Avui toca parlar de Louie. Es una sèrie còmica al estil Senfield però més fosca, més dura, més realista. En Louie s’interpreta a si mateix, es a dir al propi Louis C.K, un monologuista. En cada capítol veiem alternar un tros de monòleg amb un la part de la seva vida en la que s’ha inspirat per fer monòleg. La diferència amb Senfield es que els temes sobre els que fa broma en el monòleg son temes sensibles, per exemple els rodamóns, la decadència física a mesura que envelleixes, el divorci, etc. Louie toca temes incomodes sense problemes sobre si es políticament correcte. Parla de la religió, la masturbació, ser un mal pare, la pederàstia, etc. Sense cap problema, sense pèls a la llengua.
La sèrie es centra en el propi Louie, però per donar-li varietat van apareixent altres personatges recurrents com poden ser altres monologuistes, el germà o el psiquiatre que en comptes d’ajudar-lo el deprimeix més. A part també trobem convidats especials, per exemple en el tercer capítol apareix Ricky Gervais fent de metge.
Per ser una sèrie còmica té temporades curtes, de tan sols 13 o 14 capítols, però ja va per la quarta temporada. De moment jo només he vist la primera temporada però continuaré veient-lo segur.
Louie es aquella sèrie còmica que poca gent coneix, però que a l’hora de repartir els Emmys habitualment s’emporta el de millor guió de sèrie còmica, que es dels pocs Emmys còmics que no s’emporta la super famosa i acaparadora Modern Family. Louie es una sèrie senzilla, no es gasten el pressupost en contractar un munt d’actors i figurants, tampoc té capítols on gastin el pressupost en escenes cares o viatges. Louie té un clar punt fort, el guió. El guió es divertit, fa pensar en lo hipòcrites o absurds que som i sobretot i més important fa gràcia. Prova d’aquesta senzillesa es el seu opening. La lletra de la canço va repetint “Louie, Louie, Louie,…” sense parar, mentre veiem al Louie sortint del metro, camina, compra una porció de pizza, se la menja, camina i finalment veiem com entra al club on fa el monòleg, ja està, tan senzill com això. Realment es difícil trobar un opening més senzill.
Li podeu donar una oportunitat a Louie per veure si us agrada el tipus d’humor que té la sèrie. Es un humor cínic, un humor agredolç. Per tan oblideu-vos dels riures enllaunats de fons que afegeixen les comèdies per indicar a l’espectador què i quan ha de riure, no es el rotllo de Louie. Oblideu les bromes estúpides de Big Bang Theory. Oblideu l’humor blanc i per a tots els públics de Modern Family. Oblideu l’humor espontani i alegre de How I meet your mother. Louie es més un humor de carrer, de les situacions del dia a dia, de la observació crítica de la societat que fa el propi Louie a través de les anècdotes que va vivint, una mica exagerades, això pot ser. Per saber si us agrada li heu de donar una oportunitat, bé, recomano donar-li quatre oportunitats, quatre capítols, no us demano més, en total aquests quatre capítols només seran 80 minuts de la vostra vida. Per què quatre? Perquè per mi el quart es el millor capítol just en el moment amb la noia que li agraden els madurets. Potser a vosaltres us agrada més el segon o el tercer, o el capítol pilot o cap d’ells, però a mi m’ha agradat especialment el quart. Si amb quatre capítols ja heu vist que l’humor que té no us va, deixeu-ho estar perquè el to de la sèrie no canvia.
Li he posat un 7/10, però de moment només he vist la primera temporada, només 13 capítols de 20 minuts, es aviat per pujar-li la nota, però paciència, se que aviat li posaré el 8/10 que se que es mereix. Louie té un 7,8 a filmaffinity i un al 8,7 imdb
Si sabeu anglès us agradarà aquesta escena
Aquesta escena es d’una altra sèrie, però també surt en Louie o sigui que la poso igualment (subtítols en castellà)
Nota: 7/10
BCPP: Roselles
Pons's blog 