Parks & Recreation va sobreviure a la primera temporada pilot de 6 miserables capítols i va començar de debò amb la segona temporada amb els capítols que realment li toquen, es a dir, 24. Us estareu preguntant per què estic mirant aquesta segona temporada si la primera no em va agradar especialment. Doncs perquè absolutament tothom coincideix en dir que la primera es la mes fluixa de totes i a partir d’aquí la sèrie només fa que millorar, i sabeu què? No menteixen. El primer capítol amb els pingüins gais ja es millor que qualsevol de la primera temporada. La pregunta era: Serà només el primer capítol o tota la temporada millora? En general puc dir que millora. Un exemple de bon capítol es el 2×05 on s’enfronten amb el corrupte sistema colombià. També esta be el capítol 8 on el departament de parcs i recreació s’enfrontarà al departament més malvat i cruel, com tots sabeu estic parlant del departament de biblioteques, us podeu imaginar que entre dos departaments així la guerra es sense quarter. La temporada acaba amb el tancament del govern que hi va haver als EEUU, ho recordeu?
Es la secretària d’estat dels EEUU? No, només la vicepresidenta de parcs i recreació d’una petita ciutat d’Indiana
Realment els capítols on el Ron te gran part del protagonisme son els millors. Sense dubte es el millor personatge de la sèrie. Llàstima que no siguin gaires capítols, si li donessin més protagonisme encara em podria plantejar mirar la sèrie. A veure, la protagonista, la Leslie, no es que ho faci malament, però no em cau bé, no se, no li acabo de veure la gràcia, i es clar, si la protagonista d’una sèrie ja no et fa el pes és complicat que la sèrie t’arribi a agradar, però reconec que és una mania personal que li he agafat, i entenc perfectament a la gent que li agrada la sèrie, perquè realment no es pas mala sèrie. Un altre personatge que no m’agrada és l’Andy, sí, en Chris Pratt. Dels altres cap queixa, de fet la becària fins hi tot m’agrada. Si no trobo cap comèdia millor no descarto seguir-la mirant, però tinc l’esperança que trobaré alguna cosa millor.
Passem a la secció d’anècdotes. En el capítol 2, i en alguns capítols successius apareix en Louie C.K. fent d’agent de policia. En el capítol 23 apareix en Rob Lowe, més conegut com a Sam Seaborn de l’ala oest de la casa blanca fent d’entusiasta i positiu auditor del govern, a part de ser un obsessionat de la salut.
Com a curiositat final dir que he vist a la que fa de becaria en la sèrie, la Aubrey (que no Audrey, com seria lo normal) Plaza, com a protagonista d’una peli de segona anomenada “seguridad no garantizada” però com és una peli de viatges en el temps l’havia de veure. Té un 6.1 al filmaffinity i un 7.0 al imdb o sigui que tan dolenta no és, de fet jo li dono un 6 i no solament perquè la mofletuda (en català potser seria “galtuda” però em sona més a persona amb molt de morro que no pas a persona que té unes galtes promiments) Aubrey em caigui bé, de fet em cau més que bé, en la sèrie no, però en la peli m’he enamorat, sóc un romàntic, oi? No! No ho sóc!
Tornant a Parks & Recreation, aquesta té com a nota global de sèrie un 7.9 al filmaffiniy i un 8.6 al imdb.
[Hi ha una pila de ossos rentadors en una pila d’escombraries]
– Tenim un problema amb els ossos rentadors, no els podem tenir aquí al costat de la granja de nadal
– Pensava que els ossos rentadors eren nocturns.
– Els de la nostra ciutat no, son ossos rentadors 24 hores al dia. El cas es que hem de fer alguna cosa sinó començaran a caçar els nens com a hobby.
Nota segona temporada: 6/10
Pons's blog 