Cas típic 2196: noi li agrada noia, noi li agrada Starship Troopers

Starship Troopers – Robert A. Heinlein (275 pàgines)

Heu vist la peli que porta el mateix nom i es una adaptació del llibre d’en Heinlein? Doncs la història es semblant. No la coneixeu? El resum ràpid es que en un futur proper la terra es converteix en una societat militarista per tal de tallar d’arrel les actituds violentes de la població, a part que la humanitat està en guerra amb algunes civilitzacions extraterrestres. La meitat del llibre es centra en l’entrenament d’un soldat de la infanteria mòbil. L’altre meitat es centra en la guerra contra els “bitxos”, una raça extraterrestre semblant a insectes gegants.

La novel·la es dels anys 60 i va aixecar bastant controvèrsia per la clara apologia militar que fa, anant una mica més enllà es pot dir que el sistema polític que descriu es un tipus de feixisme, no solament això sinó que en la novel·la el sistema funciona perfectament i tothom està feliç amb ell. A més, el sistema d’ensenyament, tan escolar com el parental, impera un mètode on el càstig físic està ben vist com a sistema educatiu. La novel·la es centra molt en l’entrenament militar, en la disciplina militar, en les jerarquies, les normes, i en concret en la carrera militar del protagonista de simple recluta novell fins… fins a on arriba. No es pot dir que aquesta primera part de la novel·la sigui gaire entretinguda, exceptuant petites parts on parla de l’armament, de les tecnologies futures i de les races extraterrestres. En la segona part, quan el protagonista entre en el servei actiu com a soldat millora una mica, però més que combats i acció el que ens trobem es tàctica militar, molta comunicació entre els soldats i els seus comandaments i molta formació i sincronització però acció com a tal amb una autèntica missió emocionant no n’hi ha fins al final de tot.

Entre el llibre i la pel·lícula hi ha diverses diferència, de fet, n’hi ha un munt de diferències. La primera es l’equipament dels soldats, en el llibre els soldats porten una espècie de exo-esquelet de combat molt blindat i ple d’armes, mentre que en la pel·lícula porten una simple armadura, tema de pressupost de la pel·lícula suposo. La tàctica militar també es totalment diferent, mentre que en la pel·lícula son ordes de soldats apilotats i força mal equipats, en el llibre son petites esquadres de soldats molt ben coordinats, equipats i formats, això no vol dir que també els hi surtin els plans malament, però no hi ha les massacres en massa descarades que es veuen en la peli; en el llibre dona a entendre que per cada soldat que mor, es moren un 500 bitxos, mentre que a la peli sembla més aviat una relació d’un a un, a Hollywood sempre li ha agradat el drama i la sang. En quan els personatges n’hi ha que canvien de caràcter, o directament son omesos, però el cas més curiós es d’un personatge que es converteix en noia, suposo que pel tema de la tensió sexual que tan li agrada a Hollywood. Els bitxos del llibre semblen més avançats tecnològicament, com a mínim els soldats porten armes d’atac a distància, cosa que en la pel·lícula sembla que sigui simplement insectes gegants. Per resumir-ho, el llibre i la peli només s’assemblen en el context d’una guerra entre humans i bitxos, tot lo altre ha sigut una adaptació bastant lliure per part de la peli.

Lamentablement no és la protagonista de la peli

El llibre s’ha de llegir només perquè es un clàssic de la ciència ficció, no hi ha cap altre motiu per fer-ho, perquè per tota la resta la pel·lícula ja fa el fet, de fet en la pel·lícula tenim uns al·licients que no surten al llibre, per començar un jove un Neil Patrick Harris (Barney Stinson de How I met your mother) fent de Coronel Carl Jenkins, no té un paper en el que es pugui lluir, però m’ha fet gràcia veure’l de tan jove; però el millor al·licient visual es una jove Denise Richards, que potser no es bona actriu però es bonica de veure, tot i que no es en la peli que més afavorida surt. Pel què fa els efectes especials i a la decoració hem de tenir en compte que la peli és del 1997 i no ha envellit gaire bé, però tot i així té la seva gràcia, sobretot pel què fa als anuncis de propaganda militar “Desea saber más?”

—Infantería Móvil. Su rostro se abrió en una amplia sonrisa de gozo y me tendió la mano. ¡Mi equipo! Chócala, hijo. Haremos de ti un hombre… o te mataremos en el intento. Quizá las dos cosas.

Ese blanco va a atacarte por el sur y quiero que el cuchillo vaya por lo menos en esa dirección. Sé que no darás en el blanco, pero a ver si puedes asustarle un poco. No vayas a rebanarte una oreja, ni a clavárselo al que viene detrás de ti, pero métete en esa cabezota tuya sin seso la idea del sur. ¿Dispuesto? Al blanco. ¡Ya!
Hendrick falló de nuevo.

El lugar es ultrasecreto, sólo conocido de los capitanes de las naves, los oficiales que las pilotan y gentes así, y todos ellos bajo órdenes hipnóticas de suicidarse, si es necesario, para evitar que los capturen. De modo que yo prefería no saberlo.

Nota llibre: 5/10
Nota peli: 7/10