Li havien encarregat a ell, l’Antoni Tàpies, fer un mural pel pavelló de Catalunya per la Expo de Sevilla, qualsevol altre pintor estaria preocupat per estar a l’alçada de tan important responsabilitat, però ell no, ell sabia que qualsevol gargot serviria perfectament perquè què collons! Ell era Antoni Tàpies! Només calia que fes qualsevol porqueria i els crítics ja s’encarregarien de donar-li un munt de significat a “l’obra” i tan se li enfotia que la gent normal només i veiés una pintada i a sobre mal feta. Ell cobraria i a una altra cosa.
Aquesta es la meva aportació al relats conjunts de setembre que farà remoure a Antoni Tàpies a la seva tomba.
BCPP: Eva
BCPP: Sergi
Pons's blog 