Cas típic 2214: noi li agrada noia, noi li agrada allargar sèries

Hi ha sèries que estaven bé però els productors van decidir sobre-explotar la gallina dels ous d’or i han acabat destrossant la sèrie. Hi ha molts exemples d’aquestes sèries, però em centraré primera en les sèries que jo he vist i segona en els casos més extrems de allargament totalment innecessari i espantosa caiguda del nivell de qualitat de la mateixa.

• 5- The mentalist: Després d’aguantar un munt de capítols auto-conclusius que són distrets però poca cosa més, i després d’aguantar com la nova informació sobre John el Rojo es donava en compta-gotes arriba la temporada temporada sis on tota la història d’en John per fi es tanca completament. Respecto que fes falta mitja temporada més, coneguda com temporada set per acabar la sèrie, però el que falla en la sèrie són les temporades u a cinc, les quals haurien d’haver sigut de 12 capítols en comptes de ser de 24. El Mentalista es una sèrie només per recomanar si estàs enamorat d’en Simon Baker, o si com em va passar a mi, no et ve de gust agafar una sèrie més densa on s’hagi d’estar atent.
  
  

  Després de caçar a John el Rojo va passar a fer anuncis de rellotges

• 4- House M.D.: Contràriament al que li passa a moltes sèries d’aquesta llista, el problema de House no van ser les últimes temporades, tan sols van ser les temporades intermitges. House té 8 temporades, i les dues últimes són originals i estan bé, i donen un bon final a la sèrie. El principi també està bé quan els casos són variats i estem coneixent al misantrop i sarcàstic doctor House, el problema són les temporades del mig. House seria una sèrie més bona del que és si en comptes de tenir 176 capítols en tingués la meitat. No hi havia casos repetits, però si que hi havia masses capítols amb la mateixa estructura i això va arribar a cansar. Una veritable llàstima perquè entre tants casos estàndards hi ha capítols realment bons, a part que és una de les sèries amb un dels millors protagonistes que hi ha hagut mai.
  
  

  176 capítols i mai va ser lupus

• 3- Dexter: Les temporades u i dos de Dexter van ser molt bones, la tercera va fallar una mica, però tots li vam perdonar gràcies a la brillant interpretació de l’antagonista de la quarta temporada. A partir d’aquí la sèrie només va fer que decaure i decaure. Una sèrie sobre un assassí en sèrie eficient es va convertir en una sèrie d’un assassí sapastre que cada vegada era més descuidat i la cagava més i més. Antagonistes patètics i rotllos romàntics insofribles van acabar destrossant una de les meves sèries preferides, desembocant-ho tot en una exagerada última temporada que no s’aguanta per enlloc. Dexter és una sèrie perfecte per recomanar però només fins a la quarta temporada, no hi ha més Dexter més enllà d’aquesta.
  
  

  Dexter, tu abans molaves, què t’ha passat?

• 2- Prison Break: Amb el número dos indiscutible de les sèries més espatllades per culpa de males temporades ens trobem Prison Break. Amb una primera temporada més que excel·lent en la qual era impossible no simpatitzar amb el protagonista perquè darrera de cada problema magistralment solucionat n’apareixia un de molt pitjor que finalment també era capaç de solucionar. Què bonic hagués sigut que després de la primera temporada la sèries hagués acabat, convertint-se així en una de les millors sèries que s’han fet mai. Una veritable llàstima amb el què va passar en les tres temporades següents ara mateix no us sabria dir una sèrie amb una millor primera temporada que Prison Break.
  
  

  Busques un tatuatge excessiu? parla amb Michael Scofield

• 1- The Simpsons: Ara si, amb el número u indiscutible sobre les sèries més excessivament allargades ens trobem amb la família Simpson. Amb la temporada 28 projectada pel 2016 ens trobem amb gairebé 600 capítols d’una sèrie d’animació que hauria d’haver tingut una mort digna al final de la temporada 11 (exceptuant un capítol de la temporada 12 anomenat La trilogia del error). Des de la temporada 1 fins la 11 la sèrie ens regala un munt de hores de felicitat gràcies als seus memorables capítols. Aquí vindria una llista dels millors capítols de la sèrie, però això ja ho vaig fer en el CT1288. La millor sèrie d’animació de tots els temps s’ha convertit des de fa molts anys en una miserable ombra paròdica del què havia sigut en els seus inicis. Tot i això, per molts nous capítols porqueria que facin jo sempre seguiré defensat la genialitat de les primeres onze temporades. Alabat siguin els Simpson i els seus 10 anys de vida! Després? Després no se què són però allò no són els Simpson.
  
  

  I pensar en tot el que han sigut i són ara.

PD: Recordeu contestar les preguntes del CT2213