Arxivar per gener, 2015

5192EnTxNQL._SY344_BO1,204,203,200_

Snowcrash – Neal Stephenson

La novel·la de Neal Stephenson que es va publicar el 1992 anomenada Snowcrash ens situa en un futur no massa llunyà on els governs han deixat pas a les grans empreses, i els paisos han passat a ser fronteres secundàries en comparació amb el districtes-estat que prenen més importància. Una de les empreses més prestigioses es una pizzeria que s’enorgulleix d’entregar les pizzes en menys de 30 minuts passi el què passi, per alguna cosa es una empresa controlada per la màfia, i es justament en aquesta pizzeria on treballa el nostre heroi. No es que el protagonista sigui un heroi, es que el seu nom es Hero, per si aquesta pista no fos suficientment clara el cognom es Protagonist; dubtes? Cap ni un. La vida real d’en Hero no es gran cosa, però per contra, en el mon virtual, conegut com a Metaverso, es força famós i respectat. Pels qui no estigueu versats en el tema, el Metaverso es com un Second Life, però amb èxit de veritat. El nostre heroi coneix una adolescent anomenada T.A que l’ajuda a repartir una pizza a temps evitant així una tragèdia de proporcions bíbliques. A canvi, en Hero la traurà de la presó; es un favor totalment equitatiu, no?
El que no em fa gaire el pes de la novel·la es quan comença a relacionar-ho tot amb la religió. Trobo que està tot el tema molt agafat amb pinces. Si vull interpretacions alarmistes i exagerades sobre la religió ja em llegiré a Dan Brown. Això si, l’acció cyberpunk amb gossos-robots, drons voladors i patinadores temeràries molt bé, cap queixa.
Snowcrash es junt amb Neuromantic de William Gibson i les ovelles elèctriques de Philip K. Dick el clàssic cyberpunk més famós que s’ha escrit mai. Sí, ja ho se, el gènere cyberpunk no es gaire conegut pel públic en general, però precisament per això, per què no descobrir-lo justament amb una de les millors obres del gènere? Bé, a part de La era del diamant, del mateix autor, jo no m’he llegit res més de cyberpunk, però els experts son els que diuen que es de les millors sinó la millor.
La acció en el llibre va in crescendo a mesura que més gent es veu implicada en la trama, en especial una espècie de rus molt gros i xungo de tal manera que no seria suficient canviar d’ascera al trobar-te’l sinó que caldria canviar de ciutat o millor encara de país. Una petita mostra extreta del llibre que demostra el que us vull dir es aquesta frase: “Ya no tiene que preocuparse por intentar ser el hijoputa más peligroso del mundo. El puesto está ocupado.”
El recomanaria? A veure, si sou amants del cyberpunk i no us l’heu llegit simplement no us crec. Si sou gent més normal i teniu curiositat per saber de què va això del cyberpunk aquest pot ser un bon llibre per descobrir-ho. No cal ser un informàtic geek per gaudir del llibre, però ser-ho ajuda.

Tan sólo hay un principio: El Repartidor en tu puerta y la pizza entregada en treinta minutos, o puedes comértela gratis, pegarle un tiro al conductor, quedarte su coche y meter una demanda judicial de primera.

Vitaly es propietario de medio cartón de Lucky Strike, una guitarra eléctrica y una resaca.

–No obstante, estamos equipados con dispositivos, que incluyen aunque no se limitan a armas de proyectiles, que, en caso de usarse, pueden representar una amenaza extrema e inmediata para su salud y bienestar.
–Un movimiento raro y te volamos la cabeza -aclara el segundo metapoli.

De buenas a primeras los ilumina un foco tan grande y potente que no hay forma de mirar hacia él. Luego se apaga de nuevo, mientras retumba en el agua un disparo del rifle de Vic.
–Buen tiro, Vic -dice Ojo de Pez.
–Es como una de esas lanchas de los traficantes de droga -dice Vic, observando a través de su mira mágica-. Hay cinco tíos en ella. Vienen hacia aquí. – Dispara otra vez-. Corrección: quedan cuatro tíos. – Bum-. Corrección: ya no vienen hacia aquí. – Bum. A treinta metros una bola de fuego hace erupción en el océano-. Corrección: ya no hay lancha.

Nota:7/10

Corren un munt de “premis” per la blogosfera com ara el Kreativ Blogger, el Liebster o el Best Blog. Qui més qui menys els ha rebut com a mínim mitja dotzena de vegades. Diguem que no es tracta de premis gaire exigents, pel fet d’existir com a bloc ja et cauen a les mans no saps com. Perdoneu la desil·lusió provocada per si algú els tenia guardats com un objecte venerat i sagrat.

Per celebrar que avui el bloc fa 9 anys he decidit portar a cap la idea dels Premis Pons, però modificant una mica el concepte original. El nom del premi finalment serà: Primer Premi Anual Montgomery Burns Pons per la Excel·lent Tasca en el Camp de l’Excel·lència. [veure capítol 3×24]

L’objectiu del premi es guardonar als blocs que tenen un nivell de qualitat dignes de ser llegits per en Pons. Així mateix, el receptor d’aquest premi es veurà en l’obligació moral de guardonar dos blocs més a la seva elecció amb tal premi. Per suposat els dos blocs escollits han de tenir el Nivell de Qualitat Pons (NQP). Si l’obligació moral no es suficient em veuria forçat a aplicar altres tipus d’obligacions, però creieu-me ningú voldria arribar a aquest extrem. Si es possible m’agradaria que els dos blocs premiats no tinguessin relació entre ells, es a dir, que siguin dos blocs dels quals veieu que no es comenten l’un a l’altre.

Aquestes son les meves dos nominacions. Un fort aplaudiment pels premiats: Ignasi Oliveres Ignasi Oliveras i McAbeu!
PONS_xarel

PONS_ignasi

Per fer la vida més fàcil als guanyadors els hi deixo la plantilla.

PONS_plantilla

Actualització: Les noves adaptacions del format en el premi basat en el format original del premi son obra d’en McAbeu, o sigui que ja li esteu agraint la feina!

BCPP: Sergi

El CT2068 el trobareu en el Roda el món i torna al bloc.
També podeu deixar els comentaris per allà, o no.

Ja heu vist la quarta temporada de Homeland? Si encara no l’heu vist en aquest post us donaré motius per fer-ho, i podeu llegir tranquils, la secció de espoilers està com sempre convenientment delimitada.

Per veure Homeland i gaudir-ho com cal ens ens hem de posar a la pell d’un americà de bé, com per exemple un agent de la CIA. Comencem: La vida del terrorista iraquià (o afganès o pakistanès, realment hi ha diferència per la CIA?) es molt dura. Per exemple, si li deixes el teu cotxe a un amic has de recordar-li de dir que no se’n vagi a la seva caseta del desert aillada, perquè llavors la CIA autoritzarà un atac amb un F-15 sobre la teva caseta i Booooom! Però com que es el primer capítol de la quarta temporada de Homeland i a més es l’aniversari de Carrie estem de sort i no ens hem carregat a ningú innocent (des del punt de vista de la CIA hi ha iraquians innocents?), el de la caseta al mig del no res era realment el terrorista perillós. En els capítols següents les coses ja no sortiran tan rodades. Això si, la celebració de l’aniversari de la Carrie es una porqueria. Per cert, que les coses surtin rodades vol dir que ha mort el terrorista que volíem i només hi ha hagut 39 víctimes col·laterals més, però fet i fet eren iraquians (o afganesos o pakistanesos, a qui li importa?), per tan això de víctimes es com exagerat, no? Vull dir que no eren persones de veritat, es a dir estadounidencs, o com a mínim canadencs. Coi de llibertat de premsa que exagera les coses… Però no ha sigut un míssil prou gran, perquè la administració Obama ha retallat en defensa i ja no es poden llançar míssils tan grossos com feien en la feliç època Bush, maleits liberals pacifistes! Per culpa d’això ha sobreviscut un nano! I aquest nano que tot i que ja era un terrorista en potència, perquè tots els afganesos ho son, després de la operació reeixida encara serà més terrorista. Per començar penja un vídeo on es veu el suposat “casament” ha! Està clar que es tracta d’un entrenament per formar terroristes! Gent rient? Estan dissimulant, son tàctiques per explotar bombes somrient! Gent ballant? Son moviments d’atac terroristes! Hi ha nens? No! Son terroristes nans!

Comencem a despertar l'esperit nadalenc

Homeland va una mica tard i us desitja un bon nadal

Només m’ha calgut un capítol per recuperar tota la mania que li tenia a la Carrie, només hi ha una explicació plausible, vol dir que es molt bona actriu. “Pudimos hacer más por él” En serio? Disparar i carregar-te 4 o 5 persones d’una multitud de varies dotzenes assedegada de sang no es suficient? Què més es podia fer? Trucar a Batman?

Què li ha passat en Quinn? Està molt sec! Sembla que no li hagin donat res de menjar entre la tercera i la quarta temporada! D’acord que a Pakistan es deu menjar fatal, però coi, alguna cosa s’ha de menjar, pobre home… A sobre l’ajuntes amb la Carrie i sembla que tinguis una convenció d’anorexics. A part d’estar sec com una mala cosa està pàl·lid i no fotem, si una cosa sobra en aquells països es el sol! En general fa molt mala cara aquest home, sembla que els de maquillatge li facin bullying. També em preguntava perquè la Carrie i en Quinn no s’havien liat en la tercera temporada. Ara la resposta està clara, en Quinn les prefereixes amb més…. més… més corbes. Sobre gusts ja sabeu.

D’acord que acabats de néixer els nens no solen ser macos, per molt que els pares diguin el contrari, i per molt que la gent del voltant d’ells fingeixi que si, que son preciosos (per què la gent fingeix, no? ningú creu que realment siguin macos, o si?) Però la filla de la Carrie es força lletja, no? Vull dir que ha de sortir a la tele, realment no en pots triar un de més maco? Està clar que de gran serà una noia intel·ligent perquè quin cap més gros que té!

Com s’ho farà la Carrie, una noia de 30 i escaig anys, en forma i de bon veure per reclutar a un nano perquè treballi com a informador el qual està en una edat tal que les seves hormones no paren de bombejar testosterona a tota màquina? Alguna idea? Bingo…. No, ho sento, aquest fet es tan evident que ni tan sols compta com a espoiler.

Tal com passa a les altres temporades van saltant coses força incoherents: “Se dirige hacia un campo de entrenamiento”. Un segon, un segon. Saben on hi ha un camp d’entrament i no fan res? Estem parlant d’un camp d’entrenament de terroristes pel que entenc, o es tracta d’un camp d’entrenament de criquet? Podria ser, estem parlant de Pakistan.

—————– INICI ESPOILERS —————–

Cada dia que passa la Carrie es més odiosa. Es baralla amb en Quinn, amb qui està per sota seu, amb la noia àrab, amb tothom! No m’estranya que a la que puguin el seus subordinats aprofitin una excusa per aixafar-li el nas.

Una altra vegada amb els brots psicòtics de la Carrie?! Es un tema que han tret en cada maleïda temporada de la sèrie! No se vosaltres, però jo ja estic fart de la veure la Carrie alterada, cridant i dient incoherències.

Jo em pensava que la política de EEUU era no negociar amb terroristes, però ara resulta que si. Des de quan l’han canviat? No per res, eh? Però potser m’interessaria segrestar a algú i fer xantatge.

Perquè en Quinn decideix anar pel seu compte a salvar la ambaixada? Si els marines que queden no poden perquè pensa que ell podrà? Aquest tipus d’acció de la Carrie m’ho espero, però d’en Quinn? Amb lo sensat que és? Què no veu que es un suïcidi? Que no pensa en la llogatera formosa que l’espera als EEUU? Si no fos ficció se l’haguessin ventilat de seguida, però per sort en Quinn es un super agent al estil James Bond. Només cal veure com ell tot sol va alliberar la ambaixada de mans del terroristes, si no es carrega a tota la cèl·lula terrorista sencera es perquè fugen, i amb una sola pistola, i crec que sense ni tan sols recarregar. Sobren marines i falten agents com en Quinn.

Si us plau que algú m’expliqui que coi es l’últim capítol de la temporada. Portàvem una bona temporada, amb acció, amb intriga, amb problemes, amb traïcions, amb coses de terroristes, etc etc. I arribem a l’últim capítol i la sèrie es converteix en una telenovel·la. Estic parlant en serio. Passeigs pel parc amb la nena, el rotllo amb en Quinn, el drama del pare mort, el drama de la mare desapareguda que torna després d’anys i panys sense saber res, un germanastre. Que més falta? Per què no apareix un germà bessó sud-americà ja posats? Ja que fas un culebró fes-ho bé i posa un Carrie-Roberto! Per què ho fan això els guionistes? Ha sigut culpa de la Carrie que els hi ha exigit una trama per poder lluir-se més i plorar i fer crits histèrics de la manera sobre-actuada que la caracteritza?

—————— FI ESPOILERS ——————-

Parlant de terrorisme. Algú ha vist el opening de la sèrie sencer? I la música? vull dir el sorolls que acompanyen la intro, això si que es terrorisme! Es terrorisme visual i sonor! Es horrible! i a sobre es llarga! dura més d’un minut! Es tortura en tota regla, hi ha presos a Guantanamo que els torturen amb imatges i sons molt més suportables.

El final de tot l’han deixat d’una manera per tal que hi hagi una cinquena temporada, però ho han fet de tal manera que no tinc cap ganes de veure aquesta cinquena temporada. Si se que la cinquena es la última temporada la veuré, sinó la veritat es que també, però aquest capítol final m’ha deixat molt mal regust de boca, tant que li anava a posar un 8 a la temporada però al final li deixo un 7. Després de tota la acció d’anteriors capítols el capítol 12 es un anti-clímax total.

Malgrat tot lo comentat anteriorment i reiterant el fet que la Carrie em cau en poca gràcia, haig de reconèixer que possiblement la quarta temporada de Homeland es la millor, potser empatada amb la segona per culpa de l’horrible últim capítol. Per tan si heu vist les tres primeres seria estúpid no veure la quarta.

Nota quarta temporada: 7/10
Nota sèrie: 7/10

Si alguna cosa li sobren en aquest bloc són excuses per fer celebracions, però a tothom li agrada celebrar! La excusa de la celebració d’avui ve donada per l’estadística del bloc, concretament perquè hi ha un comentarista que ha arribat a la màgica xifra dels 1.000 comentaris deixats en aquest bloc.
No, no es tracta d’en Pons, jo no compto com a simple comentarista del bloc, soc alguna cosa més que això, oi? De fet en porto gairebé 8.000 comentaris, qui sap si em faré una auto-homenatge quan arribi als 10.000 comentaris propis, m’ho mereixeria, no? Tampoc es l’ahse qui ha arribat als 1.000 comentaris, ella tampoc es pot considerar com una simple comentarista, ella està molt per sobre d’aquest nivell, per alguna cosa porta gairebé 5.000 comentaris en la història d’aquest bloc.
Esteu intrigats per saber qui es aquest comentarista implacable? Voleu saber qui no es cansa mai de comentar? Voleu conèixer aquesta persona que rarament falla en la visita de Pons’s blog? Voleu conèixer a aquest pesat que no para d’escriure en el meu bloc? Amb tots vosaltres en XeXu! Un fort aplaudiment per ell i pels seus 1.000 comentaris escrits en aquest bloc! Si teniu curiositat el comentari número 1.000 d’en Xexu va ser aquest.
Però no seria una celebració com MEV (Monstre Espagueti Volador) mana si no hi hagués un premi a l’alçada de tan remarcable efemèride. Per tan, he cridat als meus experts i cars dissenyadors exclusius dels concursos dels casos típics múltiples de 100 per aquesta ocasió tan especial i han dissenyat aquesta copa. Una vegada més em quedo sense paraules.
copa1000
BCPP: Eva, Xexu, àtoms i lletres

Realment a part de l’Assumpta crec que no hi ha ningú frisant per saber quin es el millor post de Pons’s Blog del 2014, però com que no puc decebre als lectors, encara que només sigui a un d’ells, toca publicar el recompte de vots. Com a mínim espero que es passi a comentar els resultats. Els vots son públics, a es a dir que si no fóssiu mandrosos cada un podria haver-los comptat personalment, però tothom confia que el becari faci la feina bruta, oi? Sí, jo també ho esperava. Ja el coneixeu que es força incompetent per tan es possible que el recompte estigui ple d’errors, el pobre no sap ni sumar, per tan si trobeu un fallo si us plau queixeu-vos.

Hi ha hagut molta diversitat pel què fa el repartiment de vots, això es bona senyal perquè vol dir que molts posts eren de molta categoria i cap sobresurt per sobre dels altres en excés. Com a mínim això és el que m’agrada pensar en comptes de dir que tots son mediocres per igual… Però hi ha un clar guanyador. De fet no es gaire sorpresa perquè un post allargat que ocupa tota una setmana es mereix ser el campió, estic parlant del CT2031 i els successius posts anti-Nadal! Empatats en segona posició hi ha el CT1904: La fauna dels vestuaris i el CT1902: Relats conjunts: Màquina d’escriure. Això demostra que els lectors d’aquest blog els hi agrada escriure i despullar-se pràcticament per igual, però que res uneix més que l’odi, en aquest cas contra el Nadal.

La llista completa dels posts votats:

  1. CT2031 3+3+3 = 9
  2. CT1904 2+2 = 4
  3. CT1902 1+3 = 4
  4. CT1893 2+1 = 3
  5. CT1998 1+2 = 3
  6. CT1877 1+2 = 3
  7. CT1976 3
  8. CT1833 3
  9. CT1954 3
  10. CT1881 3
  11. CT1820 1+1 = 2
  12. CT1953 2
  13. CT1949 2
  14. CT1859 1

BCPP: McAbeu

Quarta temporada de Louie vista. Recordeu Louie d’anteriors casos típics, no? Hauríeu
6qGUV
En el segon capítol de la quarta temporada torna a apareixer en Jerry Seinfeld, i torna a fer el paper de cabró malparit una altra vegada. No es allò que dius “que cabron he he he” no, no, es de dir: “Serà malparit!” Es a dir, es un personatge totalment diferent al que ja coneixiem per la seva sèrie, perquè tothom coneix Seinfeld, no? no? No patiu, només era la comèdia més vista als EEUU.
HappyBirthdayLouisCK-48337
La quarta temporada es una mica diferent, els capítols tenen una certa continuitat, son trames que comencen en un capítol i no acaben fins uns quants capítols seguents, a més es va introduint trames secundàries, que poden acabar en el mateix capítol o no.

Al final de la quarta temporada apareix Jeremy Renner, més conegut com a Ojo de Halcon a Los Vengadores. Fent de superheroi? No exactament, més aviat com a venedor de maria… Es curiós veure’l en un paper així.

Sigui com sigui la sèrie va canviant. La veritat, al principi m’agrada més, feia més gràcia, ara les històries son més reals i no hi ha tan lloc per l’humor. Continua estant bé, però…

Us deixo amb un monòleg que no es de la sèrie, però si del seu protagonista.

Nota quarta temporada: 6/10

Després d’una llarga pausa he decidit tornar amb BoardWalk Empire. El motiu? El fet de saber que la cinquena es la última temporada de la sèrie m’ha fet veure que cinc temporades no fa tanta mandra com una sèrie indefinida. I contant que una ja està vista, i son temporades de 13 capítols, ja només em quedaven per veure quatre temporades, bé, ara al acabar la segona, son només tres.

El Tony Soprano d'Atlantic City

El Tony Soprano d’Atlantic City

La vida continua feliç a Atlàntic City. El nanos s’encarreguen que l’alcohol d’en Nucky Thompson arribi bé fins al senyor negre, vull dir el senyor White, i tot va bé. Tot? No, tot no, els emprenyadors del Ku Klux Klan els hi toquen el voraviu als afroamericans (sí, avui m’he llevat políticament correcte). Quan dic torcar el voraviu em refereixo a metrallar-los; poc subtils, oi? Està clar que els del Ku Klux Klan no han vist The Wire i per tan no han aprés a no ficar-se amb l’Omar, que en aquesta sèrie fa el paper de Charly White (el cognom té gràcia xD), el envasador i distribuïdor oficial de l’alcohol d’Atlantic City.

No se si us passa el mateix a vosaltres, però cada vegada que em en Nucky parla amb els federals i diu amb la seva cara tota seriosa i sense vacil·lar “soy inocente” jo em peto de riure.

Una casa plena de nens no es un bon lloc per passar un matí de ressaca, però aquest es un dels sacrificis que ha de fer en Nucky si vol continuar amb la Margaret. Ja se sap, la vida es dura quan tens riqueses i poder pràcticament il·limitat en la teva ciutat.

En els anys 20 la vida era més senzilla, per exemple, com es divertien pares i fills? Amb els iPads com passa actualment? No senyor, hi havia activitats que unien més com ara disparar contra les gavines.

Cada vegada suporto menys al federal. Es tan religiós que es exagerat, al seu costat en Ned Flanders sembla ateu!

No el convideu mai a una festa

No el convideu mai a una festa

———- INICI ESPOILERS ———–

En el segon capítol les coses comencen a fallar per en Nucky. Tothom se li gira en contra? Tothom, sí tothom que es important, només li queda la seva dona. Bé, no s’han casat, però doneu-lis temps perquè es veuen molt units. Qui no voldria casar-se amb en guapo de l’Steve Buscemi? No cal que contesteu, la resposta es obvia.

Que gran que es en Nucky! Converteix un delicte estatal en un de més gros i més xungo i el converteix en federal perquè que té contactes amb el tribunal federal que li deuen favors.

Creieu que tindrà èxit un intent d’assassinat contra Nucky Thompson en mig de la segona temporada d’una sèrie de 5 temporades la qual en Nucky es el protagonista absolut? Resposta correcte. Si mal no recordo de moment porten un intent d’assassinat contra en Nucky per temporada.

La meitat del penúltim capítol es la història del Darmody. Recomano que us la salteu. L’altre meitat es pot veure i així no perds mitja hora de la teva vida. Però s’ha de reconèixer que el final del capítol es bo.

Però el millor de la temporada es per l’últim capítol. Tot apunta a que serà un judici molt intens que durarà tot el capítol però la realitat es que dura tan sols dos minuts ja que en els 10 minuts abans del judici tots els testimonis i proves que tenia la fiscal s’esvaeixen de cop, es la màgia d’en Nucky.
Sobre el final final? Només dir que jo mataria la Margaret. Sobre en Darmody? Es una llàstima, però bé, així veurem en la tercera temporada el mitja cara intentant venjança o fugint com un covard, ja veurem.

————FI ESPOILERS————

Principalment el que veiem a Broadwalk Empire es l’Steve Buscemi, sobretot posant cara de disgust. Ja de per si el Steve Buscemi no es maco de veure, si es veritat, serà un bon actor, i segur que moltes altres coses, però no es el model de desig de les dones. Només falta que aparegui sempre amb la cara de fàstig o cara de “Oh! Deu meu! Estic envoltat d’incompetents!”

La trama sempre va girant al voltant del alcohol, hi ha més coses es clar, però lo important es l’alcohol, qui el subministra, qui el compra, qui el ven, qui el guarda, qui el roba, qui l’intercepta. Ja veieu doncs quina va ser la utilitat de la llei seca, fer guanyar un munt de calers al traficants i pujar els preus, perquè tota la resta va seguir igual.

[nucky]
¿Crees que si existiera un Diós piadoso yo habria salido tan feo?

Nota 2ona temporada: 7/10

Teòricament només celebro les xifres de comentaris més rodones com ara el 10.000 o el 20.000 però m’ha semblat que 25.000 també es una xifra prou rodona, no creieu? Tranquils no em faré pesat i no faré cap post celebrant el comentari 35.000, tot i que el 33.333 també es un número maco per celebrar, no? No, no, a partir d’ara només múltiples de 10.000.

La vida dels gatets està en les vostres mans

La vida dels gatets està en les vostres mans

Per si de cas no us adoneu de com de gran es la xifra de 25.000 comentaris deixeu-me posar un exemple. Si triguéssiu 1 minut per llegir cada comentari i volguéssiu llegir-los tots i ho féssiu sense parar a menjar, ni a dormir ni res, trigaríeu 17 dies 8 hores i 40 minuts.
Atents perquè ara bé la part del cas típic on més destaca el meu caràcter més modest (ehem). Es possible que tingueu enveja de la quantitat de comentaris que té aquest bloc en comparació amb el vostre bloc. Bé, no sols es possible sinó que el vostre deure com a bloggers orgullosos que sou és envejar-me. Però aquesta ingent quantitat de comentaris té tres petites “trampes”:

  1. La primera “trampa” es que jo mateix m’he autoimposat la àrdua, però gratificant, tasca de contestar la major part dels vostres comentaris. No es mereixen. I això ha fet que aproximadament un 30% del total dels 25.000 comentaris sigui meus.
  2. La segona “trampa” es que el meu bloc té l’ahse i en canvi no em sona haver vist cap altre bloc que disposi d’una ahse pròpia, o una espècie semblant de groupie virtual. Em sap greu per vosaltres. “L’efecte ahse” aporta un 18% dels comentaris totals del blog. Per tan queda un 52% dels comentaris que provenen de “factors externs”, també coneguts com a comentaristes.
  3. La tercera i última “trampa” que té aquest bloc en comparació amb el que no tenen els altres blocs es la alta qualitat dels posts. Amb un posts tan bons, tan divertits i en definitiva tan excel·lents es impossible evitar la temptació de deixar un comentari, per tan cada visitant es tradueix en un comentari.

Si teniu curiositat per saber qui ha sigut l’afortunat o afortunada que ha fet el comentari 25.000 us diré que ha sigut [minuts musicals] Gemma Sara! Pensareu que hi ha trampa perquè per casualitats de la vida ella també ha sigut qui va fer el comentari 10.000.

BCPP: Xexu, ahse.

Estimada família! Ens hem vist Nadal, per Sant Esteve, per Cap d’Any i avui per Reis. Deixeu-me brindar per què fins el Nadal vinent no ens haurem de tornar a aguantar! Txin-txin!

Hipp_hipp_hurra!_Konstnärsfest_på_Skagen_-_Peder_Severin_Krøyer
Aquesta ha estat la meva nadalenca i familiar participació als relats conjunts de gener.

Post de rigor sobre la segona meitat dels llibres llegits en el 2014. Si teniu curiositat pels llegits en la primera meitat visiteu el CT1933

12 llibres de la primera meitat més 10 de la segona fan un total de 22 llibres llegits durant l’any 2014. No està malament. Si teniu curiositat per anys anteriors recordeu que podeu consultar els altres llibres a la ben anomenada pestanya de llibres.

Es una tradició d’any nou fer un resum del millor de l’any. I Pons’s blog no es una excepció. Podeu votar els casos típics que més us han agradat d’aquest passat 2014 (3 punts pel millor, 2 pel segon i 1 pel tercer, teniu tot el cap de setmana per votar). Podeu votar qualsevol cas típic publicat durant l’any però us he seleccionat els meus preferits:

  1. CT2031: Setmana anti-nadal
  2. CT2024: Accions subvertides (SV)
  3. CT2010: 10 coses a la nevera
  4. CT2001: Llistat dels comentaristes (més llistes)
  5. CT2000: Llistat dels comentaristes
  6. CT1998: Relats conjunts: Ahse d’Arc
  7. CT1996: House of cards segona temporada
  8. CT1987: American Horror Story
  9. CT1984: Mad Men
  10. CT1976: Premi Liebster: Preguntes de llibres
  11. CT1956: Orange is the new black
  12. CT1954: Roda el mon i torna al bloc
  13. CT1953: Taula periòdica: Camises vermelles
  14. CT1949: Cosmos
  15. CT1945: Sons of anarchy
  16. CT1930: Premis rebuts pel blog
  17. CT1920: Taula periòdica: Riure malèfic
  18. CT1910: En Rincewind escriu
  19. CT1908: Guanyador 1900
  20. CT1904: La fauna dels vestuaris
  21. CT1902: Relats conjunts: Màquina d’escriure
  22. CT1900: Concurs 1900
  23. CT1897: The newsroom
  24. CT1893: Best Comment in Pons’s Post
  25. CT1888: Temps dedicat al bloc
  26. CT1878: Tipus de blocs que no m’agraden (2/2)
  27. CT1877: Tipus de blocs que no m’agraden (1/2)
  28. CT1881: Es dur tenir un bloc
  29. CT1865: Recompte d’autors
  30. CT1863: Diabetis for dummies
  31. CT1859: Arriba la primavera/li>
  32. CT1857: Relats conjunts: Moulin Rouge
  33. CT1853: Sherlock
  34. CT1840: Suggeriments
  35. CT1829: Parelles televisives
  36. CT1827: Blocs de poesia
  37. CT1825: Estudi del cognom Pons
  38. CT1823: 8 anys
  39. CT1820: Demano comentaris
  40. CT1813: Tercera temporda Homeland

El CT2058 el trobareu en el Roda el món i torna al bloc.
També podeu deixar els comentaris per allà.

Louie, Louie, Louie, Louie, Louie,… Perdoneu, se m’ha enganxat la estúpida sintonia de l’opening de la sèrie. Quina sèrie us pregunteu? En serio?
resized_zy3Ox
La segona temporada de Louie segueix el mateix patró que la primera temporada. Si una cosa funciona, per què canviar-ho, no? Louie continua analitzant les misèries de la societat amb el seu cinisme i humor negre. La vida d’en Louie no es una ficció, es la realitat, la crua i dura realitat on lo únic que té de bo en la seva vida son les seves filles i la seva feina com a monologuista. Tota la resta es un desastre. Les seves relacions de parella? Un desastre! El seu estat de forma físic? Un desastre! La relació amb la seva mare? Un desastre! Fins hi tot el clima es un desastre! En les dos temporades de sèrie diria que encara mai he vist brillar el sol, sempre fa un dia gris. Però malgrat tots aquests desastres Louie no es deprimeix sinó que incorpora tot aquest material desastrós en els seus monòlegs. De fet, encara que sigui feliç de ser pare de dos nenes, no vol dir que no sigui a també una mica desastre com a pare, però com ell diu: “Les cuido bé, molt bé, prova d’això es que encara estan vives, oi?”
8FewrSH
Capitols destacables: 2×08 quan en Louie, defensor de la masturbació s’emfronta contra una jove catòlica defensora de la anti-masturbació i del matrimoni abans del sexe.
PrK5u
La tercera temporada segueix la tònica de les dues primeres, amb la diferència que en els últims 3 capítols tenen la mateixa temàtica: Conseguir el lloc de David Letterman. I qui l’ajuda? David Lynch, no pas com a ell mateix sinó com a productor de la CBS. Al final fins hi tot apareix el autèntic Jerry Seinfeld. Per cert en un capítol de la tercera temporada surt en Robbie Robin Williams. Sí, el que va morir. Sembla que cap actor còmic vol deixar l’oportunitat d’aparèixer a Louie.
En el CT1993 us vaig dir que segurament li acabaria posant el 8 a Louie C.K. Ja ho veieu que us vaig enganyar.
Nota: 7/10

9788497599221

Fundació i Terra – Isaac Asimov

Si no esteu versats en la saga de fundació us aviso que el post d’avui tracta sobre el cinquè llibre de la saga, les quatre primeres parts son: Fundació, Fundació e Imperi, Segona Fundació i Els límits de la fundació.
Si llegiu a partir d’aquí correu el risc de llegir algun que altre espoiler sobre la saga de la fundació, avisats quedeu. Si esteu interessats però voleu evitar els espoilers podeu saltar fins a l’últim paràgraf on hi ha la valoració del llibre.
El llibre arranca just on va acabar el quart, es a dir, el senyor Trevize té ganes de trobar la terra perquè s’ensuma que si algú s’ha pres tantes molèsties per fer desaparèixer tot rastre d’aquesta es que hi ha una bona història al darrera. A la seva investigació se li ajuntarà el seu nou amic Pelorat i la seva jove parella Bliss que forma part de Gaia, ja sabeu, aquell planeta on tots els organismes formen un sol individu.
La primera part del llibre es una discussió entre les avantatges i els inconvenients de forma part de Gaia. Hi ha poca acció, però la discussió es molt interessant.
La primera parada del viatge té una trama força prescindible que només serveix com a excusa per discutir sobre la moralitat (llibertinatge sexual i coses així). Lo únic aprofitable es la pista que els indica cap a uns altres planetes. El primer planeta “prohibit” que visiten hi ha gossos salvatges. Per cert, quina porqueria d’armes del futur que només serveixen per disparar 3 o 4 trets, no? Bastant prescindible aquest tros del llibre. En el segon planeta prohibit hi ha gent molt prepotent amb poders de telequinetics, aquesta part encara es tolerable pel tema de la modificació genètica i tal. En resum, cada planeta aillat que visiten ha evolucionat d’una manera. En un dominen els animals salvatges. En altre dominen els humans asocials i telequinetics. En altre dominen els fongs. En un altre dominen els humans que semblen bons però son uns malparits. Però tot es una excusa per anar fent boca per arribar a la Terra. Si, la terra, el lloc on vivim nosaltres, i el més important el lloc on va néixer Pons’s Blog.
El final es acceptable. Després de tan misteri amb la terra realment hi ha quelcom interessant i no és només una excusa buida pel viatge. Suposo que el que hi ha deu estar connectat amb les preqüel•les de la fundació i possiblement amb la saga dels robots. Ens ho podem prendre com un final tancat si tenim en compte que tot acaba sortint segons els plans i ens oblidem la escena final inquietant de l’estil de malvat que gira la mirada a una banda i a l’altre mentre sona una música inquietant.
Hi ha coses que no m’acaben de quadrar gaire com que això de que la terra sigui l’únic planeta habitable amb un satèl•lit relativament gros no m’ho acabo de creure, i això de que els anells de Saturn siguin tan especials en un gegant gasos com que tampoc. Igual que el fet que només es colonitzin planetes i no així cap satèl•lit.

Quedeu-vos amb la idea de que si us agrada la ciència ficció aquesta es una saga obligatòria, com a mínim de començar. Hi ha conceptes molt originals i transgressors i més tenint en compte que la trilogia original té una edat. Em refereixo a l’estructura de l’imperi, el tema de la psicohistòria i tot lo relacionat als viatges espacials. Es una saga d’acció però sense violència. Es podria considerar com un thriller ambientat a l’espai amb discussions metafísiques, ètiques i morals.

–Ella es de otra parte, doctor – dijo Trevize rápidamente.
–¡Ah! otra Parte…, un mundo muy curioso. Hay una gran cantidad de seres humanos oriunda de él.

Nota: 7/10
BCPP: Alfred Rusell