Arxivar per Març, 2015

Feliç dia del backup! Sí avui toca post informàtic, com ho has endevinat…?

Coneixeu la pàgina de Clientadas? Es una pàgina on recullen les barbaritats que pregunten els clients. Us deixo unes mostres.
995076_727402060629965_9024418549340075646_n10599667_726017107435127_2541578410340915095_n
10525780_710196622350509_6126688412290876634_n

Coneixeu Codebabes? Es una pàgina on pots apendre a programar gràcies a una bona motivació. Com més avança el nivell més motivació hi ha ^^

Pregunta que segur que molts de vosaltres us heu fet: Quantes taronges calen per carregar la bateria d’un iPhone?

Us deixo amb un vídeo sobre el que se’ls hi demana als “experts”, es una miqueta llarg però us asseguro que val la pena.

Amb el post homenatge a Terry Pratchett, el concurs del CT2100, els relats conjunts, llibres, sèries, i alguna cosa més vaig haver de retardar la commemoració del dia de Pi (03/14)! Però no ho volia deixar passar! Celebrem-ho amb un bonic post matemàtic!

Hi ha fama que les matemàtiques son complicades
CR_427_matematicas

Diagrama molt útil per saber les diverses agrupacions de números segons el tipus. Naturals dintre de enters, que estan dintre dels racionals, que estan dintre dels reals algebraics, etc.
ComplexVenn

Sabíeu que Google et fa les gràfiques de les equacions?
supercalc

Curiositat matemàtica: Sabeu quin resultat dona de dividir 1 entre 998001? Doncs el resultat és una llarguíssima seqüència de decimals perfectament ordenats que comença per 000, 001, 002, 003 … i així fins al 999, per després repetir-se. Però el més curiós es que falta el 998.
999

Wrongulator: Una calculadora que calcula malament.

BCCP: Eva

Per què he vist la primera i única temporada de Studio 60? Només hi ha una raó i es diu Aaron Sorkin. Efectivament el mateix Aaron Sorkin que va crear el meu estimat Ala Oest de la Casa Blanca, però també és el mateix que també va crear el meu bastant menys estimat The Newsroom.

De Studio 60 ens sonarà Judd Hirsch d’haver-lo vist a numb3rs fent de pare dels germans protagonistes. Bé, aquest home només surt en el primer capítol. En canvi els que citaré a continuació surten en gairebé tots els 22 capítols. Us sonarà molt en Mathew Perry, en Chandler de Friends vaja, aquí fent de guionista executiu. Segur que us agradarà veure en Bradley Whitford, el que feia de Josh Lyman a l’Ala Oest de la Casa Blanca, que aquí fa de productor executiu i protagonista principal junt amb Mathew Perry. També de l’Ala Oest tenim Timothy Busfield, el que feia de Danny Concannon, que aquí fa de realitzador. També surt en Simon Helberg, el Howard Wolowitz de Big Bang Theory, fent d’actor del programa. A part dels actors també repeteixen els dobladors, per exemple he sentit la beu d’en Toby Ziegler en el director de la NBS, la veu de la C.J. Cregg en una periodista, i algun altre, a part de la veu del propi Josh Lyman es clar. Segurament no us sonarà la directora Jordan, però surt en una tonteria de peli que per mi es molt divertida que es diu Falses aparences, doncs d’allà la tinc vista a ella i els seus bonics pits, tot sigui dit. A part d’actors i veus també tenim famosos convidats com per exemple el Sting que apareix en el capítol 5. En John Goodman en el capítol 7. En el capítol 13 tenim el Hiro Nakamura que era el japonès que viatjava en el temps en Herois; cert, si no us ho he dit, no perdeu el temps mirant Herois per molt que comenci prometent molt en els primers capítols. Fins hi tot en el capítol 17 surt la actriu que feia de C.J. Cregg on directament fa referència al seu passat com a actriu de l’Ala Oest, justament en un capítol on no apareix en Josh Lyman.

Els protagonistes i també els que més cobren de Studio 60

Els protagonistes i també els que més cobren de Studio 60

Studio 60 es del 2006 i va agradar més a la crítica que al públic. És inevitable comparar aquesta sèrie amb l’Ala Oest. En tots els aspectes Studio 60 surt perdent, però hi ha un munt de punts en comú; les converses super-ràpides entre els personatges, l’alt nivell intel·lectual dels protagonistes, les converses en moviment, els torns maratonians de feina, etc. Però amb la sèrie que té més semblances es amb The Newsroom, amb la diferència que per sort Studio 60 no té els rotllos romàntics estúpids i pesats. Per tan si comparem una sèrie on les crisis son els problemes d’un programa de televisió d’esquetxos d’humor amb les crisis del país més influent del mon la balança de l’interès es decanta clarament cap a l’Ala Oest, tot i això, els diàlegs son 100% Aaron Sorkin i això desperta la nostàlgia al recordar els grans capítols de l’Ala Olest. Com ja he dit abans, per fer una comparació justa hem de comparar Studio 60 amb The Newsroom i contra aquesta si que pot competir i fins hi tot superar-la. Haig de reconèixer que en el sentit de relacions sentimentals Studio 60 s’acosta una mica més a The Newsroom; segurament es degut en que gairebé hi ha paritat entre homes i dones entre el repartiment, mentre que a l’Ala Oest això de les relacions sentimentals es prou feines donava ja que hi havia només una protagonista femenina i un parell o tres de secundàries depenent de la temporada. De totes maneres, m’agrada molt més com porten aquestes situacions sentimentals a Studio 60 que no pas a The newsroom, allà la gent era molt intel·ligent per la feina però uns idiotes pels problemes de parella, no era coherent. Tot i que amb la relació Mathew i Harriet es fa molt pesada, sempre es va arrossegant la mateixa història, però el súmmum de la pesadesa es el capítol 15 amb els flashbacks constants. Odio la Harriet, no em cau bé, es massa bla bla bla; ja se que no m’he explicat bé. Vull dir que es una pàmfila amb problemes trivials i s’ofega amb un got d’aigua perquè no sap si en Mathew li agrada o no. I el més greu es que per culpa seva en Mathew fa l’imbècil! En Mat seria un gran personatge si no passés la meitat de la sèrie pensant en la maleïda Harriet! Ho torno a dir, odio la Harriet.

Tampoc m’agrada l’evolució que va agafant la sèrie. En un principi malgrat haver-hi drama, el caràcter de la sèrie es balancejat en dramàtic i còmic, però en mica en mica es va descompensant tirant cap al drama, tot i que sempre hi ha moments amb humor, però cap al final, especialment caps als 5 capítols últims la sèrie es posa en un merder dramàtic que no encaixa gens amb el to del principi de la sèrie. La meva especulació es que com sabien que la cancel·larien han decidit acabar-la amb alguna cosa espectacular i dramàtica. No cal dir que jo estic totalment en contra d’aquesta mala decisió. Tot i que les situacions dramàtiques es relativitzem amb humor, per exemple, quan se li enrotlla el cordó umbilical al voltant del coll d’un nonat un diu “si vols poso la ma i el desenrotllo”, fa gràcia? no? doncs a mi me’n fa…. A veure, que el drama està ben fet, no es un drama forçat i exagerat com podria passar amb altres sèries, de fet, al final fins hi tot m’he posat una mica en tensió i tot, perquè relaciona el present amb el què va passar fa 5 anys; i què va passar fa 5 anys? Haureu de veure la sèrie per saber-ho!

Studio 60 on the Sunset Strip té un 7,6 al filmaffinity un 8,3 al imdb.

[David i Matt]
– No lo interpretes mal pero te quiero.
– Vale.
– ¿Lo has interpretado mal?
– He interpretado que eres gay y me quieres.

Nota:8/10

La gent de la màfia sol ser molt succeptible, una lleugera broma, o un comentari desafortunat i et parteixen la cara amb una clau anglesa. No ho havia dit però estic parlant de la tercera temporada de… Boardwalk Empire! [Insereixi aquí música festiva dels anys 20] Ja he acabat la tercera temporada de Boardwalk Empire! Això vol dir que només em queden dues pel final. Pels que sigueu de lletres, vol dir que en total hi ha 5 temporades. No es mereixen.

Fins el capítol 9 la temporada es irregular i amb un interès més aviat baix. Al final del capítol 8 passa una cosa que posa interessant la sèrie i al final del capítol 9 en passa una altra que la posa encara més interessant. Però és una llàstima que hagi trigat tants capítols a preparar-ho tot, matant el temps mentrestant amb trames i personatges sense cap interès. Capítols 10, 11 i 12 son els millors.

—- inici espoilers —

La tercera temporada l’he trobat plena de històries de farciment. Què hi pinta la història de l’amant d’en Nucky en el teatre? Què hi pinta la història de la mare del Darmody amb el prostíbul? Què hi pinta la història de la Margaret amb el rotllo de l’educació sexual? M’agradaria pensar que com a mínim la història de l’ex-agent Van Halen porta a algun lloc, però de moment ha fet poc més que vendre planxes. Em fa gràcia com en Van Halen el tio més seguidor de la llei del mon mundial acaba obligat a destil·lar whiskey. Ah! Les voltes que dona la vida! :D Tot i així el continuo odiant, en tota la sèrie no ha somrigut ni una sola vegada, ni una!

undertaker-boardwalk-empire

And the Oscar to saddest man goes to…

 

Si l’italià es vol carregar en Nucky per què li envia la caixa amb els seus homes? Per donar-li temps a que es prepari? Per donar temps que la seva dona fugi? Si que es considerat aquest mafiós, no crec que jo ho fos tant tenint en compte que en Nucky l’havia ordenat matar primer. I només tres assassins al hotel? No havíem quedat que tenia un munt de matons? Perquè només tres van al Hotel?

—– fi espoilers —-

La crítica se’m tirarà a sobre quan ho digui, però estic trobant Boardwalk Empire una mica pesada. Sí, té bons moments, però també té moments repetitius, així doncs ja no li puc continuar mantenint el 7 que tenia, li baixo a 6 [llamp i tro dramàtic]. Això es el que hauria dit si la temporada s’hagués acabat en el capítol 10. Però 10, 11 i 12 li fan retornar el seu merescut 7. Bon final per una temporada llarga i pesada.

[Nucky a un policia corrupte]
– Toma, para que te compres una personalidad.

[Nucky a un altre mafiós]
– ¿Quien coño es usted a parte de una comadreja de rostro impassible?

[Nucky i el seu germà Eli]
– ¿Me das un trago?
– ¿Ahora?
– No sabia que se tenia que hacia falta pedir cita prévia…

[Edie i nucky]
– No se como decir esto señor….
– Pues dilo como lo dices todo, quejándote.

Nota:7/10

Altres posts sobre Boardwalk Empire: CT1771, CT2063

Les proves – James Dashner

Las-pruebas_400

Les proves és la segona part del corredor del laberint. I encara queda una tercera part anomenada la cura mortal. Exceptuant l’últim paràgraf on faig una mica de valoració, pels que no heu llegit ni el primer ni el segon llibre a partir d’aquí espoilers a full.

Si els nanos es pensaven que laberint havia estat dur, el desert anomenat La Quemadura, es pitjor, bé, potser els que la van palmar en el laberint discreparien… El cas es que els hi diuen que el laberint era només la primera prova per tal d’aconseguir trobar la cura pel Destello. Quina relació hi ha entre la cura d’una malaltia i passar proves? Ni idea, pregunteu-li a la gent de CRUEL que sembla que ho saben tot. Per començar els nanos perden la Teresa, per mi millor perquè no em queia massa bé. Després han d’anar per un passadís fosc on unes boles de metall líquid els hi tallen al cap, als secundaris, es clar, després van per un desert, després els hi cauen llamps que maten uns quants secundaris més, després coneixen la Brenda perquè en aquesta història faltaven noies. Després coneixen altres infectats que no son gens simpàtics. Finalment acaben coneixent el grup de noies i en comptes de fer una bonica orgia prefereixen enemistar-se, coses d’adolescents, és el famós principi lògic que diu: “quien se pelea se desea”. Ah, sí, gairebé m’ho deixo, en tot moment tothom vol matar en Thomas, per què? Perquè es el protagonista i estan gelosos. Ho aconsegueixen? A falta d’un llibre està clar que no pot morir encara, però no paren de maltractar-lo i fer-lo parar boig.

Es nota que l’autor vol allargar el llibre quan posa els éssers estranys amb bombetes pel mig. Realment calia aquesta última lluita? Realment calien més llamps? Realment calien que tinguessin bombetes aquests éssers? Em sembla que l’autor ha jugat a masses videojocs. No ha sigut ben bé com esperava el llibre, al llegir el títol “proves” un espera “proves” més de l’estil passar situacions concretes i delimitades no pas un “aquí us deixo, espavileu-vos com pugueu en aquest desert i en aquesta ciutat plena de mig zombies”. Que esperés una altra cosa no vol dir que no estigui bé el què passa. Estic una mica decebut en el fet que en aquest llibre no hagi mort ningú, bé, ningú important perquè la gent que ha mort ni tan sols s’ha molestat a posar-lis nom. Què costava posar una mica de (fals) drama com passava en el primer amb la mort d’en Chuck?

Si vaig dir que la primera part era una barreja entre El senyor de les mosques, Els jocs de la fam i Cube, en aquesta segona part afegeixo a la comparació Lost. Es a dir, es una situació complicada, on la gent no té ni idea de que coi passa i al darrera hi ha una organització secreta, digues-li Darma digues-li Cruel. La trama enganxa pel mateix, perquè els protagonistes saben tan poc com el lector. A mesura que es van donant respostes a vells enigmes s’obren de nous i com més informació coneixes més dubtes tens al respecte. Per aconseguir aquesta dosificació de la informació fa servir molts trucs, un dels més innobles son els flaixos en els somnis, recurs ja forçat que també es feia servir en la primer part. Espero que la tercera part quedi tot ben tancat i que no sigui amb una solució agafada amb pinces perquè sinó acabaré decebut com a Lost, i per la seva salut senyor Dashner val més que jo no acabi decebut… Si alguns personatges haguessin sigut menys odiosos, com per exemple la Brenda, la Teresa i el propi Thomas en bastants casos, no m’hagués costat res posar-li el 8, però ara em resisteixo tot i que el llibre continua sent tan addictiu com el primer. No cal dir, que com passa a la primera part, en aquesta segona el final també queda obert, per tan t’obliga a llegir el següent llibre. La lectura de la preqüela dependrà de com sigui el tercer llibre.

Nota:7/10

BCPP: Xexu

Què es un premi? Segons el diec un premi és el “Do que es confereix públicament en reconeixement d’un mèrit o per a encoratjar algú”. En aquest cas el mèrit es conèixer Pons’s Blog més bé que ningú. Més que una dura tasca, conèixer Pons’s Blog es un plaer perquè us agrada i us hi sentiu més còmodes i ho teniu més per la mà que un polític corrupte a l’aeroport de Zurich. Sense més dilació, em complau anunciar el guanyador del concurs del CT2100, en McAbeu! A continuació la llista de participants ordenats segons el nombre d’encerts.

  1. McAbeu 17
  2. Xexu 11
  3. Gemma Sara 10
  4. Ahse 10
  5. Eva 9
  6. Ciutadà K 6
  7. Xavier 4
  8. Ignasi 1

Com sempre el premi es una indescriptible copa! Ja m’estic imaginant les llàgrimes de l’afortunat guanyador recollint el premi.
2100
BCPP: Roselles

S’ha acabat el termini de participació en el concurs del CT2100. Avui us deixo les respostes per tal que mireu on heu fallat, perquè segur que heu fallat i molt. Bé, tenim l’Ignasi que anava a fallar-les totes però ni això ha sabut fer perquè n’ha acabat encertant una.

1.1- Quina es la sèrie que li he dedicat més posts?
a) Els Simpsons [tothom l’ha encertat]

1.2- A quina d’aquestes activitats NO ha participat mai el bloc?
c) Cadena de blogs 12 de octubre ¡Arriba España! [tothom l’ha encertat]

1.3- Qui ha deixat més comentaris en aquest bloc?
c) Pons [menys algú ha dit l’ahse i un altre que ha dit en Xexu (WTF?!) tothom l’ha encertat]

1.4- Quines efèmerides celebra aquest bloc?
d) Totes les anteriors [tothom l’ha encertat]

2.1- Qui es el protagonista/es dels llibres de Terry Pratchett que menys m’agraden?
c) Johnny Maxwell [Aquí han aparegut un parell de Sam Vimes no se perquè]

2.2- Si tot va com ha d’anar, per cada nou post…
d) Totes les anteriors [aquí es demostra que la majoria només em segueix a twitter o segurament ni això…]

2.3- Quan es solien publicar majoritàriament els enigmes d’en Pons?
b) Dimarts si dimarts no [Molta gent a dit Bàsicament quan em donava la gana, i en aquest blog les coses funcionen així, però les endevinalles eren cosa seriosa]

2.4- Soc amant de la lectura clàssica?
c) No massa, exceptuant alguns de ciència ficció. [tothom l’ha encertat]

3.1- Des de la creació d’aquest bloc, quina es la meva mitjana de llibres llegits anualment?
d)28 [Veig que feia mandra comptar i dividir, a la pàgina de llibres estan totes les ades]

3.2- Qui va fer el comentari número 10.000 del bloc?
c) Gemma Sara [La meitat l’ha fallat, entre ells la pròpia Gemma Sara que ha dit “m’hauria assabentat, dic jo, no?” doncs no xD]

3.3- De les següents pestanyes superiors del bloc, quina ha sigut la última en aparèixer?
e) Terry Pratchett [La meitat l’han encertat]

3.4- De les pestanyes superiors del bloc, quina va ser la primera en aparèixer?
c) Llibres [Si la majoria de posts del blog son de llibres! era de calaix!]

4.1- Quants casos típics s’han publicat en diumenge?
e) 51 [Als principis del blog passaven moltes coses estranyes, entre elles 51 diumenges]

4.2- Qui va ser el primer comentarista en arribar al comentari 1.000 al bloc? Descomptant-me a mi mateix.
a) Ahse [No se perquè estava en la categoria de difícils, potser perquè penséssiu que era una pregunta trampa, però veig que no hi heu picat]

4.3- Des de que està a WordPress (desembre 2007) fins ara, quin bloc m’ha portat més visites?
a) http://pons007.blogspot.com [La gent té molta fe amb el blog d’en McAbeu però la veritat es que encara guanyen els despistats que fan servir la meva antiga direcció de blogger]

4.4- Quin es el cas típic amb més visites?
f) 1823 [Si amb gairebé 150 felicitacions de gent diferent no és el post més visitat ja em direu quin pot ser!]

5.1- Des de que està a WordPress (desembre 2007), entre tots els posts, quantes imatges hi ha penjades al bloc?
3.550 [Les xifres ballaven entre 1.400 i 5.800]

5.2- Des de que està a WordPress (desembre 2007) fins ara, quants comentaris té el bloc?
26.702 [Em faig creus que només un recordes que fa res vaig celebrar els 25.000 comentaris.]

5.3- Des de que està a WordPress (desembre 2007), quants comentaris he deixat en el meu propi bloc?
8.620 [M’he vist celebrar el meu comentari 10.000? Creieu que no el celebraria? Llavors per què gairebé tots tireu tan llarg?]

5.4- Des de que està a WordPress (desembre 2007), quantes visites ha rebut el bloc?
175.256 [Aquí les xifres solen ser massa esperpèntiques per comentar-les a excepció de les dues més properes a la realitat que m’han sorprès pel seu afinament]

Feliç dia de les abduccions! No tinc OVNIs per celebrar el dia ja que son molt esquius i no es deixen veure, però tinc avions que si fa no fa…

Col·lecció de 10 aeroports en els que no voldràs aterrar, com per exemple el Aeropuert Juancho E. Yrausquin, Illa de Saba. Només 396 metres de pista i si falles tan pel principi com pel final caus a l’aigua.
aeropuerto_saba_1

Diagrama dels seients en un avió.
tumblr_msc8evs1BB1rse388o1_1280

Com NO aterrar un helicòpter

10 aterratges acollonants. Per exemple el 747 de Japan Airlines aterrant a Hong Kong el 1988

Acabem amb un recordatori:

Diuen els pilots que si després de l’aterratge pots sortir de l’avió caminant, ha estat un bon aterratge. Ja si a sobre l’avió es pot tornar a utilitzar és un aterratge perfecte.

Recordeu contestar qüestionari del CT2100!

Feliç dia del pare! (Això us diré aquest dissabte)

Avui dedico aquest posts a tots els pares que han escollit ser pares en comptes d’escollir una opció molt millor, es a dir, tenir un gatet. Exemples del que els gats fan millor que els fills:

Reaccionar a una il·lusió òptica

Val·larBelar com una ovella

Fer aeròbic

Invocar a Satanàs

Espantar-se amb una pell de platan

Estressar-se perquè li falta menjar

Recordeu contestar qüestionari del CT2100!

La petita obrera va tenir una idea que faria que la seva marca de roba fos mundialment coneguda. La petita obrera va posar mans a l’obra en el seu propi teler i va posar en pràctica el seu pla. La petita obrera sabia gràcies als seus estudis en màrqueting i publicitat que la millor manera d’aconseguir popularitat era generar controvèrsia. La petita obrera estava convençuda que un cop teixida aquesta seria una obra que tothom en parlaria i opinaria. Quan la petita obrera va tenir enllestida la peça i va mostrar la seva creació a un dels seus empleats va saber que havia aconseguit perfectament el seu objectiu. La petita obrera no dubtava en que aviat podria començar a vendre vestits com aquell a qualsevol preu. Adjunto un parell de fotografies del procés.

La petita obrera teixint en el teler

La petita obrera teixint en el teler


El vestit resultant

El vestit resultant

Aquesta ha estat la meva viral participació als relats conjunts de març.

Recordeu contestar qüestionari del CT2100!

Feliç dia del penis! (vaig dos dies tard, ja ho se) Efectivament, toca post sexual.

Practicar sexe ens fa ser més intel·ligents. Això diu estudi de la universitat de Maryland. Podeu seguir llegint l’article.
Wp-Sexo-triple-S-588

Carma-Sutra: El llibre de posicions sexuals pel cotxe. 82 en total.
carma-sutra-1

El llibre amb 200 pel·lícules porno que haurien d’existir. Una orgia de microrelats impossibles, de vegades inversemblants, en què es recreen històries d’extraterrestres, exorcistes, nazis, vampirs, futurs distòpics, templers, romanticisme … i on podrem trobar títols com Fuck to the future (I, II i III), Sexlaris, Deu negrazos, Dora la espremedora, Dotze del Prostíbul, El sorprenent penis creixent, Tres solteres i un biberó o El Rei Artur contra els ninjes sodomites de l’espai.
200-peliculas-porno-que-deberian-existir-n

En l’apartat de “sexe raro de collons” trobem el voyerisme gastronòmic, es a dir, mirar mentre els altres mengen. Japonesos, res més a dir…

Normalment poso 5 o 6 peces de contingut, però vist el nivell d’avui crec que amb 4 teniu material de sobres.

Recordeu contestar qüestionari del CT2100!

El passat dijous 12 va ser un dia trist per mi i els milions de fans d’en Terry Pratchett. La MORT es va emportar el millor escriptor de tots els temps! Per què els millors sempre marxen aviat?! Això em fa pensar que potser no em queda gaire temps… Aprofitant la seva mort crec que es un bon moment per començar a llegir Terry Pratchett, per aquells que no ho han fet mai recomano llegir abans el CT1519. Avui m’agradaria fer un petit homenatge al genial escriptor recordant un passatge de cada un dels llibres que m’he llegit.

[Arxicanceller Ridcully i Lord Vetinari]
—Como mago, debo decirle que las palabras tienen poder.
—Como político, debo decirle que ya lo sé.

El Atlético Invisible

—Nos dejamos llevar un poco por el entusiasmo —dijo Húmedo—. Nos pasamos un pelo de creativos en nuestra manera de pensar. Animamos a las mangostas a criar en los buzones para reducir el número de serpientes… Lord Vetinari no dijo nada. —Ejem… las cuales reconozco que introdujimos en los buzones para controlar a los sapos… cuales, justo es reconocerlo, introdujimos en los buzones para reducir las cifras de sapos… Lord Vetinari se repitió. —Ejem… los cuales, cierto es, fueron metidos por el personal en los buzones para contener a los caracoles… Lord Vetinari siguió en silencio. —Ejem… Estos, debo señalar en aras de la justicia, entraron en los buzones por su propia voluntad, para comerse el pegamento de los sellos —explicó Húmedo, consciente de que empezaba a parlotear.
—Bueno, al menos les ahorraron el trabajo de tener que meterlos ustedes —observó lord Vetinari con alegría—. Tal como lo cuenta, este podría haber sido uno de esos casos en que la fría lógica debería haber dejado paso al sentido común de, pongamos, un pollo del montón.

Dinero a mansalva

Y si alguien llega a los ciento trece años, lo increíble no es que vaya a morirse mañana, sino que esté vivo hoy.

La Corona de Hielo

—Puede que a ti te gusten las gambas con nuez moscada, Charles, pero a ellas no les gustas tú. Vimes se compadeció del militar, al que parecía desconcertar haber hecho enemigos entre los crustáceos inferiores.
—Bueno, hum, ¿a la langosta le gusto, cariño? —preguntó con una voz que no expresaba mucha esperanza.
—No, querido, no se lleva nada bien contigo. Recuerda lo que pasó en la velada de whist de los Perejil. El hombre observó la cargada mesa auxiliar y probó suerte:
—¿Crees que las vieiras podrían entenderse conmigo durante cinco minutos o así?
—Por todos los cielos, no, Charles. El militar retirado miró de reojo la mesa una vez más.
—Sospecho que la ensalada verde, en cambio, es mi amiga del alma, ¿verdad?
—¡Desde luego, querido!
—Sí, ya me lo parecía.

Snuff

—Desde luego tenemos que hablar con usted —dijo Zanahoria—. ¿Quiere un abogado?
—No, ya he comido.
—¿Come usted abogados? —preguntó Zanahoria.
Ladrillo le dedicó una mirada vacía hasta que hizo acopio del cerebro suficiente.
—¿Cómo se dicen las cosas esas que se hacen como pedacitos si te las comes? —preguntó.
Zanahoria miró a Detritus y a Angua, para ver si encontraba allí alguna ayuda.
—Podrían ser abogados —reconoció.
—Se ponen todas blanduchas si las mojas en cosas —añadió Ladrillo, como si llevara a cabo un análisis forense.
—Es más probable que estemos hablando de galletas, entonces —sugirió Zanahoria.
—Lo mismo sí. En un paquete todo envuelto en papel. Eso, galletas.
—Lo que quería decir —explicó Zanahoria—, era: cuando hablemos, ¿quiere que haya alguien de su parte?
—Sí, por favor. Todos —se apresuró a responder Ladrillo.

Zas!

El jardín estaba lleno de adornos. Eran de los tristes y baratos: conejitos de sonrisa enloquecida, ciervos de porcelana con los ojos muy abiertos y gnomos de puntiagudos gorros rojos en cuyas expresiones se leía que estaban tomando la medicación equivocada.

Un sombrero de cielo

Quin tipus de persones serien capaces de posar un conegut criminal a càrrec de la branca més important de govern? A part, es clar, del votant mig.

Cartas en el asunto

El sermón fué más bien húmedo, porqué escupía un diluvio de saliva cuando alzaba la voz; estaba tan lleno de Dios que diluviaba en todas partes. Predicaba como si empuñase una espada llameante. Los murciélagos caían a plomo de las vigas. El órgano arrancó a tocar sin nadie sentado en el banco. El agua chapoteaba en la fuente.

Nación

La ballesta se disparó hacia arriba. Y no acertó en nada, sobre todo a ningún pato. Esto es tan poco habitual en esta clase de situaciones que hay que notificarlo bajo nuevas regulaciones humorísticas. Si le hubiera dado a un pato y el pato hubiera hecho cuac y caído en la cabeza de alguien, por supuesto habría sido chistoso y ciertamente habría sido notificado. Pero la flecha se desvió un poco por el viento y cayó en un roble que estaba a unos dies metros, donde no acertó a una ardilla.

Regimiento Monstruoso

– ¿No Ha oído hablar de aquel sitio de Klatch? ¡Lo contrataron para que los librara de una plaga de mimos!
– Un momento, un momento… ¿Cómo se puede tener una plaga de mimos?
– Oh, fue terrible, por lo que tengo entendido. La gente ya no se atrevía ni a salir a la calle.
– ¿Quieres decir, todos con la cara blanca, todos siguiéndote por ahí en silencio…?
– Exacto. Terrible

El Asombroso mauricio y sus roedores sabios

Otra reacción que tenían los magos cuando se enfrentaban a una situación mueva y extraordinaria era revisar sus bibliotecas para averiguar si ya había pasado alguna vez antes. Aquello, reflexionó lord Vetinari, era una característica óptima para la supervivencia. Quería decir que en los momentos de peligro uno se pasaba el día sentado muy calladito en un edificio de paredes muy gruesas.

El Último heroe

– ¿De qué clase de refugiados estamos hablando?
– Mayormente humanos, señor.
– ¿Quieres decir que la mayoría serán humanos, o que cada individuo será mayormente humano? -quiso saber Vimes. Al cabo de una temporada en Ankh-Morpork, uno aprendía a formular preguntas como aquella.

Ronda de Noche

-Vaya. Así que es un vulgar ladrillo dentro de un vulgar calcetín. Y en conjunto forman un arma.
-Mmm. Sí.
-¿Cómo funciona?
-Mmm. Lo haces girar. Y luego golpeas algo. Aunque a veces te golpeas tú solo.
-¿Y luego destruye media ciudad? -quiso saber Coin.
Rincewind miró los ojos dorados del chico, y luego clavó la vista en su calcetín. Se lo había quitado y puesto varias veces al año, durante muchos años. Tenía zurcidos que había llegado a conocer y a am… bueno, a conocer. Algunos de los zurcidos tenían allí su propia familia de zurciditos. Había muchas descripciones posibles para el calcetín, pero “destructor de ciudades” no estaba entre ellas.

Rechicero

Resultaba bastante difícil contratar al señor Tulipán y al señor Alfiler. Había que conocer a la gente adecuada. O para ser más precisos, había que conocer a la gente inadecuada, y se lograba conocerlos frecuentando cierta clase de bares y sobreviviendo, lo cual era una especie de primera prueba. Esa gente inadecuada, por supuesto, no conocían al señor Tulipán y al señor Alfiler. Pero conocían a un hombre. Y ese hombre expresaba, en un sentido general, la opinión precavida de que tal vez supiera cómo ponerse en contacto con hombres de naturaleza alfileriana o tulipanística. En aquellos momentos no recordaba con exactitud mucho más que eso, debido a una pérdida de memoria causada por la falta de dinero. Pero una vez curado, te podía indicar de forma muy general otra dirección donde se podía econtrar, en un rincón oscuro, a un hombre que afirmaría enfáticamente que nunca había oído hablar de nadie llamado Tulipán o Alfiler. También té preguntaría dónde ibas a estar, por ejemplo, a las nueve en punto.

La Verdad

-¿Qué va bien para los vampiros?
– Esto, un atúd calentito y seco, ejem, un montón de sangre fresca, ejem, cielos nublados… – Su voz se fue apagando cuando vio la expresión de ella-. Ah… bueno, depende de dónde sean, por lo que recuerdo. Uberwald es un sitio muy grande. Ejem, cortarles la cabeza y clavarles una estaca en el corazón suele ser eficaz.
– Pero eso funciona con todo el mundo – dijo Tata.
– Ejem… en Splitz se mueren si les pones una moneda en la boca y les cortas la cabeza…
– A diferencia de la gente normal -dijo Tata, sacando un cuaderno.
– Esto… en Klotz se mueren si les metes un limón en la boca…
– Eso ya suena mejor.
– … después de cortarles la cabeza. Creo que en Glitz tienes que llenarles la boca de sal, amartillarles una zanahoria dentro de cada oreja y luego cortarles la cabeza.
– Me imagino que debió de ser divertido averiguar eso.
– Y en el valle de Ah creen que es mejor cortarles la cabeza y hervirla en vinagre.
– Vas a nescesitar a alguien para llevar tantas cosas, Agnes – dijo Tata Ogg.
– Pero en Shuprmrkdo dicen que les tienes que cortar los dedos de los pies y atravesarles el cuello con un clavo.
– ¿Y cortarles la cabeza?
– Parece ser que no hace falta.

Carpe Jugulum

El imperio tezumano, situado en los valles selváticos del centro de Klatch, es conocido por sus huertas orgánicas, su exiquista artesanía de obsidiana, plumas y jade, y sus sacrificios multitudinarios en honor de Quesoriscóttal, la Boa con Plumas, el dios de los sacrificios humanos multitudinarios. Tal como se decía, con Quesooricóttal siempre sabias a qué atenderte.

Eric

– Sale uan flecha de la nada y le da justo en el libro que llevaba justo encima del corazón y se le clava hasta la última página antes de pararse.
– Bastante milagroso -admitió Zanahoria
– Sí que lo fue, supongo -dijo el sargento. Una lástima de las otras diecisiete flechas, la verdad.

Voto a brios

El contrato del mantenimiento del ordenador decia que si la máquina:
1) No funcionaba
2) No hacía lo que decían los anuncios caros
3) Electrocutaba al vecindario más próximo
4) O no se hallaba directamente en la onerosa caja al abrirla, aquello era expresa, absoluta y tácitamente responsabilidad ajena al fabricante, y que cualquier intento de de tratar lo que se acababa de pagar como propiedad del comprador desembocaría en los servicios de unos hombres muy serios con maletines amenazadores y relojes muy finos.

Buenos presagios

– Solamente estoy diciendo que el hombre es una criatura mitopoeica.
– ¿Y eso qué quiere decir?
– Quiere decir que nos inventamos las cosas sobre la marcha – contestó el decano sin levantar la vista.

Papá Puerco

– Tiene usted la mente de un verdadero policía, Vimes.
– Gracias señor.
– ¿De veras?¿Era un cumplido?

Pies de barro

Técnicamente, un gato encerrado en una caja puede estar vivo o puede estar muerto. No lo sabes hasta que hechas una mirada. De hecho, el mero acto de abrir la caja determinará el estado del gato, aunque en este caso había tres estados determinados en los que podía hallarse el gato: Vivo, Muerto o Condenadamente Furioso.

Lores y damas

No, claro. Dosflores nunca quería causar problemas. Había gente que nunca quería causar problemas. Probablemente lo último que se oiría antes de que el universo se plegara como un sombrero de papel sería a alguien decir: “¿Qué pasa si hago esto?”.

Tiempos interessantes

Nadié sentía hambre cuando llevaba en la bolsa un pan de los enanos. Sólo hacía falta mirarlo un momento, y al instante se te ocurrian dócenas de cosas que podías comer en su lugar. Unas botas, sin ir más lejos. Montañas. Ovejas crudas. Tu propio pie.

Brujas de viaje

– Ese café estaba realmente horroroso, Sham.
– Cierto -dijo. Harga.
– No, quiero decir que en mis buenos tiempos he bebido muchísimo café malo, pero eso, eso ha sido como si halguien me estuviera pasando una siera por la lengua. ¿Cuánto tiempo estuvo hirviendo?
– ¿Qué fecha es hoy? -preguntó Harga, limpiando un vaso. Generalmente siempre estaba limpiando vasos. Nadie descubría jamás qué ocurría luego con los vasos limpios.
– Quince de agosto.
– ¿De qué año?

Hombres de armas

– ¿Se puede saber qué están haciendo?
– ¿A usted qué le parece? Vamos a enterrar a nuestro colega -replicó Ridcully
Los ojos de Colo se clavaron en un ataúd abierto, situado a un lado de la calle. Windle Poons le dirigió un saludo cortés.
– Pero… si no está muerto…¿verdad?
– Las apariencias engañan replicó el archicanciller.
– ¡Si me acaba de saludar! -insistió el sargento.
– ¿Y qué?

El Segador

¿Cómo tortura a sus víctimas hasta la muerte el monstruo Tshup Aklaherp, Sapo Estelar Infernal con Un Millón de crias?
– Es…no me lo digas… las sujeta cabeza abajo y les ensenya fotos de sus hijos hasta que los cerebros de las victimas implosionan.

Imágenes en acción

En Ankh-Morpork imperaba la democracia conocida como “un Hombre un Voto”. El Patricio era ese Hombre: Y el Voto era el suyo.

Mort

Las mentes de los animales dividen el universo en cosas para:
a)Copular
b)Comer
c)De las que huir
d)Piedras

Ritos iguales

Lo que sucedió a continuación fue lo siguiente:
Nada
Ni siquiera fue tan interesante como nada. A veces las cosas no-suceden de manera impresionante. Pero, en cuestión de no-acontecimientos vulgares, éste no tenía rival.

Luz fantástica

Al momento, fue consciente de que el turista se disponía a demostrar su peculiar conocimiento de los idiomas, lo que significaba que iba a hablar muy alto y muy despacio en su propio lenguaje.

El color de la magia

Todo reino con rio que se respete un poco a si mismo sufre terribles plagas sobrenaturales, pero la mas pavorosa que el Viejo Reino había conseguido escenificar durante los últimos cien años fue la Plaga de la Rana*
*Eso sí, se trataba de una rana muy grande.

Pirómides

Yaya ceravieja inclinó la cabeza a un lado.
– Si tu casa estuviera ardiend, ¿qué es lo primero que sacarías de ella?
– Hum. ¿Quién la ha incendiado? -dijo André.
– Eres policía, está claro.

Mascarada

– ¿Donde ha encontrado huevos pasados por agua?
– En un árbol.
– ¿Un árbol de huevos pasados por agua?
– Sí, están en su punto. Si les echas unas termitas del árbol del pan, sanben realmente deliciosos.
– Y supongo que ahora me dirá que también encontró un árbol de cucharas…
– Por supuesto que no.
– Menos mal.
– Es un arbusto.

El país del fin del mundo

El rey Verence habia tropezado para aterrizar, contra todas las leyes de la probabilidad, sobre su propia daga.
Pero de cualquier manera, su médico había firmado un certificado de defunción por causas naturales. Benzen le había explicado que caer por una escalinata con una daga clavada en la espalda era una enfermedad causada por las palabras poco medidas.
De hecho, algunos miembors de la guardia del rey, un poco duros de oído, habían sido víctimas de la misma enfermedad. Se trataba de una pequeña epidemia.

Brujerias

Se debe aclarar que había muy poco de lo que reír en los subterráneos de la “Quisicón”, al menos si tenías un sentido del humor mínimamente normal. No había alegres cartelitos en los que decía: “No es necesario ser despiadadamente sádico para trabajar aquí, pero ayuda!”

Dioses menores

Recordeu contestar qüestionari del CT2100!

Com ja va sent habitual en els casos típics múltiples de 100, toca concurs de preguntes sobre el blog.

Normes del concurs del CT2100:

  • Els comentaris seran moderats per evitar que us copieu els uns als altres.
  • Tot els comentaris que no tinguin respostes seran publicats a mesura que pugui.
  • Teniu fins al dilluns 23, a les 05:59 AM per contestar.
  • Només hi ha una resposta vàlida.
  • Qui encerti més respostes guanya.
  • En cas de empat ja es veurà.

 

Molt fàcils
1.1- Quina es la sèrie que li he dedicat més posts?
a) Els Simpsons
b) Futurama
c) CSI
d) Mujeres desesperadas

1.2- A quina d’aquestes activitats NO ha participat mai el bloc?
a) Relats conjunts
b) Cadena de blocs 11 de setembre per la independència
c) Cadena de blogs 12 de octubre ¡Arriba España!
d) Nominat als premis c@ts

1.3- Qui ha deixat més comentaris en aquest bloc?
a) Ahse
b) Xexu
c) Pons
d) Barack Obama

1.4- Quines efemèrides celebra aquest bloc?
a) Els aniversaris del bloc
b) Els casos típics múltiples de 100
c) Els dies mundials originals
d) Totes les anteriors

Fàcils
2.1- Qui es el protagonista dels llibres de Terry Pratchett que MENYS m’agraden?
a) Sam Vimes
b) Rincewind
c) Johnny Maxwell
d) La Mort

2.2- Si tot va com ha d’anar, per cada nou post…
a) Es publica un tweet
b) Es publica una entrada en google+
c) Es publica una entrada al meu facebook
d) Totes les anteriors

2.3- Quan es solien publicar majoritàriament els enigmes d’en Pons?
a) Cada dimarts
b) Dimarts si dimarts no
c) Bàsicament quan em donava la gana
d) Cada dimecres

2.4- Soc amant de la lectura clàssica?
a) Sí, molt
b) No, gens.
c) No massa, exceptuant alguns de ciència ficció.
d) Mai he llegit res clàssic.

Moderades
3.1- Des de la creació d’aquest bloc, quina es la meva mitjana de llibres llegits anualment?
a) 22
b) 24
c) 26
d) 28
e) 2

3.2- Qui va fer el comentari número 10.000 del bloc?
a) Ahse
b) Xexu
c) Gemma Sara
d) Tomàs
e) Terry Pratchett

3.3- De les següents pestanyes superiors del bloc, quina ha sigut la última en aparèixer?
a) About
b) Blocs
c) Llibres
d) Sèries
e) Terry Pratchett

3.4- De les pestanyes superiors del bloc, quina va ser la primera en aparèixer?
a) About
b) Blocs
c) Llibres
d) Sèries
e) Terry Pratchett

Difícils
4.1- Quants casos típics s’han publicat en diumenge?
a) En diumenge? Aquest bloc mai ha publicat en diumenge!
b) 1 i va ser un error imperdonable!
c) 49
d) 50
e) 51

4.2- Qui va ser el primer comentarista en arribar al comentari 1.000 al bloc? Descomptant-me a mi mateix.
a) Ahse
b) Montse Llado
c) Tomàs
d) XeXu
e) Kim Jong Il

4.3- Des de que està a WordPress (desembre 2007) fins ara, quin bloc m’ha portat més visites?
a) http://pons007.blogspot.com
b) http://farre.cat
c) http://xarel-10.blogspot.com
d) http://anomenatinutil.wordpress.com
e) http://www.mondarinas.com/

4.4- Quin es el cas típic amb més visites?
a) 37
b) 815
c) 1400
e) 1500
f) 1823

Impossibles: Només encerta qui doni la resposta més pròxima a la realitat.

5.1- Des de que està a WordPress (desembre 2007), entre tots els posts, quantes imatges hi ha penjades al bloc?

5.2- Des de que està a WordPress (desembre 2007) fins ara, quants comentaris té el bloc?

5.3- Des de que està a WordPress (desembre 2007), quants comentaris he deixat en el meu propi bloc?

5.4- Des de que està a WordPress (desembre 2007), quantes visites ha rebut el bloc?

Com que la moderació de comentaris es una tocada de collons nassos, per respondre les preguntes feu servir aquest qüestionari. Només valdrà la última vegada que respongueu.

Nota: En les respostes numèriques no feu servir separador pels milers ja que ho pot interpretar com punt decimal i es menjarà els zeros de la dreta.

Sabíeu que avui fa exactament 26 anys que es va crear la Web? Per celebrar-ho avui us porto 5 pàgines web tan estranyes que avui fa 26 anys no s’haguessin imaginat que existirien mai.

Avui sense cap raó aparent: Geek & poke
6a00d8341d3df553ef017c381a7d1b970b-800wi
descarga
descarga (1)
6a00d8341d3df553ef01538f56e05e970b-800wi
6a00d8341d3df553ef01543336498d970c-800wi
6a00d8341d3df553ef015432bf9167970c-800wi