Cas típic 2130: noi li agrada noia, noi li agrada la primera novel·la de la Guàrdia

Posted: 2015-04-24 in Llibres, Terry Pratchett

thumbnail

¡Guardias! ¿Guardias? – Terry Pratchett

Vuitè llibre de la saga de Mundodisco i primer llibre de la saga de la Guàrdia. Però que no l’havia llegit ja aquest? Doncs si, però fa tan de temps que ni tan sols li vaig dedicar un post en el blog. El passat mes de març, quan va morir Terry Pratchett, vaig aprofitar per fer proselitisme entra la gent del meu voltant perquè algú el llegís i resulta que dos persones van picar, per tal que no es sentissin sols vaig aprofitar per rellegir-me el llibre que més he recomanat als novells lectors d’aquest autor.

Sembla que amb el nou govern del patrici Lord Vetinari la ciutat de Ankh-Morpork funciona millor que mai gràcies al sistema de gremis, on cada gremi s’encarrega de controlar el seu nínxol de mercat i per tan el patrici només cal que vigili el líder de cada gremi. Els gremis més destacables son: El d’assassins (gremi en el que es va formar el patrici), el de lladres i el de “costureres”. Però sembla que hi ha un individu misteriós a qui no li agrada el patrici i vol tornar al antic sistema monàrquic. Per tal de fer-ho fundarà una societat secreta per tal de provocar una situació que farà aparèixer un heroic rei que salvarà la ciutat d’una catàstrofe. Aquesta catàstrofe seran 20 tones de rèptil volador que escup foc per la boca. En paral·lel a aquest fet un innocent jove d’un poble miner de nans anomenat Zanahoria s’unirà a la decadent Guàrdia Nocturna de la ciutat per tal de revitalitzar-la totalment. Cal aclarir que gràcies el control del gremis la Guàrdia ha perdut la seva raó de ser i només manté tres membres en la mateixa decadència que la institució que representen. Son el capità Vimes, un alcohòlic que ha perdut la motivació per fer bé la feina; en Colon, un sergent mandrós i inepte, i finalment el caporal Nobbs un ésser covard, lladre i menyspreable en tots els sentits començant per l’olfacte.

———————– INICI ESPOILERS ———————–

Quan vaig veure que el secretari del patrici era Lupine Wonse en comptes d’en Rufus Drumknott em va estranyar, però no vaig sospitar res. És més endavant, gairebé a meitat de la novel·la, quan vaig veure que en Wonse havia de ser el Mestre Suprem que controlava el drac. Això demostra que feia molts anys que m’havia llegit ¡Guardias! ¿Guardias?

————————- FI ESPOILERS ————————-

Sempre he defensat que el primer llibre la Guàrdia era el més fluix, i no em penso pas desdir, però això no vol dir que sigui dolent, l’únic que vol dir que és el menys bo dintre dels bons, realment m’ha tornat a sorprendre de lo bo que és. En aquest primer llibre ja tenim els personatges principals, es a dir en Vimes i en Zanahoria, a més del patrici com a secundari important, de fet, com sol passar, les millors reflexions del llibre surten de la boca del patrici. A part tenim els antagonistes, un autèntic grup d’idiotes dirigits per un geni del mal. Respecte el que veiem en novel·les successives es pot veure com el caràcter d’en Zanahoria no canvia massa. El patrici va millorant amb el temps, va agafant pràctica i tècnica per manipular i controlar a tothom cada vegada millor. Però qui fa un gran canvi és en Vimes. Passa de ser un perdedor alcohòlic per convertir-se en un eficient i espavilat agent que actuarà amb justícia independentment del que digui el patrici o la llei.

[El llibre té una dedicatòria que voldria reproduir]
Puede que los llamen «La Guardia de Palacio», o «La Guardia de la Ciudad» o «La Patrulla». Sea cual sea el nombre, su función en cualquier obra de fantasía heroica es siempre la misma: más o menos a la altura del capítulo Tres (o a los diez minutos de empezar la película) entran a saco en una habitación, van atacando al héroe de uno en uno, y mueren por orden. Nadie les pregunta nunca si es eso lo que quieren hacer. Este libro lo dedico a esos abnegados hombres.

[Un exemple de la incompetència dels membres de la societat secreta]
-Sí, los Hermanos Esclarecidos, guardianes del sagrado conocimiento desde tiempos inmemoriales…
-Desde febrero -aportó el Hermano Portero, siempre dispuesto a cooperar.
El Gran Maestro Supremo tenía la sensación de que el Hermano Portero nunca acababa de entrar en el espíritu del asunto.

[Un parell de frases que defineixen en Zanahoria]
Cuando flexiona los músculos de los hombros, otros músculos tienen que apartarse antes para dejar paso.

Fue un viaje de ochocientos kilómetros y, por sorprendente que parezca, un viaje sin incidentes. Las personas que miden más de un metro ochenta y tienen los hombros de aproximadamente la misma envergadura suelen disfrutar de viajes sin incidentes.

[Comencem a conèixer el Patrici]
El patricio no era hombre ante el cual se pudiera blandir un dedo, a no ser que quisieras acabar contando sólo hasta nueve.

Un asesino encargado de matar al patricio tendría problemas para encontrar suficiente carne en la que hincar la daga. Mientras otros gobernantes comían alondras rellenas con lenguas de pavo real, lord Vetinari consideraba que un vaso de agua hervida y media rodaja de pan seco era sobrio, elegante y suficiente.

¿de qué tenía miedo? Había estado ante las fauces de la muerte tres veces. Cuatro, si contaba lo de mandar callar a lord Vetinari.

El primer día suenan las campanas porque ha caído el tirano, y al siguiente todo el mundo empieza a quejarse porque, desde que se fue el tirano, no funciona el servicio de recogida de basuras. Porque la gente mala sabe hacer planes. Se podría decir que es un requisito imprescindible para ser malo.

Nunca confíes en un gobernante que deposita su fe en túneles, refugios y rutas de escape. Lo más probable es que no esté dedicándose de pleno a su trabajo.

Cuando el patricio estaba descontento, se volvía muy democrático. Buscaba maneras complicadas y dolorosas de compartir todo lo posible su descontento.

[La curiosa vida del Sargent Colon]
Debía treinta años de feliz matrimonio al hecho de que la señora Colon trabajaba todo el día, y el sargento Colon trabajaba toda la noche. Se comunicaban por medio de notas. Él le preparaba el té antes de salir por la noche, y ella le dejaba el desayuno listo y calientito en el horno por las mañanas. Tenían tres hijos ya mayorcitos, nacidos, según opinión de Vimes, como resultado de una caligrafía extremadamente persuasiva

[Parlant sobre en Nobbs]
Era de edad indeterminada. Pero por su cinismo y por su hastío ante el mundo en general, que son algo así como la prueba del carbono para la personalidad, debía de tener unos siete mil años.

[Així es Lady Ramkin]
Vimes sabía que los pueblos bárbaros ejeños tenían leyendas sobre doncellas gigantescas, vestidas con cotas de mallas, luciendo sujetadores blindados y montadas en carros, que descendían sobre los campos de batalla y se llevaban a los guerreros muertos a otra vida de juergas gloriosas, mientras cantaban con agradables voces de mezzosoprano. Lady Ramkin podría haber sido una de ellas. Podría haber sido su jefa. Podría haber cargado sobre sus hombros a un batallón de guerreros muertos.

[Així son les descripcions de Terry Pratchett]
Era un comedor, en cuyo centro se encontraba una de esas mesas en las que los ocupantes de los extremos, se hallan en franjas horarias diferentes.

[Així funciona la guàrdia]
Corriendo con ese paso especial que tenían sus colegas. Lo conocía bien, era un paso apresurado que decía, somos una docena, que empiece otro. Decía, parece dispuesto a matar, a mí no me pagan tanto como para que me deje matar, puedo correr muy despacio y entonces se escapará… No había por qué estropear un buen día atrapando a alguien.

[Així pensa en Vimes]
Y yo no soy un héroe. No estoy en forma, y necesito una copa, y necesito una paga de cien dólares al mes sin extra para plumas. Ésa no es la paga de un héroe. El héroe se lleva reinos y princesas, y hace ejercicio a menudo, y cuando sonríe la luz arranca destellos de sus dientes, ting. El muy hijo de puta.

[Així funciona Ankh-Morpork]
Vimes se dio cuenta de que la existencia del dragón había atemorizado a la gente incluso en Las Sombras. Era el dueño de la ciudad, incluso cuando no estaba presente. En cualquier momento, la gente empezaría a encadenar vírgenes a las rocas. Un dragón era toda una metáfora de la existencia humana. Y por si fuera poco, también era una cosa enorme que volaba y escupía fuego.

—Quizá fuera un espectador inocente, señor —sugirió Zanahoria.
—¿Cómo, en Ankh-Morpork?
—Sí, señor.
—En ese caso, deberíamos haberlo atrapado por su valor como espécimen irrepetible.

Un buen número de las religiones de Ankh-Morpork seguían practicando los sacrificios humanos, aunque la verdad es que ya no necesitaban practicarlos, porque se les daban muy bien.

Acabo fent un recordatori dels llibres de DiscWorld que hem queden pendents:
– 38 Me vestiré de medianoche: Es una novel·la de la Tifanny, per tan no em crida especialment.
– 40 Raising_Steam: És del Moist von Lipwig (aquest si que m’agrada i molt), es va publicar al novembre del 2013 però la traducció al castellà no sortirà fins a finals d’any.
– 41 The Shepherd’s Crown: Es una altra novel·la de la Tifanny. Està previst que es publiqui en anglès al setembre d’aquest any.

Nota: 8/10

Comentaris
  1. ahse escrigué:

    Aquest encara no l’he llegit :-D

  2. McAbeu escrigué:

    Jo sí que l’he llegit. Va ser el meu segon Pratchett i el vaig escollir justament fent cas de les recomanacions del teu CT1519. He de dir que va ser una bona elecció, estan força bé els llibres de la Saga de la Guàrdia i aviat en caurà algun altre a la meva llista de llibres llegits.

    • Pons escrigué:

      Bona feina! veig que el proper que et toca es Voto a Bríos! Crec que és el meu preferit de la Guàrdia.

    • ahse escrigué:

      I els llibres de La Mort? Què esperes?

      • McAbeu escrigué:

        Espero a acabar els de la guàrdia. Sempre s’ha dit que no és bo barrejar sagues, perquè si ho fas pots acabar amb mal de cap. ;-)

        • ahse escrigué:

          És hora de trencar els patrons i començar una nova vida!! No t’oblidis que estem vivint a un temps històric, quan el Pons camina entre nosaltres i al seu bloc surten casos típics feiners! Barrejar sagues és bo, ja pots començar a fer-lo i tornar a aquest bloc per compartir els resultats amb la resta de seguidors del Gran Pons.

          Per als mals de cap les begudes de proteines van de meravella ;-)

  3. Allau escrigué:

    Precisament jo ara estic amb “Hombres de armas”, el segon de la Guàrdia, i m’ho estic passant molt bé.

  4. Roselles escrigué:

    Com en McAbeu, també l’he llegit seguint les teves (insistents) recomanacions. Al principi em feia gràcia però no em tenia gaire enganxada, l’anava llegint a estones. Però sense adonar-me vaig passar a no poder deixar-lo anar. Em va agradar tant que tot seguit vaig llegir el següent, perquè li vaig agafar molta estima a tots (TOTS!) els personatges. I és veritat que si aquest està molt bé i em va animar a seguir llegint la sèrie de la Guàrdia, el segon encara em va agradar més, i l’amor pels personatges segueix creixent. I el tercer el tinc a puntet de començar, volia acabar el que estic llegint ara però potser el deixaré estar perquè m’està costant una mica.

    Mira que tu i jo no solem coincidir amb els llibres, i per això era una mica reticent a les teves (insisteixo, reiterades hahaha) recomanacions. Però mira, m’ha quedat clar que t’haig de fer més cas. (no sé si això que he dit t’agradarà més a tu o a l’Ahse hahaha)

    Afegeixo un altre paràgraf que em va fer molta gràcia:
    “Las calles que salían de la plaza estaban abarrotadas de gente. Ése era el instinto de Ankh-Morpork, pensó Vimes. Huye, y luego te paras a ver si le está sucediento algo interesante a otras personas.”

    • Pons escrigué:

      Tenim gusts diferents, però això es degut a que no tenim un sol gust, cada un de nosaltres té varis gusts, d’aquests gusts en uns coincidim i en altres no. Amb Terry Pratchett no hi ha possibilitat d’error, coincidència mundial de gusts :D

      Els personatges son lo millor. Al final acabaràs enamorada d’en Vimes si ja no ho estàs ara :P

      Recordo la frase! La vaig subratllar però al final no l’he acabat posant. Això es lo bo d’en Pratchett que està ambientat en un mon totalment de fantasia però que “curiosament” reflexa el que passa amb el nostre, pots canviar en la frase “Ankh-Morpork” per qualsevol ciutat del nostre país i seguirà sent vàlida.

    • ahse escrigué:

      L’has llegit traduit, oi? Això va ser el teu error!

  5. Eva A. escrigué:

    “Insistent” em sembla una paraula molt suau… Saps que el proselitisme és un delicte penal al Marroc? En fi, el proselitisme religiós… Però és que els adoradors de Pratchett esteu començant a fer-me por.

    Molt bones, les cites. Molt bo tot excepte els spoilers que m’he saltat. Per què no has copiat tot el llibre, ja posats?

    • Pons escrigué:

      En aquest cas és tracta d’un proselitisme no-religiós totalment legal :D

      Tenia por que si copiés tot el llibre en el fantasma d’en Pratchett em perseguiria per reclamar els drets de reproducció. O pitjor encara, els editors que encara estan vius.

    • ahse escrigué:

      La teva nova divinitat es diu Pons i el Pratchett és el seu autor favorit, no pot fer-te por.

  6. XeXu escrigué:

    Doncs aquest sí que el llegiré, però amb la calma. Encara en tinc algun per casa de les sagues que no t’agraden, no recordo ni quins són. He de comprovar que per casualitat no sigui aquest, però ho dubto. Però en parles tan bé de la saga dels guàrdies, i no ets l’únic, que l’hauré de llegir tard o d’hora. Com a mínim, per poder ‘rajar amb coneixement de causa’.

    • Pons escrigué:

      A veure, si segueixes l’odre de publicació com has fet fins ara veig que et toca primer Brujerias (saga de les bruixes òbviament). que per mi es el pitjor de mundodisco. Bé, si t’agrada macbeth potser t’agrada. Després aniria Piròmides que es una novel·la independent però està molt bé. I Després si que vindria aquest.

      Doncs series el primer a rajar d’aquest llibre

    • ahse escrigué:

      Tu mateix, però pensa que demà podries estar mort…

  7. ignasioliveras escrigué:

    Jo també he sigut un dels que vaig picar i el tinc a la tauleta, al costat del llit. La veritat és que quan m’allito tinc coses més interessants a fer que llegir el llibre, però faig esforços per fer-ho. No l’he acabat i m’està costant. No és necessàriament un problema del Pratchett, és més aviat que em costen molt els llibres de móns fantàstics. Sóc massa realista. De fet, si no fos perquè surten moltes dones despullades no sé si aguantaria veure “Jocs de trons” ^^. En fi, he fet l’esforç i prometo acabar-lo però no tinc clar que continuï per la via Pratchett… Ooooooh!!!

  8. Ada escrigué:

    Estic a punt de començar a llegir-lo! No puc llegir tantes cites que no vull influenciar-me! Però si el recomanes és que serà bo segur!!! :-D

    • Pons escrigué:

      Si quedes decebuda no et torno els diners però et deixo que li vagis a cantar-li les quaranta a l’autor, total, ara ja li és igual tot

  9. Xavier Pujol escrigué:

    Has fet tot un treball de camp.

  10. Elfreelang escrigué:

    confesso que no l’he llegit mai

  11. […] voleu saber quelcom més de ¡Guardias! ¡Guardias! podeu consultar el post d’en Pons, com també si voleu saber més sobre l’obra de Terry […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s