Arxivar per 2015-02-12

Les àvies són perilloses, sense excepció

Les àvies són perilloses, sense excepció

Estic lesionat. La gent important com ara els esportistes d’elit es lesiona, els plebeus simplement es fan mal, captes la diferència, no? No pateixis, no es res greu, no cal que vinguis a veurem a l’hospital amb un ram de flors, primera perquè no m’hi trobaràs i segona perquè repeteixo que no ha sigut greu, simplement ha sigut un cop a la cama.

Suposo que coneixeràs la meva relació amb les àvies. A veure, jo no tinc cap relació com a tal amb cap àvia, les meves fa molts anys que estan criant malves, però resulta que les àvies alienes no paren de creuar-se en la meva vida, a vegades literalment. En cap cas es que jo odiï les àvies, diria que de fet es el contrari, són les àvies les que m’odien a mi. Ja tinc més que assumit que en aparença les innocents àvies es colin al forner, a la fruiteria, al entrar i sortir dels transports públics i en qualsevol lloc amb total impunitat e indiferència, això és així i ja m’he resignat, però el capítol d’aquest dimarts va anar més enllà.

Fa molts anys que em moc per la meva ciutat en bicicleta, i com a vehicle dèbil tenia assumit que inevitablement tindria un accident. Eren les 7 del matí, jo anava amb bicicleta fins a l’estació portant la bossa de la feina, la raqueta de frontó, la bossa d’esport per canviar-me i la bossa amb el portàtil. Només això? Sí, vaig decidir que amb els trastos que portava no em calia anar fent malabarismes amb dagues en flames com a vegades faig… La situació del carrer es la següent. Per començar el carrer fa baixada; per un costat hi ha una mur, en paral·lel el segueix el carril bici, i al costat un bon tros de acera, després hi ha unes jardineres amb arbres, després uns 15 centímetres de vorera, i després ja hi ha uns aparcaments en bateria (buits en aquella hora) i cada dos aparcaments hi ha un forat de separació on en teoria hi hauria d’haver-hi gespa però on realment hi ha simplement un forat en el ciment, son coses que passen a la meva ciutat, jo me l’estimo així com és.

La situació es que anava embalat perquè com he dit el carrer fa baixada, amb una mica de pes desequilibrant a sobre, el carrer en qüestió està poc il·luminat, i al ser les 7 del matí el sol tot just es planteja començar a sortir. Em vaig trobar el carril bici ocupat, fins aquí tot normal, això no es una novetat, es més aviat una norma, el problema es que l’acera també estava ocupada. Endevines què ocupava el carril i la acera? Correcte, àvies. No una, ni dues ni tres, era un grup de set àvies! Que coi un grup, era un ramat! Només els hi faltava un gos d’atura al voltant! Total, que vaig frenar i vaig provar una maniobra evasiva per intentar passar per la vorera de 15 centímetres tot evitant caure a les jardineres per una banda i evitant caure de la vorera per l’altra, però vaig fallar i vaig baixar de la vorera i la roda es va posar entre el forat de separació de dos aparcaments i vaig caure de la bici. Les àvies van venir a preguntar-me “Que t’has fet mal nen?” Perquè per una àvia, tot aquell que té menys de 60 anys es un nen. Jo vaig contestar que no, que cada dia em fotia de cap amb la bici per desvetllar-me perquè és més efectiu que un cafè. Irònicament després de caure vaig ser jo el que va estar caminant com avi durant tot el dia i part del següent.

Es per això que vull demanar a l’ajuntament i al govern que es intolerable que hi hagi aquests perills lliures pels carrers de les nostres ciutats. Estic parlant de les àvies. No pot ser que deixem les àvies lliures pels carrers públics amenaçant la seguretat dels éssers humans. Per això demano, no! Exigeixo! Que les àvies siguin retirades de la circulació i empresonades! O com a mínim siguin extraditades a un lloc on no facin nosa, com per exemple Portugal.

BCPP: McAbeu, Sergi