L’alquimista – Paulo Coelho (168 pàgines)
Desprestigiava en Paulo Coelho perquè ja sabeu, és Paulo Coelho, tot lector ha de fer-ho, i jo soc un lector, no? No cal que contesteu. La fama d’en Coelho es d’un venedor de fum d’aquests que disfressen els seus llibres d’autoajuda de novel·les. Es d’aquells que et venen el positivisme i que qualsevol cosa es pot fer si tens voluntat i que ens llencem a l’aventura sense pensar perquè les energies màgiques estan de part nostre. Si, es clar, però la hipoteca no la paguen les energies espirituals. Lo fotut es que veus gent que li agraden aquest tipus de “llibres”, i es totalment respectable, o això es diu, la veritat es que jo els hi perdo el respecte, però si us plau, no seguiu el meu mal exemple ja que soc un irrespectuós. Sigui com sigui, jo anava malparlant sobre els seus llibres sense haver-ne obert mai cap, així doncs vaig decidir que a partir deixaria de criticar gratuïtament i ho faria amb fonament quan m’hagués llegit un llibre seu, concretament he triat la seva obra més famosa, el Alquimista. Un altre motiu es que no té gaires pàgines.
L’Alquimista va d’un pastor d’ovelles de principis del segle XX (això suposo jo, perquè en cap moment ens parla de dates) que decideix vendre’s les ovelles per seguir la pista a un suposat tresor perquè això es el que somia durant varies nits. En serio? Si, no m’ho estic inventant, literalment vol fer cas al seu somni que li diu que al costat de les piràmides d’Egipte hi ha un tresor esperant que el vagi a buscar. El nano es deixa robar els calers que li havien donat per les ovelles pel primer estafador que troba tot just creuar l’estret de Gibraltar, així doncs per poder menjar demana feina a un venedor de cristall. Se li acudeix la gran idea que si neteja el cristall i el deixa brillant i bonic serà més atractiu pels clients, i miracle! Resulta que la botiga té més clients! Motivat per la seva gran visió empresarial pensa que en els vasos de cristall podrien vendre te ja que la botiga està al mig del desert en un turó on no hi ha ni una maleïda ombra, i segon miracle! Tenen més clients!
El llibre segueix amb aquesta tònica de successos “miraculosos” que es produeixen gràcies a les idees arriscades que empren el jove, tot seguint el camí cap a Egipte, força repetitives i avorrides les històries. Entre mig d’aquests successos troba diversos personatges que li donaran consells sobre la vida, que no son res més que frases teòricament profundes que realment son obvietats o directament xorrades. Més que un llibre sembla que sigui una faula per nens.
—INICI ESPOILERS—-
La única motivació per acabar el llibre era saber què coi passarà quan arribi a Egipte, tot i que em donava la sensació que seria alguna cosa de l’estil “l’objectiu era simbòlic, lo important es lo aprés durant el camí, tot el que has fet durant el viatge” o alguna collonada semblant. Bé, si hagués sigut això encara tot plegat tindria sentit, però no! El final es totalment surrealista! Resulta que al final del camí si que hi ha un tresor! I just al lloc on les pistes dels somnis li indicaven! Des de quan els somnis son tan exactes?! Des de quan els somnis son endevins?! Quina porqueria de llibre…
—-FI ESPOILERS—–
El missatge de tot el llibre es el mateix una i altra vegada, que has de seguir els teus somnis perquè sinó no seràs feliç. A més et sortirà bé perquè el univers vol que siguis feliç. Com si a l’univers li importés el que passi amb tu. Tota la estona es la filosofia barata d’aquest tipus de positivisme, carpe diem, arriscat, viu el moment, fes el que vols i tot anirà bé, superació personal, i totes aquestes merdes. Deixeu-me acabar amb uns quants exemples de frases d’aquestes:
Cuando quieres una cosa, todo el Universo conspira para ayudarte a conseguirla
Se llama Principio Favorable, la suerte del principiante. Porque la vida quiere que tú vivas tu Leyenda Personal
El Alquimista le pidió que se colocara la concha en el oído. Él ya lo había hecho muchas veces de niño, y escuchó, como entonces, el sonido del mar. –El mar continúa dentro de esta concha, porque es su Leyenda Personal. Y jamás la abandonará, hasta que el desierto se cubra nuevamente de agua.
Que manifestis que t’agrada un llibre a qui tu mateix poses de nota un dos sobre deu és no fer cas del criteri.
Enhorabona!
T’estàvem esperant… :D
Dius que m’agrada pel títol? No en facis mai cas dels títols dels Casos típics, estan com a tradició, no pas perquè tinguin sentit algun
Qui no li fa cas al Pons patirà…
Que bé! Tenia la mateixa percepció que tu dels llibres de Coelho i em feia mandra -per prim que sigui- obrir cap llibre seu. Així que també racava d’ell sense llegir-lo. Ara ja no em cal gràcies al teu post! ;D
Pons’s blog, llegint porqueries de llibres pel bé de la societat crítica des del 2006 ^^
Confesso que he pecat i vaig cometre l’error de llegir dos! llibres d’en Coelho. Però per allò de poder parlar amb una certa propietat, si més no d’aquells dos llibres. Vaig cometre l’error de llegir El pelegrí i em va semblar una anada d’olla del quinze sense cap mena de gràcia. Després vaig recaure en L’alquimista, no pas per gust, sinó perquè una professora del meu fill a l’ESO li va fer llegir. No cal dir que, a partir d’aquell dia, ni la saludo. Em va semblar un mal refregit del Sidharta de Hesse. I, per cert, odio tots els que ens fan creure que si no fem allò que somniem és perquè no hi posem prou voluntat. Pot ben ser que els nostres somnis necessitin alguns retocs de realitat i pot ben ser que, senzillament, hauríem d’aprendre a funcionar bé amb el que som. I sí, ja ho sé, això és terriblement injust pels que ens semblen menys, però tots els que hem arribat fins aquí som descendents del mico més fill de puta de la tribu, o sigui que a achantà la muí i carpe diem.
No us refieu mai d’un autor del que en fan calendaris a l’Fnac. (refrany anònim)
Bon any i tal.
En serio fan llegir a Coelho a la ESO?!! Hauria d’estar prohibit enverinar la jove ment dels adolescents fàcilment impressionables amb aquesta porqueria!
M’ha encantat el refrany anònim xD
Bon any i pasqual.
Et pots creure que no he llegit mai res d’ell. No me n’has fet venir gaires ganes després de llegir el teu post però ni que només sigui per portar-te la contrària. En fi, ja ho veurem…
Bon Any Nou, Pons!!
Bon Any Pons, Ahse!!
Total, amb la velocitat que llegeixes els llibres ni tan sols tindràs temps a que et sagnin els ulls si el llegeixes.
Bon any nou, McAbeu!
Bon enigmàtic any, LLIBRE!
Gràcies! Bon Any Nou! (Per moltes equivocacions més :-D)
PONS: AL final he decidit que, posats a triar, val més llegir un Pratchett. Així que l’any que ve, em comptes d’un en llegiré dos… que sinó després em renyes. :-D
AHSE: Per moltes més. :-DD No equivocar-se mai ha de ser molt avorrit (amb l’excepció d’en Pons, naturalment)
Només per aquest fet el teu 2015 segur que serà millor que el 2014 ;)
El Pons és el gran Mestre de l’Univers…
Un post crític per acabar l’any.
Que tinguis bones perspectives pel 2015!
Pons’ blog, criticant des del 2006 ^^
Igualment ;)
Et confessaré que aquest l’he llegit i un altre que no recordo…, però sempre és el mateix tarannà màgic i mira una mica, sí, però acaba avorrint. El primer em va deixar un bon regust de postivisme…i em quedo amb això. No em renyis massa :-P
BoN AnY 2015 Pons !!
Se que hi ha gent de tot, gent que fins hi tot li agrada el positivisme! Però podria ser pitjor, podries ser d’aquells que escriuen intercalant majúscules i minúscules…
Bon any!
;-)
Abracadabra :-D
No he llegit mai res d’aquest paio, i tampoc ho faré perquè tot el que m’ha arribat d’ell em fa venir arcades, més aviat. Em recorda a un tal Jorge Bucay que vaig llegir un cop, que em va deixar la impressió que prenia els seus lectors per idiotes. Malgrat tot, li he de reconèixer un mèrit a aquests individus: si escrivint la brossa que escriuen publiquen i a més amb èxit, animen a qualsevol.
Nosaltres també hauriem de publicar, segur ens fariem rics!!
Bona idea! Quan tingui més ganes de rajar ja agafaré un Bucay, de moment, estic servit
Una de les millors critiques que he llegit durant aquest any!! El post perfecte per acabar el 2014, gairebé podria dir que no m’ho esperava! La genialitat del Pons brillarà durant segles ^^
Jo tampoc no he llegit cap llibre d’en Paulo Coelho perquè evidentment vaig desprestigiant al Paulo Coelho perquè és un venedor de fum d’aquests que disfressen els seus llibres d’autoajuda de novel·les i tothom el troba graciós i tothom pensa que és gran i tothom el va recomanant i tothom quan no té llibres tècnics per llegir agafa un Paulo Coelho i tal… I no tinc ganes de llegir-lo per portar-li la contrari al Pons perquè tinc ben clar que aquest post no ha sortit de la mà del becari i si algun dia hauré de defensar la meva opinió sobre els llibres d’aquest Paulo Coelho els enviaré al CT 2048-2 ^^
que no t’enganyi la url, aquest es el CT2048
Amb els salts temporals d’aquest bloc mai no se sap! Un més val que s’aferri a la URL, no sigui el cas que el món canvii de cara justament quan un menys s’ho espera.
jo també confesso que m’he llegit no dos sinó tres llibres del tal Coello , la veritat em va costar llegir-los és literatura fàcil feta sembla de vegades acop de copiar i empegar idees d’altre però contra gustos ….
tres! tres!!
tres és multitud
A mi en Coelho no m’acaba de convèncer, vaig llegir alguna cosa fa temps i no he repetit.
sabia decisió
he llegit un parell de llibres d’ell i auf…. quina cosa més pesada!!!
algú sap on estan els defensors del Coelho ?
El becari pot ser que en tingui una idea…
Apa, quin mal llibre per acabar l’any, esperem que el que ve ens porti algun Pratchett dels teus :p
Bon any nou ponsià!
Pons for ever!
Bon any nou!
Si acabes l’any amb un mal llibre es fàcil que el primer de l’any sigui millor :P
Jo tampoc l’he llegit però he arribat a llegir un del cavaller de l’armadura oxidada que era directament autoajuda disfressada de relat… però tota una novel.la… quasi que no cal, ja sé el que cal, ser positiva i que l’univers conspiri, guai :) Bon any!!
Què embafador! Bon 2015!
em sona
Molt bon any Pons!! Carregat de millors lectures que aquesta!!
Gràcies! Igualment!
Així m’agrada, que li fotis canya! T’asseguro que a mi no em fa falta llegir-lo, tampoc sóc crític, però sé de què va i no se’m passa pel cap. És més, amb el que expliques és suficient per, si un dia em trobo Cohelo per algun lloc, rebentar-li el cap amb una barra de ferro perquè deixi de fer mal a la gent. Els convenç d’aquestes bajanades i després venen les depressions i els suïcidis. Fer-se rica a costa del que la gent necessita sentir, perquè necessitem creure en alguna cosa. Repulsiu.
I sí, on paren els admiradors, que són legió? Que es manifestin!
Segurament deu ser incompatible ser admirador de Pons’s Blog i d’en Cohelo
Ostres!! Per primera vegada a aquest bloc puc observar en el XeXu una reacció normal…
Jo, jo! Jo sóc defensora de Coelho, però no de tot el que escriu. L’Alquimista, no; massa consells massa descarats. Si m’han d’ajudar, que jo no sàpiga que m’ajuden, que sinó em rebel·lo. Maktub, psss, A la vora del riu Piedra em vaig asseure a plorar, buenu, encara… Em van agradar molt Verònica decideix morir, i Onze minuts. Són dues bones novel·les, per mi, amb unes quantes idees originals, força raonaments que et fan pensar i que jo recordi molt pocs consells fàcils dels que a tu et molesten i a mi no m’agraden. Ja fa temps que no en llegeixo res, No sé si continua tan prolífic. El darrer va ser el Zahir, ja deu fer set o vuit anys i no vaig aconseguir acabar-lo. Penso que és impossible mantenir la qualitat dels llibres quan se n’escriuen tants. Al final s’acaben repetint. És clar que a tu ja no t’ha agradat ni el primer. Aquests dos t’agradarien, Pons. Ei, segur que m’arrisco, però ja et començo a conèixer.
M’estàs recomanant no un sinó dos Coelhos?! No m’ho crec!
Poses uns arguments força poc treballats perquè els detractors del tal ens possesim a llegir-lo… Millor fas un resum breu sobre què hi ha dins aquella Verònica (a més de les tripes i els genitals) i què passa en els 11 minuts. Sino ves preguntant-li al McAbeu què opina del Coelho, que és dels que acostumen estar equivocats.
Jo em vaig llegir Brida fa molts anys, anys i panys diria, i no he tornat a llegir res més d’ell, i això que em va agradar. La veritat és que no em criden els altres llibres que ha tret.
Per cert, ja que estic aquí et felicito l’any, feliç 2015!XD
Sembla que eres massa jove per poder entendre què era això que llegies…
Fins el dia 2 no has vingut a felicitar-me l’any?!
Deu haver estat en coma alcohòlic… Tant de bo s’ha despertat i ha passat pel bloc a felicitar-te!
Jajjajaja
a) Potser sóc una iaieta de 90 anys i quan vaig llegir el llibre tenia 50, així que massa jove no seria…
b) Que consti en acte que vas dir que et prenies uns dies de vacances nadalenques, així que si busquem un culpable…
c) Estava de viatge atiborrant-me de Guinness, no vas massa desencaminat! XD
Vaig dir que estaria de vacances fins el dia 31! Només llegeixes la part que t’interessa
[…] CT2048 Clidice […]