que parece baratoahora o esperar otra semana a ver si los precios bajan: puede que las plazas se agoten antes. Pues bien, según un economista japonés que ha investigado la cuestión hay una complicada fórmula que resuelve el problema: el mejor momento para comprar los billetes es ocho semanas antes de la fecha de salida. Como truco adicional, dice que suele ser más barato comprarlos por las tardes, porque las compañías publican precios más caros por las mañanas dado que es cuando suelen reservarse los billetes para viajes de negocios.
¿Cuál es la ecuación de un botijo? No podía faltar una recopilación de ecuaciones decientíficos locos sin la referencia obligada a este «producto nacional», que sólo sería comparable a un análisis con la fórmula de la productividad de la fregona o la redondez delchupa-chups. La ecuación del botijo es una joya de la física divertida, de los detalles inesperados y toda una lección de termodinámica, de paso. Las fórmulas en cuestión datan de mediados de los años 90, cuando unos profesores de de la Escuela Técnica de Industriales de la Politécnica de Madrid se propusieron explicar con tanto detalle y precisión como fuera posible cómo funciona un botijo. Y dicho y hecho: su trabajo saltó de las aulas a los periódicos y noticieros nacionales e internacionales. Que no se diga que no exportamos ciencia.BCPP: Xexu
Pons's blog 