Cas típic 2209: noi li agrada noia, noi li agrada Perillan

Posted: 2015-09-03 in Llibres, Terry Pratchett
Perillan1-294x450Perillán – Terry Pratchett

Avui us porto un Terry Pratchett que no es Terry Pratchett. Com? Què? De què parla aquest sonat? El que vull dir que Perillán cau fora de Mundodisco i com a tal es nota que la novel·la està escrita per Sir Pratchett però menys, tampoc es que es tracti d’un llibre per adolescents, seria més aviat un cas semblant a Nación, però personalment em va agradar més Nación, ja que l’època victoriana no fa per mi.

Perillán es un adolescent que es guanya la vida a les clavegueres de Londres, i no es precisament cap treballador de l’ajuntament que s’encarrega de les reparacions, es dedica a buscar qualsevol cosa de valor que hi pugui anar a parar. Està associat amb un jueu que s’encarrega de vendre tot el que troba en la claveguera. Però la vida d’en Perillán canvia el dia que salva una noia d’una gent… deixem-ho com a “malvada”.

Que no en sàpiga res del Charles Dickens de Olivers Twist suposo que no juga al meu favor a l’hora de gaudir amb aquesta novel·la perquè es veu que en fa un bon homenatge. A part que el propi Dickens es un dels personatges del llibre. En resum no es un llibre que recomani a algú que vulgui conèixer l’obra d’en Pratchett. Si odies la fantasia amb totes les teves forces i vols llegir un Pratchett tampoc te’l recomanaria, per això, com abans he dit millor llegeix Nación. Ara bé, si l’època victoriana fa molt per tu i t’agraden les històries d’adolescents orfes que viuen en la misèria però tot i així són bona gent i aprofiten un cop de sort per arreglar la seva vida potser si que aquesta història es per tu. Ah si,  he dit que també hi ha una mica d’història d’amor? Puaj…

Aviso que he llegit aquest llibre durant les vacances, i contràriament al què li passa a molta gent durant les vacances es quan menys llegeixo, així doncs l’he estat llegint de manera molt saltejada i espaiada, i potser això ha fet que no m’acabés d’enganxar en cap moment. A part que potser venia amb la idea de llegir el Terry Pratchett de Discworld i al no trobar-me el mateix m’ha decebut una mica, tot i que té molts elements d’en Pratchett com les seves famoses notes a peu de pàgina. També hi ha l’acidesa Pratchett però en dosis menors, igual que la crítica social queda minimitzada perquè es refereix no a una societat actual sinó que ataca a la pobresa i la misèria de l’època victoriana cosa que ja no ens preocupa. Contràriament al que ens té acostumats en els llibres de Mundodisco aquí només tenim una sola trama vista des del punt de vista del protagonista, on són els secundaris de luxe? On són les altres subtrames? Per fer el llibre en Pratchett s’ha documentat entre d’altra informació amb les dades de Henry Mayhew, que a part de ser un personatge del llibre també va ser una persona real que va viure durant l’època.

Si voleu un anàlisis diferent de la novel·la podeu consultar el de l’Allau (es una acord no escrit que tinc amb ell, cada cert temps ens anem intercanviant enllaços un a l’altre).

Perillán estaba acostumbrado a aquellas cosas, a que personas como la boba que tenía delante creyeran que todos los chavales de la calle eran unos ladrones y unos rateros capaces de robarle los cordones de las botas en una fracción de segundo, para luego vendérselos de vuelta. Suspiró para sus adentros. Pensó que, por supuesto, era cierto de la mayoría de ellos, en realidad de casi todos, pero era motivo para hacer afirmaciones a salto de mata. Perillán no era un ladrón, en absoluto. Era… bueno, se le daba bien encontrar cosas. Al fin y al cabo, a veces caían objetos de los carros y carruajes, ¿verdad? Él nunca había metido la mano en el bolsillo de otra persona. Bueno, quitando un par de veces en que la abertura era tan grande que tarde o temprano se iba a caer algo, en cuyo caso Perillán lo agarraba con habilidad antes de que llegara al suelo. Eso no era robar: era evitar el desorden, y además solo ocurría… ¿cuántas, un par de veces por semana como mucho? Era más bien cuestión de pulcritud, aunque hubiera gente corta de miras que podía ahorcar a alguien por un malentendido.

—Será mejor que entres, pues. No robes nada.
—Gracias, señor —respondió Perillán—. Me esforzaré mucho en no hacerlo.

por último se veían monedas de oro, que, bueno, eran doradas y en la época de Perillán estaban hechas de auténtico oro, no como las monedas de hoy en día, murmullo, murmullo, protesta.

Nota: 5/10

Comentaris
  1. ahse escrigué:

    Ah, vale, és un llibre sobre un lladre. Pfffff…

  2. JOMATEIXA escrigué:

    Sembla que pot estar bé, però encara en tinc altres de Pratchett esperant i altres no de Pratchett també esperant… uff, massa per llegir, i cada cop menys temps per fer-ho. Necessito més organització.
    Puc suggerir un post sobre organitzar/aprofitar el temps? tu sempre tens idees originals ;D

  3. Eva escrigué:

    Un Pratchett amb un 5/10? S’estan perdent les formes.

  4. Xavier Pujol escrigué:

    Ja ho saben els anglesos ( o ja ho sabien) que Perillan, en català sembla el gerundi del verb perillar?
    Pons, els ho hauries de fer saber.

  5. Roselles escrigué:

    Per molt Pratchett que sigui, amb un 5/10 ni m’acosto.
    Si no has tingut gaire temps per llegir a les vacances és senyal de que has fet moltes coses, i això està molt bé. L’altra opció es que tinguis mainada, però em sembla que no és el cas.

    • Pons escrigué:

      Es la meva valoració, però per exemple a l’Allau li va agradar. Per cert, on és? Pensava que passaria a comentar…

    • ahse escrigué:

      Jo pregunto el mateix, que heu fet amb els lectors que aquest bloc tenia abans de les vacances??

  6. AlfredRussel escrigué:

    Ho reconec, a risc de rebre una merescuda reprimenda: NO he llegit mai res de Terry Pratchett (s’escriu així?), però supose que mai no és tard i faig propòsit d’esmena. Crec que començaré per “el Color de la magia” (es diu així?)

    • ahse escrigué:

      Has de començar amb els llibres de la Mort, són els millors! Mira’t la pestanya del Terry Pratchett del bloc ^^

    • Pons escrigué:

      Si mai no has llegit a Terry Pratchett (ai deu meu! ai deu meu!) no facis l’error de començar pel primer, si vols saber per quin has de començar hauries de llegir el CT1519

      • AlfredRussel escrigué:

        Feia broma: mai hauria gosat començar a llegir Pratchett sense seguir les indicacions de qui està reputat com un dels majors experts mundials en la matèria… Després de llegir-me la pestanya corresponent, i tot i sentir-me temptat per les “novel·les científiques”, vaig encarregar a la meua llibreria de capçalera “!Guardias¡!Guardias¡”. Ja veurem com va la cosa ;)

  7. XeXu escrigué:

    Un llibre de Pratchett amb només un 5/10? Així no cal que llegeixi la ressenya, oi? Tard, perquè ja l’he llegit. No tinc res a dir, tret que no m’han vingut ganes de llegir-lo, i que repeteixes molts cops la paraula victoriana, que per no agradar-te, no està malament. Sí, ja sé que el que no t’agrada és l’època, no la paraula, ja conec la lògica dels informàtics…

    • Pons escrigué:

      Ei! Que a mi no m’hagi fet el pes del tot (un 5 està aprovat!) no vol dir que sigui mal llibre, a molta altre gent si que li agradat, sense anar més lluny al senyor Allau

  8. Ada escrigué:

    Un altre de Terry Pratchett??? Però què quants llibres ha escrit aquest home? No no nono, gràcies!
    Reconec que de vegades té frases ingenioses i gracioses, peròooo no em convenç.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s