Arxivar per 2015-05-27

Us recordeu quan vaig parlar de The newsroom en el CT1897? Doncs després d’una llarga pausa he decidit remprendre la sèrie i acabar-la perquè tot plegat segona i tercera temporada només sumen 15 capítols. A més, es una sèrie de l’Aaron Sorkin, no li podia fer el lleig de deixar-la inacabada! A més a més és una sèrie de la HBO i si hi ha una productora la qual no vull que sigui la meva enemiga es la HBO.

A vegades en Charlie pot semblar un cap un xic exigent

A vegades en Charlie pot semblar un cap un xic exigent


La temporada comença just allà on va acabar la primera, això vol dir que donen per fet que jo recordo com va acabar, cosa que no és cert perquè com ja he dit abans fa bastant temps que la vaig veure, son uns desconsiderats envers a mi, per tan en el primer capítol vaig una mica descol·locat. Lo únic que tinc clar es el desastre de relació entre la rossa i l’editor perquè durant els dos primers capítols la trama es centra gairebé exclusivament en això, des de quan The newsroom es una telenovel·la per mestresses de casa? M’estava penedint d’haver continuat amb la sèrie i només portava vist 100 minuts. En els següents 50 minuts la cosa millora, però la rossa continua igual d’insuportable però amb bastant menys protagonisme, però tot i així es creu el centre del mon, sinó perquè entraria en una reunió de feina parlant dels seus problemes personals quan en la reunió hi ha una dotzena de persones que han vingut a parlar sobre temes laborals? Centre del mon bahhh.

I tot el tema d’Àfrica a què ve? quin sentit té? No connecta amb res i només serveix per fer lluir la rossa que tan odio en una drama. Si volien una justificació per fer-li un canvi de look al personatge no podien haver trobat una excusa més senzilla i no omplir minuts i minuts de trama d’una cosa que no lliga amb la sèrie?

En el capítol cinc representa han sortit a la llum unes fotos de la Sloan amb poca roba, i sabeu què? No les mostren als espectadors! Estic indignat! Més m’indigna el capítol 6 quan tots els protagonistes de la sèrie miren un vídeo i cap dels superdotats periodistes (en el sentit intel·lectual) es dona compte d’un detall que salta a la vista, i no és un vídeo qualsevol, es el vídeo sobre el que es sustenta la decisió principal de publicar la noticia més important de la segona temporada! Per més detalls llegiu la secció de espoilers si no us fa res saber detalls de la trama reveladors.

La temporada acaba amb un capítol doble sobre les eleccions dels EEUU del 2012. Com que la sèrie es basa en noticies reals la emoció per saber si el guanyador de les eleccions serà l’Obama o serà… l’altre tio diguem que es poca.

———– Inici espoilers ———–

Capítol 6, tema del vídeo del general parlant sobre la operació Genova. M’estàs dient que hi ha una desena de persones, bé, no són persones, són periodistes supercraks i superllestos perquè així són tots els personatges que crea Aaron Sorkin, que estan mirant una gravació d’una persona parlant a la càmera i en gairebé una quarta part de la imatge es veu un partit de basquet i que cap d’ells es dona compte de la edició del vídeo que hi ha just en el moment clau quan la imatge del partit es veu que salta clarament d’una banda de la pista a l’altra? Si us plau! Si jo que estava mig adormit en el sofà m’he donat compte! A la primera! Quantes vegades representa que ells havien vist el vídeo abans de publicar-lo? No m’agrada que tractin al espectador de tonto.

La veritable tensió del final de temporada es saber si realment la cap acceptarà la dimissió de tothom. Pensem-ho fredament, queda només una temporada per acabar la sèrie, de fet una miserable temporada de 6 capítols, realment per 6 capítols faran fora a la gent i agafaran gent nova passant de la gent de sempre? Es una pregunta que deixo al aire.

————- Fi espoilers ————-

En general ha sigut una temporada amb masses problemes sentimentals, amb massa protagonisme per part de personatges odiosos (a.k.a. la rossa), amb proves massa evidents (a.k.a. el vídeo), amb massa trames que no porten enlloc (a.k.a. Àfrica). Tot i això la parella Mackenzie  / McAvoy m’agrada, i com a secundària la Sloan és bona i en Charlie també. La resta força fluixos.

Nota: 6/10