Feliç dia mundial del riure! Per això intentaré que rigueu amb aquests acudits (en cas de no aconseguir-ho no s’accepten reclamacions)
– Capatàs d’una galera: Tinc dues notícies, una bona i una dolenta. Quina voleu primer?
-La Bona la bona!
-Bé, aquest any us podreu canviar els calçotets.
-Per Fi! I la dolenta?
-Amb el del costat.
– Nivell d’anglès?
– Avançat, pràcticament bilingüe.
– Vegem, com diria vostè “no em puc demorar”?
– I can’t demor.
– Contractat.
– Jarl.
Això és un home que entra sempre a un bar i demana dues copes, una per a ell i una altra que sempre deixa al costat seva sense tocar. I així un dia rere l’altre. I un dia el cambrer li pregunta que per què fa això.
– És que resulta que sóc físic quàntic i pels meus estudis sé que en qualsevol moment per pur atzar es podria generar de forma espontània una dona a la cadira del costat i aquesta copa és per si ella apareix i així poder conquistar-la.
– Però bon home, en aquest bar no paren d’entrar dones guapes. Per què no convida una copa a una d’elles? Alguna es podria interessar a vostè.
– Sap vostè el improbable que és això?
Estan un enginyer francès, un anglès, un alemany i un espanyol en un bar. Què diu l’espanyol?
“Què prendran els senyors?”
En una reunió de professionals, un biòleg diu:
-Déu era biòleg, va crear els animals i l’home i la dona.
-No, diu un altre -Era enginyer, perquè abans va separar la terra de l’aigua.
-No, diu un tercer -Era físic, perquè abans va crear la llum del caos.
I salta l’informàtic: Ai, passerells, i qui creieu que va crear el caos?
Un metge jove que acaba de treure’s la plaça és destinat a un poble rural i després de diverses setmanes allà i davant l’absència de mosses de bon veure l’home li pregunta a un vilatà:
– Escolti, aquí quan tenen ganes de mullar el xurro, què és el que fan?
L’home li contesta:
– Doncs nosaltres baixem al riu i agafem la burra que aquesta sempre està allà.
Al metge la idea no li entusiasma però passades unes altres quantes setmanes ja no pot més i decideix baixar a buscar la burra un diumenge pensant que ningú ho veurà per allà, però quan arriba troba una dotzena d’homes fent cua.
– Home doctor, vingui, vingui i passi vostè primer.
– No si jo no venia a …
– Va no sigui tímid, passi passi.
I tots li deixen passar el primer … El metge es posa darrere de la burra, es baixa els pantalons i comença a donar-li com un boig. Al cap d’uns minuts se li acosta un dels vilatans i li diu:
– Escolti doctor, si no li importa no ens cansi molt a la burra que la necessitem per creuar el riu i anar al puticlub.
Per cert, ara que ha començat la cinquena de joc de trons cal que recordeu el CT1903
BCPP: JoMateixa
Pons's blog 
Bona pensada aquest post, Pons! Deixa’m que n’afegeixi algun més:
– Venia per l’oferta de treball…
– Parla anglès?
– Sí, senyor…
– Nivell?
– Level…
– El otro día fui a la panadería y le pedí una de pan y si tenía huevos una docena… y salí con doce barras de pan…
– ¿Qué nombre le habéis puesto al niño?
– Elengendro
– Será Alejandro…
– Es que tu no lo has visto…
Bona jornada!
Els coneixia tots tres, però si no els vaig posar en el post va ser perquè son d’un altre nivell…
Hahaha! Aquest sí que ha estat un bon acudit! I de collita pròpia!
Un no arriba d’un dia a nit al Nivell Pons ^^
M’agraden els acudits, la meva padrina (àvia), sempre n’explicava quan preníem la fresca a l’estiu, al carrer. Llàstima que tingui tan poca memòria i després no els recordi tots.
Avui “Festival de l’humor” (^-^)
no cal que els recordis tots, però algun si que podries compartir, no?
Un de la padrina, que potser no està massa vist…
Diu que un Lleidatà va anar a Barcelona i es plantà davant del mar bocabadat. Un barceloní que el mirava s’hi atansa i li diu:
-Què, a Lleida no en teniu tanta d’aigua, no?
El Lleidatà se’l mira seriós i respon:
-És que tampoc tenim tants rucs per abeurar…
(-__^)
M’ha agradat :D
m’havia deixat de dir que sóc de la província de Lleida :)
Em sembla que ja ho sap tothom
Quants dels acudits que surten a aquest CT et deia la teva padrina/avia??
Jo també trobo que has tingut una gran idea fent aquest post. No hi ha res millor que començar el dia amb un recull de bons acudits… així que vaig a veure si trobo un vídeo de l’Eugenio a Youtube. ;)
ja has vist que parlava d’acudits, no he dit res de bons acudits.
Equivocat com sempre? hehehe
Em quedo amb el del físic quàntic i el de la reunió de professionals! Suposo que per deformació professional aquests són els que més gràcia m’han fet, així que no hauré de demanar devolució!
el de la reunió de professionals és el meu preferit
Les devolucions sempre les fa el becari! Has de tenir en compte que acostuma cobrar bananes: si necessites qualsevol altra moneda has de passar per la fruiteria :-P
Molt fort la del metge i molt bona la del físic…
sempre s’ha d’acabar amb un de fort per deixar impacte
:-))))
^-^
^-^
:-))))
El de l’informàtic i el caos. Ara que, el de l’anglès … és que la cosa xiquitil sempre m’ha enganxat mira. jarl :P
vaig omplint la teva fitxa personal amb aquestes dades
N’hi ha de molt bons! El de la burra està molt bé, aquests una mica barroers sempre em fan gràcia. Aquest i l’internacional els explicaré avui a algú que els sabrà apreciar (l’amic cambrer que sempre m’explica acudits però sóc incapaç de recordar-los). I tinc un amic informàtic que li escau molt bé això de ser l’informàtic caòtic, així que ara mateix li passo l’acudit. El del físic quàntic em sembla que és de Big Bang Theory, oi?
Només recordo dos acudits, i és probable que ja els hagi explicat en algun altre post que hagis posat d’acudits. Però com que no estic segura, aquí van:
Una dona compra un armari d’Ikea i li demana al veí si li pot ajudar a muntar-lo, ja que el seu marit serà uns dies fora per coses de la feina. El veí és un manetes i de seguida el té muntat, però quan passa l’autobús per sota la finestra, amb la vibració l’armari és desmunta. Així que hi torna, apretant bé els cargols, ajustant les fustes, etc. Quan el té enllestit, torna a passar l’autobús i l’armari de nou cau a terra. El veí, un pèl mosquejat, el torna a muntar, i li comenta a la dona que es ficarà a dintre l’armari fins que vingui l’autobús, així si es torna a desmuntar podrà veure des de dins que és el que falla, si un cargol, un clau, el que sigui.
Quan és dins sent que arriba el marit, que ha avançat el retorn del seu viatge de negocis. L’home és sorprèn que la dona hagi comprat un armari, i quan l’obre es troba el veí, que no sap quina cara fer. El marit, mig sorprès mig emprenyat, li pregunta que què coi hi fa a l’armari de casa seva amagat.
– Miri – diu el veí – millor li dic que m’estic cardant la seva dona, perquè segur que no em creurà si li dic que estic esperant l’autobús.
I un altre que, per varies raons, es va convertir en una conya perpetua en el grup d’amigues que tenia de joveneta:
Un zorro pisa a un burro:
– I’m sorry – dice el zorro.
– I’m burry.
Efectivament el primer es bo però ja l’havies explicat. I sobre el segon no faré comentaris…
Ja m’ho temia això que dius, tant una cosa com l’altra.
S’agraeix el bon humor.
Un globus li diu a l’altre: Compte un cactussssssssssss
Perdó, quÈ?
nivellàs xD
Vols dir que hi ha algú a qui no li agradi riure? crec que prefereixo no saber-ho. Com tampoc volia saber els posts que tenia pendents teus! mecatxis!!!!!
Vols dir? Tens posts Pons pendents?? Encara no saps que a cada dia feiner surt un CT al Pons’s blog??? A quin món vius?!
si et saltes posts llavors es nota en els resultats dels concursos dels posts múltiples de 100