Arxivar per 2015-04-27

He començat a veure The Good wife una sèrie sobre… Es tracta d’un procdemiental, per tan només hi ha tres opcions possibles:
a) Policies
b) Metges
c) Advocats
La opció correcta es la C! Enhorabona als guanyadors, acaben de guanyar un joc de taula sobre The Good Wife que poden reclamar a la CBS, la productora de la sèrie, a la resta més sort la propera vegada! Per cert, sabeu per què bàsicament hi ha procedimentals d’aquests tres oficis, no? Doncs perquè treballen a tota hora i no tenen ni un minut de vida personal, i si la tenen es per sortir amb els colegues de la feina. Estan fatal aquests nord-americans.

Heu vist què elegants? Sembla que treballin en buffet d’advocats.

Heu vist què elegants? Sembla que treballin en buffet d’advocats.

Contràriament a les sèries que solc veure la protagonista de The Good Wife és una dona. Era una experiència que em feia por perquè podria acabar mirant una sèrie per noies, però la vida és dels valents, així doncs m’he arriscat a veure la primera temporada. La protagonista estava casada amb el fiscal general del districte, però ell acaba a la presó, així doncs ella decideix reprendre la seva carrera com advocada en un buffet per tal de mantenir-se ella i els seus dos fills. La dona és molt bona acadèmicament però li falta experiència, per tan en aquesta primera temporada veiem com s’esforça molt i fa el què pot però li falta rodatge en aquest mon de veterans, sobretot en els primers capítols, després ja veiem que es una crack.

No us ho havia dit fins ara però els productors executius de la sèrie son els germans Scott. Una altra cosa que no us he dit i també m’agrada es l’opening, no pas pel contingut que son un parell d’imatges en blanc i negre i les lletres sinó per la duració, exactament dura 10 segons, 13 si tenim en compte el fos a negre del final. Un opening o ha de ser molt bo o ha de ser curt. Els capítols tenen dos parts, la part principal que sol ser una trama independent sobre el cas del capítol i en menor mesura la trama general sobre el cas del marit de la protagonista va avançant i descobrint nous aspectes. A mesura que avança la temporada cada vegada els casos individuals de cada capítol tenen menys protagonisme i el cas del marit va agafant més temps de capítol, de tal manera que tot i que la sèrie és un procedimental només la meitat del capítol es dedica al cas del moment, cosa que no havia vist en cap altre procedimental.

Repassem uns quants capítols?

  • Capítol 10: 9 mesos en un reformatori per què un nano de 13 anys es va defensar d’un abusador llençant-li un llibre pel cap? Quina merda de societat tenen als EEUU? Això es justícia? No vull viure en aquell país.
  • El capítol 14 és dels que més m’ha agradat. En ell he après que pots agafar coses d’un escenari d’un crim si abans la policia no ho ha decretat com a tal, sembla que al fer-ho un sigui còmplice del crim, oi? Quines coses que tenen les lleis. El capítol té frases tan guais com “Nos pagan para defender a nuestro cliente, no para descubrir la verdad”.
  • El capítol 18 està fet des d’un punt de vista diferent, en comptes de ser des del punt de vista de l’Alicia (així es diu la protagonista) o des d’algun dels advocats defensors està vist a través dels ulls del jurat. Una espècie de 12 homes sense pietat però amb un cas no tan suculent com en la peli.
  • Capítol 23 i últim de la temporada: Es presenta un cas més, però amb un resultat més agredolç del què és habitual. Per entendre què vol dir això heu de veure el capítol. I per seguir bé el capítol 23 us heu d’haver vist els 22 capítols anteriors.

———— Inici espoilers ————

De moment en aquesta primera temporada acaben guanyant gairebé tots els casos, bé, no es cert, gairebé tots els casos acaben bé, que no es ben bé el mateix. M’hagués agradat que més casos haguessin anat malament, hagués sigut com més realista… En canvi on veig que la sèrie és més realista és en la direcció del buffet, en especial al final de temporada on tot va malament i sembla que no es salvarà, aquest tros de trama he de reconèixer que m’ha agradat, ja que no és un cliffhanger de última hora de l’últim capítol ficat amb calçador sinó que porta varis capítols gestant-se.
Sobre si l’Alicia és queda el buffet o és queda l’altre associat junior tenia clar que seria l’Alicia, per què sinó quin sentit té la sèrie si no continua fent d’advocada? Però tot i així m’ha sigut una mica de greu pel nano, per un moment vaig pensar que és podrien quedar els dos. Però reconec que fer treballar el nano pel dolent té la seva gràcia també. El cliffhanger del final en el qual ha de triar entre el seu marit i el Will, jo ho tinc clar que triarà el marit, perquè la sèrie es diu The Good wife, no? Sinó es diria, The Good husband changer…

————– Fi espoilers ————-

La sèrie va bé però em sobren detalls com ara que el fill de l’Alicia (la protagonista, la bona esposa) es dediqui a fer d’investigador privat. Per què els productors tenen la mania de donar protagonisme als adolescents quan no cal? No té res a veure que a mi em caiguin malament tots els adolescents per defecte, sort que jo em vaig saltar aquesta etapa.

Contràriament al que sol ser habitual, en aquesta sèrie m’agraden més els personatges femenins que els masculins, en especial m’agrada la Kalinda, i no només per les seves cames, sinó també pel seu caràcter que no es talla un pel amb ningú. Fins hi tot em cau bé la sòcia “malvada” del buffet. Bé, si que hi ha una dona que no em cau bé, l’àvia, però aquesta no compta, aquest personatge està fet expressament per a ser odiat. Per contra els homes de la sèrie son més fluixos, començant pel marit i acabant per l’altra soci del buffet. Un altre personatge que m’agrada és la nova advocada del marit, encara que surt poc. També m’agrada el cap de campanya del marit, encara que com haureu deduït aquest no és una dona.

Al principi era molt reticent a veure-la perquè les sèries d’advocats no son fruit de la meva devoció, però sense donar-me compte m’ha anat enganxant, potser a vosaltres us passa el mateix si li doneu una oportunitat. Li anava a posar un 7 a la sèrie, però com que últimament us heu queixat que poso masses 7, doncs he sigut més dur i li poso un 6. Si de cas ja li posaré el 7 que es mereix si durant la segona temporada aguanta el nivell de la primera sense fer-se repetitiva. Que coi! la sèrie es mereix un 7 i li poso un 7 i si algú no li agrada que es queixi als comentaris!

La primera temporada consta de 23 capítols, de fet com qualsevol de les altres 5 temporades que té actualment la sèrie, ja que aquesta continua actualment en emissió per la sisena temporada. Com que la productora no és la HBO els capítols no duren 50-60 minuts sinó que és la CBS per tan duren uns 40 minuts. The Good Wife té un 7.6 al filmaffinity i un 8.3 al imdb, tot i que la mitjana de la primera temporada en el imdb seria un 8.1

[Mentre el client li dona la ma a l’Alicia]
– No se inquiete, la maté con la otra mano.

Nota: 7/10