Regals
He guardat la part més odiosa per l’últim dia. No es mereixen. El pitjor del Nadal son els regals. Per què hem de regalar coses inútils a gent que no les vol? Que en farà el meu pare de les 50 corbates que deu haver rebut al llarg de la seva vida per cada Nadal?! Si ni tan sols quan va a un casament es posa corbata! Jo mateix estic fart de rebre colònies! Que faig mala olor? Si creus que faig mala olor m’ho dius a la cara sense indirectes subtils i ho discutim com persones civilitzades, es a dir, a cops de puny.
Mitjons, l’altre gran clàssic dels regals nadalencs. Per què han de ser de rombes els mitjons que es regalen per Nadal? Llavors t’obliguen a demanar el tiquet de compra per anar a la botiga a canviar-los perquè ningú amb un mínim sentit estètic es posaria uns mitjons de rombes. A més, tothom va a comprar els regals a última, llavors fas 3 hores de cua per comprar uns calçotets amb dibuixos de rens, que son de la única talla que queda la XXXL i no li aniran bé, però tan es ja que igualment vindrà a canviar-los perquè son horribles.
Aquest regal està per sobre la mitjana de qualitat dels regals que es fan per Nadal
Rebre els regals es la part més soferta, perquè has de ser mereixedor d’un Oscar a la millor interpretació per tal que no es noti que no et fa cap mena d’il·lusió desembolicar un paquet de sabonets de bany. O pitjor encara el regals que pretenen ser originals i pràctics però realment no els fas servir mai. Què en fas d’un llevataps-obrellaunes que funciona amb energia solar?
Si vull fer regals els faré perquè jo vull i quan ho vull, no pas perquè el Corte Inglés em digui que ho haig de fer. Per què m’haig de sentir obligat a regalar coses a gent que realment no necessita aquestes coses? Quan es un regal inesperat i que no es fa per obligació agrada, sigui el que sigui, però quan es un regal fet per obligació social perd tota la gràcia.
Posts relacionats: Introducció, Dinars familiars, Felicitat i Decoració.
M’he deixat alguna cosa odiosa del Nadal?
BCPP: Eva
Pons's blog 
Quan les meves filles van saber que els regals no queien del cel, el primer que els vaig ensenyar va ser a interpretar. “Encara que no us agradi, encara que ja el tingueu, encara que… heu de somriure i donar les gràcies”.
La interpretació és una assignatura que han d’aprovar es dediquin al que sigui quan siguin grans. Sobretot la petita, té la costum de no pensar-ho massa alhora de deixar anar el que pensa. Intento ensenyar que amb els mestres, més endavant amb els jefes, amb la sogra… de vegades s’ha de callar i fer bona cara. Després, si volen, poden fer un bloc i deixar-ho anar tot ;D
Doncs és ben obvi perquè vivim a un món de mentides!! Si fins i tot als nens petits els ensenyeu que més val ser una persona falsa que ser un mateix i tenir una mica de respecte…
T’has preguntat mai com seria la teva vida si en lloc d’hipocrites estaries envoltada de gent autèntica? I quan vas enganyant, de debo penses que l’altre sempre s’ho està empassant tot?
Ets una bona mare que ensenya a enganyar i a fingir a les seves filles, bona feina! Et pots sentir orgullosa!
Davant la grandesa del contingut d’aquest post només puc dir:
Visca el Pons!!
Visca el pare del Pons!
Fora les corbates!
Fora els calçotets amb dibuixos de rens!
Fora els mitjons de rombes!
Fora els sabonets de bany! Espera, no… aquests encara són útils…
si? son útils els sabonets? jo prefereixo el sabó en líquid, es més pràctic, no?
Sí. Però els de pastilla també es poden utilitzar. ^^
Si us proposeu en fer-vos només un regal, pot ser ja no hi hauria aquests problemes.^-^
Es que algú ha dit que havies de fet més d’un regal?! Només faltaria això!
Jo faig col·lecció de bolígrafs i de guants, són útils però no en necessito tants, només tinc dues mans!
Bolígrafs? Això es regala? Jo sempre els robo de propaganda de qualsevol empresa o hotel que passo.
Aquest apunt és reciclat de 1965, no? Qui regala sabonets de bany i corbates i…?
Pons, abandona aquesta família immediatament!! (I si pots, t’endus ton pare. T’ho agrairà.)
La teva família es més moderna? Us regaleu aeropatins al estil regreso al futuro o què?
Ara m’has donat una idea per al regal de les tietes…
No recordo l’últim cop que em vaig haver de gastar diners amb una colonia. Quan te la regalen fa com ràbia però després ho penses i dius mira, això que no gasto. Això si, fa temps vaig dir que per-fa-vor més colonies no xD
I ara et regalen coses menys pràctiques que colònia, oi? Ja passa…
Amb el tema dels regals tinc contradiccions. M’agrada fer-ne, però no a tothom. El cas és que m’agrada fer regals, però si puc pensar-los amb temps, i això només ho faig per una persona. Per la resta, s’acosta el dia i no tinc ni puta idea què regalar, i llavors m’estresso. El que està clar és que no regalo aquestes quatre merdes que dius al post, prefereixo gastar més pasta i no ser tan tòpic. En canvi, és tradició a casa que pel tió ens regalen calçotets i mitjons, cosa que no està malament, perquè així ja en tens i no els has de comprar. Després ve Reis i més aviat ens donen diners, cosa que no s’entén, perquè ara nosaltres cobrem més que ells… I des de fa una temporada que mon germà i jo ens estirem pels pares i els regalem alguna cosa perquè surtin de casa, que bona falta els fa.
És cert que això de fer regals per obligació és un trunyal, però bé, ja et dic que potser és la part més lleu de tot el Nadal, i això que ratlla pensar què regalar, però imagina com són les altres.
Amb tot, m’ha agradat la sèrie de posts, quan dius que vas a recitar-los en plan monòleg a un lloc fosc i ple de fum amb un focus que t’il·lumini només a tu?
Hmm dedueixo que aquesta única persona no soc jo.
M’alegro que aquesta sèrie de posts t’hagin agradat. Sembla una opinió generalitzada ja que durant la setmana han augmentat les visites del bloc un 30% respecte les anteriors. No es que jo sigui un egòlatra que es fixa en aquestes coses tan banals com ara les estadístiques del bloc, tan sols es una dada que deixo anar…
Ara no moris d’èxit. Si segueixes parlant del nadal la tendència es revertirà. S’ha de saber deixar en el punt just. La setmana que ve, a seguir parlant dels Simpson, de llibres frikis i dels preparatius del dia del culte al Pons.
Tinc certs dubtes – per no dir certeses – que l’opció de morir-se de èxit no existeix. També trobo que intentar donar consells al Pons és una mica… agosarat.
El Pons vivirà per a sempre més! Cantem la gloria del Pons!!
Quan dius que només penses en una persona a l’hora de fer regals entenc que deus pensar en el Pons, oi? Em sembla molt maco i de bon gust, la veritat…
No t’imaginis però que això podria esborrar del compte tots els comentaris gamberros que has fet a aquest bloc!!
Haver d’inventar-se regals és estressant. Entrar a les botigues avorrídissim.
I quan obres un regal i t’apareix una cosa que no necessites i no t’agrada i has de dir: que maco!!
M’he esborrat de totes les llistes de regals d’amics imaginaris. Són els pitjors!!
Sempre pots comprar online, és més pràctic i de ben segur més divertit ^^
Vols dir que tens amics que no son imaginaris? :P
Fer regals és complicat. I rebre’n també. L’any que per l’amic invisible em van regalar una planxa (quin planxasso, acudit fàcil) vaig fer una actuació d’Òscar, però em va costar eh?
Crec que has cobert tots els camps de coses per odiar el Nadal. I llegint els comentaris, m’he adonat que odiar el Nadal és molt mainstream.
Deixa’m endevindar: has endollat la planxa i en quant es va apagar la llumeta t’has posat a escalfar al regalador a planxassos!
la teva vida es igual que els simpsons
Segons l’escriptor i pacifista israelià Amos Oz, “Les persones treballen més del que haurien, només per guanyar més diners que en realitat no necessiten, amb la finalitat de comprar objectes que en realitat no necessiten i d’impressionar a unes persones a les que en realitat no estimen”. I el Nadal hi ajuda…
Si un no té res millor a fer a la seva vida que intentar impressionar als altres doncs… no hi ha cosa que ajudi!
Quanta raó!
Perquè després diguin que els comentaristes d’aquest bloc no tenen cultura! Frases de Amos Oz!
hi estem atrapats. Mal si fas o no fas. Ara hi ha l’opcio dels vals “sortides”. Però no ho considero regals
També tens l’opció d’anar a viure a Africa Central.
No ho consideres regals? Ho consideres feina?
A la meva família, amb el temps, per selecció natural del nadal, hem anat deixant-nos de fer regals entre els grans i ens hem concentrat en els petits, d’una banda em sap greu no haver de pensar què coi regalo a la cunyada, però de l’altra…. iujuuuuuu!!!!! Si hi ha selecció natural és per algun bon motiu, sens dubte :)
És una bona idea, sempre i quan a la caixa de regals posis també un “Feliç Pons”.
A partir de quina edat es deixa de ser petit?
Ostres, doncs jo penso al contrari que Criteri… Un val per un cap de setmana, o un dinar/sopar… No estan malament! I, és clar, això es pot fer a una o dues persones, no si has de fer regals a trenta persones. S’hauria de restringir aquesta dèria per fer regals a tothom…
A mi, com que la família m’ho pregunta, sempre acabo demanant alguna cosa de roba. I la veritat és que m’encerten prou el gust, els tinc ensinistrats! I en parella, fer un regal que els dos poden gaudir, com ara entrades de teatre o un cap de setmana, jo ho trobo fantàstic. Regals que no generen res material i que no fan nosa.
És que el Criteri… no el té.
L’ahse ja m’ha pres la broma fàcil o sigui que feina feta
Regalar coses inútils a gent que no les vol: tió, amic invisible, intercanvi de pongos… I pitjor quan diuen que han de fer riure!
Lo maco seria veure a algú que comenci a plorar després d’obrir el regal :-D
Intercanvi de pongos? Això es molt de crisi, eh?
Aprofitem per fer-nos regals a alguns, com a la meva sogra, que té 93 anys -al gener 94- i és xocolata-addicta i li regalem una caixa de bombons (per Nadal, pel seu aniversari, pel seu sant i quan convingui), o una tenda de campanya nova pel tocacampanes de mon fill petit que ha trinxat l’anterior i, llibres amb punt de llibre format euros, pels nebots i si els demés no necessiten res, a base de vals-regal. Regalar per regalar? Ui, no. Tinc “onhoposos” més que suficients.
Als 93 anys un es mereixeria un regal cada dia, que si us espereu fins que sigui Nadal…
Vols dir que el secret per la longetivitat es la xocolata?!
Gràcies per recordar-nos el que estem vivint. Això ve a ser una mena de tortura, oi?
BDSM pur…
Pons’s blog, torturant els seus lectors des del 2006 ^^
A tu t’agrada el latex, oi? Baixa al soterrani, allí t’espera el becari amb un fuet xulíssim ;-)