Arxivar per 2015-03-04

9788493801311

El corredor del laberint – James Dashner

El corredor del laberint es un llibre juvenil sobre un grup de joves els quals els hi han esborrat els records i els han deixat al mig d’un laberint ple d’estranyes i perilloses criatures que surten de nit. En total potser calculo que hi haurà uns 40 i escaig nanos. Però les coses comencen a canviar quan el protagonista del llibre arriba al laberint. Per començar el dia següent arriba una noia en coma que porta un avís que diu “A partir d’ara les coses canviaran”. Què? Esteu intrigats per la sinopsis? Com a mínim hauríeu de quedar encuriosits, perquè si sou de la meva generació segur que la pel•lícula “Dentro del laberinto” us ha hagut de deixar alguna marca, com a mínim si no recordeu els monstruets del laberint recordareu segur a David Bowie ballant i cantant amb un pentinat estrany i unes malles molt arrapades.

Tots els protagonistes son adolescents, i això fa que siguin bastant insofribles, tenen un caràcter insuportable, com tots els adolescents vaja. Sense anar més lluny es desesperant veure com el protagonista que es nou no para de fer preguntes, que això seria el normal, però fa les preguntes equivocades i de manera repel·lent de tal manera que no m’estranya que no pari de guanyar-se enemics. Et venen ganes de dir-li “Idiota! Acabes d’arribar! pregunta COM funcionen les coses no pas PER QUÈ!”. I en comptes de ser amable amb els altres i anar amb paciència no, ell no, ell va de prepotent i s’enfronta amb tothom.

Una cosa que no m’agrada del llibre perquè ho trobo infantil es tot aquest vocabulari que afegeixen els nois, com ara dir “clonc” en comptes de “merda” en serio? Calia? O “fuco” en comptes de “idiota”. Quina finalitat té tot aquest vocabulari? Fer veure que per molt que s’espavilin continuen sent adolescents? Bah, ja es veu que ho son.

El llibre no acaba. Oh! Vull dir que es tracta d’una trilogia, i el Corredor del laberint es només la primera part, falten dos llibres més, trilogia, sol voler dir tres, capiche? Per tan si voleu llegir heu de tenir en ment que no llegireu un sol llibre de tres-centes i pico pàgines sinó que son tres llibres de tres-centes i pico pàgines. Jo ja he començat i per tan no em puc fer enrrere perquè tot sigui dit la trama enganxa i ara tinc ganes de saber què passarà amb aquests nanos desgraciats que estan tancats en un laberint com si fossin rates de laboratori dins d’un experiment cruel i macabre.

—————————– Inici espoilers —————————–

Com que es tracta d’una trilogia les morts dels personatges estan clares, tan el protagonista com la noia no poden morir fins al tercer llibre, i en aquest últim ha de morir o el protagonista o la noia, tot i que té pinta que al final els dos és salvaran. El que si pot morir perfectament, i de fet mor, es el “millor amic” del protagonista. Ho poso entre cometes perquè l’acció del llibre passa en una setmana aproximadament, de la qual el protagonista es passa 3 dies dormint. O sigui que ens hem de creure que amb quatre dies ja fas el teu millor amic? Literalment en el llibre diu “l’estimo com a un germà”, i ho diu vàries vegades, perquè tant interès a que quedi clar que l’aprecia tan? fàcil, perquè ha de palmar-la i s’ha de generar drama.
En la pel·lícula es carreguen un munt d’elements que de fet sobren i em sembla molt i molt bé. Per exemple les punxes dels Laceradors, el precipici canviat per una porta guai, el sostre fals, la telepatia, l’autobús el canvien per un helicòpter, l’apunyalament es converteix en un tret, la matança de CRUEL no es en directe, la pluja per un sol calorós, i algunes coses més.

——————————- Fi espoilers ——————————

La gràcia principal del llibre es anar obtenint la informació en compta gotes del què està passant amb tota aquesta situació del laberint. Qui els ha posat allà, amb quin objectiu, com en sortiran, què significa la noia, què passa amb la vida anterior dels nois, etc. Entre mig de tot això hi ha una mica d’acció amb els monstres del laberint, perquè sinó el llibre hagués sigut avorrit per adaptar-lo a una peli per adolescents. Ja que ha sortit el tema parlem de la peli que també he vist. En la pel·lícula en Thomas ho té més fàcil, els nois del laberint son bastant més simpàtics amb ell, inclús en Gally, son més oberts i expliquen bastant més, així l’espectador va més ràpid a aprendre ja que en una peli hi ha menys temps que en un llibre per posar-te en situació. Hi ha detalls que canvien en la pel·lícula, però de fet tenen més coherència i semblen més versemblants en la peli que en el llibre, però això sí, el misteri i la intriga està més ben portat en el llibre.
El Corredor del laberint es una barreja entre el senyor de les mosques, els jocs de la fam i cube. Crec que es aquest últim toc de cube el que m’ha fet sobrevalorar una mica el llibre i posar-li una mica més de la nota que li tocaria, però son els meus gusts, m’agraden aquestes situacions post-apocaliptiques amb una mica de ciència ficció on no se sap res i et van donant la informació amb compta gotes. Com sempre passa a mesura que avança la trama i com més saps també perd part del seu atractiu, però aquest primer llibre m’ha agradat, veurem si puc dir el mateix dels següents.

—Iría con vosotros —dijo el niño con un tono que estaba lejos de ser jovial—, pero no quiero tener una muerte horripilante.

—¿No debería alguien dar un discurso para animarnos? —preguntó Minho, y atrajo la atención de Thomas.
—Adelante —contestó Newt.
Minho asintió y miró al grupo. —Tened cuidado —dijo secamente—. No muráis.

Nota:7/10