Arxivar per 2014-11-10

Hijos del tercer Reich. No tinc clar si es tracta d’una pel•lícula o d’una miniserie, la frontera es ambigua. Realment es presenta com 3 capítols de hora i mitja cada un, per tan son 4 hores i mitja de metratge en total. Crec que la catalogaré com a mini-miniserie, ja que en aquest bloc rarament es ressenyen pel•lícules.

De què va? A veure, es diu Hijos del tercer Reich per tan de què creieu que anirà? D’una colla d’amics que van al Central Perk a xerrar de les coses de la seva vida quotidiana? Jo no ho crec pas… Efectivament es una altre film sobre la segona guerra mundial. Quantes vegades ho hem vist això? Dotzenes? Centenars? Milers? Tampoc exagereu! El que ja no es tan habitual es que la perspectiva sigui des del bàndol de l’eix, per aquells que heu sigut educats gràcies a l’ESO, això vol dir els nazis. El protagonista i narrador es tinent d’una unitat de l’exèrcit que li ha tocat combatre al front oriental. En un principi havíeu pensat en el front occidental, oi? Si, la gran majoria de pelis va sobre el front occidental, que vulguis que no sempre es més maco, fa més bon temps i la gent es més maca perquè apareixen nord-americans. A part del protagonista tenim el seu germà petit que es soldat ras, la novia del protagonista (tot i que no s’ho han dit de manera formal) que es infermera, i completen el grup d’amics de la infància un jueu i la seva parella no jueva que es cantant. Ben aviat cada membre del grup descobrirà per la seva banda que això de la guerra no estan divertit com sembla en un primer moment. Per exemple, la infermera descobrirà que està al mig d’un quiròfan de campanya durant una operació no es precisament una cosa maca de veure. El tinent descobrirà que una de les responsabilitats del càrrec es executar comissaris russos presoners. El germà petit en primera instància no es precisament el que seria un heroi de guerra, de fet no té cap interès en matar gent. A Berlin les coses no van pas millor, i es que ser jueu duran el tercer Reich no es massa agradable, tampoc ho és ser la novia d’un jueu.

Heu vist què feliços son, oi? Doncs poc els hi dura

Heu vist què feliços son, oi? Doncs poc els hi dura


Director alemany, productors alemanys, guionistes alemanys, actors alemanys, tothom es alemany, per tan a no ser que sigueu un frikis-gapasta del cinema europeu no coneixereu a ningú. Ei! Però gent desconeguda no vol dir que no puguin fer-ho bé!

Cada capítol representa una etapa de la guerra. El primer capítol es l’inici. Les il·lusions, el típics “guanyarem, això haurà acabat per Nadal”, “som els bons i per tan els hi fotrem una pallissa”. El segon capítol es la meitat de la guerra. I el tercer capítol es el final d’aquesta quan els alemanys ja (espoiler¿?) han perdut.

Nota curiosa: Sabeu quina es la primera norma dels hospitals de campanya? “No patiu us curarem?” No precisament, es un “posa la radio més alta”.

Cada personatge serveix per mostrar la guerra des d’un punt de vista diferent. La noia cantant serveix per veure la part alta de la política nazi. El tinent serveix per veure el front des de la perspectiva d’un oficial. El soldat ras ens ensenya la guerra des de la primera línia. La infermera serveix per mostrar la feina bruta (literalment) en un hospital de campanya. El jueu ens ensenya, bé, tothom sap el què va passar amb els jueus… Bé, en aquest cas no ens ensenyen els camps de concentració sinó que el jueu s’ajunta amb uns partisans polonesos.

Cada personatge ha evolucionat d’un capítol a l’altre. El soldat pacífic aprèn que mata o es matat. El tinent aprèn a enviar la seva unitat a una mort pràcticament segura ara que l’exèrcit alemany té masses fronts oberts i no pot enviar reforços a tot arreu. La infermera aprèn a perdre la por a la sang i que tothom es una persona sigui del bandol del que sigui i la “raça” que sigui. La cantant aprèn per les dolentes a ser menys diva. El jueu simplement aprèn a sobreviure.

El final? Doncs malament, us sorprèn? Estem en el bàndol perdedor, per tan acaben malament. Es la guerra, si pels guanyador les coses no son fàcils, pels perdedors encara pitjor. Si volíeu veure una mini-sèrie alegre amb final feliç no haver triat Hijos del Tercer Reich haver triat, que se jo… Los osos amorosos.

[La vida en el front no es fàcil]
– Hola mi nombre es…
– Si dentro de un mes todavia sigues vivo me molestaré en aprender tu nombre.

[En el segon capítol els ànims comencem a decaure]
– El Furer ha dicho que la guerra terminará en invierno
– ¿De que año?

Hijos del Tercer Reich es de l’any 2013, té un 8.4 al imdb, un al 7.9 filmaffinity i un 7 a Pons’s Blog.

Nota: 7/10