Arxivar per Novembre, 2014

Avui divendres es el dia de no comprar res! I per ser totalment contradictori amb l’esperit del dia us deixo amb uns quants vídeos d’anuncis :p

Campanya contra la desnutrició: Compartir es de naixement.

Fits: Anunci de xiclets japonesos, definitivament Japó es un altre mon…

Galetes Noel: Què dolços son els nens…

De Lijn (si us dic de què es us espatllo el final)

Acabo amb dos vídeos del canal TNT on el lema es: Posa dramatisme a la teva vida

He traduït “Subverted Trope” (SV) com a “Acció subvertida”, què us sembla? Algú té alguna idea millor? Algun traductor a la sala que em pugui ajudar?

L’agent 006 va conduint frenèticament amb moto mentre intenta escapar de dos tot terrenys negres plens de sicaris del Dr. Evil que el disparen contínuament. L’agent 006 fa un gir brusc cap a l’esquerra i al girar el carrer es troba amb un camió de transport de benzina que barra tot el carrer. L’agent 006 té el temps just per fer un gir brusc i passar per un minúscul pas entre el camió cisterna i la façana de l’edifici, fa un cop d’ull al retrovisor i veu que els tot terrenys també han girat pel mateix carrer i es dirigeixen irremeiablement contra el camió cisterna, degut a això es despista i frega amb la façana l’edifici i cau de la moto, té el temps just de fer un espectacular i dramàtic salt per caure darrere un mur de pedra, sap que l’explosió es imminent. Silenci, passen uns segons, més silenci. L’agent 006 treu el cap per sobre el mur i mor crivellat pels sicaris del Dr. Evil. Continua sent haver-hi cap explosió, els sistemes ABS dels tots terrenys han fet bé la seva feina.

Què és una acció subvertida?
Una acció subvertida es quan passa el contrari del que un esperaria, o que segons la lògica del la pel•lícula (farem servir pel•lícula per simplificar, però es pot aplicar a qualsevol història, ja sigui pel•lícula, llibre, sèrie, còmic, anunci, videojoc, etc) un esperaria que passés. Cal diferenciar que una acció subvertida no es un fet que afecti a la trama general de la pel•lícula i faci que sigui imprevisible i tingui girs de guió i que no podem endevinar quin es el proper pas del protagonista o com acabarà. Una acció subvertida es refereix només en una acció en concret, una acció que segons els canons té una conseqüència definida, una acció subversiva afecta només en l’escena en curs.

Exemples (Ho sento, avui no hi ha vídeos)
Les sèries animades pel públic adult (vull dir que no son dibuixos animats per nens…) com ara els Simpsons, Family Guy o Futurama solen fer servir aquest recurs ja que l’animació permet jugar més àmpliament amb les situacions surrealistes.

  • En una escena dels Simpson aquests son fets fora de la seva pròpia casa quan en Homer diu “Què més podria sortir malament?! Com a mínim no plou”. La càmera es queda una estona esperant enfocant la família sense que passi res fins que en Homer diu “El que us deia, que no plou”.
  • Quan el director Skinner reprèn a uns estudiants per haver vandalitzat el cotxe del superintendent, tots riuen. “Us diré una cosa que no és tan divertida”. Aquí tothom espera que deixi anar un sermó seriós però el Skinner diu. “En aquest moment, Superintendente Chalmers és a casa plorant com una nena.” (Més rialles) “Bé, suposo que si que es divertit.”
  • Un subversió triple passa en un capítol quan dos homes estan portant a un gran panell de vidre a través d’un carrer. Del no-res apareix l’elefant corrent pel carrer, els dos homes aconsegueixen apartar-se i salvar el vidre. Llavors Bart al darrera en el seu skate perseguint l’elefant, els homes es mouen fora del la trajectòria de nou. Després els dos homes continuen portant el panell de vidre a través del carrer i el llancen a un cubell d’escombraries fent-lo miques.
  • Acabem amb un exemple fora dels Simpsons. A jocs de trons, quan la Danny arriba a Meeren i surt a fora el campió de la ciutat i comença a llençar insults contra la Danny. Coneixent el caràcter de la Danny tothom espera que s’hi torni, però mig somriu i diu “Val, aquest últim ha sigut prou bo”.

Aquesta entrada forma part del projecte d’en Sergi. Us animo a participar-hi! Podeu recordar les meves anteriors participacions amb Riure malèfic i Camises Vermelles.

Google Maps i Google Street patrocinen aquest post ^^

Hi ha un poble a Teruel que es diu Andorra, i es veu que rep no pas pocs visitants amb l’esperança de trobar les pistes d’esquí andorranes… Microsiervos ens ho explica millor

Guaita un avió multicolor sobre un mapa de google maps! Fogonazos ens explica el motiu.

Globe Genie: Et permet saltar a una imatge aleatòria del Google Street del continent que vulguis. Fins i tot hi ha una pàgina amb el salts preferits de la gent.

Google Street View arriba a la Antàrtida!

Ironies de la vida, els de Google Street també es perden xD

Senyors i senyores se m’han acabat les existències de Calvin! Així doncs us deixo amb l’últim Calvin! Gaudiu-lo.

Tota la catosfera sap que des de que es va morir en Rincewind no tinc cap mascota oficial, però si que tinc una mascota no oficial, es del temut gènere dels artròpodes, concretament es una aranya, degut al meu limitat coneixement en aquest camp no puc especificar més la taxonomia ho sento.

Em sap greu la qualitat de la foto, però de dia no es deixa veure i de nit amb el flaix no enfoca massa bé

Em sap greu la qualitat de la foto, però de dia no es deixa veure i de nit amb el flaix no enfoca massa bé


Fa uns pocs mesos una persona em va comentar que tenia una teranyina al balcó i que si la pensava treure. Com que no faig gaire vida al balcó, vaig dir-li que la deixava, perquè així em serviria com a decoració per Halloween. El fet es que va passar Tot Sants i la teranyina continua en el meu balcó. La veritat es que a mi no em molesta, no em roba un espai que realment necessiti, encara es pot sortir al balcó sense problemes (de moment), per tan, qui soc jo per destruir l’hàbitat d’un animal? Soc de naturalesa destructiva, però no gaudeixo matant i torturant animals innocents, ara bé, humans ja es un altre cosa…
Sigui com sigui, aquesta aranya s’ha convertit en el meu únic animal de companyia, encara que només es deixi veure de nit i no sigui especialment sociable i afectuosa, de fet, millor que sigui així. Però considero que ja porta un temps amb mi crec que es mereix com a mínim tenir un nom. Aquest es el motiu del cas típic, us demano la vostra col•laboració per tal de trobar un nom adequat per l’aranya, suggeriments?
Porto més de vuit anys a la blocosfera, ja ens comencem a conèixer, no es la primera vegada que us demano la vostra opinió en un tema. Moltes d’aquestes vegades he acabat fent el què m’ha semblat sense tenir en compte cap suggeriment del què heu dit. Què us assegura que aquest cas no serà un d’ells? Realment res, però oi que sou tan bona gent que sou incapaços de negar-vos quan algú us demana consell?

Decisió: Guanya ArtroPons, suggerència del Josep.

BCPP: Montse, Eva, Josep

Els Westerns no son precisament el meu gènere preferit, però per altra banda es HBO, i quan ha fallat la HBO en una de les seves produccions? No es cap pregunta retòrica, podeu contestar, va, vinga dieu.
En el primer capítol ens presenten el poble de buscadors d’or anomenat Deadwood. Es un poble recent fundat gràcies a la febre de l’or. Es una zona perillosa perquè estan a prop del Sioux. Segons sembla però, el negoci més rentable del poble no es l’or sinó el saló (del anglès Saloon) que té una gran varietat d’oferta: Alcohol, drogues, joc i prostitutes, tot el que l’home de l’oest necessita, ja que recordeu que a finals del segle XIX no hi havia Pons’s Blog.
Deadwood
Deadwood es un poble sense llei, i no es una metàfora, es literalment un poble que no pertany a cap nació, està situat fora dels EEUU en un territori no reclamat per ningú, bé els Sioux no compten perquè son indis salvatges i per tan no son ningú. A excepció que et clavin una fletxa, llavors es converteixen en una molèstia. De totes maneres es qüestió de temps que els EEUU acabi agafant aquest terreny quan més li convingui. Però mentrestant el poble es regeix per la llei que els seus ciutadans vulguin aplicar.
Deadwood es el màxim exponent d’un poble del salvatge oest. Per què ho dic això? Doncs perquè en cada capítol mor algú o altre, i la majoria de les vegades força merescudament. Per solucionar aquest excés de cadàvers, en el primer capítol ja veiem el que ja sabíem gràcies a Snatch (porcs i diamants), que la millor manera de fer desaparèixer una cadàver es donar-lo de menjar als porcs.

Protagonistes principals:

  • Seth Bullock: Un ex Marshall de Montana. Jove, guapo, bona persona i gran pistoler, vol muntar un magatzem. A part de salvar joves dames en dificultats.
  • Al Swearengen: El malparit (però no tan com sembla) que controla el poble, o com a mínim intenta control·lar-lo.
  • Wild Bill Hickock: El ex-xerif de Minesota. Un home madur, just, legal i gran pistoler, de fet es una llegenda viva. Lamentablement no sap què vol fer a part de beure i jugar al pòquer.
  • Sol Star: Amic fidel i soci d’en Seth. Un jueu austríac i tranquil.
  • Charlie Utter: Amic íntim de Wild Bill Hickock. Té bastant protagonisme, però no us sabria dir perquè.
  • Trixie: La prostituta rossa. Les dones no tenien una vida fàcil al salvatge oest, ella n’és la prova.
  • Doc Cochran: El doctor del poble. No sempre mor la gent, a vegades només queden ferits, per això serveix un doctor.
  • Alma Garret: La dona del de home pijo de Nova York. Compra una concessió per buscar or, es droga i poca cosa més.
  • E.B. Farnum: El recepcionista de l’hotel. Viu constantment acollonit per l’Al Swearengen, però de fet, qui no? La diferència es que de cara a ell es molt servicial però d’esquena el maleeix bastant.
  • Calamity Jane: Cuida d’una nena que ha perdut els seus pares suecs, això quan no està borratxa. Amiga d’en Wild Bill Hickock.
  • Cy Tolliver: Propietari de l’altre saló del poble. Competència del Al. No cal dir que no es porten massa bé. La batalla pel control del poble està servida.

Al Swearengen es un malparit, però es un malparit amb estil. Amb la gent de bé es amable i considerat malgrat sigui dur i ferm en les seves accions. No ataca i destrueix gratuïtament sempre ho fa amb una finalitat clara, normalment els beneficis econòmics. Tota l’estona està renegant perquè està envoltat d’incompetents. Es el meu personatge preferit. El seu alineament seria Legal-Malvat. L’altre protagonista principal en Bullock tampoc té un alineament típic, es més aviat un neutral bo. Es a dir, es dedica a ajudar als necessitats, però si cal saltar-se la llei ho fa sense problemes.

Lo bo de Deadwood son els seus personatges. Al i Seth porten el pes de la sèrie, però la resta també fan un gran paper. Veus com entre uns quants personatges mouen tot el poble en una direcció o una altra. Cadascú té els seus interessos, i fins que els interessos no es creuen els uns amb els altres no passa res, però a la que es creuen… Per això és el salvatge oest, no hi ha lleis, de moment.

Deadwood son 3 temporades de 12 capítols cada una. De moment he vist la primera. Deadwood té un 7.9 al filmaffinity i un 8.9 al imdb. Deadwood s’ha emportat 8 Emmys bastant secundaris: Direcció, so, maquillatge, fotografia, etc.

En fin. Voy a pasar sobre esa misteriosa mancha de sangre que ha aparecido y a seguir atendiendo mi negocio.
[Al Swearengen]

Nota (primera temporada): 8/10

Mai he sigut un expert en bricolatge, però vaig veure un capítol de Bricomania i em vaig venir amunt. Vaig decidir llençar-me a la piscina i emprendre una autèntica tasca de bricolatge, vaig decidir que penjaria un quadre!
M’agradaria explicar-vos amb tot detall com vaig procedir a afrontar la tasca, però inexplicablement cada vegada que intento accedir als records corresponents em ve mal de cap i una sola imatge m’omple tota la ment

Pinkfloydhammers
Aquesta ha estat la meva dolorosa participació als relats conjunts de novembre.

Feliç dia de la tassa del water!

Per commemorar aquesta bonica efemèride us deixo amb un post sobre l’element imprescindible de tot water amb condicions, l’aigua.

Diferència de densitat de l’aigua del mar Bàltic i del mar Nòrdic.
CR_589748_aunque_no_lo_creas

El “ull del Quebec“: una illa que és més gran que el llac que la conté
isla2

Això es el que passa quan demoleixes una presa

Polímer que repel·leix l’aigua.

Aigua i ones sonores a 24Hz

Les espectaculars crescudes d’aigua en el desert de Utah.

He vist la temporada 13 de family guy, per tan es obligatori (¿?) fer el repàs capítol a capítol.

13×01 => Pse. “No puedo creer que sean las gambas” xD
13×02 => Força dolent. Però algun gag salvable
13×03 => La meitat de la trama no està malament. Amb això vull dir que l’altre meitat si que ho està.
13×04 => Algun gag bo però la trama no.
13×05 => Deixa una mica que desitjar
ESPOILER 13×06 => Es més trist que divertit, en Bryan mor FI ESPOILER
13×07 => Es un horrible horrible capítol musical. Espero que en Seth Macfarlane es passi el bloc i llegeixi com odio els capítols musicals i no en faci més.
ESPOILER 13×08 => A part del gag del solo en casa realista i que en Bryan torna a la serie el capítol es fluixet FI ESPOILER
13X09 => Un altre capítol sense cap gràcia.
13X10 => 3 contes acceptables, res més.
13X11 => Fluix
13×12 => El més dolent de la temporada
13×13 => Normalet
13×14 => Normal
13×15 => També es normal.
13×16 => Prou bé
13×17 => Acceptable
13×18 => Normal
13×19 => Prou bé
13×20 => Bo
13X21 => Normal

Si volies humor políticament correcte Family Guy no es per tu.

Si volies humor políticament correcte Family Guy no es per tu.


Es estrany que acabi en el capítol 21 una temporada, normalment acaben al 22 o al 23 o més normalment al 24. Son Family Guy, tot es inesperat amb ells.

A mitja temporada, degut a que el Show de Cleveland es cancel·lat degut al seu pox éxit (per altra banda, crec que tothom ho esperava) torna a apareixer regularment a Family guy tot i que menys que al principi de la sèrie. Creieu que per ser els mateixos els del Cleveland i els de Padre de familia no es piquen? Quan en Cleveland torna a la serie li diuen: Que sapigues que absolutament cap dels espectadors va deixar de veure Family Guy perquè tu ja no hi sortissis.

PD: Sigueu sincers, soc l’únic que està avorrit dels posts de sèries de comèdia on llisto capítol per capítol? (per exemple els dels Simpsons també segueixen el mateix patró)
PD2: He acabat també la cinquena de Modern Family però em feia mandra posar un adjectiu a cada capítol ja que en general son tots força bons. De fet, el capítol 13 de Family Guy s’enfoten dient que si un gag qualsevol que fan hagués sortit a Modern Family segur que seria aplaudit i li donarien un altre Emmy.

Si la última mini-sèrie que us vaig parlar anava sobre la segona guerra mundial aquesta mini-sèrie també va sobre una guerra però més moderna, es tracta de la guerra d’Irak, ja sabeu la del 2003. La mini-sèrie en qüestió es diu Generation Kill. Està composada de 7 capítols d’una hora de duració cada un. La productora es la HBO per tan en primera instància un espera trobar un mínim de qualitat (i així és). No només això sinó que el director i creador es David Simon, us sona d’alguna cosa? Es clar, es el mateix creador que The Wire.

La serie segueix una unitat de marines que es mouen amb Humvee, ja sabeu un High Mobility Multipurpose Wheeled Vehicle (Vehicle Rodat Multipropòsit d’Alta Mobilitat). Hagués molat més que seguissin una unitat de tancs Abrams o helicòpters apache, però no, suposo que el pressupost de la sèrie s’hagués disparat massa. Tot i que deu ni do la quantitat de tancs i helicòpters que apareixen, realment és nota que es una sèrie d’alt pressupost.

No sempre van amb el humvee a vegades també caminen.

No sempre van amb el humvee a vegades també caminen.

En el primer capítol no passa gran cosa. Just coneixem als personatges principals que estan tranquil·lament esperant en el camp base i al final d’aquest veiem com entren en territori iraquià però sense trobar cap resistència. De fet, el que troben son desertors, es clar, com que estan al desert… Desert, desertors, ho capteu? Perdoneu, es una broma del becari.

Com sabeu la guerra d’Irak no es una guerra clàssica. Es a dir, no son dos grans exercits enfrontats amb un poder militar més o menys igualat per ambdós bàndols. Tot el contrari, EEUU va allà a guanyar per majoria aclaparadora i sobretot tenint el mínim nombre de baixes. Això fa que moltes unitats americanes estiguin preocupades perquè poden guanyar la guerra sense ni tan sols haver disparat un sol tret, perquè els marines son gent que necessita molta acció. Per il·lustrar aquesta diferencia armamentística tan dispar en el segon capítol tenim una autopista amb un embús de transit fet per tancs i vehicles de suport de l’exèrcit dels EEUU, literalment tal qual.

En el segon capítol ja tenim el primer combat de la nostra unitat. Els hi surt tot molt bé. Suposo que serà perquè es confiïn i després la caguin. Els títols dels capítols son bastant explícits. Per exemple el tercer capítol es diu “Una cagada” i efectivament es així. En quart es diu “Una baja en combate” serieu capaços d’aventurar què pot passar en aquest capítol…? Un dels problemes més grans dels marines es que no pots discutir amb el teu superior jeràrquic per molt idiota sigui la ordre que et doni. Li pots intentar explicar el teu argument, i si no es imbècil t’escoltarà, però si tens mala sort i és imbècil no hi ha res a fer. A la companyia hi ha varis elements que no poden faltar: Un conductor que xerra pels descosits, un que té el gallet fàcil, un comandament intermedi que es un flipat, un altre comandament intermedi que no encerta a donar ordre correcte.

A la secció encertadament anomenada com “Qui coi apareix que conegui a la sèrie?”, ens trobem amb en Owain Yeoman que intrerpreta a l’agent de la brigada criminal Wayne Rigsby al Mentalista. No es l’únic que conec, també surt en Michael Kelly que es el cap de gavinet d’en Francis Underwood a House of cards. La resta son bàsicament nanos joves que no conec.

Resumint: Es molt fàcil trobar produccions sobre qualsevol guerra, especialment la segona guerra mundial, però es més complicat trobar una producció sobre una guerra actual com ara la d’Iraq. Es d’agrair que sigui realista, gairebé en pla documental i que no apareguin exageracions i heroïcitats, simplement sigui el retrat d’una guerra actual des del punt de vista d’una unitat d’exploració dels Marines. Vist des de la perspectiva del bàndol americà la guerra es més aviat incòmode i molesta que no pas perillosa. La gran majoria dels problemes que es troba un marine no provenen de l’enemic sinó dels seus superiors i companys i de la frustració que dona haver de seguir unes ordres quan el teu sentit comú et dicta fer una cosa diferent. Això no vol dir que no hi hagi escenes d’acció, que també n’hi ha però només quan realment toca.

Generation Kill es del 2008, té un 7,6 al filmaffinity, un 8,7 al imdb i un 7 a Pons’s Blog.

[Un exemple de l’estima que li tenen al capità]

– Movimiento a las 9!
– Es el capitan…
– ¿Le disparo?
– No, seria malgastar munición…

Nota: 7/10

BCPP: Roselles

Amb el cas típic d’avui el bloc acaba de superar un nou rècord de posts. El número de cas típic acaba de superar l’any en el que estem (2014, per si algú va molt despistat). Ja que estem amb el tema avui us porto uns quants rècords més:

Els “més ràpids” en qualsevol cosa:

Rappejant

Tocant la bateria (1.208 cops en un minut)

Marcant un gol (2 segons)

Aplaudint (802 en un minut)

Tallant pizza

Embolicant cigars

Animal corrent (el guepard 115 km/h)

Esquiant (216,89 Km/h)

Llançant un frisbee (144 km/h)

Escrivint amb teclat

Tren (574 km/h)

Cops de puny (900 per minut)

Fent piles de gots ¿?¿?

Menjant una pizza de 30.48 i 348 grams (41,31 segons)

Parada de boxes (2,31 segons)

Dispars (8 dispars en 1 segon i 6 dispars, recarregar i 6 dispars més en 2,99 segons)

Cub de rubik (5,66 segons)

100 metres (en 9,58 segons)

Buscamines 16 × 30 caselles i 99 mines (31,133 segons)

Desvestir-se (7,31 segons)

Beure 1 litre d’aigua en menys de 5 segons

Segellant

Vosaltres en què heu fet rècord?

Feliç dia de la amabilitat!
Per commemorar un dia com avui, res millor que dedicar el post a les ànimes caritatives de yahoo respostes que “ajuden” a cada personatge que fa cada pregunto que deu ni do…
VEF_183822_yahoo_respuestas_dale
VEF_184698_yahoo_respuestas_lesbiana_seguro
CR_279032_y_por_eso
VEF_174420_yahoo_respuestas_por_que_mi_pez_duerme_mucho
CR_418967_adelgazar
VEF_184945_yahoo_respuestas_si_fuera_el_hombre_mas_rico_del_mundo

Sou fans de Como conocí a vuestra madre? No patiu, després d’aquest post ho sereu una mica més.

El efecte animadores

La millor frase per lligar

Las ties bones

El meu penis concedeix desitjos

Portar acompanyant als casaments

PD: Recordeu indicar el vostre aniversari al CT1971 si no ho heu fet ja.

limites de la fundacion Debolsillo.preview

Els límits de la fundació – Isaac Asimov

Recordeu quan em vaig llegir la trilogia original de Fundació de Isaac Asimov? No us preocupeu si no ho recordeu per això existeixen els enllaços als llibres Fundació, Fundació e Imperi, Segona Fundació. Resulta que Fundació no es una trilogia sinó que son 5 llibres. Bé, de fet son més de 5 llibres, perquè després hi ha les sagues dels robots que són una independents però ambientades en el mateix univers. Avui toca parlar sobre el quart llibre: Los límites de la fundanción. Aviso que el següent paràgraf porta espoilers importants si no heu llegir la trilogia original de Fundació.
Ens trobem a Terminus, un planeta d’un racó de la galàxia que es la capital de la Fundació, un vast imperi galàctic que domina un bon munt de planetes. Però els dirigents de Terminus estan neguitosos perquè les prediccions del psicohistoriador més famós de tots els temps s’estan complint exactament al peu de lletra, i això es molt estrany perquè fa 200 anys va haver-hi el “Mulo” un mutant amb poders psíquics que va formar un caos tal que va afectar a tota la galàxia. Llavors com potser que es compleixin tan bé les prediccions del psicohistoriador? Només hi ha una conclusió: La segona fundació està controlant a la primera fundació des de l’ombra, i això els orgullosos dirigents de la primera fundació no ho poden tolerar de cap les maneres.
Malgrat que la saga de la fundació es situa en un futur molt llunyà on la tecnologia ha avançat suficient per què els viatges espacials son una cosa tan quotidiana com agafar un avió, no trobem escenes d’acció al estil de lluites espacials amb làsers al estil de que se jo.. una lluita espacial entre naus gegants barallant-se per destruir una estació espacial rodona que té un raig làser gegant capaç de destruir planetes sencers. No. La saga de la fundació no va d’això. La tensió narrativa està més present en els diàlegs entre els protagonistes on el combats son realment trampes verbals i raonaments tan implacables que eviten que s’arribi al conflicte físic, podem dir que “Cap arma mortal ha estat disparada durant el transcurs d’aquest llibre”.
Es bastant important haver llegit els 3 primers llibres de la fundació abans de llegir aquest llibre, tot i així fa una mica de resum al principi de la trama. El final del llibre es bastant conclusiu, per tan no caldria llegir-se el cinquè i últim llibre de la fundació, però com que m’agrada com escriu aquest home me’l llegiré.

No hay nada malo en quedarnos aquí unos cuantos días y ver lo que tienen que ofrecer. Quizá tengan una cultura interesante, un paisaje interesante, una comida interesante, y, si todo lo demás falla, mujeres interesantes.

Nota:7/10

Hijos del tercer Reich. No tinc clar si es tracta d’una pel•lícula o d’una miniserie, la frontera es ambigua. Realment es presenta com 3 capítols de hora i mitja cada un, per tan son 4 hores i mitja de metratge en total. Crec que la catalogaré com a mini-miniserie, ja que en aquest bloc rarament es ressenyen pel•lícules.

De què va? A veure, es diu Hijos del tercer Reich per tan de què creieu que anirà? D’una colla d’amics que van al Central Perk a xerrar de les coses de la seva vida quotidiana? Jo no ho crec pas… Efectivament es una altre film sobre la segona guerra mundial. Quantes vegades ho hem vist això? Dotzenes? Centenars? Milers? Tampoc exagereu! El que ja no es tan habitual es que la perspectiva sigui des del bàndol de l’eix, per aquells que heu sigut educats gràcies a l’ESO, això vol dir els nazis. El protagonista i narrador es tinent d’una unitat de l’exèrcit que li ha tocat combatre al front oriental. En un principi havíeu pensat en el front occidental, oi? Si, la gran majoria de pelis va sobre el front occidental, que vulguis que no sempre es més maco, fa més bon temps i la gent es més maca perquè apareixen nord-americans. A part del protagonista tenim el seu germà petit que es soldat ras, la novia del protagonista (tot i que no s’ho han dit de manera formal) que es infermera, i completen el grup d’amics de la infància un jueu i la seva parella no jueva que es cantant. Ben aviat cada membre del grup descobrirà per la seva banda que això de la guerra no estan divertit com sembla en un primer moment. Per exemple, la infermera descobrirà que està al mig d’un quiròfan de campanya durant una operació no es precisament una cosa maca de veure. El tinent descobrirà que una de les responsabilitats del càrrec es executar comissaris russos presoners. El germà petit en primera instància no es precisament el que seria un heroi de guerra, de fet no té cap interès en matar gent. A Berlin les coses no van pas millor, i es que ser jueu duran el tercer Reich no es massa agradable, tampoc ho és ser la novia d’un jueu.

Heu vist què feliços son, oi? Doncs poc els hi dura

Heu vist què feliços son, oi? Doncs poc els hi dura


Director alemany, productors alemanys, guionistes alemanys, actors alemanys, tothom es alemany, per tan a no ser que sigueu un frikis-gapasta del cinema europeu no coneixereu a ningú. Ei! Però gent desconeguda no vol dir que no puguin fer-ho bé!

Cada capítol representa una etapa de la guerra. El primer capítol es l’inici. Les il·lusions, el típics “guanyarem, això haurà acabat per Nadal”, “som els bons i per tan els hi fotrem una pallissa”. El segon capítol es la meitat de la guerra. I el tercer capítol es el final d’aquesta quan els alemanys ja (espoiler¿?) han perdut.

Nota curiosa: Sabeu quina es la primera norma dels hospitals de campanya? “No patiu us curarem?” No precisament, es un “posa la radio més alta”.

Cada personatge serveix per mostrar la guerra des d’un punt de vista diferent. La noia cantant serveix per veure la part alta de la política nazi. El tinent serveix per veure el front des de la perspectiva d’un oficial. El soldat ras ens ensenya la guerra des de la primera línia. La infermera serveix per mostrar la feina bruta (literalment) en un hospital de campanya. El jueu ens ensenya, bé, tothom sap el què va passar amb els jueus… Bé, en aquest cas no ens ensenyen els camps de concentració sinó que el jueu s’ajunta amb uns partisans polonesos.

Cada personatge ha evolucionat d’un capítol a l’altre. El soldat pacífic aprèn que mata o es matat. El tinent aprèn a enviar la seva unitat a una mort pràcticament segura ara que l’exèrcit alemany té masses fronts oberts i no pot enviar reforços a tot arreu. La infermera aprèn a perdre la por a la sang i que tothom es una persona sigui del bandol del que sigui i la “raça” que sigui. La cantant aprèn per les dolentes a ser menys diva. El jueu simplement aprèn a sobreviure.

El final? Doncs malament, us sorprèn? Estem en el bàndol perdedor, per tan acaben malament. Es la guerra, si pels guanyador les coses no son fàcils, pels perdedors encara pitjor. Si volíeu veure una mini-sèrie alegre amb final feliç no haver triat Hijos del Tercer Reich haver triat, que se jo… Los osos amorosos.

[La vida en el front no es fàcil]
– Hola mi nombre es…
– Si dentro de un mes todavia sigues vivo me molestaré en aprender tu nombre.

[En el segon capítol els ànims comencem a decaure]
– El Furer ha dicho que la guerra terminará en invierno
– ¿De que año?

Hijos del Tercer Reich es de l’any 2013, té un 8.4 al imdb, un al 7.9 filmaffinity i un 7 a Pons’s Blog.

Nota: 7/10