Cas típic 2170: noi li agrada noia, noi li agraden les adaptacions de Mundodisco

Charles Dance, la millor opció per governar Ankh-Morpork

L’altre dia en un post del mai prou alabat Terry Pratchett, en McAbeu em comentava que havia descobert que existeixen adaptacions cinematogràfiques d’algunes novel·les d’aquest autor. Hi ha adaptacions d’animació sobre: Camioners (no és ni de Mundodisco), Brujerias i Soul Music. També hi ha quatre videojocs sobre Mundodisco. També s’ha parlat d’una sèrie que farà servir com a base els personatges de la Guàrdia de Ankh-Morpork, però de moment el projecte sembla aturat. Però en el post d’avui em vull centrar en les tres adaptacions principals, que són tres llargmetratges de tres hores de duració cadascun; com no podia ser d’una altra manera, tots tres de producció i actors anglesos. Faré el repàs cronològicament:

• Papá Puerco (2006): Altrament conegut com Hogfather. Quarta novel·la sobre la saga de la mort i vintena novel·la de Mundodisco. L’adaptació és força fidel al llibre, evidentment no està a l’alçada de la novel·la però no es queda gaire enrrere. A destacar el paper de la Susan, la neta de la Mort. Sense arribar a ser cutre és nota el limitat pressupost de l’adaptació. Al imdb li donen un 7.6, jo li dono un 7/10.
• El color de la màgia (2008): Que tot i el nom es l’adaptació del Color de la Mágia i El color fantástico. Primer i segon llibre de la saga d’en Rincewind i també primer i segon llibre de Mundodisco. Els lectors més fidels del blog segur que recorden com en el CT934 en vaig parlar, es a dir, que només l’ahse ho pot recordar. En aquesta segona adaptació el pressupost ja és més alt, a més es tracta de l’adaptació de dues novel·les d’acció per tan ja li va bé gaudir de més pressupost, ara bé, no us penséssiu pas que això es Hollywood. Sabeu que penso que els dos primers llibres del Mundodisco no son precisament els millors, per tan no puc puntuar la pel·lícula amb una gra nota. No tinc cap problema amb el fet que per tal d’encabir la trama dels dos llibres en tres hores han hagut de retallar alguns trossos. Com a secundari de luxe tenim a Christopher Lee fent de la Mort (només la veu), com a altre secundari de luxe tenim a Jeremy Irons fent un breu paper com a Patrici. Al imdb li donen un 7.1, jo li poso un 7/10.
• Going Postal (2010): També coneguda com Cartas en el asunto. Primer llibre de la saga de Moist von Lipwig i llibre número 33 de Mundodisco. Clarament la millor de les tres adaptacions. També és clarament el millor llibre dels tres que s’han adaptat fins la data (tinc esperances que continuïn adaptant). Fent un breu paper com a Lord Vetinari tenim a Lord Tywin, vull dir, Charles Dance, un bon actor interpretant un gran personatge, no és pot demanar més. És cert que hi ha coses que fallen com el Banshee i l’Angua però la impressió general es molt bona. Al imdb li donen un 7.8, però jo amb aquesta peli tinc una debilitat especial ja que el llibre em va agradar molt i li poso un 9/10.

No cal dir que queda totalment prohibit veure qualsevol d’aquestes pel·lícules si abans no heu llegit el llibre corresponent, perquè per molt ben adaptada que sigui la pel·lícula un Terry Pratchett absolutament sempre serà millor en llibre. Com a curiositat en els tres llargmetratges apareix Terry Pratchett fent un cameo, en el primer fent de fabricant de joguines, en el segon fent d’astrònom i en el tercer de carter.