Dinars familiars
Una de les parts dolentes del Nadal es la família. Has de dinar amb ells vulguis o no. Bé, ningú t’obliga, però es possible que els parents més senils s’oblidin d’incloure’t en el seu testament si no et veuen en la taula del dinar de Nadal, i no volem que això passi, oi? Ara em direu que ningú pensa en l’herència durant el dinar de Nadal? Serè jo l’únic que ho fa? Llavors perquè hi ha la tradició dels dinars densos i copiosos? Es fan per què es col•lapsin les artèries i la gent rebenti.
Per si el colesterol en vena no fa la seva funció hi ha els postres. Almívars, torrons, neules, polvorons i altres postres típics serveixen per aportar quantitats ingents de sucre refinat al cos disparant d’aquesta manera el nivell glucèmic fins a límits estratosfèrics per tal que el pàncrees no doni l’abast i acabi rendint-se a una diabetis tipus 2 que causarà les complicacions necessàries per no arribar al següent Nadal. Això si, posem sacarina al cafè no fos cas que ens passéssim amb els excessos.
Dinars de Nadal, saps quan comencen però no quan acaben
Però què has de fer? Has de dir-li a la teva mare que no aniràs al dinar de Nadal? Pobre dona! Li agafarà un cobriment! Hi ha dinars de Nadal que estan tan plens de parents que no coneixes ni la meitat. Qui es el gordo cabró aquell que s’ha acabat tots les dàtils amb bacon? Segur que es parent d’algú? Si no parla amb ningú! Només fa que menjar i beure!
El pitjor es quan el dinar es fa a casa teva i els parents no marxen mai. Primer penses esperançat, bé, ja està, ja hem fet el cafè, ja poden tocar el dos. Però res, es queden allà inamovibles. Arriba l’hora de berenar i penses que tothom està com tu a rebentar, però els parents es foten sense cap problema una capsa de neules i una de polvorons per encetar. Bé, ja han berenat, ara ja poden marxar, no? Doncs tampoc! Què es volen quedar a sopar també? I tu vinga a llençar indirectes, mirar el rellotge sense parar, a fer comentaris sobre lo bonic que es el teu rellotge de paret, fins hi tot fas al·lusions al calendari!
Com a expert en el tema de dinars familiars us recomano no servir plats que calgui fer servir ganivet. Ho dic perquè fàcilment les discussions familiars pugen de nivell i la gent agafa el primer que té a ma, i el desastre es menys dramàtic a cops de cullera. A sobre toca els collo… els nassos la publicitat on es mostra un model de família tota feliç al voltant de la taula, com si no existissin les trifulgues familiars en totes les famílies. En les famílies dels anuncis els hi posen Prozac en els canelons. Realment cal reunir-te amb la família si no l’has vist en tot l’any? Si fa un any que no us heu vist i no ha passat res, per què us heu de reunir ara? No serà que realment no us suporteu? Es un fet indubtable que a tota família hi ha gent de pols oposats. Gent del Barça i gent del Madrid, gent de Windows i gent de Mac, gent que prefereix els gats i gent que prefereix els gossos, gent poble i gent de ciutat, gent de Clics i gent de Lego, gent de ketchup i gent de mostassa, gent de xocolata negre i gent de xocolata blanca, gent que li agrada el Nadal i gent que l’odia, gent que vota al PP i gent normal…
Posts relacionats: Introducció, Felicitat, Decoració i Regals.
Pons's blog 