Segona part del post de Fargo
Actors
Apareix algú conegut a la sèrie? Doncs resulta que si, apareix en Watson, vull dir en Bilbo, vull dir en Martin Freeman. Si sou una mica cinèfils també us sonarà en Billy Bob Thorton, que podriem dir que es el protagonista de la sèrie. També apareix en Colin Hanks, actor que recordareu de la pitjor temporada de Dexter, parlo de la sisena, es clar.
Em cau bé en Bob, que realment a la sèrie es diu Lorne Malvo (no confondre amb Malmo, la tercera ciutat més gran de Suècia). Per què? Senzillament perquè es dedica a fer el mal sense cap justificació, simplement pel plaer de fer el mal. Caòtic maligne 100%. En Bob es estrany de collons, cada vegada que algú li pregunta quelcom personal deixa a l’altre flipat amb una resposta imprevista. Ja sigui quan li pregunten el nom per recollir un paquet, quan li pregunten per quanta gent es l’habitació, etc.
Varis actors ho fan bé en la sèrie, però s’han de remarcar dos grans actuacions: Martin Freeman i Billy Bob Thorton, els dos estan excel·lents cada un en el seu paper. Us fa res aixecar-vos un moment i aplaudir-los? Penso que s’ho mereixen.
———- Inici espoilers ———–
Vist que en Watson es possiblement l’home més desgraciat dels EEUU, gairebé ho trobo normal que exploti i mati a la seva dona. Aquests son els problemes de no practicar un esport que et desfoga com ara la boxa o el frontó, al final algú del teu voltant ho acaba pagant quan el got de la paciència s’omple.
Al final del primer capítol en ensenyen com acollonir a un policia, però aviso que no funcionarà a la realitat a excepció que siguis la meitat de bon actor que en Bob Thorton. Gran escena.
Igual que el local de streaptease, un altre fet obligatori en els thrillers es quan aparten del cas a l’únic policia que pot resoldre el crim, això passa en el segon capítol. De moment anem bé, complint amb els tòpics, com ha de ser.
Un altre gran escena d’en Bob es quan no solament no es carrega l’assassí a sou que se’l volia carregar, sinó que l’allibera de la policia i que intenti matar-lo com a venjança per haver matat el seu company. Es un tio molt molt molt xungo, i pel pentinat que porta ningú ho diria.
Crec que la policia de Bemidji guanyaria les olimpíades a la incompetència policial si no deixessin participar la Molly que es la única del departament que té un saldo positiu en el coeficient intel·lectual. Un nou cap de policia més incompetent que el recent ascendit implicaria algú el qual la seva mare li hagués de fer el nus les sabates.
Fargo em té totalment desconcertat. Vull dir que es totalment imprevisible, soc incapaç d’imaginar-me com anirà la trama. A part del ja comentat primer capítol, per exemple, en el quart capítol ja detenen en Bob; en quina sèrie detenen al dolent només al principi de la sèrie? Aquesta imprevisibilitat (qualitat d’imprevisible) es deu sobretot a en Bob, es un assassí tan fred i sense cap sentiment que provoca que sigui impossible saber quin serà el seu proper pas. Tampoc m’esperava en absolut el salt temporal d’un any sencer que fan en mig del capítol 8, esperava que fos una història continuada, i que encara que acabés de manera injusta tot acabaria en els mateixos dies, però una vegada més equivocava les meves sospites sobre la direcció que prendria Fargo.
Hi ha una cosa que no em quadra gens. Si per aquelles casualitats de la vida resulta que us creueu en el camí d’un assassí a sou, però per sort no va per vosaltres. Si al cap d’un any us el torneu a trobar, l’aneu a saludar com si fos el vostre forner habitual? Penseu-ho una estona, no us precipiteu en la resposta. Ho heu pensant? Doncs resulta que en Watson escull la opció contrària a la vostra. Tota la història la he trobat bastant ben tramada menys aquest fet.
No se si a tothom que ha vist Fargo li ha passat, però jo volia que en Bob se sortís amb la seva. Vull dir que es carregués en Watson i que fugis tranquil·lament del poble tot deixant un rastre de cadàvers. Potser es cosa meva que soc malvat i vull que un personatge clarament malvat guanyi, però la seva mort m’ha posat trist. El que més em fot es que se l’hagi carregat el carter; com a mínim hauria d’haver sigut en Watson.
————Fi espoilers————
Conclusions
Abans de mirar un capítol de Fargo jo tinc un ritual que consisteix en abrigar-me bé i posar-me una manta per sobre, perquè aquell coi d’estat de Minesota es fred de collons. Blanc i fred, així es el poble. Si miro la sèrie a l’hora de sopar es imprescindible que aquest sigui alguna cosa bena calenta al estil sopa o estofat, menjar una amanida tot mirant Fargo seria temptar el risc d’agafar una hipotèrmia. També es cert que podria haver mirat la sèrie en un altre estació que no fos l’hivern, en part reconec que es culpa meva, però què caram! Així entro dintre de la trama! Se m’estan gelant els peus tan sols de escriure aquest article.
Fargo és sinònim de freeeeed
Un altre fet que m’agrada de Fargo son els inicis de capítol on aparentment ens ensenyen les imatges d’una trama que sembla que no tingui absolutament res a veure amb la nostra història, però abans d’acabar el capítol veiem que ens equivocàvem, estan relacionades i molt.
Es pot dir que Fargo es thriller amb bastants tocs d’humor negre al estil de la pel·lícula dels Coen, però segons el meu punt de vista, es encara més exagerat, i per tan més divertit. A part està clar que 500 minuts de metratge donen per més joc que no pas 95, ja que no es tracta de estirar la mateixa trama i donar-la de si, sinó de crear una trama totalment nova, amb subtrames incloses, però ficada dins del mateix ambient que Fargo original. Es a dir, un poble petit, congelat i bastant aïllat ple de paletos ambiciosos i bastant irascibles.
[bob]- Tengo dos números uno de una ambulància y otro de una funeraria. Dependiendo de la respuesta que me de a mi pregunta voy a utilizar uno o el otro.
[la policia troba el cadàver d’un home amb un ganivet que li sobresurt del cap]
– Que pongo como causa de la muerte?
– Que se explica por si sola
Fargo té un 7,8 al filmaffinity i un 9,1 al imdb. Addicionalment s’ha emportat l’Emmy a la millor minisèrie del 2014, poca broma.
Nota:8/10
Recordeu la iniciativa blocaire de rel·lats nomenada “Quedem al Zurich?” Si coi! Fins hi tot jo vaig participar-hi! Reconec que si en el seu moment hagués pensant que s’arribaria a publicar físicament potser m’hi hagués esmerçat una mica més en el rel·lat, que no es que estigui malament, però podria estar millor, ja sabeu, soc un perfeccionista.
Pons's blog 