Cas típic 2040: noi li agrada noia, noi li agrada neverwhere

Posted: 2014-12-19 in Llibres

Neverwhere(1)

Neverwhere – Neil Gaiman

Neverwhere es la història d’un escocès, en Richard, que va a viure a Londres. Malgrat tenir una parella sentimental força dramàtica i manipuladora Richard es prou feliç en la seva vida a Londres, però tot canvia quan coneix una noia anomenada Puerta (que rima amb Ruperta). Aquesta noia capaç d’obrir portes es perseguida per un parell de personatges sinistres, però com que Richard es un bon noi no pot evitar salvar una dama en problemes. La part negativa es que al haver-la ajudat els problemes el començaran a perseguir a ell. Els problemes vindran perquè al intervenir passa d’existir en Londres de dalt i passa a viure en el Londres de abaix. Ah! No sabíeu que hi havia un Londres de dalt i de abaix?

S’ha de reconèixer que al principi es una mica caòtic. No pas perquè la història sigui difícil de seguir, ja que bàsicament es la clàssica estructura de gent dolenta que vol fer mal a la gent bona. Sinó perquè no està massa clar com funciona això del Londres de baix. La gràcia del llibre i la seva principal característica son els seus personatges excèntrics. El marqués de Carabas, el vell Bailey, el Conde, etc. Però en especial un parell de malvats que de tan malvats i cruels son més aviat una paròdia de malvats, de fet son els meus personatges preferits. La trama de bons perseguits pels dolents dona un parell de girs argumentals mig inesperats que li donen emoció a la història.
Haig de reconèixer que al principi el llibre es entretingut però res més, però a partir de la meitat del llibre es quan puc dir que m’ha agradat. Pel què fa al final, podem dir que hi ha dos finals. Els final d’acció que es pot dir que es bastant correcte i l’altre es el final de trama que després d’una part massa allargada segons el meu gust desemboca en el final de la història que es com havia d’acabar.

Es clarament el llibre d’en Neil Gaiman que més m’ha agradat. Ja se que dir això no es dir gran cosa, ja que els dos llibres que havia llegit d’ell son: American Gods i El cementiri sense làpides i altres històries negres. A part del Buenos Presagios que el compto més com a propietat de Terry Pratchett que no pas d’ell.

PD: A aquest li ha agradat el llibre més que a mi.

—¿Te gusta el gato? —dijo.
—Sí —dijo Richard—. Me gustan bastante los gatos.
Anestesia puso cara de alivio.
—¿Pata? —preguntó—. ¿O pechuga?

—Y no queremos tener que haceros daño.
—Sí queremos —dijo el Sr. Vandemar.
—Bueno sí. señor Vandemar, ya que lo dice usted así. Queremos haceros daño a los dos. Queremos haceros mucho daño.

—¿Y qué pasaría si alguien violase la Tregua del Mercado? —preguntó Richard, mientras se abrían paso a empujones entre la muchedumbre. Cazadora lo pensó un momento.
—La última vez que ocurrió fue hace unos trescientos años. Un par de amigos se pelearon por una mujer, en el mercado. Alguien sacó un cuchillo y uno de ellos murió. El otro huyó.
—¿Qué le ocurrió? ¿Le mataron? Cazadora negó con la cabeza.
—Todo lo contrario. Aún desea haber sido el que murió.
—¿Sigue vivo? Cazadora frunció los labios.
—Más o menos —dijo, después de un rato—. Más o menos vivo.

—Después de todo —dijo el Sr. Croup—, somos célebres por toda la creación por nuestro talento en las artes del suplicio.
—Se nos da bien hacerle daño a la gente —aclaró el Sr. Vandemar.

Nota: 7/10

Anuncis
Comentaris
  1. Oriol Farré ha dit:

    M’alegro que per for hagis trobat un llibre del Neil que t’agradi! Em feies patir ja…

  2. Elric ha dit:

    Un 7!tot un èxit XD

    Bé bé, prou bé

  3. Neguema ha dit:

    Puerta i Anestesia… XD

  4. ahse ha dit:

    Quin és el Londres de dalt i el Londres de baix?
    Quina és la gent dolenta i quina és la bona?
    Quin tipus d’emoció hi ha a l’història?
    Qui és el seberi foberi i per què ens hauria d’importar què llegeix el tal?

  5. JOMATEIXA ha dit:

    L’anoto per fer-hi una ullada, encara que tinc altres recomanacions teves pendents. Passa que les tinc en ebook i em costa una mica més posar-m’hi. Tot arribarà :)

  6. XeXu ha dit:

    Ja es veu que és de la corda de Terry Pratchett, no? Encara tinc feina amb aquest autor cop per posar-me a llegir fotocòpies, però reconec que sembla interessant. Per cert, aquest any acaba i no he llegit res de Pratchett, ooooooh…

    • Pons ha dit:

      Que més voldria en Gaiman que semblar-se a Pratchett! En Gaiman es més d’ambientar-se en el mon real però afegint uns personatges o un submon fantàstic que ningú veu exceptuant el protagonista que el descobreix.
      Però ni de lluny té tanta gràcia, ni crea trames tan bones ni fa personatges tan carismàtics com el bo d’en Terry!

      Jo tampoc he llegit res de Pratchett aquesta segona meitat de l’any, en la primera van caure un parell.

    • ahse ha dit:

      Ja és hora que et posis les piles, tens 10 dies per arreglar els teus errors. Et recomanaria començar amb Mort, és el llibre perfecte ^^

      • XeXu ha dit:

        Em sap molt greu AhSe, sé que et farà mal això que et diré (probablement a mi em farà més mal el teu bat de beisbol), però ja he llegit Mort, i dista força de la meva concepció de la perfecció…

        • ahse ha dit:

          Ostres tio, estàs F a T a L!!! La teva concepció de la perfecció == NULL, o pitjor encara, potser és un dangling pointer… Si algun dia aconsegueixes inicialitzar o assignar-la comunica-ho al Pons’s blog per felicitar-te i potser comprar-te algun regalet…

  7. Aris ha dit:

    Te bona pinta el llibre, queda a la llista com regal de reis

  8. Xavier Pujol ha dit:

    Els diàlegs prometen

    • ahse ha dit:

      Si llegeixes aquest llibre quanyaràs a la loteria ;-)
      Si guanyes a la loteria el 20% de la ganancia el deus al Pons ^^

  9. Gemma Sara ha dit:

    El Londres de dalt i el de baix es distingeixen per la condició econòmica dels habitants, hombre rico-hombre pobre?
    Mira q posar-li a la prota Puerta… sembla una broma, no?

    • Pons ha dit:

      Puerta no es un nom tan raro si el teu pare es diu Pórtico xD

    • ahse ha dit:

      Més val agafar a l’AhSe com a exemple i mirar les preguntes ja fetes (a més a més si un té la resposta ja pot contestar, aquest és un bloc on les opinions dels comentaristes tenen valor, gràcies a la generositat del Pons) + les respostes que el gran Pons va donar:

      “El Londres de dalt està sobre el Londres de baix”
      — Pons contestant a les preguntes de l’AhSe

  10. Elfreelang ha dit:

    a mi el que més m’agrada és el títol neverwhere

  11. […] 70/194. Amb Neil Gaiman tinc una relació d’amor-odi, l’amor seria Buenos presagios i Neverwhere l’odi seria American Gods i el cementiri sense làpides. Stardust s’afegeix a la […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s