Estimada família! Ens hem vist Nadal, per Sant Esteve, per Cap d’Any i avui per Reis. Deixeu-me brindar per què fins el Nadal vinent no ens haurem de tornar a aguantar! Txin-txin!
Aquesta ha estat la meva nadalenca i familiar participació als relats conjunts de gener.
Pons's blog 
Epic!! Un post Pons que arriba als cims ^^
Haver d’aguantar la família 4 dies a l’any, i més o menys tots a la mateixa temporada, ha de ser més pesat!!
Tot depen de la família que tinguis
Visca la família del Pons!!
Clar i català!
Així no hi ha malentesos.
Amb la meva família sempre el fem aquest brindis
Molt bo!
i molt real amb el que pensem i no diem
Això és exactament el que fem a casa meva. Ningú ho diu explícitament, però queda més que palès que serà així. Si no fossin tan pelrojos podrien ser la meva família!
Ah, nosaltres el que obviem és que no ens aguantarem més, però el ‘fins l’any que ve’ sí que cau.
i en veu baixa un “pesats”
Quant malparitisme n’hi ha a les famílies d’alguns!!!
I això de comentar-te al teu propi comentari al bloc del Pons! No creus que arribaràs a superar el número de comentaris de l’AhSe, eh?
Estic convençut que no superaré el número de comentaris de l’AhSe, naturalment que no. Però qui no té cap ha de tenir cames, diuen. En aquest cas, dits per tornar a escriure el missatge que t’havies deixat. No siguis tan rabiosa, dona!
Feina feta no fa destorb.
:-) Petons de dilluns!
Son d’agrair els petons de dilluns perquè son molt diferents als de dimecres
Continuen els apunts anti-Nadal? Al juny encara n’hi haurà? Quina classe de traumes teniu?
Mira qui parla, la que ha fugit al Marroc per no haver d’aguantar la família XD
Enhorabona Eva! Continua fugint de la família a les dates importants ^^
Sou massa jóvens per haver conegut la propaganda de “El Almendro”, no?
No son tan joves! I l’eslògan del Almendro de “Vuelve a casa por Navidad” no es tan antic!
Jo segur. :-P
Brindo pel teu brindis!
Brindo pel brindis del teu brindis!
Brindo pel brindis del Pons per al brindis de la Sílvia per al brindis!
Ens podem passar la vida brindant :o
i quina mandra que fa pensar amb l’any vinent…
Amb sort d’aquí a l’any vinent ens haurem fugat a una illa tropical :D
Genial! Algú el de Reis en acabar el dinar no pensa: passi-ho bé i fins l’any que ve?
Jo. Com que no dino… hahaha
Jo soc més partidari del “bon vent i barca nova”, però el significat no canvia gaire
He de reconeixer que després del teu primer comentari al meu blog vaig passar per ací, no més de 2 minuts, amunt i avall, i vaig marxar sense dir-te res perquè no vaig acabar d’entendre el teu… Després del teu segon comentari vaig pensar, – la llet, hauré de tornar a visitar-lo i fer l’esforç – així que amb un poc de retard, però ací em tens… continue sense entendre massa ;-) Però intentaré, almenys, saludar quan passe de visita.
Benvingut al Pons’s blog! Des del 2006 ^^
Gràcies Ahse. Si, soc un poc lent…
No m’entens? Vaja… no seràs un d’aquells que pensen que català i valencià son idiomes totalment diferents…?
A casa vam néixer quatre al gener… si afegeixo la meva concunyada, cinc, i una neboda a primers de febrer… empalmem amb el Nadal.. això de les celebracions és un llast que mai no s’acaba de tancar… sense mesura… intentaré proposar el teu brindis a la propera trobada…
Ai, pobrets!
Així m’agrada, exportar les tradicions del meu bloc a la teva família.
PD: Si vols un aniversari extra per celebrar aquest gener recorda que també hi ha el d’aquest bloc ;)
Brindaré per ell.
No, no soc un d’aquells que pensa això de la llengua.
Ai, doncs jo sí que els veig durant l’any. Jo estimo la meva família :-)
Gran novetat… Si ben bé tothom ho fa!!
Havia de saltar la excepció que confirma la norma
És el colofó a la teva sèrie anti-Nadal! Entranyable, estic a punt de plorar!
Esperem que si, allargar l’anti-Nadal fins al febrer potser seria malaltís.
ras i curt home per un dia a l’any ….ja es poden aguantar no?
Depen de qui ni un dia.
Breu… i bo ;)
d.
Lo bo si breu…
El que et passa, és que tens un empatx de canalons.
només en vaig menjar un dia :(
Un brindis amb càrrega…. de profunditat.
jejejej. ale! I la cara que se’ls queda després a tots els convidats seria bonica de veure! Però crec que a l’any següent no et podràs escapar !!
Els convidats em donarien la raó
Molt bona ocurrència i molt graciosa. Tot i que jo crec que gaudeixo massa de les reunions familiars, i seria una de les ofeses… ;)
He de dir també que el títol, és un dels millors motius per brindar…
Després de brindar sense motius.
El títol es marca de la casa, si compares amb els entrades veuràs que no m’hi trenco gaire el cap