Avui va de craks dels instruments. Però primer una dada sobre en Matt Bellamy que no tractava massa bé els seus instruments… 140 guitarres destrossades en una gira.
Bohemian Rhapsody amb violins
Star Wars: Marxa imperial amb piano
Star Wars: Cantina
Possiblement el xilòfon més llarg del mon.
Power Ranger amb guitarra elèctrica
Bad Romance amb guitarra elèctrica
De fet qualsevol vídeo d’aquest home del seu canal de youtube es espectacular.
Advertisements
Els vídeos estan bé (de totes maneres ara buscaré el tema d’Star Wars tocat per una orquestra simfònica completa que sempre és més espectacular) però si entro és sobretot per comentar un dels teus títols.
M’ha agradat aquesta contenció que demostres titulant “Possiblement el xilòfon més llarg del mon”. Vols dir que hi ha la possibilitat de que n’hi hagi un de més llarg?. I sobretot, vols dir que si ho fos no l’haguessis trobat i ens l’hauries ensenyat?. :-))
Star Wars amb una orquestra?! I què més?! Vols que estigui dirigida per John Williams?! Això no existeix!
El vídeo del xilofon és del 2011 o sigui que no descarto que amb quatre anys algú n’hagi fet un de més llarg, ja saps, la gent li dona molta importància al tamany malgrat es repeteixi que la mida no es lo que importa.
Una llàstima que no existeixi, hauria estat espectacular poder escoltar-ho. De fet, ja m’ho estic imaginant: tota l’orquestra simfònica de Boston (per dir una ciutat a l’atzar) i en John Williams amb esmòquing dirigint-la… sembla que ho vegi ;-)
Al diccionari de català no hi ha cap entrada que digui “tamany”. Això sí, la *mida* importa!
Millor agafes un ull de tigre:
Destrossar guitarres està bé, així no poden fer soroll :-D
M’estàs fent boicot i ho sé, para ja de posar vídeos. Només puc comentar la dada del tio de Muse, personalment penso que és una falta de respecte trencar els instruments, deu quedar molt punk, però demostra que no tens estima per res, i menys pels diners, que en deus guanyar a cabassos. El record se’l podria posar allà on l’esquena perd el seu noble nom.
Està bé, per compensar-ho la setmana vinent no posaré ni un sol vídeo.
Sobre els vídeos d’avui sobretot valen la pena els del 331Erock, perdràs mig cap de setmana amb el seu canal de vídeos
No tinc mig cap de setmana per perdre. Et dono 10 minuts.
Al Pons no se li pot parlar utilitzant un llenguatge imperatiu! Para ja de donar ordres, fer recomanacions i històries d’aquestes. Al Pons no li arribaràs mai ni a la sola de la sabata ^^
El que més m’ha agradat és el del xilòfon. És el que tenen els xinesos, que entre tonteria i tonteria de tant en tant fan coses fantàstiques.
No és xinès, es japonès
El meu comentari és vàlid per xinesos, japonesos i sud-coreans.
Se’n diuen “asiatics”. Seria un bon moment que comencessis a utilitzar un diccionari. :-P
No hi ha res com el so de les cordes d’una guitarra elèctrica, per desengreixar l’oïda que hagi quedat embafada pel nyigo-nyigo d’un violí massa barroc.
I tant que hi ha! El bang-bang que surt quan la destrosses, hahaha
toques la guitarra?
Els teus vídeos d’avui són fantàstics. M’ha agradat especialment el del xilòfon. Els japonesos tenen una sensibilitat molt especial que els fa connectar amb la naturalesa. I un gran sentit de l’estètica.
malgrat les seves rares de tan en tan fan alguna cosa de profit
Ri-Ben va robant de Zhong-Guo.
M’ha agradat molt aquest post!!! Sobre tot el vídeo de Bohemian Rapsody, xulíssim!!!
Em sembla que això de trencar guitarres ha de destensar molt… no està malament, però no els deu de tindre molta estima… i ha de ser cosa de mimats i de gent amb molta pasta… o són guitarres barates de pega! No sé, s’haurà de provar alguna vegada!
crec que es pot permetre guitarres de veritat
La boleta corrent xilofon avall tenia un efecte hipnòtic. Penso que en instruments musicals la mida té importància, encara que no sempre la trompeta més llarga és la que sona millor, depèn del virtuós que la fa servir.
tu mateixa ho has dit, lo important es la tècnica no pas la mida… de la trompeta.
Brutal aquest post d’avui! (potser és que feia dies que no em connectava i ja no recordava l’excel·lència Pons habitual).
A mi també m’ha encuriosit primer i fascinat després el xilòfon més llarg del món. Deixant a banda la mida, s’ha de reconèixer que la idea té el seu mèrit. I trobar un tros de bosc on puguis instal·lar-lo sense tallar cap arbre (o sí?) I calcular el pendent just perquè baixi a ritme (tot i que si som perepunyetes hi ha algun lloc que ha perdut la pulsació, :-D). No sé què hagués pensat Bach.
Sense dubte és que feia dies que no et connectaves i ja no recordaves l’excel·lència Pons habitual ;)
La marxa imperial sona bé amb qualsevol instrument o manera!
Jo una vegada la vaig tocar amb flauta
Es totalment fals, però oi que ha colat?
M’agraden els “casos” musicals, i jo me l’havia perdut!!
M’ha agradat moltíssim el del Xilòfon. Tota l’estona mirant a veure si cau la boleta cap al costat ;D No em pensava que fos publicitat, se les pensen totes.
Les guitarres també m’han agradat molt. Se’t posen a la sant ni que no vulguis.
Vist l’èxit del post hauria de fer més posts musicals, ho plantejaré a la direcció del blog.
Una entrada sobre música i músics! Això a quin sant!? Em pareix que no tens bones influències…
I sobre els videos: el del violí fa avorrida una de les millors cançons de la història del rock; el duo de piano bé, bons arranjaments; el del xilòfon m’ha encantat, per tot, per la idea i pel resultat; i el guitarrista jevi supermacarra també mola, és un flipe com toca.
Evito les bones influencies, o era al revés?