Dinars familiars
Una de les parts dolentes del Nadal es la família. Has de dinar amb ells vulguis o no. Bé, ningú t’obliga, però es possible que els parents més senils s’oblidin d’incloure’t en el seu testament si no et veuen en la taula del dinar de Nadal, i no volem que això passi, oi? Ara em direu que ningú pensa en l’herència durant el dinar de Nadal? Serè jo l’únic que ho fa? Llavors perquè hi ha la tradició dels dinars densos i copiosos? Es fan per què es col•lapsin les artèries i la gent rebenti.
Per si el colesterol en vena no fa la seva funció hi ha els postres. Almívars, torrons, neules, polvorons i altres postres típics serveixen per aportar quantitats ingents de sucre refinat al cos disparant d’aquesta manera el nivell glucèmic fins a límits estratosfèrics per tal que el pàncrees no doni l’abast i acabi rendint-se a una diabetis tipus 2 que causarà les complicacions necessàries per no arribar al següent Nadal. Això si, posem sacarina al cafè no fos cas que ens passéssim amb els excessos.
Dinars de Nadal, saps quan comencen però no quan acaben
Però què has de fer? Has de dir-li a la teva mare que no aniràs al dinar de Nadal? Pobre dona! Li agafarà un cobriment! Hi ha dinars de Nadal que estan tan plens de parents que no coneixes ni la meitat. Qui es el gordo cabró aquell que s’ha acabat tots les dàtils amb bacon? Segur que es parent d’algú? Si no parla amb ningú! Només fa que menjar i beure!
El pitjor es quan el dinar es fa a casa teva i els parents no marxen mai. Primer penses esperançat, bé, ja està, ja hem fet el cafè, ja poden tocar el dos. Però res, es queden allà inamovibles. Arriba l’hora de berenar i penses que tothom està com tu a rebentar, però els parents es foten sense cap problema una capsa de neules i una de polvorons per encetar. Bé, ja han berenat, ara ja poden marxar, no? Doncs tampoc! Què es volen quedar a sopar també? I tu vinga a llençar indirectes, mirar el rellotge sense parar, a fer comentaris sobre lo bonic que es el teu rellotge de paret, fins hi tot fas al·lusions al calendari!
Com a expert en el tema de dinars familiars us recomano no servir plats que calgui fer servir ganivet. Ho dic perquè fàcilment les discussions familiars pugen de nivell i la gent agafa el primer que té a ma, i el desastre es menys dramàtic a cops de cullera. A sobre toca els collo… els nassos la publicitat on es mostra un model de família tota feliç al voltant de la taula, com si no existissin les trifulgues familiars en totes les famílies. En les famílies dels anuncis els hi posen Prozac en els canelons. Realment cal reunir-te amb la família si no l’has vist en tot l’any? Si fa un any que no us heu vist i no ha passat res, per què us heu de reunir ara? No serà que realment no us suporteu? Es un fet indubtable que a tota família hi ha gent de pols oposats. Gent del Barça i gent del Madrid, gent de Windows i gent de Mac, gent que prefereix els gats i gent que prefereix els gossos, gent poble i gent de ciutat, gent de Clics i gent de Lego, gent de ketchup i gent de mostassa, gent de xocolata negre i gent de xocolata blanca, gent que li agrada el Nadal i gent que l’odia, gent que vota al PP i gent normal…
Posts relacionats: Introducció, Felicitat, Decoració i Regals.
Pons's blog 
Si et sóc sincera, m’has fet ganes de que arribi ja un d’aquests dinars o sopars nadalencs, m’encanten les discussions que s’esdevenen en aquests, i amb l’epoca tan política que vivim això està assegurat. Potser és pel fet que em perdo el cagatió aquest any que vull que arribin ja… Quina putada!
Quina excusa tens per perdre’t tan vital esdeveniment?!
Treballo fins les 11 de la nit i trigo quasi una hora fins a casa. Espero que em deixin els regalets sota la manta com a mínim.
No t’ho perdis, que a sobre es celebra a casa… Arribaré per dir adeu a la penya i l’endemà em menjaré la neteja del sopar tota sola si ma germana finalment confirma que no ve al sopar tampoc…:(
Si netejar es lo més divertit! :P
Doncs si és tan divertit, no et preocupis que sóc molt generosa jo. El 25 pel matí ja tens plans, no cal que portis els estris de neteja que ja en tens aquí.XD
Amb ho alegres que arriben a ser aquests dinars…escoltant totes les anecdòtes de tots els familiars, els que aguantes i els que no. :P (hehehe) És broma!No els suporto!
Sabia que no era l’únic. Per cert, m’agradaria aprofitar per saludar als meus parents ^^
No sé a quin déu donar les gràcies per no haver de compartir aquesta estranya tradició!! Al meu país la gent es va reunint per a una estona i marxant-se a casa seva quan els sembla que han estat suficientment presents o quan ja no queda gota d’alcohol, segons el cas. Ningú té temps per aguantar l’inaguantable :-D
Les tradicions d’un país que es basen en les reserves alcohòliques han de ser millors per força!
A casa de ma sogra, nosaltres -indepes- ens ajuntem amb un unionista i un federalista (ai, és més maco el pobre). Així doncs, segons alguns periodistes, el proper sopar de nadal serà com la cúpula del trueno: “tres entran, uno sale” :D
Federalista? Existeixen de veritat fora dels càrrecs polítics? Pensava que eren un mite XD
Mad Max!
Em fan una mandra …. i cada any més! Mira que jo sóc pro Nadal i m’agrada, però això d’haver de fer el paperot amb segons qui … cada any ho porto pitjor.
Si al final resultarà que a ningú li agraden aquests dinars!
Caram, quina pel·lícula que us munteu per Nadal! Com sí que el cunyat fos de dretes fos una sorpresa a hores d’ara…
Una família no està complerta sense ell. Es com el nadó que no para de plorar >_<
Quan anem a cals sogres jo si que m’hauria de prendre alguna pastilleta per somriure tot el dinar i obrir la boca tant poc com pugui. Pau i amor!
Anoto a l’agenda nadalenca, “anar a cal metge a buscar recepta”
Ja que hi vas que et recepti una altra capsa de pastilles per mi ;)
Ostres tu, quin drama! A ca la meva família ens reunim vora 25 persones i ens ho passem de conya, suposo que és precisament perquè ens veiem tots junts només un cop a l’any. I les timbes de 7 i mig són mítiques!
Timbes de 7 i mig? Si sou tants s’ha d’aprofitar i fer un pòquer amb taula llarga! Les mans disputades han de ser una passada!
Dos anys seguits hem intentat ensenyar “als grans” (els que sobrepassen la seixantena) com va el pòquer, però no hi ha manera.
Precisament això dic jo, si tan família som, si tant ens estimem, per què deu ser que ens veiem un cop l’any només i acabem discutint. Seria millor estalviar-se la mala estona, no? Però no cola, cada any li dic a ma mare que no hi vull anar, i ella em contesta igual ‘si només és un cop l’any, home, va’.
Bona explicació del que són els dinars de nadal, qui digui que són moments entranyables menteix. Jo, per si de cas, no el muntaré mai a casa, així puc fotre el camp tan aviat com puc. A banda de no aguantar-los més, sóc un gran convidat que no es fa gens pesat ni es queda més del compte.
Ah, i un gran final de post, sí senyor.
Si no fos pels canelons de la meva tieta a mi tampoc em veurien el pel…
Doncs mira, d’ençà que el fem a casa que m’agrada cada cop més el dinar de Nadal. Me la passo cuinant com una boja, però ves, em faig vella i com què no tinc temps de participar en les discussions, m’agrada veure’ls al voltant de la taula. N’hi ha que penses: a veure quant duren (ma sogra, 93 anys, mon pare, amb el càncer) i d’altres, els fills, van a la seva, és un dia que accedeixen a ser vistos. Ja ho veus, ja faig catúfols :P
Ja ho deia jo que la Clidice era rara, però vosaltres a defensar-me que no, que era una persona normal, guaiteu! Una prova més!
Doncs nosaltres aquest any ja venim amb la feina feta, mon pare i ma germana estan barallats (cosa que passa sovint) i els haurem de veure per trossos (de tota manera ens veiem molt). Amb qui em veig menys és amb la meva família política, però ves, no és cap trauma, a més anem al restaurant i ho matem ràpid ;) Bon Nadal!!
Barallar-se abans del dinar de Nadal! Quanta previsió! Quanta planificació! M’agrada :P
A mi també em costen aquestes dates… he de confessar que amb els anys ens ho hem muntat força bé per no haver de fer molts dinars i sopars familiars… a més s’ajunten aniversaris… (la meva filla, la meva mare, la meva germana, la meva cunyada, el meu…) tots en menys d’un mes i amb les festes pel mig… Des de que tinc fills el tema s’ha agreujat perquè sembla que tothom competeixi per oferir el millor del millor… bona voluntat, cert, i diuen que l’infern n’és ple!
Mira que criar per Nadal, serà que no hi ha temps durant tot l’any! Això es planifica saps? 9 mesos crec.
Nosaltres ens barallem tot l’any, per Nadal ens perdonem i després hi tornem!
També es una altra opció.
I encara sort que el fumador empedreït de caliquenyos i fàries que abans ho empudegava tot ara surt al balcó.
Aleshores hi ha els corrents d’aire…
l’envieu a passar fred? no teniu cor!
Llegint els comentaris d’aquest post m’adono que dec haver tingut molta sort amb la meva família. No solament ens agrada reunir-nos per Nadal sinó que també ens anem veient al llarg de l’any.
I de fet això dels dinars de Nadal és l’únic que m’agrada del Nadal. Detesto les tradicions religioses i també la compulsivitat consumista i aquesta tonteria hollywoodenca de l’esperit de Nadal. Però els dinars de família ja m’estan bé.
Mira, em sap greu per les altres famílies, que els hi han tocat els madridistes, federalistes i gent que li agrada la xocolata blanca… Espero que, a canvi, el karma us haurà donat alguna cosa bona.
Ja que tens una família agradable podem venir a celebrar el Nadal amb la teva família modèlica?
[…] Sergi on Cas típic 2032: noi li agrada noia, noi no li agraden els dinars familiars nadalencs […]
[…] relacionats: Introducció, Dinars Familiars, Felicitat i […]
[…] relacionats: Introducció, Dinars familiars, Felicitat i […]
Una de les coses de les quals estic orgullosa de la meva família és que hem eliminat els “indeseables” dels dinars de Nadal, i de la vida en general. Ens reunirem per Sant Esteve i serem vuit, tenint en compte que el meu germà i jo portarem les respectives parelles. I som els mateixos que ens veiem un cop o dos al mes, per tant no hauré de suportar a ningú a qui no em ve gens de gust sentir. També hi ha trifulgues, perquè la meva tieta no suporta el Nadal i diguem que sempre s’encén i tot li sembla malament… Li trauré el ganivet, crec.
Jo guanyo, la meva família es reunirà per Nadal i serem 7 en total. El Sant Esteve el passaré amb la millor companyia possible: Jo sol :P
M’agradaria celebrar alguna cosa sense haver de menjar, però no és possible…
Sempre pot celebrar-la bevent!
touché
Com que a la meva família som pocs i sense esperit nadalenc, el 25 només se suma la iaia al dinar, que ni és especial ni res, tret de tres espàrrecs al principi i dues neules al final.
Arbre minimalista i dinars minimalistes. Sospito que no seran les úniques coses minimalistes de la teva vida.
[…] CT2032 ahse […]