No se sap ben bé com però el fet es que hi va haver un error i els números van ballar d’un camp a un altre, i d’aquesta manera el que havia de ser el pressupost per tot el parvulari es va dedicar única i exclusivament al sorral del pati.
Aquesta ha sigut la meva col·laboració als relats carmejunts del mes de juliol que proposa la Carme mentre els relats conjunts estan de vacances.
BCPP: Alfred Russel, jpmerch, Alfred Russel
Pons's blog 
Pobres nens…
als nens els hi agrada la sorra, s’ho passaran bé
Si no tindran res més que sorra, pobrets…
Segur que més d’un nen ho prefereix així, més estona de pati, i menys de classe. A més, els encanta menjar-se aquesta sorra, seran feliços!
millor aquesta sorra que no pas un plat de bledes
Ja m’imagino que al parvulari tu eres el nen raro que menjava sorra pensant que tothom ha de fer el mateix, oi?
Un malaurat error burocràtic, sens dubte…
La culpa es del becari del burocrata
Ha, ha, ha… Jo crec que seran feliços… Qui vol anar a classe amb un sorral gegant?
Gràcies per ser-hi, pons… M’enduc l’enllaç!
Això de Carmejunts, primer de tot m’ha sonat a Carmejuntspelsi, (estaré obsessionada d’inde?) després ja he vist que venia de Con-junts…
Ho confirmo, estàs obsessionada d’independència.
Estàs obsessionada i no tens remei!!
Donec perficiam, Ahse!!!
On és el teu esperit passota mediterrani?? Ai… aquesta cosa acabarà malament…
El proper pressupost serà per a comprar galledetes, pales i rasclets per als alumnes.
no, no, que cadascú se les porti de casa
Millor com diu el Pons, no?
Faran moltes boles de sorra fina (joc que jugàvem al meu parvulari)
No ho crec. Faran molts forats i castells.
els jocs de l’ahse semblen més divertits
El fet que la sorra la subministrés l’empresa d’un cunyat del regidor responsable va ser, òbviament, una mera casualitat.
Ha, ha, ha, ben bé casualitat!!!
Xafarder!!
Es clar, com que ets de València estàs acostumat a aquestes casualitats :P
Experiència contrastada, pons. I de les dunes dissenyades per Calatrava, ja ni en parlem…
Volies dir Pons, no ho dubto!
Aviat no n’hi haurà res. Els xiquets se l’aniran emportant a les butxaques.
i per dins les bambes
i a la motxilla
Que bo! Ara, els profes no estaran tant contents.
els professors mai estan contents…
Com diu no sé qui… Sembles andalús de tan exagerat.
Andalús!!! A qui se li acut! El Pons és d’origen vikinga ^^
quan sàpigues qui ho diu torna a dir-nos-ho
veig que sa passat tres pobles pel que fa al presupost i a la sorra
Tens ulls de falcó, és un parvulari de tres pobles.
la sorra es barata en comparació amb altres coses… per exemple… el caviar
Quina enveja de pati gegant per a jugar!!! Ja ho crec que els xiquets ho disfrutaran… i ben bé que es poden amagar quan arribe l’hora d’entrada a classe! hehehe original, sí que és, el teu relat!
Esmorzaran sorra!! Dinaran sorra! I per berenar, una mica de sorra més… Ai, pobrets! El peix del Pons estava millor alimentat que aquests…
et veig traumatitzada, com si haguessis tingut un pati molt petit
Molt bo! Que convidin els nens del barri!
no se si hi haurà suficient sorra per tothom
Això, i que cada nen és porti un camell de casa per poder sortir del sorral!
O un dromedari
O comprar-se una dona
un dromedari es més autèntic, no?
El problema és que als sorrals se’ls ha de posar una coberta pels dies que plou o fa massa sol… i ja no queden peles!
Això només en els sorrals pijos
Comptant que cada nen s’emportarà sorra a les sabates, a les butxaques, al bolquer, i la que s’empassen, com a molt estiraran la sorra un parell d’anys.