Cas típic 2191: noi li agrada noia, noi li agrada el gronxador de la Heidi

Qui ha dit que les matemàtiques no son divertides?

Quanta gent fa falta en un grup perquè la probabilitat que dues d’elles tinguin la mateixa data d’aniversari (dia i mes) sigui major que el 50 per cent? Només 23! Per a més informació sobre la paradoxa de l’aniversari.

Sabeu quin es el número màxim de moviments que calen per resoldre el cub de rubik per molt desordenat que estigui? Només 20!

Quant mesura el gronxador de la Heidi? Heidi es gronxava en un artefacte d’uns 20 metres d’altura, a jutjar pel període d’oscil · lació que es veu en l’obertura de cada capítol.

Si estàs esperant l’autobús i no arriba, és millor seguir esperant o tirar a caminar cap al teu destí? Van concloure que la millor estratègia matemàtica és esperar, excepte comptadíssimes excepcions.

Si plou i no portes paraigües, com et mulles menys: caminant o corrent? Doncs hi ha controvèrsia uns diuen que corrent et mulles menys, altres aposten per caminar a poc a poc, en resum, no està clar

BCPP: McAbeu

Cas típic 2190: noi li agrada noia, noi li agrada optimitzar l’espai al aparcar

Posts pels amants de les matemàtiques! segur que n’hi ha…

Quants cotxes hi caben aparcats en línia en un carrer? Encara que uns aparquin més a prop i altres més lluny, deixant buits irregulars amb el temps, la resposta correcta és 0,74759 cotxes per cada «cotxe teòric», és a dir que la densitat de cotxes sol ser del 75% sobre el màxim possible si tots estiguessin en contacte. El matemàtic que ho va investigar el va anomenar la constant de Rényi. Seguint amb el tema automobilístic, un altre matemàtic va trobar la fórmula per a l’aparcament perfecte en línia, en la qual influeixen quatre factors: el radi de gir, la distància entre rodes, la mida del cotxe i l’ample del cotxe al costat del que aparques.

Quin és el millor moment per comprar un bitllet d’avió? El millor moment per comprar els bitllets és vuit setmanes abans de la data de sortida. Com truc addicional, diu que sol ser més barat comprar-los per les tardes, perquè les companyies publiquen preus més cars als matins ja que és quan solen reservar els bitllets per a viatges de negocis.

Quina és l’equació d’un càntir? Aquí la tens.

Touch Trigonometry: Trigonometria visual.

Wolfram Demostrations: La pàgina de demostracions matemàtiques per excel·lència. Com per exemple les formacions en espiral de exponenciació iterada.

Cas típic 2189: noi li agrada noia, noi li agrada El últim argument dels reis

El último argumento de los reyes  –  Joe Abercrombie (912 pàgines)

Abans de tot recordar que els llibres previs a aquest són: La veu de les espases i Abans que els pengin. Aviso que començo amb una pregunta llarga: Teniu curiositat per saber si l’últim llibre de la trilogia de la Primera llei està a l’alçada dels primers i per tan continuarem veient a Joe Abercrombie en les pàgines de cultura o per contra es un mal final i properament veurem a Joe Abercrombie apareixerà en les necrològiques? La resposta la trobareu al llarg del post d’avui.

Hi ha dos protagonistes / narradors importants en els tres llibres, també hi ha quatre protagonistes / narradors importants en dos dels llibres que en el primer llibre també son narradors però no tenen tan protagonisme, però no es fins al final del tercer llibre que descobrim quin és el personatge realment important, el personatge clau perquè tota la història de principi a fi hagi encaixat tan bé peça a peça, no cal dir que si ho voleu saber us haureu de llegir la trilogia. No us espatllaré el final si us dic que el tòpic final amb una batalla final èpica on finalment es guanya la guerra contra el mal malgrat la dramàtica mort d’uns quants secundaris no es compleix en aquest llibre. Voleu un final on tots els bons tornin cap a casa contents per haver vençut i visquin tranquils i feliços per sempre més? Llavors us heu equivocat de llibre.

Es complicat parlar del tercer i últim llibre sense fer espoilers de la trilogia, per tan em limitaré a dir que es bo, ben bo. Si us agraden els llibres de fantasia es obligatori llegir-lo. Només en el cas que odieu la fantasia amb totes les vostres forces us perdono el fet d’evitar llegir aquestes novel·les. Reconec que un nou es una nota molt alta, però ara feia molts dies que no en posava cap en un llibre i reconec que en tenia ganes, i dubto que en breu trobi un altre llibre que es mereixi una nota tan alta. Es el premi que reconeix que m’ho he passat bé llegint la història d’uns pocs però ben carismàtics personatges. Història que segueix alguns tòpics del gènere però n’evita molts altres.

Comentar-vos que la trilogia sestà adaptant per tal de convertir-se en una novel·la gràfica. On la història serà la mateixa, però us perdreu els diàlegs interiors d’en Glotka entre molts altres detalls, per tan no us ho recomano si abans no us heu llegit els llibres. El projecte encara no està acabat, de fet, encara no han arribat ni a la meitat del primer llibre, podeu fer-li un ullada.

Si voleu més informació podeu consultar la wiki de la primera llei que de moment té la menyspreable xifra de 273 articles. Sobretot parla sobre la trilogia original, però també hi ha contingut sobre tres llibres més ambientats en el mateix mon però que formen una història independent. Com a curiositat la wiki té una enquesta que pregunta pel personatge preferit, en Glotka (el meu preferit) guanya seguit de molt a prop d’en Logen, però els altres quatre queden molt lluny dels dos primers classificats.

—No me extraña que intentara matarme. ¿Pero hacerlo de una forma tan chapucera? Somos profesionales, Morrow. Me indigna que haya creído que esto iba a funcionar.

—Debo pedirle disculpas por nuestra falta de imaginación —suspiró Glokta—. Aunque debo decir en nuestro descargo que no siempre es fácil pensar en algo nuevo. No sé si me explico. Machacarle a un hombre el pie con un martillo es algo tan…
—¿Pedestre? —aventuró Frost.

Su Eminencia es sólo un poquito menos comprensivo que un escorpión, y los dos lo sabemos

—Eso huele a malas noticias.
—¿Qué otras hay?

—Tenía la esperanza de que mi héroe conservara al menos la mitad de su dentadura.
—Creí que a estas alturas ya se habría acostumbrado a tener menos de lo que espera. Yo desde luego ya lo estoy.
—¿Qué quiere que le diga? Soy una romántica. ¿Ha venido aquí sólo para desinflar mis sueños?
—No. Eso es algo que me sale sin querer.

—¿Es que no te has dado cuenta de que un combate conduce siempre a otro? Es como si siempre hubiera algún combate pendiente.
—Ajá —terció Hosco.
—Esta vez no. Éste será el último. Después, se acabó.
—¿Ah, sí? ¿Y qué ocurrirá luego?
—No sé, supongo que volveremos al Norte —Logen se encogió de hombros—. A vivir en paz, ¿no?
—¿En paz? —rezongó el Sabueso—. ¿Se puede saber qué es eso? ¿Qué se hace cuando se está en paz?
—Pues… no sé… plantar cosas, supongo.
—¿Plantar cosas? ¡Por todos los muertos! ¿Qué sabemos tú o yo de plantar cosas? ¿Qué otra cosa hemos hecho en la vida aparte de matar?

—Espero que no tuvieras pensado aprender a tocar el violín. Bastante afortunado serás si puedes tocar el gong cuando hayamos acabado contigo

Nota: 9/10

Cas típic 2188: noi li agrada noia, noi li agrada el seu administrador de sistemes

Feliç dia de l’administrador de sistemes! Ja us l’estimeu molt? Penseu que necessiten molta estima. En fi. Us deixo amb un post sobre Internet. Ja sabeu, informàtica, sistemes, internet, més o menys… no?

Què diu el teu mail sobre les teves capacitats informàtiques

Els 300.000 llocs més popular d’internet en una imatge a escala segons la seva importància.

Un mapa d’internet

10 memes estupids que corren per internet: Planking, Owling, Batmaning, Scarlettjohanssoning, Tebowing, Lion Kining, Trayvoning, Dogshaming, Eastwooding i milking.

Quant pesa internet? 50 grams

Actualització: M’acabo d’adonar que aquest any han mogut el dia de l’administrador de sistemes al divendres vinent, coi d’administradors… En fi, ara ja està publicat el post i no el despublicaré pas.

Cas típic 2187: noi li agrada noia, noi li agrada la sorra

No se sap ben bé com però el fet es que hi va haver un error i els números van ballar d’un camp a un altre, i d’aquesta manera el que havia de ser el pressupost per tot el parvulari es va dedicar única i exclusivament al sorral del pati.

Aquesta ha sigut la meva col·laboració als relats carmejunts del mes de juliol que proposa la Carme mentre els relats conjunts estan de vacances.

BCPP: Alfred Russel, jpmerch, Alfred Russel

Cas típic 2186: noi li agrada noia, noi l’enganya en el provador

Post fàcil de dilluns: 6 vídeos de càmera oculta. Que avui no es dilluns? es igual, serveix tan per dilluns, dimarts, dimecres, dijous o divendres.

Canvi d’aparença

Calendari sexy de la policia

Enganyant la dona del jefe

Vigilam el cotxe

Torradora malparida

Infidelitat en el provador

Cas típic 2185: noi li agrada noia, noi li agrada el futur pons008

17/07/2021 La continuació del projecte nom en clau “Pons” ha sigut un èxit. El nou espècimen anomenat “pons008” ja funciona de manera autònoma, tot i que de moment les seves funcionalitats són molt rudimentàries i bàsiques. Espero que en un futur proper adquireixi habilitats i sigui més útil, o simplement útil, perquè de moment la habilitat més destacable que domina es respirar autònomament.

En un futur no massa llunyà, quan l’espècimen tingui més independència crearà el seu propi blog, però de moment, vistes les seves limitacions li he apropat el teclat per tal que tingui l’honor de col·laborar en aquest, la seva primera aportació ha sigut “hhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh”. Reconec que no es un principi molt prometedor.
De moment estic treballant per aconseguir que la seva primera paraula sigui “Pons”. Lamentablement, l’únic que de moment surt de la seva boca son babes. Els meus inicis també eren tan poc encoratjadors? Hauré de preguntar-ho al pons006.

De cara a convertir-se en un autèntic Pons he marcat unes fites en el seu calendari formatiu:

• Escriure
• Escriure al nivell del becari
• Escriure amb coherència
• Escriure al nivell dels blogs de la catosfera
• Escriure al nivell dels primers casos típics de Pons’s Blog
• Escriure al nivell dels casos típics actuals de Pons’s Blog
• Escriure a un nivell superior a Pons’s blog? Ja ho veurem.

Entremig d’aquests punts he obviat passos obvis com ara aconseguir els seus propis lectors fidels, aconseguir la seva pròpia ahse, aconseguir el seu propi becari, aconseguir fama en la catosfera, etc. Seguiré informant sobre com avança el projecte.

Cas típic 2184: noi li agrada noia, noi li agraden les fantasies de Star Wars

Una altra deliciosa entrega de Cyanide & Happiness

BCPP: McAbeu

Cas típic 2183: noi li agrada noia, noi li agrada la última temporada de Broadwalk Empire

Benvinguts al que segurament serà l’´ultim post sobre Broadwalk Empire d’aquest blog. Esteu llestos per llegir la meva opinió sobre la cinquena i última temporada? No fugiu! Que us estic veient com aneu a tancar la pagina! Traïdors!

Aquesta ultima temporada es mou entre el present, on en Nucky es un traficant i mafiós respectat, i el passat on en Nucky es un nen que va progressant en el mon del poder des del nivell més baix. Veiem la seva evolució des de ser d’un nen poc hàbil però espavilat fins a convertir-se en algú important. Per què han esperat fins la cinquena temporada per mostrar el passat d’en Nucky? Doncs perquè si hagués sigut abans la gent s’hauria avorrit de la sèrie, però com que ara es la ultima temporada ho toleres tot per tal d’acabar-la. En paral•lel veiem l’ascens d’Al Capone i els seus. Per acabar, per donar emoció i aventures tenim la part d’en Chalty White. Però no tot es positiu, també hi ha La part avorrida de la senyoreta Margaret. En el fons la cinquena temporada es com si fos part de la quarta, perquè realment amb la quarta no s’acaben de tancar les trames i per tan aquestes segueixen fins la cinquena tot i que entre una temporada i l’altra han passat uns 7 anys.

El que més m’agrada de la sèrie es veure com tothom tortura el desgraciat d’en Van Alden

Una altra cosa haig de reconèixer al seu favor i es que el final està ben lligat. Ha estat una travessia dura durant cinc llargues temporades però per fi he acabat Broadwalk Empire! Dit així sembla com si es tractés d’una sèrie difícil de veure, i això no es cert, la sèrie es bona, molt bona, amb bons actors, amb una ambientació excel•lent, amb una imatge impecable, però a mi no m’ha enganxat en cap moment.

Nota cinquena temporada: 6/10
Nota sèrie: 6/10

Cas típic 2182: noi li agrada noia, noi li agrada guanyar al pedra, paper, tisores

Us agraden els jocs de taula? Mala sort si no us agraden per què el post d’avui va sobre això…

Coneixeu el Nonaga? Agafeu 19 arandeles i 6 fitxes i ja podeu jugar.

Recordeu el vessament de petroli per culpa de BP en el Golf de Mèxic? Doncs resulta que hi ha un joc anomenat offshore ja es basava en aquest premissa, curiós, no?

Voleu saber la estratègia guanyadora del pedra, paper, tisores?

El trencaclosques comercial més gran del mon: 2.256 32.256 peces i un cop muntat ocupa 5,4 x 1,9 metres, composant un espectacular mural de Keith Haring. La caixa pesa 17 kg.

Domino wireless

Angry Birds convertit en joc de taula, calia?

Cas típic 2181: noi li agrada noia, noi li agrada explicar aquesta imatge

Hi ha un blog on apareixen imatges estranyes. Estan agrupades sota la premissa “explica aquesta imatge” Serieu capaços de fer-ho? Jo tampoc…


BCPP: Roselles

Cas típic 2180: noi li agrada noia, noi li agrada inventar el llibre

Coneixeu el web còmic Eh tio? No? en quin mon viviu? No patiu, aquest bloc té com a finalitat acostar la cultura a la gent, sort de mi…

Cas típic 2179: noi li agrada noi, noi li agrada la segona temporada de The Good Wife

Ja està vista la segona temporada de The Good Wife!

Chicago es petit, bé, no ho és si ho comparem amb que se jo… amb Cornellà, però vull dir que en el mon del dret no es pas massa gran, sempre t’acabes trobant els mateixos jutges i els mateixos fiscals, per tan es habitual que un jutge o fiscal acabi apareixent 3 o 4 vegades per temporada, a alguns te’ls acabes estimant com a bons secundaris, altres els odies com a bons secundaris. Però no només els jutges i els fiscals es repeteixen, també es repeteixen els inspectors de policia, els procuradors, els tècnics criminalistes, etc. De fet és la sèrie on els actors ocasionals son més recurrents. Per no cansar a l’espectador, a la que poden s’inventen alguna cosa per fer que els judicis no siguin repetitius, per exemple en el segon capítol fan un judici en un tribunal militar, però la llei militar no era diferent? I què? son advocats tot terreny! Voleu més exemples de casos curiosos? En el capítol 5 el buffet de l’Alícia se li planteja el cas de presentar una demanda contra un acusat realment inusual, ni més ni menys que l’últim guanyador del premi Nobel de la Pau. El capítol 10 és basa en el clàssic dilema del presoner. El capítol 13 es una demanda mediambiental al estil Erin Brockovich.

Per tal que sapiguem el que pensa l’Alicia sobre temes sentimentals privats hi ha el recurs del seu germà, que serveix perquè la protagonista es sinceri i així l’espectador sàpiga què pensa. El germà es perfecte perquè és un personatge extern que no està lligat a ningú a part de l’Alicia. L’altra opció hagués sigut que l’Alicia parlés sola, però potser hagués quedat una mica sonada… La sèrie també té moments bastant surrealistes, com per exemple el capítol 20 que va sobre una empresa petroliera que es nacionalitzada per Bolivia per l’Hugo Chavez de manera il·legal; no surt la cara d’en Chavez però surt “ell” parlant, bé fent monòlegs divagant sobre qualsevol cosa, com per exemple Courtney Love. És un capítol que pixa bastant fora de test, no us el prengueu en serio…

En aquesta segona temporada la Kalinda continua sent el meu personatge preferit. És agressiva, aparenta que sap el què fa, no té por de ningú, menteix, roba, intimida, enganya, manipula i encara més per aconseguir els seus objectius, per cert, encara que no ho sembli es de “l’equip dels bons”. A part està el tema de la seva ambigüitat sexual que té la seva gràcia i porta a tothom confós. En especial quan tracta amb la seva atractiva “amiga” del FBI, sens dubte un dels bons al·licients per veure la sèrie. El que no m’acaba de quadrar es que una advocada relativament novella com és el cas de la nostra protagonista Alicia actuï sempre en els judicis i en canvi els socis més veterans veiem que estan en el judici però només s’ho miren. Això és que deu passar com en totes les feines, que qui fa la feina de veritat es el de baix i el jefe ho supervisa i ja està. En aquest cas tens el client allà mateix que veu com està pagant una pasta per un buffet molt car però li posen la novella tenint un soci en aparença sense fer res més que discutir en privat les opcions. De fet, fins al capítol 14 d’aquesta segona temporada no veiem un cas que l’Alicia no porta.

Com a actor famós trobem en aquesta segona temporada a Michael J Fox, un malparit de cuidado; l’actor no, eh? El personatge que interpreta. Bé, potser l’actor també ho és, no el conec personalment, per tan no sabria dir sí realment ho és, algun lector del blog el coneix? Tinc molts lectors, algun hi haurà que el conegui, no? no? Com a personatge fa servir els trucs més baixos i rastrers possibles. A veure, es un advocat, per tan ser mesquí i trampós és lo habitual que un esperaria, però en el seu cas encara ho és més de lo esperable. Quins espectacles que munta el cabronàs! A més a més donarà pel sac en més d’un capítol.

Pràcticament l’únic espectacle que li falta muntar al J Fox es anar amb aero-skate al mig d’un judici.

Al final de temporada està bé, casos interessants, però la trama general encara es posa més interessant, fins que desemboca a un últim capítol amb un cas interessant i la trama general amb un final guai. No hi ha un cliffhanguer específic però ja tinc ganes de seguir amb la següent temporada. La segona és millor que la primera temporada; en la primera reconec que vaig ser generós i li vaig posar un set, per contra en aquesta segona temporada reconec que es mereix totalment el set amb totes les lletres, des de la essa fins la te passant per la e.

Recordareu la primera temporada de The Good Wife en el CT2131. The Good Wife té un 7.6 al filmaffinity i un 8.3 al imdb.
Nota: 7/10

Cas típic 2178: noi li argada noia, noi li agrada la jornada d’estiu

Avui es 1 de juliol, i com a tal els habituals dels blog ja sabeu què significa això. Que comença a fer calor? Que comencen les rebaixes? Que me’n vaig de vacances? Que canvio la pell com si fos una serp? Res d’això! O potser alguna cosa si, però no és lo important; lo important es que comença la jornada d’estiu a Pons’s Blog (pels despsitats, aquest blog). Això vol dir que canvio l’aparença del blog per posar un estil més estiuenc? No, això vol dir que treballo menys, en comptes de cinc posts setmanals (de dilluns a divendres) baixaré el rendiment fins a tres posts setmanals (dilluns, dimecres i divendres); molts bloggers ja es veurien sobrepassats si haguessin de publicar tres posts per setmana, però per mi això són pràcticament vacances. Envejesosos podeu envejar. Al setembre tornarà la carència el ritme de publicació normal.

Fins divendres!
BCPP: Xavier Pujol