Cas típic 2011: noi li agrada noia, noi li agrada Hijos del Tercer Reich

Posted: 2014-11-10 in TV

Hijos del tercer Reich. No tinc clar si es tracta d’una pel•lícula o d’una miniserie, la frontera es ambigua. Realment es presenta com 3 capítols de hora i mitja cada un, per tan son 4 hores i mitja de metratge en total. Crec que la catalogaré com a mini-miniserie, ja que en aquest bloc rarament es ressenyen pel•lícules.

De què va? A veure, es diu Hijos del tercer Reich per tan de què creieu que anirà? D’una colla d’amics que van al Central Perk a xerrar de les coses de la seva vida quotidiana? Jo no ho crec pas… Efectivament es una altre film sobre la segona guerra mundial. Quantes vegades ho hem vist això? Dotzenes? Centenars? Milers? Tampoc exagereu! El que ja no es tan habitual es que la perspectiva sigui des del bàndol de l’eix, per aquells que heu sigut educats gràcies a l’ESO, això vol dir els nazis. El protagonista i narrador es tinent d’una unitat de l’exèrcit que li ha tocat combatre al front oriental. En un principi havíeu pensat en el front occidental, oi? Si, la gran majoria de pelis va sobre el front occidental, que vulguis que no sempre es més maco, fa més bon temps i la gent es més maca perquè apareixen nord-americans. A part del protagonista tenim el seu germà petit que es soldat ras, la novia del protagonista (tot i que no s’ho han dit de manera formal) que es infermera, i completen el grup d’amics de la infància un jueu i la seva parella no jueva que es cantant. Ben aviat cada membre del grup descobrirà per la seva banda que això de la guerra no estan divertit com sembla en un primer moment. Per exemple, la infermera descobrirà que està al mig d’un quiròfan de campanya durant una operació no es precisament una cosa maca de veure. El tinent descobrirà que una de les responsabilitats del càrrec es executar comissaris russos presoners. El germà petit en primera instància no es precisament el que seria un heroi de guerra, de fet no té cap interès en matar gent. A Berlin les coses no van pas millor, i es que ser jueu duran el tercer Reich no es massa agradable, tampoc ho és ser la novia d’un jueu.

Heu vist què feliços son, oi? Doncs poc els hi dura

Heu vist què feliços son, oi? Doncs poc els hi dura


Director alemany, productors alemanys, guionistes alemanys, actors alemanys, tothom es alemany, per tan a no ser que sigueu un frikis-gapasta del cinema europeu no coneixereu a ningú. Ei! Però gent desconeguda no vol dir que no puguin fer-ho bé!

Cada capítol representa una etapa de la guerra. El primer capítol es l’inici. Les il·lusions, el típics “guanyarem, això haurà acabat per Nadal”, “som els bons i per tan els hi fotrem una pallissa”. El segon capítol es la meitat de la guerra. I el tercer capítol es el final d’aquesta quan els alemanys ja (espoiler¿?) han perdut.

Nota curiosa: Sabeu quina es la primera norma dels hospitals de campanya? “No patiu us curarem?” No precisament, es un “posa la radio més alta”.

Cada personatge serveix per mostrar la guerra des d’un punt de vista diferent. La noia cantant serveix per veure la part alta de la política nazi. El tinent serveix per veure el front des de la perspectiva d’un oficial. El soldat ras ens ensenya la guerra des de la primera línia. La infermera serveix per mostrar la feina bruta (literalment) en un hospital de campanya. El jueu ens ensenya, bé, tothom sap el què va passar amb els jueus… Bé, en aquest cas no ens ensenyen els camps de concentració sinó que el jueu s’ajunta amb uns partisans polonesos.

Cada personatge ha evolucionat d’un capítol a l’altre. El soldat pacífic aprèn que mata o es matat. El tinent aprèn a enviar la seva unitat a una mort pràcticament segura ara que l’exèrcit alemany té masses fronts oberts i no pot enviar reforços a tot arreu. La infermera aprèn a perdre la por a la sang i que tothom es una persona sigui del bandol del que sigui i la “raça” que sigui. La cantant aprèn per les dolentes a ser menys diva. El jueu simplement aprèn a sobreviure.

El final? Doncs malament, us sorprèn? Estem en el bàndol perdedor, per tan acaben malament. Es la guerra, si pels guanyador les coses no son fàcils, pels perdedors encara pitjor. Si volíeu veure una mini-sèrie alegre amb final feliç no haver triat Hijos del Tercer Reich haver triat, que se jo… Los osos amorosos.

[La vida en el front no es fàcil]
– Hola mi nombre es…
– Si dentro de un mes todavia sigues vivo me molestaré en aprender tu nombre.

[En el segon capítol els ànims comencem a decaure]
– El Furer ha dicho que la guerra terminará en invierno
– ¿De que año?

Hijos del Tercer Reich es de l’any 2013, té un 8.4 al imdb, un al 7.9 filmaffinity i un 7 a Pons’s Blog.

Nota: 7/10

Anuncis
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    No entenc gaire, és una altra peli que parla dels jueus o què? Los osos amorosos igual hauria estat una bona tria… :-P

  2. JOMATEIXA ha dit:

    Jo crec que una mica de cara de… “ai, que ens passarà?!” ja la fan.

  3. Neguema ha dit:

    Me la van recomenar ja fa temps, em va agradar força, tot i que en algun moment se’m va fer una mica pesada.

  4. Roselles ha dit:

    La tinc pendent de veure amb el meu home, ja que és una d’aquelles temàtiques que ens interessa a tots dos i n’havíem sentit a parlar molt bé. Ja li diré al meu home que si en Pons ens la recomana, és que ens hi hem de posar. Ara només ens falta trobar el moment.

    Per cert, que el nom de Tom Schilling, un dels actors, em sona molt, però per l’imdb no localitzo perquè. Potser és un d’aquests guaperes de moda?

    • Pons ha dit:

      Així doncs el teu home ja coneix la meva fama? Excel•lent ^^
      Jo només conec Tom Schilling d’haver-lo vist a Hijos del Tercer Reich.

  5. Xavier Pujol ha dit:

    No sé quin morbo tenen els reportatges, les sèries, films, llibres etc. sobre la segona guerra mundial. Gairebé sempre són un èxit. Sóc dels que no suporta el nazisme ni el pallasso que els feia de führer, ni sobretot el patiment que van ocasionar, però a vegades m’enganxa.

  6. XeXu ha dit:

    Aquesta no és la que posaven dissabte a la nit a TVE? Molt escaient per obrir boca de cara al 9N, amb aquesta afició que tenen a dir-nos nazis…

    • Pons ha dit:

      Ja tenim el comentari calçador del dia

      • XeXu ha dit:

        No no, no era pas amb calçador. Ho vaig llegir no sé on, a TVE feien aquesta i a TV3 la de l’exèrcit del fènix, gens tendencioses cap de les dues, ni programades amb cap intenció concreta… no trobes? Si et sembla canvi de tema em sap greu, és que per dir que no miraré la mini-sèrie ja no comentava…

        • Pons ha dit:

          No t’has de disculpar per res, si en aquest bloc només es pogués parlar del tema del post seria més avorrit i l’ahse no et podria amenaçar amb tanta gràcia.

    • ahse ha dit:

      Torna a intentar, no has arribat al BCPP! :-P

  7. ricard ha dit:

    No em va desagradar. Forçava una mica les situacions però estava molt ben realitzada i interpretada. I encara que el tema està una mica vist, l’enfoc des del bàndol perdedor i el pessimisme que presideix la seva visió de l’efecte de la guerra sobre els homes li proporcionen un aire singular.

    • Pons ha dit:

      Exacte, estem massa acostumats a que ens expliquin la guerra des del bàndol guanyador, una mica de perdedors de tan en tan no ve malament.

  8. rits ha dit:

    Me l’apunto (a la llaaaarga llista que tinc)

  9. […] la última mini-sèrie que us vaig parlar anava sobre la segona guerra mundial aquesta mini-sèrie també va sobre una […]

  10. ÒscarAzAl ha dit:

    Me l’apunto. M’agrada que suggereixis coses breus.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s