Arxivar per Agost, 2015

Bron o Broen o El Pont o The Bridge o El Puente, no es una sèrie de la HBO, de fet, ni tan sols es una sèrie americana o anglesa, de fet està produïda per un conglomerat de productores sueques i daneses que ningú fora d’aquells paisos coneix. Per aquest motiu la secció d’actors que apareixen que tinc vists d’altres series no té cap sentit en aquest cas perquè no conec a cap actor suec ni cap actor danès, vosaltres si? Felicitats. La sèrie es un thriller policíac que gira al voltant de la caça d’un assassí en sèrie, res gaire original, ho reconec, però tampoc cal ser original en el plantejament per tal d’atrapar l’espectador en una bona trama, es a dir, encara que el tema de l’assassí en sèrie sigui un tema trillat. Saps que estàs davant d’un bon assassí en sèrie quan aquest munta un pla ben espectacular, amb molts punts oberts, moltes pistes, moltes sorpreses i deixa a la policia ben desconcertada i de pas també al espectador, se del què parlo. La sèrie comença amb un cadàver al mig del pont que separa Suècia i Dinamarca, de fet, es mig pont i mig túnel, jo mateix l’he travessat i es una obra força espectacular. Tornant a la sèrie. Com que l’escenari del crim es just al mig del pont, la jurisdicció de si pertany a la policia sueca o danesa no està clara. Per cert, ja he dit que el cadàver es l’alcaldessa de Malmö? Ui, us acabo de fer un spoiler dels 10 primers minuts del primer capítol. A mesura que avança veiem com el cas està ple de detalls curiosos, com ara que el cadàver està partit pel mig o la manera com el cadàver arriba el pont, i bastants fets peculiars més que no us vull dir perquè no vull seguir fent spoilers. Una altra característica es que en cada final de capítol hi ha un petit cliffhanguer.

La gràcia principal de la sèrie són els dos policies encarregats del cas. La encarregada del cas per part de Suècia es una noia, anomenada Saga (Sí, sí, amb “g” en comptes de “r”), molt eficient en la seva feina, estricta amb les normes, dura, freda, i molt directa, mentre que el danès és un home també eficient, però més social, bé, com a mínim en comparació de la sueca sembla fins hi tot familiar i humà i es capaç de treballar en equip, tot i que com a bon policia d’una sèrie també es addicte a la seva feina més enllà dels horaris, tot i que com a mínim ell sembla que necessita menjar, cosa que la policia sueca no estic del tot segur que li faci falta, més aviat sospito que es deu endollar a la corrent durant una estona i ja en té prou. Per cert, el policia danès es diu Martin, Martin et presento la gent de Pons’s Blog, ja està, ja us coneixeu tots. Però com deia aquest és el poli “normal” l’autèntic personatge que li dona al·licient a la sèrie des de bon principi es la noia. A part dels dos investigadors protagonistes també hi ha unes trames secundaries paral·leles al cas que en principi no tenen res a veure. El primer un home de negocis que necessita una operació de trasplantament de cor. La segona va d’un assistent social que ajuda a una dona amb un parell de fills que té un marit violent. Evidentment les dues estan lligades amb el cas però una vegada més no us diré el perquè.

En quant a l’ambientació de la sèrie, tot passa entre Malmö i Copenhague, la sèrie ens dona varis destalls que així ho indiquen, veiem la gent abrigada, amb prou feines veiem un sol mig apagat entre els els núvols grisos, veiem els carrers plens de bicis, veiem de tan en tan la Turning Torso de Malmö, i sobretot el famós pont de Oresund, els protagonistes no paren de creuar-lo en un sentit i en l’altra, i això que el peatge no es pas barat. Com ja he comentat la il·luminació diürna es un cel gris, però de nit no es gaire més esperançador, son blocs de pisos il·luminats amb una llum blanca i freda, amb fort contrast amb les zones de foscor, així són les ciutats de Malmö i Copenhague.

Us agrada el pont? Doncs si mireu la sèrie el veureu des de tots els angles

Us agrada el pont? Doncs si mireu la sèrie el veureu des de tots els angles


El cas queda tancat al finalitzar la temporada, per tan no us deixa amb la obligació moral de seguir mirant la segona temporada si no voleu. Parlant de l’últim capítol només dir que l’escenari final es força original, vull dir que no es la tòpica fàbrica abandonada on sempre agafen els dolents. Sabent que hi ha segona temporada segurament pensareu que ha d’acabar bé, doncs la veritat es que com ja he dit abans no us vull fer cap spoiler. De moment Bron te dues temporades de 10 capítols cada una, a la espera d’una tercera temporada que sortirà aquest any. Si descomptem el soso openeing cada capítol dura 55 minuts. La sèrie té un 8.6 al imdb i un 7.8 al filmaffinity.

– Tienes hijos?
– No. Tendria que tener-los?

– El deber más importante de polícia es proteger a su compañero, no?
– Sí.
– Vale, para que no haya confusión, yo soy tu compañero.

Nota: 8/10

El bloc continuarà (demà passat no l’altre) després d’aquests anuncis.

PS3 Long Live Play

Procesadors Snapdragon de Qualcomm

WWF World Wide Fund for Nature

FedEx

World of Warcraft

Tampax

BCPP: ahse

La primera part del pla amb nom en clau “Test mortal” estava llesta, havia omplert el balcó amb tots els tests necessaris per acabar amb la vida de totes i cada una de les persones que li queien malament. Ara tocava posar en marxa la segona part del pla en la qual els aniria convocant un per un i quan l’individu passés per sota el balcó hi hauria un lamentable accident totalment fortuït que faria caure el test sobre el seu cap. Era un pla perfecte! Sense fissures! Res no pot fallar! Res!! Hum hum hum hum muuah muaah muaaaaaha hahahaha HAHAHAHA!

Balcó a Ramatuelle
Aquesta ha sigut la meva col·laboració als relats carmejunts del mes d’agost que proposa la Carme mentre els relats conjunts estan de vacances.

No se si esteu al cas però el dijous passat vaig guanyar el 2n. CONCURS XAREL-10 d’Enigmes i Endevinalles organitzat per commemorar el 2000è Post del XAREL-10. El concurs era complex i tenia un munt de normes i restriccions la mar de complicades que ningú es deuria llegir, així simplement la gent es va limitar a respondre les cinc endevinalles diàries que es penjaven al Xarel·10 tan aviat com fos possible. Les endevinalles seguien el mateix estil que les endevinalles que es publiquen habitualment en el blog, es a dir, algunes eren fàcils, altres no tan, i d’altres directament la solució només la entenia el LLIBRE… De igual manera també es seguia de la (bonica?) tradició de repetir algunes respostes de manera consecutiva. El cas es que es van publicar 50 endevinalles en 10 dies, i com a màxim es podia obtenir un punt per dia, ja sigui sent el més ràpid en respondre una endevinalla o bé sent el que més endevinalles encertava en un mateix dia, per tan màxim 10 punts, i sabeu qui va fer els 10 punts? Justament un servidor.
Com a guanyador absolut e indiscutible (jo rai no es passa mai per aquest blog, per tan espero que ningú m’ho discutirà…) tinc l’honor de lluir la medalla d’or que veieu al final d’aquest post. Sabeu que no m’agrada penjar brossa a la barra lateral, i per brossa vull dir qualsevol cosa que no estigui relacionada amb el meu blog, però donat què ja vaig tenir durant un temps penjada la medalla de la tercera posició en el concurs 1.000 de Xarel·10 perquè no tenir també la del or del 2.000? Total, quan me’n cansi la trauré sense cap remordiment com ja vaig fer. Ara bé la part modesta, la part dels agraïments primer de tot per creador del concurs en McAbeu per tal d’haver-se pres la molèstia de crear un concurs on es demostri una vegada més la meva superioritat davant dels altres mortals. També agraeixo al LLIBRE la seva tasca en la creació de les endevinalles i com a jutge implacable encara que moltes vegades la seva lògica sigui no equivocada però si molt rebuscada. Finalment ja només em queda agrair a la resta de competidors del concurs la seva participació de tal manera que donessin les respostes de manera que semblés que hi hauria emoció alhora de decidir el guanyador, però que en el fons sabien que no tindrien res a fer per guanyar-me; a vegades es esgotador ser tan i tan bo, teniu sort que no ho heu de patir.
Per acabar, lo del sorteig del Trio. Dir que el Trio no ha acabat amb la terminació en 2 que es la que tenia assignada, i per tan em quedo sense el fantàstic lot de productes de artesania de l’Assumpta i de llibres del Magatzem, però no passa res perquè la butlleta que vaig comprar si que es la que va guanyar el Trio i ara sóc encara més ric.
2000_OR (1)

BCPP: Xexu

Avui faig 2200 casos típics! Encara que sigui agost i tothom estigui de vacances em felicitareu, oi? Gràcies, gràcies. En teoria tocaria fer un concurs d’aquells de preguntes sobre el blog, però vist que estic en plena jornada d’estiu i que faríeu servir aquest fet com a excusa per no participar en el concurs he decidit reunir-me amb la direcció d’aquest blog i hem arribat a la conclusió que el millor serà posposar el concurs fins passat l’agost, segurament serà al setembre, però tampoc espereu que sigui el primer dia de setembre, ja es veurà, sigui com sigui aprofiteu per estudiar bé el contingut del blog perquè no vull que ningú suspengui!

imatge random que he trobat on apareix 2200

imatge random que he trobat on apareix 2200


BCPP: Xexu, Sergi, Sergi

M’he decidit a acabar Misfits, total, ja només em quedava per veure la cinquena temporada que son 8 capítols i prou. La sèrie havia anat decaient a mesura que els personatges originals havien desaparegut, però tampoc deixava d’estar malament, per tan veure la cinquena temporada no havia de ser cap problema, o si? Per aquells que no recordeu de què anava Misfits us faré un breu resum. En un dels pitjors barris de Londres, hi ha un centre de treball comunitari per joves que han delinquit, tot es normal fins que una estranya tempesta dona poders a aquests joves, però generalment seran un poders mediocres, a part que han anat a parar a mans de un jovent incompetent, malparlat, problemàtic, mandrós, inútil, uns penques, unes lacres de la societat, i un llarg etcètera d’adjectius despectius més. A part d’aixo hi ha gent que amb els poders s’ha trastocat i s’ha tornat malvada, i això farà que gent que abans era bona ara sigui dolenta i com a conseqüència hi haurà alguns morts pel mig. Resumint Misfits son gent mediocre, amb poders mediocres, enfrontant-se a malvats mediocres en un mediocre centre comunitari en un dels barris mes mediocres de Londres. La temporada arranca bé, amb un trasplantament de pulmó a ritme de Digitalism de Pogo, no es spoiler perquè no dic a qui li fa falta el trasplantament ni qui es la noia que necessita tenir sexe amb el noi acabat de trasplantar, de fet, la noia es nova per tan jo tampoc se qui es, de moment… M’encanten aquests inicis caòtics i sense cap sentit estil Misfits. El primer capítol no defrauda ja que els dolents son uns boyscouts, com us quedeu, eh? Ah! Espereu! Ja he dit que son uns scouts adoradors de Satanàs? En aquesta porqueria de barri decrèpit de Londres on es desenvolupa Misfits res és el que sembla, i fins hi tot els seguidors del mal personificat es poden presentar amb qualsevol forma, fins hi tot amb un ridículs pantalons curts.

Els poders que apareixen aquesta temporada són tan o més horribles que els que havíem vist fins ara, voleu exemples? Tenir el poder de provocar-te accidents se’n pot dir poder? I que me’n dieu d’un altre amb el poder de veure a la gent com personatges d’animació? Al seu costat, lo de teixir el futur en un jersei sembla fins hi tot mig útil. Perdre la memòria conta com a poder? O això es una vulgar amnèsia? I què me’n dieu de tenir personalitat doble i realment desdoblar-te en dos persones per poder discutir amb tu mateix, super pràctic, oi? Però un dels meus superpoders preferits es tenir “pits hipnòtics” no vull dir que et puguin controlar la ment, sinó que simplement la gent no pot deixar de mirar-los, genial, no? I que consti que em reservo a no explicar-vos els poders més surrealistes per si algú pren la encertada decisió de veure la sèrie.

El meu personatge preferit de la cinquena temporada

El meu personatge preferit de la cinquena temporada

Altres característiques de Misfists son que segurament deu tenir algun un record relacionat amb la quantitat de paraules malsonants per minut, però no us penseu, no només es fuck, fuck, fuck, hi ha una gran varietat. Misfits també es el color gris, el centre comunitari es gris, el cel sempre està gris, que per alguna cosa es Londres, i si per casualitat el cel no estava gris ja et dic jo que aquell dia no rodaven exteriors, també son grisos els blocs de pisos del voltant i fins hi tot el “llac” té l’aigua grisa. També es marca de la casa que el director del treball comunitari estigui mes sonat que l’anterior, però tot i així el de la cinquena temporada em cau bé. Misfists també son joves amb les hormones revolucionades, i això fa que hi hagi sexe de tot tipus, heterosexual, lèsbic, gay, i algun altre tipus no apte per gent poc imaginativa… D’acord, potser Misfists no es una gran sèrie, però ho compensa amb la seva originalitat, en cada capítol et trobes amb un nou poder que desemboca en situacions totalment noves i originals, en quina altra sèrie podeu dir que això passi? Bé, hi ha alguns poders que s’assemblen, i que tenen resultats semblants, però els capítols semblants perden per golejada davant dels més originals.

L’últim capítol de Misfits coincideix amb la fi del treball comunitari dels protagonistes, molt adequat no us sembla? L’últim capítol no és ni millor ni pitjor que un de normal, està sobre la mitja. Amb la diferència que té una mica de final tendre i emotiu, però no massa a la fi i al cap es Misfits, només us diré que la última paraula que es pronuncia és “escrot”. Aquesta temporada te un nivell lleugerament superior a la anterior, per tan li supera la nota, així doncs la sèrie conserva la nota global de set perquè les primeres temporades compensen la fluixa quarta. Misfits té un 8.4 al imdb i un 7.5 al filmaffinity. Recordareu altres casos típics sobre Misfits: 1738, 1718, 1499

– Finn es el diable!
– Finn?! No! No pot ser!
– No has vist com es comporta?!
– No, impossible…
– Per què no pot ser-ho?!
– Per començar es massa baixet.

Nota cinquena temporada 7/10
Nota sèrie: 7/10

Parks & Recreation va sobreviure a la primera temporada pilot de 6 miserables capítols i va començar de debò amb la segona temporada amb els capítols que realment li toquen, es a dir, 24. Us estareu preguntant per què estic mirant aquesta segona temporada si la primera no em va agradar especialment. Doncs perquè absolutament tothom coincideix en dir que la primera es la mes fluixa de totes i a partir d’aquí la sèrie només fa que millorar, i sabeu què? No menteixen. El primer capítol amb els pingüins gais ja es millor que qualsevol de la primera temporada. La pregunta era: Serà només el primer capítol o tota la temporada millora? En general puc dir que millora. Un exemple de bon capítol es el 2×05 on s’enfronten amb el corrupte sistema colombià. També esta be el capítol 8 on el departament de parcs i recreació s’enfrontarà al departament més malvat i cruel, com tots sabeu estic parlant del departament de biblioteques, us podeu imaginar que entre dos departaments així la guerra es sense quarter. La temporada acaba amb el tancament del govern que hi va haver als EEUU, ho recordeu?

Es la secretària d’estat dels EEUU? No, només la vicepresidenta de parcs i recreació d’una petita ciutat d’Indiana

Es la secretària d’estat dels EEUU? No, només la vicepresidenta de parcs i recreació d’una petita ciutat d’Indiana


Realment els capítols on el Ron te gran part del protagonisme son els millors. Sense dubte es el millor personatge de la sèrie. Llàstima que no siguin gaires capítols, si li donessin més protagonisme encara em podria plantejar mirar la sèrie. A veure, la protagonista, la Leslie, no es que ho faci malament, però no em cau bé, no se, no li acabo de veure la gràcia, i es clar, si la protagonista d’una sèrie ja no et fa el pes és complicat que la sèrie t’arribi a agradar, però reconec que és una mania personal que li he agafat, i entenc perfectament a la gent que li agrada la sèrie, perquè realment no es pas mala sèrie. Un altre personatge que no m’agrada és l’Andy, sí, en Chris Pratt. Dels altres cap queixa, de fet la becària fins hi tot m’agrada. Si no trobo cap comèdia millor no descarto seguir-la mirant, però tinc l’esperança que  trobaré alguna cosa millor.

Passem a la secció d’anècdotes. En el capítol 2, i en alguns capítols successius apareix en Louie C.K. fent d’agent de policia. En el capítol 23 apareix en Rob Lowe, més conegut com a Sam Seaborn de l’ala oest de la casa blanca fent d’entusiasta i positiu auditor del govern, a part de ser un obsessionat de la salut.

Com a curiositat final dir que he vist a la que fa de becaria en la sèrie, la Aubrey (que no Audrey, com seria lo normal) Plaza, com a protagonista d’una peli de segona anomenada “seguridad no garantizada” però com és una peli de viatges en el temps l’havia de veure. Té un 6.1 al filmaffinity i un 7.0 al imdb o sigui que tan dolenta no és, de fet jo li dono un 6 i no solament perquè la mofletuda (en català potser seria “galtuda” però em sona més a persona amb molt de morro que no pas a persona que té unes galtes promiments) Aubrey em caigui bé, de fet em cau més que bé, en la sèrie no, però en la peli m’he enamorat, sóc un romàntic, oi? No! No ho sóc!

Tornant a Parks & Recreation, aquesta té com a nota global de sèrie un 7.9 al filmaffiniy i un 8.6 al imdb.

[Hi ha una pila de ossos rentadors en una pila d’escombraries]
– Tenim un problema amb els ossos rentadors, no els podem tenir aquí al costat de la granja de nadal
– Pensava que els ossos rentadors eren nocturns.
– Els de la nostra ciutat no, son ossos rentadors 24 hores al dia. El cas es que hem de fer alguna cosa sinó començaran a caçar els nens com a hobby.

Nota segona temporada: 6/10