Avui post de Dolços i més dolços ^^
Acceptem pilotes de camell com a llaminadura?
El gelat de flash fet de pepinillos
La gracia no està en el dolç en si, sinó en qui serveix el gelat.
Kit Kat de sabors estranys:
Shinshu: Poma
Kohshu / Shinshu: Blueberry cheesecake / Xile japonès
Hokkaido: Meló / Blat de moro torrat
Tohoku: Zunda, pasta de soja verda / Cirera
Tochigi: Maduixa
Tokyo: Salsa de soja / Koi-Kinako (farina de soja torrada)
Yokohama: Strawberry cheesecake
Kawagoe: satsumaimo, Batata
Shizuoka / Kanto: Wasabi
Tokai / Hokuriku: Miso
Chushikoku: Taronja
Okinawa / Kyushu: Moniato
Kyushu: Pebre de Yuzu
Kobe: Kobe Pudding
Kyoto: Te verd
Anuncis
Ui, quin fàstic m’ha agafat amb el os gegant aquest… Deu ser per això que tot el post em provoca certa nausea, crec que surt més a compte menjar una cullareta de sucre i oblidar-se de tots aquests [fastigosos] invents.
Pons’s Blog, fent posts nauseabunds des del 2006 ^^
Ehmmm espera, potser no ho he pensat bé això
Que ets el becari firmant al nom del Pons?
El Pons *sempre* pensa bé!! Visca la saviesa del Pons ^^
A mi m’agrada demanar plats diferents als habituals quan vaig a un restaurant, així que no em considero tancat a provar gustos estranys sinó tot el contrari. De totes maneres, no sé si estic preparat encara per a un kit kat de wasabi o un flash de cogombre…
i si resulta que t’agraden?
Ni ho mencionis! Yaaaaaakkk
El de l’últim video és un autèntic “artista gelater”.
també li pots dir “gracioset”
també li pots dir “cabron!”
Ostres, llegir això a l’hora d’esmorzar és una putada. Ara em fotria un kit kat de salsa de soja, tu. Encara que de pebre de Yuzu tampoc estaria malament. Saps què, com que no em puc decidir, em sembla que em menjaré una magdalena.
muffin! es diuen muffins!
No no no, no he dit que em menjaré un muffin, per qui m’has pres? Si hagués menjat un muffin hauria dit que m’anava a menjar un muffin, però em vaig menjar una maleïda magdalena industrial de les de tota la vida.
Ah, que ets pobre, d’acord.
Sempre vaig sospitar que tenies gustos molt xungos :-P
Pons’s Blog, putejant l’operació biquini des del 2006… o no. Perquè el dels xiclets, les pilotes de camell i el gelat de pepinu (cogombre, perdó) són una mica… ecs. Els altres no et dic que no els provaria, depèn de com m’enganxis.
I tu que ets diabètic, tot això ni fu ni fa, no?
més aviat “fu fu” que no pas fa
No intentis ficar-te amb el Pons, està molt per damunt teu :-P
Avui ja tinc el cos prou regirat. És un d’aquells dies que no et pots allunyar gaire de la tassa del vater. Aquesta amalgama de sabors no ha arribat en el meu millor moment.
gràcies per compartir-ho :S
Pensa que si no l’haguessis tingut ja amb un mega-os d’aquells ho tindries igualment.
Puc dir que he tastat el Kitkat de Strawberry cheesecake i el de tè verd i ep! força bons tots dos eh? :)
ja has vist que encara et queden un munt de sabors per tastar ;)
Et veig molt capacitada.
He entès que hi ha gelats de cogombre? Ideal per posar-ne uns bocins al gin tònic, en lloc de glaçons d’aigua.
El més simpàtic és el turc gelater.
No els hi donis idees que encara cobraran més cars els gintònics
Quanta creativitat malbaratada,si els kit-kat normals ja són prou roïns…
Hauria d’investigar per ací aquest assumpte de les camel balls. Pero anar per les paradetes demanant: “Bon dia, té dallonses de camell?”… Uf!
Tu pots anar demanant directament si tenen collons de camell, no et tallis ;-)
Pensa que en el fons és molt millor que anar preguntant si la tenen gran o petita ;-)
Molt millor, realment?
Home clar!! És una pregunta directe de caràcter general, fins i tot impertinent! Preguntant si la tenen gran o petita en canvi, és una pregunta molt especifica amb aspectes sexuals, que ja per si mateixa implica un possible interes en el individú (sino per què preguntes, eh?! que a diferència dels homes la majoria de les dones no pensem tirar-nos a tothom) i a més a més demostra certes preferències o problemes… xungos. :-P
Lo dels camells no era fals mite? No ens diràs que realment no hi ha camells al Marroc?
Concretament, en aquesta regió n’hi ha 7: 3 prop de la frontera amb Ceuta, dos a la platja de Tànger i un parell més a Asila. Trasplantats, evidentment: són camells turístics.
La veritat és que hi ha unes quantes coses que fan una mica de fàstic avui, com la casa dels xiclets.
Aquella ja fa vomitar…
Jo vaig provar el Kit Kat de meló i el de te verd. I em penso que també el de kiwi. Hi ha una cosa molt curiosa amb el de maduixa, que es diu Tochigi, que és una regió del Japó. Però Ichigo, que és quasi un anagrama de Tochigi, vol dir maduixa en japonès.
Sobre el gust, doncs com seria previsible, la part de dins és igual que el Kit Kat normal, galeta tipus waffle o “barquillo”. I la part de fora és un recobriment de xocolata blanca amb aromes i colorants del gust que sigui. Fa gràcia provar-ho però no com per fer-se addicte. Per mi, els dolços/postres són el taló d’Aquil·les de la gastronomia japonesa (hi ha un particularment odiós fet amb mongetes) i els Kit Kat frikis no en serien l’excepció.
Mare meva com has pogut menjar Això… Quin fàstic!
Gràcies per compartir la teva experiència personal! Si de cas parla amb l’Anna i acabeu de compartir impresions i qui sap si alguna cosa més
M’agrada provar coses noves, encara que sigui per saber que no m’agraden. Ara, amb l’osset no m’hi animaria, ja sé quin gust té i, tan gran, em sembla fastigós.
La pared de xiclets…ecs! Vomitiva :(
ens ha sortit fina la Glòria
[…] 2157: Dolços […]