Cas típic 1962: noi li agrada noia, noi li agrada Twin Peaks

“Laura Palmer l’ha palmat, qui se l’ha carregat?” Aquest es l’argument de la famosa sèrie Twin Peaks. Qui no la coneix? Doncs fins que no vaig veure la primera temporada (no em digueu res de la segona que encara no l’he vist!) jo mateix no tenia ni idea de què anava aquesta mítica sèrie.
L’acció transcorre en una ciutat de mala mort del nord dels EEUU tocant amb la frontera de Canadà. La ciutat, com segurament haureu endevinat es diu Twin Peaks. Es el típic “poble” (50.000 habitants aproximadament i descomptant) del nord dels EEUU on tothom es coneix. Com que normalment en el poble mai passa res, envien un maniàtic agent especial del FBI per encarregar-se de descobrir qui va matar a Laura Palmer, en principi una innocent noia de 17 anys estimada per tots els seus coneguts. La sèrie es de principis dels 90, per tan si la veieu avui en dia potser trobeu la moda una mica desfasada, però no passa res, simplement que tothom porta la roba 3 talles més gran del que li tocaria, excepte el agent especial del FBI, aquest porta un “traje” impecable fet a mida. A part, també hi ha la mania de portar els pantalons i les faldilles a l’alçada del pit. La primera temporada només son 7 capítols més el capítol pilot que dura el doble d’un capítol normal, es a dir, hora i mitja. La sèrie es va fer famosa sobretot per dos motius, per una banda perquè el capítol pilot el va dirigir el peculiar d’en David Lynch (i també el tercer capítol, a part de ser-ne el productor), i abans no era normal que directors famosos de cine fessin sèries. I per altra banda es una de les primeres sèries, sinó la primera que la trama té una continuïtat lineal capítol a capítol i no es una telenovel·la al ús, canviant totalment l’estil de capítols auto-conclusius amb el retorn al status quo que eren la moda fins al moment.

Per què posar el cartell oficial quan pots posar el simpsonitzat?

El pitjor de la sèrie es la intro. És llarga, lenta i la música es massa avorrida i sosa, i lo únic que veiem son imatges del poblet, que té el seu encant, però les veiem desfilar de manera exasperadament lenta.
En el pilot coneixem els personatges principals que en son un bon munt, gairebé la meitat d’ells estan sonats, de fet podríem dividir els personatges de la sèrie entre sonats i/o excèntrics i més o menys normals:

Sonats i excèntrics:

• Agent especial del FBI Dale Cooper: Enviat per resoldre el cas, es el més protagonista de la sèrie. No està sonat, simplement es molt excèntric.
• Audrey Horne: La filla d’en Benjamin Horne viu en el seu propi mon de felicitat. S’implica en la cerca de l’assassí de la Laura únicament per cridar l’atenció de l’agent Cooper. Sempre que surt en pantalla embolica la troca d’una manera o una altra, fins hi tot té una banda sonora pròpia que indica que farà algun despropòsit. Tot i això, després de l’Agent Cooper, es el meu personatge preferit.
• Lucy Moran: Recepcionista de la policia. Es exasperant el seu ritme calmat a l’hora de fer qualsevol cosa. Arriba a treure conclusions però amb 10 minuts de retràs. Això si, serveix quantitats ingents de donuts de manera molt eficient.
• Andy Brennan: L’agent de policia més sensible de tots els temps. Plora absolutament per qualsevol cosa. A part te la intel·ligència d’una sabata.
• Leo Johnson: Marit de la Shelly, camioner, traficant de drogues, mal-tractador, violent en general i un cabronàs en tota regla.
• Nadine Hurley: Marit de l’Ed. Aquesta si que està completament sonada. Viu obsessionada amb temes tan transcendentals com ara que les cortines no facin soroll. Sense comentaris.
• Leland Palmer : Pare de la Laura Palmer. Quan la seva filla es mor es torna totalment boig, comença a delirar, a veure visions i balla i plora tot sol.
• Sarah Palmer: Si el pare de la Laura es torna boig, la mare no podia ser menys. Una altra que veu visions i delira.
• Dr. Lawrence Jacoby: El psicòleg de la Laura. Només pel fet de portar sempre camises hawaianes ja es mereix estar en aquesta secció de sonats, però es que a més a més està sonat.
• La senyora del Tronc: Es una dona que porta un tronc a tot arreu i parla amb ell. No cal dir afegir res més, oi?
• Jerry Horne: El germà sonat d’en Benjamin Horne. Només serveix perquè en Benjamin expliquis als espectadors els seus plans. Per fer això no calia que estigués mig sonat.

No del tot sonats ni excèntrics:

• Sheriff Harry Truman: Es el Sheriff del poble, com que el cas el supera demana ajuda al FBI, bàsicament es dedica a seguir l’agent Cooper.
• Bobby Briggs: El xulo guaperes de l’insitut, que sortia oficialment amb la Laura Palmer. Aquest no està sonat, simplement es comporta com un imbècil. En principi es el principal sospitós. Es lògic, tothom sap que l’assassí principal sempre és el novio o la novia de la víctima. Per tan, vigileu amb qui sortiu…
• Shelly Johnson: La cambrera de la cafeteria que es l’amant del xulo guaperes anterior. No està sonada però no té cap sentit comú, prova daixò es que es va casar el violent d’en Leo.
• Benjamin Horne: Propietari de l’hotel, del casino / puticlub, dels grans magatzems i de mig poble en general. Té alguna escena excèntrica on per exemple comença a ballar sobre una taula, però fora daixò i sobretot en comparació amb la resta del poble no podríem dir que estigui sonat.
• Donna Hayward: La millor amiga de la Laura i amant d’en James.
• Dr. Will Hayward: Doctor i pare de la Donna.
• Norma Jennings: Propietària de la cafeteria on treballa la Shelly.
• James Hurley: Amant no oficial de la Laura.
• Ed Hurley: Tiet d’en James i amant de la Norma.
• Jocelyn Packard: Propietària de la serraria i amant del sheriff.
• Pete Martell: Cunyat de la propietària de la serraria. Es un home que de tan simple que es tonto. Està casat amb una bruixa.
• Tommy Hill: Agent de ètnia índia de la policia. Com es d’esperar es un bon rastrejador.
• Catherine Martell: La germana del difunt marit de la Jocelyn. Aquesta es la bruixa casada amb en Pete.
• Maddy Ferguson : Cosina de la Laura. La única raó de la seva existència es que s’assembla a la Laura i això remourà la trama.
• Major Garland Briggs : Pare d’en Bobby, només sabem que treballa en un projecte militar secret.

Com es pot intuir per la descripció que he fet d’alguns personatges la meitat del poble li fot les banyes a la seva parella oficial amb una amant secreta, deu ser la moda, però lo millor es que el agent del FBI només mirar-los els enganxa a tots, es una espècie de Patrick Jane (el Mentalista) que només veure com es miren dos persones ja sap si estan liats o no. En un principi el detectiu es una mica extravagant, bé, en principi i en final també. Per una banda té la mania en gravar-ho tot amb la gravadora, que de fet, si no fos perquè li arriben els taps per les orelles pensaria que realment no hi ha cap noia que escolti les cintes que grava. A part de la gravadora tenim la seva obsessió amb els pastissos i el cafè. Però la cosa no es queda així, quan fot el rotllo sobre el Tibet i el seu mètode de llançar pedres contra una ampolla mentre anomena els sospitosos arriba al absurd total, exceptuant que aquesta escena va molt bé per l’espectador per recapitular tots els personatges implicats que han anat sortint i la seva relació amb Laura Palmer. Cas a part son els somnis totalment surrealistes que té, només us diré que surt un nan vestit de vermell que balla, es una situació absurda de collons.

Ara em creureu quan dic que en Cooper està obsessionat amb el cafè:
https://www.youtube.com/watch?v=5PcoMrwEa5o

Hi ha una cosa que no acabo d’entendre, bé potser n’hi ha varies, però una en especial que no sembla tenir cap raó de ser son els trossos de la telenovel·la “Invitación al amor” que ens van ensenyant, perquè? Hi ha algun paral·lelisme amb la història de Twin Peaks? A mi no m’ho sembla. Em té desconcertat. Bé, quan li passa “allò” en el Leo llavors si que hi ha una paral·lelisme clar, però es la única vegada.

ESPOILERS
Twin Peaks té l’honor de tenir el gir de guió més forçat que he vis ten molt molt de temps. Just abans d’acabar el tercer capítol l’agent del FBI fa una trucada al xerif i li diu “Ja se qui va matar a Laura Palmer, demà t’ho dic”. I al capítol següent li diu “Ahm… no me’n recordo…” Si us plau!! Val que l’agent sigui un tio força extravagant però d’aquí a no recordar-se de la solució del seu cas?!
El cliffhanger de l’últim capítol de la primera temporada es enorme. Acabem veient com algú dispara tres trets a boca de canó contra el nostre agent del FBI preferit. Serà suficient per matar-lo? Qui serà els pistoler? En aquest poble estan tots sonats, podria ser qualsevol, i pel que hem vist tothom té rotllos amb tothom, tothom traeix a tothom i ningú es de fiar.
FI ESPOILERS

En aquest poble, en comptes de solucionar-se misteris cada vegada n’hi ha més! Es com Lost! Espero que no acabi igual… Ja he començat a veure la segona temporada que té 22 capítols en comptes dels escassos 8 capítols d’aquesta primera temporada, espero que continuï igual d’interessant. Per tan, la nota de la sèrie la posaré quan l’acabi, però ja us avanço que si les coses no es torcen no serà un mala nota.