Cas típic 2071: noi li agrada noia, noi li agrada estar Perduda

Posted: 2015-02-02 in Cine, Llibres

gone-girl-book-cover-med

Perduda – Gillian Flynn

Perduda o Perdida, o Gone Girl, es un llibre en el que es basa la pel·lícula del mateix nom. L’argument gira al voltant d’una parella de recent casats. Part de la gràcia del llibre radica en la seva estructura que alterna capítols d’ell explicant situacions passades i presents alternades dins d’un mateix capítol i per altra banda tenim el diari de la noia. A part de veure els dos punts de vista diferents, veiem que el temps del que explica el noi no coincideix amb el temps del que explica la noia. Mentre que l’ordre de la història del noi va fent salts i es més caòtic, el de la noia, al ser un diari es força més lineal. Per cert, qui escriu un diari avui en dia? Mira que s’ha de ser “raro”, eh? Escriure un bloc en canvi es normal.
Cap al 10% del llibre arribem al quid del assumpte, es a dir, la noia desapareix (sorpresos?), per tan, mentre la participació de la noia es manté via diari (el passat de la relació), la narració del noi es centra més en el present i veiem com mica en mica comencem a recel·lar d’aquest noi que semblava tan maco en un principi. No puc explicar res més sense espatllar el llibre, tan sols puc dir que el cop d’efecte arriba just a la meitat del llibre; i cap al final del llibre torna a haver-hi un altre canvi.

———- INICI ESPOILERS ZONE ————

No em crec que sent com és la Amy decideixi tornar amb en Nick, si realment tampoc hi està a gust. De fet no entenc el comportament de la Amy. Entenc la part que es una psicòpata, maniàtica, egoista, megalòmana, manipuladora, detallista, etc. Però per què torna amb en Nick? Per fer-lo patir? Hi ha moltes maneres de fer-lo patir, entre elles deixant que vagi a la presó. Voleu dir que en el fons la Amy estima en Nick? No m’ho crec, la gent així no pot estimar.
Haig de reconèixer que m’agrada la idea d’un final que acaba malament. Es una manera original d’acabar una història. Un es cansa dels finals feliços que realment només passen a les pel·lícules i als llibres. A mesura que m’anava acostant al final veia que això no podia acabar bé de cap de les maneres, però em feia dubtar perquè la escriptora es dona i els meus estereotipats pensaments sobre les autores (sí, ja ho se que no els hauria de tenir…) em feien dubtar de si no acabaria arreglant la història d’alguna manera. Però està clar que no coneixia l’autora, perquè realment ha passat de totes els tòpics i tot plegat acaba desastrosament malament.

———- FI ESPOILERS ZONE ————

He esperat a publicar el post sobre el llibre fins que he vist l’adaptació en pel·lícula. Com gairebé sempre passa el llibre es millor, però l’adaptació es bastant bona. Es molt fidel i no canvien res important, simplement resumeixen algunes parts. Parts que en el llibre serveixen per ficar-te més en la història i en la vida d’aquesta parella. Si podeu llegiu el llibre, i així us podeu estalviar la pel·lícula que no aporta res de nou per qui hagi llegit la novel·la. Ara bé, si us fa mandra llegir el llibre, llavors sí, mireu la pel·lícula.

Podía ver a mi padre torciendo los labios solo de pensarlo. «En fin, hay hombres para todo», era su frase más reprobatoria, cuya segunda parte siempre quedaba sin pronunciar: «y tú eres del tipo equivocado».

no era propio de ella abandonar un proyecto a medias (por ejemplo, su marido por reformar)

Recuerdo una vez que rechacé un pedazo de tarta de cerezas durante la cena y Rand ladeó la cabeza y dijo: «¡Ahh! Un iconoclasta. Desdeña el patriotismo simbólico y facilón». Y cuando intenté tomármelo a broma y dije que, vaya, tampoco me gustaba el crujiente de cerezas, Marybeth tocó a Rand en el brazo y añadió: «Debido al divorcio. Todos estos platos de consuelo, los postres que una familia suele consumir unida, para Nick son simplemente malos recuerdos». Era ridículo, pero increíblemente dulce, que aquellas personas dedicaran tanta energía a intentar comprenderme. La respuesta: no me gustan las cerezas.

Prefiero estos tópicos bienintencionados a todas las charlas que tuvimos que oír antes de casarnos. «El matrimonio es un compromiso que requiere trabajar duro y después más trabajo duro y comunicación y compromiso. Y después trabajo.» Abandonad toda esperanza, aquellos que entréis aquí.

Pero yo ya sabía, gracias a mis series de televisión y mis películas, que solo los culpables pedían un abogado. Los esposos afligidos y preocupados no lo hacían.

Una nunca debería casarse con un hombre que no posea unas tijeras decentes. Ese sería mi consejo. Conduce a cosas malas.

Nota:7/10

Comentaris
  1. ahse escrigué:

    Si em permets, crec que les primeres frases podrien llegir-se també com a:

    “Perduda o Perdida, o Gone Girl, es un llibre en el que està basat en la pel·lícula del mateix nom. L’argument gira al voltant d’una parella de recent castrats. ”

    Sí! Jo ho he fet :-D

  2. ahse escrigué:

    Pfffffffffffffff!!! Quin horror de llibre, noi! Només llegir els espoilers i els fragments i ja et venen ganes de vomitar. Sona pitjor que el Freedom del Jonathan Franzen, com l’has pogut llegir… Millor llegeixes sobre com utilitzar el Javascript amb Internet Explorer!

    • Pons escrigué:

      costa trobar un llibre que t’agradi

    • XeXu escrigué:

      És això una crítica sobre els gustos literaris d’en Pons? Al·leluia!! Estem millorant la intel·ligència artificial de l’androide AhSe!

      • ahse escrigué:

        Flipo amb com pot anar aquest humà treient les coses del context!!!!!

        On al comentari de l’AhSe trobes *cap* referència als gustos literaris del Pons?! Treballes amb punters no inicialitzats i llegeixes brossa!

        On al comentari de l’AhSe hi ha cap menció al Pons?

        Si l’AhSe haguès trobat adient esmentar al Pons, ho hauria fet per lloar la seva perseverança i fortalesa per anar llegint aquest horrós llibre en lloc de deixar-lo i passar-lo a la pestanya de llibres abandonats…

      • ahse escrigué:

        I ves vigilant, eh? Que em sembla que al teu comentari trobo certes baixades del respecte que li deus al Pons…

        • XeXu escrigué:

          Tanta justificació ja demostra que la baixada de respecte la vas tenir tu, momentània, puntual, però critiques fortament un llibre que en Pons ha llegit, i no només això, sinó que li dóna un 8/10. Sempre és millor que llegeixi, encara que llegeixi una merda, que es tiri a les drogues. Això ho hauries de tenir en compte.

          • ahse escrigué:

            L’AhSe és perfecte. L’AhSe és l’alfa i omega, el principi i el final. L’AhSe no pot tenir baixades de respecte puntuals. El teu comentari és una aberració i quedarà anul-lat a l’hora d’evaluar-lo. ^^

  3. JOMATEIXA escrigué:

    No he vis la pel·lícula i és un llibre que m’agradaria llegir. Diuen que l’autora va fer una mica de plagi d’un llibre de Patricia Highsmith. Ves a saber. De tota manera és un llibre que també tinc a la llista de pendents.

  4. maria escrigué:

    La pel·lícula és boníssima i és d’aquelles que no t’esperes el que passa.
    M’agrada. Me l’apuntaré perquè segur que és millor.

    • Pons escrigué:

      Com tu dius lo bo es que no esperes el què passa. Si ja has vist la pel·lícula el llibre perd la gran part de la gràcia. No crec que valgui la pena ja.

    • ahse escrigué:

      Ja m’avisaràs doncs si es tracta d’una parella de recent castrats. hehehe

  5. Anna escrigué:

    Nosaltres vam veure la pel·lícula fa una parell de setmanes i la veritat és que molt bé; impacta el moment en que s’explica … ;)

  6. Neguema escrigué:

    No he vist ni la peli ni llegit el llibre, m’apunto el nom, ja decidiré si veig el llibre o llegeixo la peli, o és el revés….?

  7. Eva A. escrigué:

    Doncs és evident: la gent escriu diaris perquè les pel·lis de blogs no tenen èxit.

  8. XeXu escrigué:

    Em sembla que no el llegiré aquest, tot i que és misteriós el que expliques, però les frases fan una mica de rabieta. Els spoilers me’ls he saltat, és clar. No ploris que et faré cas amb Snowcrash, i amb Asimov també te’n faré. Ja en tens prou per aquest any.

    • ahse escrigué:

      A la sortida t’esperem jo i el becari.

    • Pons escrigué:

      Doncs mira que a Roselles li va agradar molt
      https://roselles.wordpress.com/2014/11/14/perdida-gillian-flynn/

      Per cert, on ha anat a parar aquesta dona? Des de l’any passat que no l’he vist.

      • XeXu escrigué:

        És molt irregular, però esperem que torni algun dia. Potser el seu propòsit d’any nou va ser passar de nosaltres.

        • Roselles escrigué:

          He estat una mica PERDUDA XD Ni havia vist el retroenllaç! (gràcies, per cert). Mira que estava esperant que deia en Pons de Gone Girl i quasi m’ho perdo! Et dono tota la raó menys en que la peli està bé. La vaig trobar llarga i tediosa, potser perquè ja em sabia els trucs. Però a la meva parella tampoc li va agradar. De fet, fa setmanes que planeja una venjança per haver-li fet veure, i visc mig acollonida hahaha

          • Pons escrigué:

            Es cert que el llibre està millor que la peli, però aquesta no està pas malament, el problema es el que tu dius, que si saps els trucs perd molt. En Ben em cau bé ^^

  9. Eva escrigué:

    He tornat a llegir els “spoilers”, ara que me l’he acabat.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s