La analfabeta que va salvar un país – Jonas Jonasson (392 pàgines)
Del creador de l’avi que va saltar per la finestra arriba la analfabeta que va salvar un país. Com veurem si llegim els dos llibres d’aquest autor, a aquest home li agrada que personatges amb origens humils acabin fent grans coses, tot i que en el cas del llibre que ens ocupa avui no es tan exagerat.
De fet, el títol del llibre no es massa acurat, perquè de fet no es pas analfabeta, sap llegir i escriure xhosa, anglès, xinés (wú) i suec. El que passa es que al principi del llibre no en sap cap d’aquests idiomes, però es perdonable, perquè qui de vosaltres no era analfabet quan va néixer, eh? A part dels idiomes també se li donen molt bé els números, es una experta fent càlculs, i no només això sinó també estudiant conceptes de física atòmica, fet que la salvarà d’acabar malament.
La nostra protagonista es una noia anomenada Nombeko que es dedica a netejar latrines, per l’atzar del destí acabarà amb la possessió d’uns diamants, i també per sort o mala sort acabarà com a criada de l’enginyer encarregat de fabricar la primera bomba atòmica per Sudàfrica. Més endavant anirà a parar a Suècia, per què? Doncs perquè l’autor del llibre es Suec i li encanta situar les seves novel·les en el seu país. Allà coneixerà un parell de bessons idèntics en aspecte però totalment diferents en caràcter i la xicota d’un dels bessons la qual es força excèntrica i alterable.
Si et va agradar el llibre de l’avi segurament també t’agradarà aquest, ja que tenen un estil molt i molt semblant, el mateix tipus d’humor, les mateixes situacions rebuscades, la mateixa acció, els mateixos salts en el temps de la història per fer avançar la trama ràpidament i sense avorrir, les mateixes anècdotes de història reals ficades al mig de la trama sense que vinguin al cas, etc. Resumint, que es una història divertida i àgil. Si al llibre anterior li vaig posar un 7, si vull ser coherent també li haig de posar exactament la mateixa nota.
Vallas electrificadas, guardias con perros y campos minados eran parámetros que Nombeko no había tenido en cuenta en la sala del tribunal, un par de horas antes.
—Parece muy acogedor —comentó.
—Tampoco será fácil guardarla aquí hasta que deje de constituir un peligro público —opinó Nombeko.
Holger 2 sintió que se encendía una llamita de esperanza en su interior. ¿Cuánto tiempo tendría que pasar?
—Veintiséis mil doscientos años —respondió Nombeko—. Con un margen de error de tres meses, más o menos.
Ambos convinieron en que veintiséis mil doscientos años constituían una larga espera, aunque el margen de error se pusiera de su lado.
—¿Eres americana? —inquirió la joven airada, y acto seguido declaró que odiaba a los estadounidenses.
Nombeko dijo que era sudafricana y que le parecía ligeramente estresante odiar a todos los estadounidenses, teniendo en cuenta que eran muchos.
Nota: 7/10
Pons's blog 