Si busques informació útil sobre la campanya electoral de Sabadell aquest no és un bon post per trobar-ne, però sempre serà millor que alguna que d’altra pàgina més allunyada de la realitat política sabadellenca com per exemple aquesta del PP. No em faig responsable si el vostre ordinador agafa un virus per haver entrat a la pàgina anterior.
No és habitual en aquest blog trobar post sobre actualitat política, però crec que m’ha afectat veure cada matí i cada tarda penjat en el meu carrer el socialista aquest, bé, l’home no està penjat, està penjada una foto seva, bé, no és solament una foto, es una repetició de la seva foto fins la sacietat, està tan repetit que al principi sentia indiferència per ell, però ara li he agafat mania. Perquè després diguin que els cartells no serveixen per res! Hi I tant que serveixen! Serveixen per agafar antipatia.
A Sabadell tenim un grup de gent que es diu Crida, son els “perroflautes” o “xirucaires” que no poden faltar, un d’aquests potser li sona a algun fan del Barça, es un tal Oleguer Presas, lo curiós es que en la seva fitxa diu “Cooperativista en l’àmbit de l’energia. És membre de Som Energia, el COOP57 i el Seminari d’economia crítica Taifa.” Per enlloc diu que ha guanyat una copa d’Europa! Quin altre candidat podria presumir d’un premi així?! Però no patiu, està en la posició 23 de la llista, no sortirà pas.
També hi ha un grup que es diu Unitat pel canvi, pel nom a ningú li sonarà, aquest grup es un matxambrat que el formen gent de Podemos, Iniciativa i altres partits bolivians. L’anècdota es que la seva campanya aèria (penjar cartells de fanals) s’ha convertit en una campanya terrestre, ja que aquests dies de pluja i una mica de vent ha fet que varis dels seus cartells hagin caigut fins al peu dels fanals. Són els únics cartells que veig que els hi passat, qui sap, potser és una metàfora dels resultats que trauran en els comicis.
Sobre Ciutadans tinc una anècdota propera, resulta que el candidat a alcalde és el fill dels veïns dels meus pares. Qui ho havia de dir! Gairebé semblaven normals! Com diuen els tòpics sempre saludaven. A veure, es notava que per exemple no eren votants acèrrims de ERC però no se, un potser pensaria que serien votants del PSC. Els meus pares se’ls miren amb suspicàcia en les reunions de veïns.
Sobre ERC tan sols comentar que el seu candidat es diu Juli, com el Cesar, esperem que els seus col·legues no l’apunyalin… De totes maneres a les municipals ERC mai ha pintat gran cosa a Sabadell.
Em sap greu però de CIU no tinc cap anècdota a comentar, simplement els hi van bé les coses perquè després de l’espectacle Bustos (socialista) molta gent havia de votar a un partit conegut i CIU va ser l’escollit.
Com a partits importants em sembla que no em deixo res, perquè parlar del Pacma (sempre he pensat que en aquests guanyarien més amb “n” al final), Guanyem (un nom massa optimista), UPyD (ja ja ja) o PST (que vol dir Partido Socialista del Trabajo, veieu com em documento un munt per fer els posts!), no val la pena ni fer l’esforç de buscar la pàgina web, si es que la tenen.
Pons's blog 