Cas típic 2166: noi li agrada noia, noi li agraden les Bruixes

Posted: 2015-06-15 in Llibres, Terry Pratchett
9788497593182Bruixeries – Terry Pratchett

Brujerías és la sisena novel·la de Mundodisco i la segona de les bruixes. Fa gairebé 9 anys que em vaig llegir aquest mateix llibre, ho podeu recordar en el llunyà CT117 (quins temps quan els casos típics no tenien 4 xifres!). He tornat a llegir-me aquest llibre a arrel a l’adaptació de l’obra de teatre que han fet. Per a més informació teniu aquest post i aquesta pàgina de facebook.. Quan vaig reservar hora per la funció del 7 de juny vaig pensar que seria bona idea tornar-me a llegir el llibre abans, ja que fet i fet només son 300 pàgines. En concret Bruixeries és un dels llibres que menys m’agrada de Mundodisco, això no vol dir que sigui dolent, això vol dir que la resta son molt bons! Però entenc que segurament es tracta del llibre de Terry Pratchett més fàcil d’adaptar de tots ja que en escència Bruixeries està basat en McBeth, que es tracta d’una obra de teatre, per tan es fàcil adaptar al teatre un llibre que es basa en una obra de teatre. A partir d’aquí divideixo el post en dos parts, la primera la crítica del llibre i la segona la crítica de l’obra de teatre.

Si coneixeu McBeth la història segurament us sonarà una mica. El rei de Lancre es assassinat per un Duc per ficar-se ell al poder. El fill del rei i veritable hereu del regne acabarà cuidat per una companyia de teatre itinerant. Entre mig tres bruixes que ho arreglaran tot perquè tot acabi com ha d’acabar. La Margaret, una jove bruixa estil hippie new-age, la Tata Ogg una vella bruixa que li agrada la festa i ficar-se pel mig, i Yaya Ceravieja una vella bruixa que seria la líder que les bruixes tindrien si tinguessin líders però no en tenen.

Un dels pitjors aspectes d’aquest llibre es quan tracta d’explicar els moments amb més acció. En aquest cas correspon cap al final de la història quan es representa una obra de teatre basada amb els mateixos protagonistes reals, això comporta que per una banda hi hagi els personatges reals sumats als actors que els representen, el caos es tal que és molt fàcil perdre’t sobre qui fa cada cosa contra qui. En general els llibres d’en Pratchett son més fluixos en la part descriptiva de l’acció però aquest especialment és dels més desafortunats. Un detall. Fixeu-vos si és antiga aquesta novel·la que la Mort encara no ha après a parlar a en majúscules. De fet, serà en el llibre següent, Piròmides quan La Mort ja en sabrà.

Sobre l’obre de teatre hem de tenir en compte varis factors. El primer de tot és que no es fàcil adaptar una novel·la al teatre, si aquest llibre es un Terry Pratchett la cosa es complica encara més. Si a més a més s’escull com a llibre un dels meus menys preferits Pratchetts això també resta. S’ha d’afegir que es tracta d’una companyia teatral de barri, per tan els actors no son precisament un cracks. Sumant tots aquests factors haig de dir que no està malament del tot. No us diré que l’aneu a veure, primera perquè ja no la fan. I segon perquè malgrat els esforços l’obra no fa justícia a la qualitat de Terry Pratchett.

En noches como ésta se llevan a cabo acciones malvadas. También buenas, claro. Pero las malas ganan de largo.

Ya hemos mencionado que el duque Felmet se encontraba a un paso del trono. El paso en cuestión estaba ubicado en la cima de las escaleras que llevaban a la Sala Principal, por las cuales había tropezado el rey Verence para aterrizar, contra todas las leyes de la probabilidad, sobre su propia daga. Pero, de cualquier manera, su médico había firmado un certificado de defunción por causas naturales. Benzen le había explicado que caer por una escalinata con una daga clavada en la espalda era una enfermedad causada por las palabras poco medidas. De hecho, algunos miembros de la guardia del rey, un poco duros de oído, habían sido víctimas de la misma enfermedad. Se trataba de una pequeña epidemia.

Había mucho terreno llano en las Montañas del Carnero. Por desgracia, casi todo se encontraba en posición vertical.

Hizo un gesto de saludo a los guardias al pasar. A ninguno se le pasó por la cabeza la idea de detenerla, porque las brujas, al igual que los apicultores y los gorilas, iban a donde les daba la gana. En cualquier caso, una señora anciana que anduviera por ahí haciendo resonar una cuchara contra un tazón no parecía la avanzadilla de un ejército invasor

—Las brujas no son así —siguió Magrat—. Vivimos en armonía con los grandes ciclos de la naturaleza, y no hacemos daño a nadie, son muy malos al decir lo que dicen. Deberíamos llenarles los huesos de plomo derretido.

Nota llibre: 6/10
Nota obra: 5/10

BCPP: McAbeu

Anuncis
Comentaris
  1. ignasioliveras ha dit:

    Tenint en compte la teva valoració i la meva pèssima relació amb ‘Guardias? Guardias!’ em sembla que no em llançaré de cap a llegir ‘Brujerías’…

    • ahse ha dit:

      Sempre et pots llençar de cul, no? O d’esquena! O de costat! ;-)

      • ignasioliveras ha dit:

        No, si de cul ja m’hi vaig posar, ja. Millor provaré de costat…

        • ahse ha dit:

          Ostres, començaràs a provar coses noves, enhorabona!!

          Pons’s blog, promovent els llençaments de costat des de 2006 ^^

        • ahse ha dit:

          Per cert, ja que vas de costat: prova ficar al becari entre tu i el llibre abans de llençar-te, a veure si aguanta la carrega ;-)

          • ignasioliveras ha dit:

            Ups! M’havien comentat que es tractava d’una becària…

          • ahse ha dit:

            Impresentable! Et carregaries a una belle dame??? A aquestes de les has d’agafar de damunt i començar amb una mica de carinyo, un cop entrat ja pots anar-hi fort, hahaha

          • ignasioliveras ha dit:

            Pel país, si s’escau, cal fer els sacrificis necessaris…

          • ahse ha dit:

            Amb el teu permís t’anomenaré directament cabron!! Com que pel país els sacrificis, on t’has oblidat les maneres, com pots anar així de covard i carregar-te una pobre becaria innocent que la última cosa que s’esperaria fos un tio llençant-se en ella de costat per aixafar-la contra la paret! Se li caurà el maquillatge pel susto, li trencaràs l’esmalt de les ungles i de ben segur li destrossaràs el vestit…

          • ahse ha dit:

            Imagina’t que té novio, eh? Com que la trobi amb el maquillatge fet pols i l’esmalt d’ungles trencat la deixarà per la primera més arregladeta que li creui el camí! Realment vols destrossar la vida d’una post-adolescent? En podràs viure amb la consciència carregada amb un fet tan lleig??

          • ignasioliveras ha dit:

            Tranquil·la ahse, no t’esveris! De fet això de posar el becari / becària entre jo i el llibre ha sigut idea teva… jo estava molt tranquil dient que passava del llibre…

          • ahse ha dit:

            Si jo només t’estava suggerint la cosa més normal del món, prova ficar *el* becari abans de llençar-te… No veus quantes problemes tenim al bloc amb la seva deixadesa? Segur que una bona hòstia li vindria la mar de bé!! I tu vas venir i ho vas girar tot i vas oferir-te a fotre la vida d’una pobre noia i enfonsar-la a l’abisme de no tenir imatge personal…

    • Pons ha dit:

      Aquest només el recomanaria si t’has llegit abans més d’una vintena de Pratchett’s.

  2. ahse ha dit:

    Sospito que un llibre on La Mort no parla amb majúscules no és exactament digne de la meva atenció…
    El últim fragment que surt a aquest CT però, té gràcia. De fet, m’agrada molt la forma de raonar d’aquesta bruixa, estic segura que no és de les persones que es deixen trepitjar pels capritxos dels altres ^^

  3. McAbeu ha dit:

    Quan he llegit algun llibre de Pratchett sovint he pensat que m’agradaria veure-ho en cinema perquè donaria per una bona superproducció amb molts efectes especials però no m’ho puc imaginar en teatre, trobo que l’univers Discworld fa de mal encabir en un escenari. És només la meva opinió, de totes maneres.

    Per cert, ara que m’hi has fet pensar he anat a veure si s’ha fet alguna adaptació al cinema de l’obra de Pratchett i he vist que alguna cosa hi ha. Podries fer-ne un post per saber si val la pena veure-ho (si no l’has fet ja, és clar)

    • Pons ha dit:

      És cert Pratchett no es un autor per un teatre, i menys un teatre de barri per molta voluntat que hi posin. Tampoc es per una pel·lícula, Pratchett és bo en un llibre i en la imaginació dels seus lectors :D

      He parlant de les adaptacions d’alguns llibres d’en Pratchett però només de passada en el post sobre el llibre en qüestió potser es veritat que caldria un post on parlés de totes de manera més destacada. M’agrada la idea.

    • ahse ha dit:

      Hi ha una cosa anomenada Color of Magic.

  4. JOMATEIXA ha dit:

    Fa molt temps que tinc aquest autor pendent, de fet ja tinc un llibre a casa, però li van passant altres al davant. Espero que de cara a l’estiu pugui organitzar-me millor el temps i dedicar-me als que fa temps que esperen.
    Sembla que val la pena.

  5. Roselles ha dit:

    Uuuuuuh, primer m’haig d’acabar la saga de La guàrdia (ara la tinc en “pause”) i després ja veurem. Però si que em faria molta gràcia veure un llibre de Pratchett que m’hagi llegit al teatre o al cine, tot i que em temo que com t’ha passat a tu més aviat em decebria, com sol passar en la gran majoria de llibres que s’han portat al cine.

    Per cert, de res, eh! Tot i que veient el resultat, potser vaig fer mal fet de dir-te això de l’obra.

  6. XeXu ha dit:

    Ara no em voldria equivocar, però diria que aquest llibre corre per casa. L’obra de teatre no corre per casa, això ho sabria! Per seguir amb la meva indisciplina, l’hauré de llegir, encara que sigui dels teus menys preferits, no fos cas que en llegís algun dels bons…

    • Pons ha dit:

      Em vas dir que els primers els tenies, no? Aquest tot just es el sisé de Mundodisco, per tan es possible que el tinguis.
      No solament no és dels meus menys preferits sinó que si et fixes amb el rànquing aquest és l’últim de mundodisco.

      • XeXu ha dit:

        Ho acabo de comprovar, és l’últim que em queda pendent dels que em van donar. Un cop hagi llegit aquest… hauré de pagar si vull continuar amb Pratchett!

    • ahse ha dit:

      Impossible. Jo vaig fullejar aquest llibre en el FNAC i em va semblar més aviat de baix nivell. :-P

  7. Eva ha dit:

    Les cites són del llibre, no? O vas obligar el becari a prendre apunts al teatre?

  8. Xavier Pujol ha dit:

    Els fragments que has inclòs són molt bons. Sobretot el del punyal a l’esquena.

  9. Elric ha dit:

    no va ser gaire bona no la obra…

  10. […] dia en un post del mai prou alabat Terry Pratchett, en McAbeu em comentava que havia descobert que existeixen […]

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s