Cas típic 2016: noi li agrada noia, noi li agrada Generation Kill

Si la última mini-sèrie que us vaig parlar anava sobre la segona guerra mundial aquesta mini-sèrie també va sobre una guerra però més moderna, es tracta de la guerra d’Irak, ja sabeu la del 2003. La mini-sèrie en qüestió es diu Generation Kill. Està composada de 7 capítols d’una hora de duració cada un. La productora es la HBO per tan en primera instància un espera trobar un mínim de qualitat (i així és). No només això sinó que el director i creador es David Simon, us sona d’alguna cosa? Es clar, es el mateix creador que The Wire.

La serie segueix una unitat de marines que es mouen amb Humvee, ja sabeu un High Mobility Multipurpose Wheeled Vehicle (Vehicle Rodat Multipropòsit d’Alta Mobilitat). Hagués molat més que seguissin una unitat de tancs Abrams o helicòpters apache, però no, suposo que el pressupost de la sèrie s’hagués disparat massa. Tot i que deu ni do la quantitat de tancs i helicòpters que apareixen, realment és nota que es una sèrie d’alt pressupost.

No sempre van amb el humvee a vegades també caminen.

En el primer capítol no passa gran cosa. Just coneixem als personatges principals que estan tranquil·lament esperant en el camp base i al final d’aquest veiem com entren en territori iraquià però sense trobar cap resistència. De fet, el que troben son desertors, es clar, com que estan al desert… Desert, desertors, ho capteu? Perdoneu, es una broma del becari.

Com sabeu la guerra d’Irak no es una guerra clàssica. Es a dir, no son dos grans exercits enfrontats amb un poder militar més o menys igualat per ambdós bàndols. Tot el contrari, EEUU va allà a guanyar per majoria aclaparadora i sobretot tenint el mínim nombre de baixes. Això fa que moltes unitats americanes estiguin preocupades perquè poden guanyar la guerra sense ni tan sols haver disparat un sol tret, perquè els marines son gent que necessita molta acció. Per il·lustrar aquesta diferencia armamentística tan dispar en el segon capítol tenim una autopista amb un embús de transit fet per tancs i vehicles de suport de l’exèrcit dels EEUU, literalment tal qual.

En el segon capítol ja tenim el primer combat de la nostra unitat. Els hi surt tot molt bé. Suposo que serà perquè es confiïn i després la caguin. Els títols dels capítols son bastant explícits. Per exemple el tercer capítol es diu “Una cagada” i efectivament es així. En quart es diu “Una baja en combate” serieu capaços d’aventurar què pot passar en aquest capítol…? Un dels problemes més grans dels marines es que no pots discutir amb el teu superior jeràrquic per molt idiota sigui la ordre que et doni. Li pots intentar explicar el teu argument, i si no es imbècil t’escoltarà, però si tens mala sort i és imbècil no hi ha res a fer. A la companyia hi ha varis elements que no poden faltar: Un conductor que xerra pels descosits, un que té el gallet fàcil, un comandament intermedi que es un flipat, un altre comandament intermedi que no encerta a donar ordre correcte.

A la secció encertadament anomenada com “Qui coi apareix que conegui a la sèrie?”, ens trobem amb en Owain Yeoman que intrerpreta a l’agent de la brigada criminal Wayne Rigsby al Mentalista. No es l’únic que conec, també surt en Michael Kelly que es el cap de gavinet d’en Francis Underwood a House of cards. La resta son bàsicament nanos joves que no conec.

Resumint: Es molt fàcil trobar produccions sobre qualsevol guerra, especialment la segona guerra mundial, però es més complicat trobar una producció sobre una guerra actual com ara la d’Iraq. Es d’agrair que sigui realista, gairebé en pla documental i que no apareguin exageracions i heroïcitats, simplement sigui el retrat d’una guerra actual des del punt de vista d’una unitat d’exploració dels Marines. Vist des de la perspectiva del bàndol americà la guerra es més aviat incòmode i molesta que no pas perillosa. La gran majoria dels problemes que es troba un marine no provenen de l’enemic sinó dels seus superiors i companys i de la frustració que dona haver de seguir unes ordres quan el teu sentit comú et dicta fer una cosa diferent. Això no vol dir que no hi hagi escenes d’acció, que també n’hi ha però només quan realment toca.

Generation Kill es del 2008, té un 7,6 al filmaffinity, un 8,7 al imdb i un 7 a Pons’s Blog.

[Un exemple de l’estima que li tenen al capità]

– Movimiento a las 9!
– Es el capitan…
– ¿Le disparo?
– No, seria malgastar munición…

Nota: 7/10

BCPP: Roselles