Arxivar per Setembre, 2015

Feliç dia internacional del traductor! Ho celebrem amb un post de traduccions?

Els alemanys son molt pràctics

Els alemanys son molt pràctics

En la pàgina de facebook Spanish Sayings trobarem uns bonics pòsters de from lost to the river. Per exemple:
sayings1

Recopilació de traduccions “curioses”. Per exemple
eya

WordLens: el traductor de realitat augmentada

Sabíeu que Google translate fa beat box?

Acabem amb lliçons de gramàtica anglesa relacionades amb el menjar. M’agrada especialment la 6

Feliç dia mundial de la blasfèmia (Serà demà de fet…)! Per tan el Cas Típic d’avui es lleugerament blasfem. Només lleugerament. Espero que els comentaris estiguin en concordança amb la celebració del dia ;-)

La típica pregunta que tots ens hem plantejat alguna vegada: Menjar pel cul es pecat?
Anava a posar una foto per il·lustrar la noticia, però he pensat que millor que no…

Per què el Papa es l’home més feliç del mon…?
tumblr_mxy3jdCrbT1qduclao1_1280

Parlant d’anells un es pot confondre
CR_908217_lo_que_eru_ha_unido_que_no_lo_separe_melkor

1 – Munta’t una fanfàrria.
2 – Esmuny-te en una petita processó del cementiri.
3 – Toca ‘A les barricades’ i ‘El cotxe fantàstic’.
4 – Aconsegueix l’aprovació del capellà.
5 – Assoliment desbloquejat!!

Feliç dia de la pregunta estúpida! On trobarem les preguntes més estúpides? Correcte! A Yahoo answers!

VEF_76493_yahoo_respuestas_tengo_miedo_de_embarazar_a_mi_propia_hija
VEF_79661_yahoo_respuestas_haz_que_se_trague_un_loro
VEF_84576_yahoo_respuestas_cuando_no_queda_nada_mas_por_ver
VEF_86663_yahoo_respuestas_como_aprender_a_tocar_la_pandereta
VEF_90304_yahoo_respuestas_un_mundo_de_enanitos
VEF_94289_yahoo_respuestas_hacer_el_pino_puede_matar_si_tienes_esta_inteligencia
VEF_95084_yahoo_respuestas_como_borrar_mis_huellas_dactilares
VEF_105718_yahoo_respuestas_tiburones_gay
VEF_107495_yahoo_respuestas_si_salen_en_la_biblia_y_todo

BCPP: McAbeu, Sergi

Teoria política avançada per Pons
xbd0cd110-1a4b-11e3-b7a3-7054d21a8f10.jpg.pagespeed.ic.QWzJx8GR4s
En aquest blog no es parla de política, per tan si us en parlo és perquè la cosa es seria. Us diré un secret polític que les altes esferes del PP i del PSOE no volen que es sàpiga, de fet, publicant aquest post estic posant en perill la meva integritat i el que és més greu la integritat d’aquest blog. De fet, si aquest blog queda esborrat de la bloggosfera sense deixar rastre serà degut a aquest post, o el que es pitjor, si el dilluns aquest blog continua publicant casos típics amb temes tan banals com per exemple el dia internacional de la pregunta estúpida (en serio que no sóc jo qui s’inventa aquests dies mundials), serà perquè m’han censurat i m’han amenaçat per tal que no torni a tocar mai més temes polítics tan delicats.
x4e91e470-197c-11e3-8724-7054d21a8f10.jpg.pagespeed.ic.RKkwhsF1oH
La veritat que s’amaga es la següent: Partits tan nacionalistes espanyols com el PP o el PSOE realment volen la independència de Catalunya. Què? Com? Que si m’he tornat boig? No, tot el contrari, només cal pensar-hi una mica. Durant els darrers temps el govern central no ha estat atacant Catalunya? No l’ha estat menytenint? Ho ha fet de manera indirecta i subtil? O ha sigut de manera clara i descarada? Sense anar més lluny, la famosa entrevista de Rajoy a Onda Cero per Carlos Alsina on (una vegada més) Rajoy queda en ridícul o bé mentint o bé ignorant la realitat (decidu vosaltres quin cas es pitjor) sobre el tema de les nacionalitats espanyola i europea. Realment penseu que el president del govern pot ser tan idiota per estar desinformat en un tema tan actual com aquest? O bé penseu que és prou imbècil com per pensar que ningú es donarà compte que està mentint sobre el què diu? Si aquest fos el únic cas podríem veure-ho com un fet aïllat i possible, però hi ha molts altres exemples. I què s’aconsegueix amb tots aquests casos? Simplement crear independentistes. I això es precisament el què volen! Volen desfer-se dels catalans! Però si realment volen això per què no ho diuen clarament? Perquè saben que això no funcionaria, si ara surt Rajoy i diu “Val, es veritat, volem que Catalunya marxi d’Espanya”. Ep! Què passaria aquí?! Milers i milers de catalans desconfiarien i l’independenstisme desapareixeria de cop. Per tan no hi ha cap dubte, demanant la independència lo únic que estem fent es seguir la voluntat del PP / PSOE encara que públicament ells no ho reconeixerien mai perquè són més llests que nosaltres. Només em queda aplaudir-los per aquesta brillant maniobra política digne d’un geni del mal.

Després d’haver destapat la veritat sobre la situación actual ara ja esteu plenament informats per poder votar en conseqüència aquest diumenge. Pons’s Blog, servei d’informació política ciutadana des del 2006 ^^
BCPP: Sergi

La Mercè es la festa major de la ciutat de Barcelona. Si a la gent li va bé es celebra el 24 de setembre, si no va bé es canvia i es celebra el dia que li vagi millor a la gent i ja està. A la festa major hi ha les típiques i tòpiques activitats de qualsevol festa major: correfoc, gegants, castellers, balls, concerts, etc.

Com a bona patrona, a la Mercè se li atribueixen uns quants miracles i algunes aparicions, per exemple el 24 de setembre de 1218 se li va aparèixer simultàniament al rei Jaume I, a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramon de Penyafort i els hi va dir que muntessin una odre religiosa (però tots armats fins les dents) per rescatar els ostatges (cristians es clar) a terres sarraïnes.

En 1687 Barcelona va ser víctima d’una plaga de llagostes, no aquells crustacis amb pinces sinó el molest insecte que salta, i van invocar la protecció de la Mare de Déu de la Mercè ajuntant les 7 boles de la Mercè. L’any següent ja es converteix el 24 de setembre en festa popular.

Si la economia de la ciutat ho permet la Mercè acaba amb un piromusical.

Si la economia de la ciutat ho permet la Mercè acaba amb un piromusical.


Segons l’època les festes de la Mercè tenen un caire o un altre, per exemple durant la dictadura d’en Cisquet (Si a casa vostre us referiu a ell com a Don Francisco es el vostre problema), les festes van prendre un vessant més nacionalista catòlica. Al sortir de la dictadura es va decidir copiar l’estil de festa dels pobles del costat convertint-la en una festivitat més lúdica. La gent li molava aquest rotllo així doncs es van formar colles diverses, geganters, diables, bastoners, castellers, breakdancers, etc.

A mode de resum breu l’estructura de la festa es la següent: Comença amb el Pregó i acaba amb el castell de focs, entre mig fan coses. Què? He dit que seria breu. Si voleu el detall mireu el programa de la festa d’enguany.

quedem-al-zurich-1Quedem al Zurich? – Projecte Bloguer (189 pàgines)

Els llibres de relats no són fruit de la meva devoció, de fet, això es una eufemisme per dir que en fujo d’ells com si es tractessin de l’Èbola, bé, si els relats són de ciència ficció puc arribar a fer una excepció excepcional (redundant jo?). Però “Quedem al Zurich?” és un cas especial, al haver col·laborat escrivint un relat. Sí, només un, ja se que n’hauria d’haver escrit més, però pel què em pagaven ja vaig fer prou.

Una de les principals gràcies del llibre es trobar estils de relats molt propis i reconeixedors com per exemple el de Joan Gasull que canta d’una hora lluny que és el seu. Ara bé, com que no em vull guanyar més enemics dels que ja tinc aquest cop passaré de posar una nota numèrica al llibre. Al tractar-se d’un llibre de micro-relats i cadascun escrit per un autor diferent això dona lloc a moltes tipologies i nivells diferents, uns m’han agradat, d’altres no tan, no patiu, no entraré a valorar quins han sigut aquests relats del “no tan”. El que si que puc valorar es tot l’embolcall que han creat la Gemma i la Silvia amb el tema del congrés de Zurichologia, que li dona una mica de context a tot plegat, tot i que caler el que es diu caler potser no calia, són moments introductoris distrets, i sense això potser si que hagués deixat el llibre una mica curt, per tan em sembla bé que hi sigui. Ja he dit que no parlaria dels relats fluixos, primera perquè en són tants que no acabaria mai, que no! Que es broma! Que la majoria es poden llegir sense que se’t remogui l’estómac; però si que vull esmentar algun dels que més m’han agradat com el cafè sol de la Glòria, el relat espacial de l’Assumpta, el pagès del David, i en especial de les vacances fent escala a Zurich d’en David Castejon.

Sobre la agrupació de relats semblants no tinc clar que sigui bona idea del tot, per exemple, els primers relats agrupats sobre trobades en el Zurich són tots semblants, i això potser fa que llegir històries on pràcticament totes van sobre el mateix, es a dir, records de moments passats en el Zurich generalment amb familiars potser cansen una mica. Les altres seccions de relats estan millor perquè les he trobat més heterogènies. Hi ha històries d’amor, sí, d’acord, però fent recompte els fracassos amorosos guanyen, o sigui bé.

Per acabar m’agradaria agrair el detall que si bé en els primers capítols sobre la organització del congrés si que hi ha referències subliminals a alguns dels relats que trobarem més endavant, el únic blogger (o bloguer com elles diuen) que apareix anomenat explícitament sóc jo, tot i que sembla que tinc una fama del tot immerescuda, us enganxo el tros en qüestió.

[…] fins i tot me’n va tocar un de més… aquell que tenia la mania de mostrar-me els 10 congressos pitjor organitzats d’Internet, el que em faltava! […]
El dels 10 congressos és un tal Pons? (a mi em va enviar una invitació per formar part del seu club de fans lectors, diu que té el blog més antic de la blogosfera)

La pregunta i la resposta que ve després del meu relat també es bona.

SENYORA 1 (altra vegada): Sí, jo en tinc una altra. Aquesta és per en Pons 007. M’agradaria saber si aquest grup de puntuals que es forma davant del Zurich existeix. És que m’hi he sentit molt identificada i m’interessaria conèixer gent tan puntual com jo per quedar un dia i experimentar què se sent.
PONS 007: És una idea que he inventat jo personalment. Per tant, si vull, et puc afegir al nostre grup, a canvi, és clar, que et facis seguidora incondicional del meu blog i alabis el meu nom per la posteritat. Gràcies! No cal que m’aplaudiu, ja ho faig jo mateix.

Tothom sap que es totalment fals que m’aplaudeixi jo mateix, per això ja tinc a l’ahse.

Nota: Ja he dit que no li posaria /10

Per celebrar el cas típic 2222 faré un bonic homenatge al número dos que per més casualitat es publica avui dia 22.

Els dos és un número natural, això no vol dir que no sigui un transgènic, sinó que és tracta d’un número que serveix per comptar un conjunt d’elements no finit, per exemple els dotze grans de raïm que et menges per cap d’any o el nombre de dits que tens a les mans, normalment deu. El número dos està precedit cardinalment per l’u i es anterior al tres. El número dos es tan políticament correcte que té femení i tot, se’l coneix com “dues”. Aquest número és expressat en xifres com a “2” a excepció que siguis un romà que llavors escriuràs “II”. El dos és el primer nombre primer (contràriament al que la gent pensa el u no és primer!). A més el dos té l’honor de ser l’únic nombre parell primer. També és l’únic nombre natural que multiplicat per ell mateix dona igual que sumat a ell mateix, apostoflant!

El simpàtic número dos protagonista absolut del post d’avui

El simpàtic número dos protagonista absolut del post d’avui


El dos és la base del sistema de numeració utilitzat pels ordinadors, el famós sistema binari basat en zeros i uns, i absolutament cap dos. Un parell de dades més que us deixaran astorats. Si multipliquem qualsevol nombre natural per dos obtindrem sempre el seu doble! Increïble, oi? Però no només això, sinó que si dividim qualsevol nombre natural entre dos obtindrem sempre la seva meitat! Brutal!

Trobem el número dos per tot arreu, des de la frase del Petitsuís “A mi me’n donaven dos” fins al grup irlandès U2. Els químics pensaran en el dos com el nombre atòmic de l’Heli. Fins hi tot el nostre cos està ple del número dos per això tenim un munt d’òrgans duplicats: Ulls, orelles, pulmons, ronyons, braços, cames, etc.

Un fort aplaudiment pel número dos si us plau!

BCPP: McAbeu

Li havien encarregat a ell, l’Antoni Tàpies, fer un mural pel pavelló de Catalunya per la Expo de Sevilla, qualsevol altre pintor estaria preocupat per estar a l’alçada de tan important responsabilitat, però ell no, ell sabia que qualsevol gargot serviria perfectament perquè què collons! Ell era Antoni Tàpies! Només calia que fes qualsevol porqueria i els crítics ja s’encarregarien de donar-li un munt de significat a “l’obra” i tan se li enfotia que la gent normal només i veiés una pintada i a sobre mal feta. Ell cobraria i a una altra cosa.

800px-Pavelló_Catalunya
Aquesta es la meva aportació al relats conjunts de setembre que farà remoure a Antoni Tàpies a la seva tomba.
BCPP: Eva
BCPP: Sergi

Demà serà el dia de parlar com un pirata! Tot i el caire religiós de la festivitat prefereixo fer un post sobre el tema de parlar i les llengües.

Quines llengües son més eficients?
2011-19-table1

Definitivament l’alemany es un mon a part
meneame-media-comment-10492870

Subtítols? Pots a vegades no calen
humor,subtitulos,television,tennis

Complement per Firefox, eliminador de Comic Sans!
543516253a7738578012ml

Lluita de tipografies

BCPP: McAbeu

Aquí teniu la llista de participants ordenats de més encerts a menys. Recordeu que mentre que els primers llocs els heu d’aplaudir, els noms dels últims els heu de llegir amb cara de desaprovació.

  1. Roselles – 14
  2. McAbeu (XAREL-10) – 13
  3. XeXu – 9
  4. Fita – 8
  5. Eva – 8
  6. AhSe – 8
  7. JOMATEIXA – 7
  8. Gemma Sara – 7
  9. Kiku – 5
  10. Ciutada K – 4
  11. elfree – 3

Com sempre, el punt àlgid del concurs es la presentació i la entrega de la copa, que any darrera any aconsegueix superar-se. Enhorabona Roselles ja la pots lluir amb orgull en la barra lateral del teu blog!
2200

BCPP: Roselles (per l’avatar)

Ja s’ha acabat les termini del concurs del 2200 i us dono les respostes correctes:

Bloc 1: Molt fàcils
1.1 Com es diu aquest blog?
b) Pons’s Blog
Com era d’esperar 100% d’encerts

1.2 Quina es la trilogia de pel·lícules que ha tingut més posts?
b) Star Wars (Sí, sens dubte es una trilogia).
No se perquè molta gent ha dit el Senyor dels Anells quan mai li he dedicat un sol post en exclusiva.

1.3 Generalment en quin moment del dia és publiquen els posts?
a) Al matí
100% d’encerts altre cop

1.4 Quina paraula NO sol aparèixer en el títol dels posts?
d) cigrons
També com és lògic 100% d’encerts

Bloc 2: Fàcils
2.1 Quin es el tipus de post més habitual?
b) Llibres
Només calia mirar el recompte de posts de cada categoria que apareix en la barra lateral

2.2 Quin es el servei web que m’ha boicotejat més posts?
c) Youtube
Només calia recordar els molts vídeos que fallen

2.3 Quin es el segon autor del qual he llegit més llibres?
c) Stephen King
De fet a la pestanya de llibres hi ha un empat entre King i Moorcock però si anem a llibres abandonats veiem dos mitjos llibres de King que desempaten

2.4 Quin es el meu bloc preferit?
b) El tipo de la Brocha
La gent que diu que és el blog de l’ahse es perquè segur que no l’han llegit mai :P

Bloc 3: Normals
3.1 Quin es el meu capítol dels simpsons preferit?
b) 8×02 Solo se muda dos veces
Si no l’heu vist mínim dos vegades ja trigueu. Tot i que 5×02 El cabo del miedo i 9×19 La Marea Simpson són capítols genials també.

3.2 Quantes samarretes meves de països diferents he mostrat en el bloc? (sense contar Espanya)
a) 14 samarretes.
Sembla que només Roselles i Ahse saben comptar samarretes.

3.3 Arrodonint, quantes entrades per mes té aquest bloc de mitjana?
a) 19
Els mesos de juliol i agost fan baixar la mitjana i al principi del blog també publicava menys sovint. Ara bé, si hagués dit de mediana si que serien 21 o 22. A principis de setembre el blog tenia 2211 posts entre 115 mesos que té el blog surt a 19,22 posts per mes.

3.4 D’on soc?
c) Sabadell
M’ha sorprès que gairebé tothom l’encertés aquesta.

Bloc 4: Difícils (opció extra)
4.1 Quina es la paraula més cercada de tots els temps a través dels buscadors per entrar en aquest bloc?
c) Scarlett Johanson
Moltíssima gent decebuda arriba en aquest blog buscant-la :D

4.2 Quin es el còmic que ha tingut més posts en el bloc?
d) Garfield
Gairebé empatat amb Calvin & Hobbes

4.3 Quin ha sigut el únic animal que ha aparegut en la barra lateral del bloc?
c) Hàmster
Concretament aquest

4.4- En quina iniciativa blocaire he quedat tercer?
b) Primer concurs Xarel-10
Lo dels Premis c@t divertit 2012 va ser una injusta i empatada segona posició.

Bloc 5: Impossibles (sense opcions)
5.1 Quin es el primer dia que va fallar la publicació d’un post (i em vaig donar compte)?
17/02/2009 Cas típic 593. Ningú l’ha encertat, ja us ho deia que era impossible.

5.2 Quants comentaris té el segon (el primer seria massa fàcil) post amb més comentaris?
cas típic 2069 amb 94 comentaris. L’únic que s’ha pres la molèstia de buscar-lo ha sigut en McAbeu

5.3 Quin es el cas típic que només té títol i cap contingut?
Cas típic 1223. Ningú l’ha trobat.

5.4 Quin es el segon període de temps més llarg del bloc sense tenir dos casos típics amb número rodo, es a dir, múltiples de 100. Recordeu que el primer període més llarg va ser des del cas típic 1500 fins al cas típic 1800, en total 238 dies i va ser per culpa que el casos típics 1600 i 1700 van ser publicats abans del 1500 degut al salt temporal
Entre el cas típic 100 i el cas típic 200. 229 Dies en total. Altre cop només en McAbeu s’ha pres la molèstia.

PD: Si algú té curiositat per saber què va respondre li puc enviar les respostes.

Com tot bon assassí en sèrie de certa categoria, es tracta d’una persona metòdica i obsessiva, la seva obsessió està centrada amb el número 69, per aquest motiu sempre trosseja les seves víctimes en 69 parts, per això la premsa, sempre tan original, l’ha batejat com l’assassí del 69. De moment porta esquarterades a 52 persones sense haver sigut atrapat per la policia, aconseguirà arribar al seu número fetixe?

Serial Killer. No comments.

Serial Killer. No comments.


Aquesta ha estat la meva assassina participació als relats conjunts de setembre al Concurs 69 d’en Garbí.

PD: Recordeu contestar les preguntes del CT2213. Aquesta matinada s’acaba el plaç per participar!

BCPP: Xavier Pujol

Feliç dia del programador! (va ser ahir) Per celebrar-ho us porto alguns missatges informàtics simpàtics

Dropbox et dona bons consells
humor,dropbox,salud,busca,comer,rous

La garantia de Asus no cobreix en cas de invasió extraterrestre, que ho sapigueu!
asus_aliens

Una web racista? on? on?
humor,Racismo,female,black,male

Hi ha una pàgina que et dona una resposta honesta de perquè estàs desinstal·lant el seu software.
uninstallsoft

Llegeix les condicions d’us si no vols acabar donant la teva ànima a la empresa.

Milers de compradors per Internet venen la seva ànima – La botiga de videojocs ‘Gamestation’ ha revelat que posseeix les ànimes d’uns 7.500 clients gràcies a una clàusula legal que va incloure [el dia dels innocents] en els termes i condicions de compra de la seva botiga en línia. I ara pot exigir.

Musica amb els errors de windows

PD: Recordeu contestar les preguntes del CT2213

Sabeu que avui es un dels dies més barats de l’any per volar? Per això us porto un bonic posts d’avions

Bonica infografia sobre el què passa en 60 segons en el mon de l’aviació. Entre d’altres coses 52 enlairaments, 2.025 menjars, 5.707 passatgers que embarquen en un avió en algun lloc del món.
ATAG_Infographic_5

Un dia de tràfic aeri.

Perd el control de l’avió, ejecta i després…

No es pot acabar un post d’avions sense un vídeo de seguretat d’una companyia aèria

Que coi un vídeo! Dos vídeos de seguretat aèria!

PD: Recordeu contestar les preguntes del CT2213

Hi ha sèries que estaven bé però els productors van decidir sobre-explotar la gallina dels ous d’or i han acabat destrossant la sèrie. Hi ha molts exemples d’aquestes sèries, però em centraré primera en les sèries que jo he vist i segona en els casos més extrems de allargament totalment innecessari i espantosa caiguda del nivell de qualitat de la mateixa.

  • 5- The mentalist: Després d’aguantar un munt de capítols auto-conclusius que són distrets però poca cosa més, i després d’aguantar com la nova informació sobre John el Rojo es donava en compta-gotes arriba la temporada temporada sis on tota la història d’en John per fi es tanca completament. Respecto que fes falta mitja temporada més, coneguda com temporada set per acabar la sèrie, però el que falla en la sèrie són les temporades u a cinc, les quals haurien d’haver sigut de 12 capítols en comptes de ser de 24. El Mentalista es una sèrie només per recomanar si estàs enamorat d’en Simon Baker, o si com em va passar a mi, no et ve de gust agafar una sèrie més densa on s’hagi d’estar atent.
    Després de caçar a John el Rojo va passar a fer anuncis de rellotges

    Després de caçar a John el Rojo va passar a fer anuncis de rellotges

  • 4- House M.D.: Contràriament al que li passa a moltes sèries d’aquesta llista, el problema de House no van ser les últimes temporades, tan sols van ser les temporades intermitges. House té 8 temporades, i les dues últimes són originals i estan bé, i donen un bon final a la sèrie. El principi també està bé quan els casos són variats i estem coneixent al misantrop i sarcàstic doctor House, el problema són les temporades del mig. House seria una sèrie més bona del que és si en comptes de tenir 176 capítols en tingués la meitat. No hi havia casos repetits, però si que hi havia masses capítols amb la mateixa estructura i això va arribar a cansar. Una veritable llàstima perquè entre tants casos estàndards hi ha capítols realment bons, a part que és una de les sèries amb un dels millors protagonistes que hi ha hagut mai.
    176 capítols i mai va ser lupus

    176 capítols i mai va ser lupus

  • 3- Dexter: Les temporades u i dos de Dexter van ser molt bones, la tercera va fallar una mica, però tots li vam perdonar gràcies a la brillant interpretació de l’antagonista de la quarta temporada. A partir d’aquí la sèrie només va fer que decaure i decaure. Una sèrie sobre un assassí en sèrie eficient es va convertir en una sèrie d’un assassí sapastre que cada vegada era més descuidat i la cagava més i més. Antagonistes patètics i rotllos romàntics insofribles van acabar destrossant una de les meves sèries preferides, desembocant-ho tot en una exagerada última temporada que no s’aguanta per enlloc. Dexter és una sèrie perfecte per recomanar però només fins a la quarta temporada, no hi ha més Dexter més enllà d’aquesta.
    Dexter, tu abans molaves, què t'ha passat?

    Dexter, tu abans molaves, què t’ha passat?

  • 2- Prison Break: Amb el número dos indiscutible de les sèries més espatllades per culpa de males temporades ens trobem Prison Break. Amb una primera temporada més que excel·lent en la qual era impossible no simpatitzar amb el protagonista perquè darrera de cada problema magistralment solucionat n’apareixia un de molt pitjor que finalment també era capaç de solucionar. Què bonic hagués sigut que després de la primera temporada la sèries hagués acabat, convertint-se així en una de les millors sèries que s’han fet mai. Una veritable llàstima amb el què va passar en les tres temporades següents ara mateix no us sabria dir una sèrie amb una millor primera temporada que Prison Break.
    Busques un tatuatge excessiu? parla amb Michael Scofield

    Busques un tatuatge excessiu? parla amb Michael Scofield

  • 1- The Simpsons: Ara si, amb el número u indiscutible sobre les sèries més excessivament allargades ens trobem amb la família Simpson. Amb la temporada 28 projectada pel 2016 ens trobem amb gairebé 600 capítols d’una sèrie d’animació que hauria d’haver tingut una mort digna al final de la temporada 11 (exceptuant un capítol de la temporada 12 anomenat La trilogia del error). Des de la temporada 1 fins la 11 la sèrie ens regala un munt de hores de felicitat gràcies als seus memorables capítols. Aquí vindria una llista dels millors capítols de la sèrie, però això ja ho vaig fer en el CT1288. La millor sèrie d’animació de tots els temps s’ha convertit des de fa molts anys en una miserable ombra paròdica del què havia sigut en els seus inicis. Tot i això, per molts nous capítols porqueria que facin jo sempre seguiré defensat la genialitat de les primeres onze temporades. Alabat siguin els Simpson i els seus 10 anys de vida! Després? Després no se què són però allò no són els Simpson.
    I pensar en tot el que han sigut i són ara.

    I pensar en tot el que han sigut i són ara.

PD: Recordeu contestar les preguntes del CT2213