Cas típic 2126: noi li agrada noia, noi li agraden els jeroglífics

Posted: 2015-04-20 in Webs/Blocs

Volia quedar bé amb el seus convidats, volia sorprendre’ls amb un plat realment original, així doncs va anar a les golfes a buscar el vell llibre de cuina que la seva família havia anat passant de generació en generació. Sabia que la seva família era d’un llinatge molt antic que havia estat fortament lligat amb la cuina. Va tenir sort i va trobar el llibre, però lamentablement es va topar amb un impediment comunicatiu que no esperava. Aquesta es la imatge que va veure Josep Apofis al obrir el llibre de cuina:

Egypt_Hieroglyphe2
Aquesta ha estat la meva egípcia participació als relats conjunts d’abril.
BCPP: Eva

Advertisements
Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Magnífic Pons,
    La teva grandesa sobrepassa l’univers,
    La teva saviesa ens converteix en nens petits.
    Visca el Pons!! Cantem la seva gloria per a sempre més:

    • Pons ha dit:

      T’hem trobat a faltar aquesta setmana passada

        • ahse ha dit:

          Dubtes de la paraula del Pons?? Mal nascut!!!

          • XeXu ha dit:

            Entenc que ell t’hagi trobat a faltar, això no ho dubto ni un moment. Però fixa’t que ha fet servir el plural…

          • Pons ha dit:

            Em referia a mi i a altra gent com roselles, rits, ignasi, entre d’altres, els quals tu Xexu no estaves inclòs, es clar.

          • ahse ha dit:

            De quin univers paral-lel t’has materialitzat? Quan el Pons parla de si mateix pot referir-se al Pons, al pons007, a l’esperit Pons o als tots 3 al mateix temps. Quan Pons diu nosaltres pot incloure a altres o només a si mateix, cosa que un – si té una mica de cervell, és clar (que no vull dir que tots en tinguin gaire (i això implica fins i tot que n’hi ha alguns que no tenen ni una neurona operacional)) – ha de deduir del context, sense qual context un mai no podrà fer cap evaluació de les expressions escrites pel Pons i molt menys interpretar-les en el seu entorn d’execució. No sé si resulto prou explicita per a tu…

  2. Xavier Pujol ha dit:

    Que els faci un parell d’ous ferrats. No falla mai.

  3. XeXu ha dit:

    Més d’un acabarà amb cagarrines després d’aquesta festeta…

  4. JOMATEIXA ha dit:

    Potser el Mc el podria ajudar. No sabem fins on es remunta la seva saviesa ;D

  5. Montse ha dit:

    Llàstima. Semblava una magnífica recepta de cargols a la llauna.

  6. jpmerch ha dit:

    No sé… Sembla una recepta de picoteig. El que trobe a la nevera, sense calfar-se el cap.

  7. cantireta ha dit:

    Em fas riure. Felicitats. I bon dilluns.

  8. Eva A. ha dit:

    “Ingredients per a tres persones: tres anguiles, quatre grapats d’arròs, una cuixa de pollastre, cardets i una mica d’anís estrellat.
    Preparació: tallar les anguiles, sofregir-les amb el pollastre. Afegir l’anís estrellat i els cardets cuits i deixar-ho fer. Quan estiga mig cuit, un grapat d’arròs per persona més un per la a cassola, afegir-hi aigua, tapar-ho i esperar asseguts (L’ou és opcional). Escórrer l’arròs, decorar amb tres bastonets de canyella i servir.”

    A veure, que tampoc no calia saber tan de jeroglífic per llegir això. Poques ganes de cuinar, Josep Apofis!

  9. Roselles ha dit:

    Ha sigut mirar el jeroglífic com una recepta de cuina… i m’he il·luminat. Gràcies, oh gran Pons, per l’inspiració.

  10. bruixeta ha dit:

    s’arronsa per ben poca cosa!!! mira que és fa`cil i està ben explicada la recepta.

  11. deomises ha dit:

    Bona participació, però millor resposta la de l’Eva ;)

    d.

  12. glòria ha dit:

    Millor que és decanti per la cuina d’innovació. Aquesta recepta que proposa el jeroglífic és massa tradicional i molt calòrica.

  13. rcasas22 ha dit:

    Això sí és emportar-se el secret a la tomba. Potser s’haurà de conformar amb un cus-cus

  14. ignasioliveras ha dit:

    Jo avui he menjat unes sardines de llauna amb una mica d’arròs que va sobrar fa tres o quatre dies. Trobo a faltar una mica de peix en el menú que apareix al llibre dels avantpassats. Una dieta poc equilibrada…

    (Per cert, jo no trobava a faltar Ahse, només el seu cinisme… ;-)

  15. Ada ha dit:

    O bé el llibre de cuina era mooolt antic, o aquests egipcis eren molt moderns… i les pàgines serien pesades!
    (No sé si comentar l’entrada o els comentaris)
    :-D

    i… per què jo sóc un monstre?
    Ashe és una divinitat egipcia creada per alavar a en Pons?

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s