Cas típic 1984: noi li agrada noia, noi li agrada Mad Men

Posted: 2014-10-02 in TV

He decidit veure una nova sèrie i no es de la HBO, soc un temerari, ho se. Es de la AMC, que tampoc es una mala referència, i la sèrie es Mad Men. Ja sabeu, els publicistes fumadors sense escrúpols dels anys 50. Es força famosa, si no l’heu vist com a mínim hauríeu d’haver-ne sentit a parlar, i si no ha sigut així el post d’avui us hauria d’ajudar a corregir el vostre error.

Mad Men comença de la millor manera que podria començar, amb un opening visualment excel·lent. No veia una seqüència d’obertura tan bona des de Dexter. Bravo!

Començar una sèrie sempre es complicat, no coneixes a ningú i les cares no et sonen, per tan sempre ajudar tenir vist algun actor, com es el cas de Elisabeth Moss que interpreta la Peggy Olson i ja la tenia vista com la filla petita del president Barlett a la meva estimada Ala Oest de la Casa Blanca. Un altre cas es Christina Hendricks que també la tenia vista, però no ha sigut la cara la que m’ha fet pensar en ella…ehem. La tenia vista només d’un parell de capítols de Firefly, però Christina Hendricks es d’aquelles dones que costen d’oblidar. Les fotos del imdb no li fan justícia, millor les de pinterest

Mad Men es Don Draper i Christina Hendricks, tots els altres personatges formen part del decorat.

Mad Men es Don Draper i Christina Hendricks, tots els altres personatges formen part del decorat.

El protagonista principal de la serie es Don Draper, es el director creatiu d’una agencia de publicitat de Manhattan. Té al seu servei uns quants fills de papà acabats de sortir de la facultat. La trama gira sobre seu i dels personatges que l’envolten, es a dir, la seva família, els companys de feina i la seva amant.

Els anys 50 era fantàstics pel tabac! No solament tothom fumava sinó que es feia a tot arreu. Per descomptat els bars i restaurants estaven permanentment envaïts de fum, però no sols això, sinó les oficines tenien el mateix panorama. Res millor per començar una reunió que tothom tossint pel fum. Però la cosa no es queda aquí, en la pròpia consulta del doctor, el metge fuma tranquil·lament, encara que es tracti d’un ginecòleg i mentre té una ma posada “allà dins” segueix fumant tranquil·lament amb l’altra ma. Quins meravellosos temps!
Apart del tabac els 50 tenien altres coses curioses. Per exemple, era normal clavar-li una bufetada al fill d’un altre al davant del seu pare perquè aquest ha fet una malifeta. També era normal beure alcohol estan embarassada. En canvi, no era gens normal estar divorciada i a més amb fills, una tragèdia en tota regla…
Tot i així hi ha coses que no canvien tan respecte els anys 50. Per exemple, els que son rics i de bona família i tenen bons contactes es continuen salvant en la empresa per molt que la caguin.
En segon terme per sota del tabac tenim l’alcohol. Arriben a l’oficina i got de whisky, venen clients, whisky per tothom, hora del vermut, got de whisky, hora de dinar, got de whisky, ben dinat, ho endevineu? Quan no els veiem amb un got a la ma? Quan estan fumant o tenen les mans sobre sobre el cos d’una secretaria.

No es cert que sempre estiguin bevent, han de parar un moment quan fan una calada al cigar.

No es cert que sempre estiguin bevent, han de parar un moment quan fan una calada al cigar.

Fins al capítol 6 encara es manté la il·lusió de sèrie nova i un s’emociona seguint-la i coneixent els personatges, però a partir del capítol 7 m’ha començat a avorrir una mica, però només una mica, eh? Poca cosa. Val, si, en Don Drapper es un crack, però al principi prometia millors frases de les que realment deixa anar, pensava que estaria més cuidat el guió. Es el problema d’haver vist l’Aaron Sorkin a l’Ala l’Oest abans, que un pensa que les series que tenen menys acció com a mínim ho compensaran amb diàlegs brillants, però no…

Exactament no se què passa amb Mad Men. Veig que es una sèrie versemblant, sense incoherències, els actors treballen bé, la trama avança, vaja, que es veu que està ben feta, però no hi ha manera que m’enganxi. Els capítols van passant, als personatges els hi passen coses, no es avorrida, però veig que no es una sèrie per mi i em sap greu perquè si hagués de criticar-la per alguna cosa em costaria molt. Potser el problema es que es massa drama; algunes series per contraposar el drama posen algun toc còmic de tan en tan, i Mad Men no el té, bé, hi ha els 3 directius fills de papà que potser hi son per això, però els trobo tan imbècils que em fan més ràbia que cap altre cosa. La veritat, tampoc estic segur que el problema que tinc amb Mad Men sigui aquest. D’acord, també hi ha escenes divertides com el capítol 11 amb el calor, les sensacions i els aparells elèctrics que vibren que han de servir per perdre pes però van millor per una altra cosa… Però amb tot això i més la sèrie continua sense ser per mi. Fins hi tot em dono compte que les parts on aprenem coses sobre el veritable passat d’en Drapper realment no m’interessen, i això que sense dubte son els moments més interessants.

Sobre el últim capítol de la temporada poca cosa. Hi ha alguna sorpresseta previsible, però a part d’això res que no passi en un capítol qualsevol, una mica decebedor.

[La Joan Harris li ensenya a la Peggy Olson un vell intercomunicador i una màquina d’escriure dels 50]
Que no te agobie toda esta tecnologia, parece complicada però la diseñaron para que la supiera usar hasta una mujer

[Don Draper]
Lo que usted llama amor lo inventamos hombres como yo para vender medias.

[Roger Sterling li diu al Don Draper]
Nuca me acostumbraré que a simple vista parezca que no hagas nada

[artista bohemi i Don Drapper]
– Eres publicista? Perpetuan una mentira. como duermes por las noches?
– Sobre una cama de dinero.

Mad Men agrada a la crítica i té notes molt bones del públic: Un 8.7 al imdb i un 7.9 al filmaffinity.

Nota:6/10

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    El millor opening aquest es refereix a uns pits??

  2. maria ha dit:

    Doncs a mi m’agrada. Bé em falta veure la última temporada i ja està. Però la manera com es van transformant els personatges és interessant.

  3. JOMATEIXA ha dit:

    Jo en vaig veure alguna publicitat, però no m’hi vaig voler enganxar.

    • Pons ha dit:

      No pateixis, encara que ells fumin i beguin no es una sèrie dolenta per la teva salut ;)

    • ahse ha dit:

      Amb altres paraules, ells fumen i beuen per a tu ^^
      (fins i tot podries donar-los les gràcies per ajudar-te a mantenir-te sana i allunyada de les drogues més comuns)

  4. Xavier Pujol ha dit:

    Pel que recordo personalment, la permissivitat de trobar fum a tot arreu va ser una norma que va anar més enllà dels 50’s, 60, 70, 80… Ai de tu si ensopegaves amb un afeccionat als caliquenyos o les fàries pudents.
    Els comentaris masclistes també han anat més enllà dels 50’s. Actualment els que encara en ppronuncien, ocupen càrrecs importants a Brusel·les.

  5. Roselles ha dit:

    Em va passar el mateix que a tu. Jo vaig veure 2 temporades, les vaig treure de la biblioteca i me les vaig polir en 4 dies, i si que em va agradar, però personalment em faltava alguna cosa més. No vaig seguir veient-la perquè a la biblio només tenien aquestes temporades, però bé, tampoc la trobo a faltar. Curiosament el que has dit és el que més recordo de la sèrie, l’embarassada de la panxa enorme (l’Amber de House) amb els martinis i el cigarret, el ginecòleg fumant, whisky aquí whisky allà… I, oh, (sospir) en Don Draper.

    • Pons ha dit:

      En Don Draper està bé, però no veig que sigui suficient al·licient per portar tota gairebé tota la sèrie com per exemple feia House

  6. XeXu ha dit:

    Res home res, d’aquesta vaig veure un parell de capítols degut a la fama que té, i la vaig deixar estar. Sobrevalorada. Bé, no és que pugui jutjar massa, però ja em va semblar que a mi no m’enganxaria. Suposo que no em devia fixar en l’escot de la Hendricks, si no potser hagués vist almenys un parell de capítols més…

    • Pons ha dit:

      No creguis que tampoc que explotin massa l’escot de la Hendricks, com a mínim en la primera temporada que es la que jo he vist. Es una llàstima!

    • ahse ha dit:

      Sempre pots ficar com a escusa per no veure-la que estaves massa preocupat amb el teu gat.

  7. ricard ha dit:

    Em falta només la meitat de la darrera temporada. La sèrie ha tingut alguns alts i baixos i de vegades un personatge o una subtrama s’han perdut misteriosament pel camí. No obstant això, és una de les millors sèries que mai he vist: l’ambientació (veureu com els anys van passant i va canviant la moda) és excel·lent i els guions em semblen extraordinaris, la manera com lliguen els problemes dels personatges amb els leit-motif de les campanyes publicitàries, evitant les obvietats, sorprenent l’espectador. D’altra banda, i sense desmerèixer la Hendricks, no has parlat de January Jones, la senyora Draper. Ni has esmentat els hits musicals que tanquen cada episodi, de vegades acompanyant un pla rotund, com en aquell episodi en què la January, que té aparentment una vida perfecta, de cop i volta agafa una escopeta i comença a disparar als ocells.

    • ahse ha dit:

      Estàs contestant el 6/10 del Pons??

    • Pons ha dit:

      Sí, sí, un 10 per l’ambientació. I si vols també per la música, i ja posats també un altre 10 per la January. Lo del guió ja es més discutible perquè aquest factor a diferència dels anteriors si que m’importa molt.
      El problema que té la January es que té massa temps lliure i veu que tot el que havia d’aconseguir en aquesta vida ja ho té i que a partir d’ara ja només li queda la decadència, això que encara no arribat als 30…

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s